Sonata per a piano núm. 4 (Beethoven)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 4
Beethoven-op7c.svg
Inici del 3r moviment de la Sonata per a piano núm. 4
Forma musical Sonata
Tonalitat Mi bemoll major
Compositor L. V. Beethoven
Composició 1796
Catalogació Op. 7
Durada 28'
Dedicatòria Comtessa de Keglević
Instrumentació piano
Moviments
  1. Allegro molto e con brio
  2. Largo, con gran espressione
  3. Allegro
  4. Rondo: Poco allegretto e grazioso
Més informació
Allmusic mc0002365724
Modifica dades a Wikidata

La Sonata per a piano núm. 4, en mi bemoll major, op. 7 de Ludwig van Beethoven, també anomenada la «Grand Sonata» (Gran sonata) va ser composta a Bratislava, pel novembre de 1796, durant la visita de Beethoven al Palau de Keglević. Està dedicada a una alumna seva, Babette, la comtessa Anna-Luisa de Keglević. Fou publicada per Artaria a Viena, el 1797.[1]

Té una estructura habitual de quatre moviments. Pel que fa a la durada, és la segona sonata de Beethoven més llarga, després de la Sonata «Hammerklavier» que compondria 20 anys després.[2] Una interpretació pot durar al voltant de 28 minuts. Aquesta característica pot fer pensar en una obra complexa del Beethoven simfonista, però tot i que és molt llarga, és un treball bastant senzill que segueix les convencions de l'època.[2]

Estructura[modifica | modifica el codi]

Té l'estructura habitual de 4 moviments:

  1. Allegro molto e con brio, en compàs de 6/8
  2. Largo, con gran espressione, en compàs de 3/4 en do major
  3. Allegro, en compàs de 3/4; el Trio està en mi bemoll menor
  4. Rondo: Poco allegretto e grazioso, en compàs de 2/4

I. Allegro molto e con brio[modifica | modifica el codi]

Comença amb uns acords palpitants que ràpidament donen pas a una melodia brillant que en alguns detalls fa pensar en una sonata de Mozart. Beethoven insereix alguns acords bruscos per introduir el segon tema, alegre. La majoria dels elements temàtics s'assemblen molt entre si en el context d'un compàs de 6/8. La secció de desenvolupament es basa en una versió fortament sincopada del segon tema fins que reapareix el primer tema i altre material divers. El tractament per part de Beethoven d'aquest tema és una mica massa seqüencial per a una bona secció de desenvolupament, però massa lliure per a una gran recapitulació.[2]

Beethoven-op7a.svg

II. Largo, con gran espressione[modifica | modifica el codi]

Aquest Largo és un exemple primerenc dels moviments lents i senyorials que Beethoven portaria més tard a uns desenvolupaments poètics extraordinaris. El tema principal és mesurat, tant per les pauses com per la disposició de notes; quan l'acompanyament es torna més elaborat, aquestes pauses proporcionen a la melodia una aura de grandesa. Beethoven mai perd de vista aquest tema durant tot el moviment; simplement varia i omple els silencis amb un tractament melòdic més legato, fins i tot quan l'acompanyament és més staccato.[2]

Beethoven-op7b.svg

III. Allegro[modifica | modifica el codi]

Aquest tercer moviment no s'allunya gaire de l'antic minuet, tot i Beethoven d'una manera característica crea una melodia plena de vacil·lacions i petites desviacions de la trajectòria harmònica esperada. L'estat d'ànim es torna més seriós en la secció central del trio, en la tonalitat de mi bemoll menor, però el passatge és massa breu per alterar el caràcter essencialment alegre del moviment.[2]

Beethoven-op7c.svg

IV. Rondo: Poco allegretto e grazioso[modifica | modifica el codi]

El rondó amb el que conclou l'obra també té un caràcter lluminós característic. Aquest no és el tipus intens de final que Beethoven més tard fa servir sinó que és festiu dins la suavitat, tan sols interrompuda per un sol episodi tempestuós. Es tracta d'un rondó sense incidents, amb el subjecte principal i les seves variants que dominen sobre la resta del moviment. Però cal destacar que ofereix molts passatges de quelcom rar de trobar en la música de Beethoven: una atractiva dolçor.[2]

Beethoven-op7d.svg

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sonata per a piano núm. 4 (Beethoven) Modifica l'enllaç a Wikidata