Vés al contingut

Societat caçadora-recol·lectora

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Societat caçadora recol·lectora)
Caçadors-recol·lectors a l'illa Bathurst, Austràlia, el 1939

La societat caçadora-recol·lectora és un tipus d'organització social i econòmica basat en l'adquisició dels productes que la natura ofereix, com és la caça dels animals salvatges i la pesca i la recol·lecció de plantes i fruits silvestres. Implica procurar-se directament plantes i animals comestibles silvestres, cercar menjar i caçar sense recórrer a animals domesticats ni a l'agricultura. En aquestes societats, més del 80% del menjar s'obté per la recol·lecció.[1] La distinció entre les societats de caçadors-recol·lectors i altres societats descansa sobretot en la domesticació i no està clarament definida, ja que moltes societats contemporànies combinen les dues estratègies.

Història

[modifica]

Els primers humans probablement subsistien de menjar carronya, no pas de la caça. A principis del paleolític els humans vivien en hàbitats mixtos que els permetien collir aliments del mar, ous, fruits secs, a més de la carronya.[2] A aquesta època pertany el grup de l'anomenada Cultura Wilton.

Caçar i recollir eren activitats d'economia de subsistència des de l′Homo habilis fins a l'aparició, fa uns 200.000 anys, de l'Homo sapiens arcaic. Va ser l'única manera de subsistir fins al final del període Mesolític, fa uns 10.000 anys, i gradualment va ser substituït per la Revolució neolítica.

En la transició entre el Paleolític mitjà i final, fa uns 80.000 anys, algunes societats es van especialitzar en la caça d'un nombre més reduït d'espècies, i això també va suposar crear eines com les xarxes de pesca, els hams i els arpons.[3] La transició al neolític va estar marcada per la introducció gradual de pràctiques agrícoles i ramaderes en diverses zones del món.

Alguns grups continuaren amb la caça i la recol·lecció, molts d'ells resideixen en les zones àrides i les selves tropicals. Sovint aquesta activitat està lligada al nomadisme. Molts animals de caça s'han anat extingint,[4]

Com a resultat de l'extensió pràcticament universal de l'agricultura, les escasses societats actuals de caçadors-recol·lectors, ja afectades per la globalització, tan sols es troben en zones marginals.

Alguns caçadors-recol·lectors

[modifica]

Encara que aquest sigui el seu sistema tradicional, actualment algun ja no el practiquen o el practiquen tangencialment (com els Inuit)

Característiques

[modifica]

La investigadora Kristen Hawkes observà als hadza, un grup ètnic que probablement visquen les mateixes condicions que les històriques societats caçadores-recolectores, arribà a la conclusió que les persones que porten l'aliment principal (en aquestes societats al grup eren les mares i les iaies, mentre que els homes cacen poc.[5]

Referències

[modifica]
  1. Traditional Peoples Today: Continuity and Change in the Modern World by Göran Burenhult
  2. The Last Rain Forests: A World Conservation Atlas by David Attenborough, Mark Collins
  3. Fagan, B: People of the Earth, pages 169-181. Scott, Foresman, 1989.
  4. Diamond, Jared.. Guns, Germs and Steel. Londres: Vintage, 1998. ISBN 0-09-930278-0. 
  5. Poole, John «Why Grandmothers May Hold The Key To Human Evolution». NPR, 07-06-2018 [Consulta: 10 juny 2018].

Bibliografia

[modifica]
  • Barnard, A. J., ed.. Hunter-gatherers in history, archaeology and anthropology. Berg, 2004. ISBN 1-85973-825-7. 
  • Bettinger, R. L.. Hunter-gatherers: archaeological and evolutionary theory. Plenum Press, 1991. ISBN 0-306-43650-7. 
  • Brody, Hugh. The Other Side Of Eden: hunter-gatherers, farmers and the shaping of the world. North Point Press, 2001. ISBN 0-571-20502-X. 
  • Lee, Richard B. and Irven DeVore, eds.. Man the hunter. Aldine de Gruyter, 1968. ISBN 0-202-33032-X. 
  • Morrison, K. D. and L. L. Junker, eds.. Forager-traders in South and Southeast Asia: long term histories. Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-01636-3. 
  • Panter-Brick, C., R. H. Layton and P. Rowley-Conwy, eds.. Hunter-gatherers: an interdisciplinary perspective. Cambridge University Press, 2001. ISBN 0-521-77672-4. 
  • Turnbull, Colin. The Forest People. Touchstone, 1987. ISBN 978-0671640996. 

Enllaços externs

[modifica]