Sonata per a piano núm. 19 (Beethoven)
Inici del 1r moviment | |
Forma musical | sonata per a piano |
---|---|
Tonalitat | sol menor |
Compositor | Ludwig van Beethoven |
Creació | 1797 |
Data de publicació | 1805 |
Catalogació | Op. 49, núm. 1 |
Durada | 8'
|
Opus | 49 |
Instrumentació | piano |
La Sonata per a piano núm. 19 en sol menor, op. 49 núm. 1 va ser composta per Ludwig van Beethoven probablement cap a l'any 1797 tot i que no va aparèixer publicada el 1805, conjuntament amb la núm. 20.[1]
Ambdues sonates són conegudes també com a "Sonata fàcil". No són difícils de tocar i el seu caràcter general, sense complicacions, fa pensar que el compositor les considerava més com una sonatina.[1]
El germà de Beethoven, Caspar, és el principal responsable de la publicació a Viena, el 1805. Ell va prendre la decisió en contra dels desitjos del seu germà, i va enviar les dues sonates opus 49 a l'editorial. Pel que fa a la qualitat musical, s'ha demostrat que es tractaven de creacions dignes.[1]
Té una estructura en dos moviments:
- Andante
- Rondo. Allegro
La seva interpretació dura aproximadament uns 8 minuts.