Sonata per a piano núm. 5 (Beethoven)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 5
BeethovenPfSonata5-I.png
Fragment de la Sonata per a piano núm. 5
Forma musical Sonata
Tonalitat Do menor
Compositor L. V. Beethoven
Composició 1795
Catalogació Op. 10, núm. 1
Durada 28'
Dedicatòria Anna Margarete von Browne
Instrumentació piano
Moviments
  • Allegro molto e con brio
  • Molto Adagio
  • Finale: Prestissimo
Més informació
Allmusic mc0002402831
Modifica dades a Wikidata
Inici de la Sonata per a piano núm. 5 Play Play (pàg.)

[http://www.allmusic.com/work/piano-sonata-no-7-in-d-major-op-10-3-mc0002402483 ] La Sonata per a piano núm. 5 en do menor, op. 10, núm. 1, és la primera de les tres Sonates op. 10 de Ludwig van Beethoven dedicades a Anna Margarete von Browne, la dona del comte Johann von Browne (1767-1827), un diplomàtic rus resident a Viena que era un dels mecenes de Beethoven.[1] La comtessa també va rebre les dedicatòries de les Variacions, WoO 76 i WoO 71. Les primeres crítiques van elogiar les Sonates op. 10, assenyalant que van ser compostes en "un estil viril i seriós."[2] Aquesta és una composició del primer període creatiu, anticipant obres en do menor més notables, com la Sonata Patètica i la Cinquena simfonia.

Les tres obres d'Op. 10 estan en do menor, fa major i re major. La primera es va iniciar el 1795 i la tercera fou completada el juliol de 1798. Foren publicades a Viena el setembre de 1798 per Eder.[2]

Estructura[modifica]

La sonata es divideix en tres moviments:

El primer moviment de la sonata és amb compàs 3/4, el segon moviment 2/4 i el moviment final 2/2.

I. Allegro molto e con brio[modifica]

El primer moviment, en forma de sonata, obre energèticament contrastant amb frases fortes i suaus. L'exposició s'allarga fins al 105. El tema principal va dels compassos 1 al 30; a continuació hi ha la transició fins al segon tema (compassos 31-55) que proporciona un contrast tranquil en dues parts. El tema secundari, que és acompanyat per un baix Alberti, dura des del compàs 56 al 75 i acaba amb el tancament de l'exposició temàtica. La secció final, que consta de dues parts, es basa en el tema secundari i conclou amb el tema principal. El desenvolupament s'allarga fins al compàs 167 i dóna lloc a la recapitulació temàtica.

II. Molto Adagio[modifica]

El segon moviment és un Adagio líric amb molts adornaments. Té una estructura ABAB o forma de "sonatina", perquè no hi ha una secció de desenvolupament. Una tercera aparició aparent del tema principal es converteix en una coda, que s'esvaeix a poc a poc per donar lloc a una cadència perfecta final.

III. Finale: Prestissimo[modifica]

El tercer moviment és una peça molt nerviosa en forma de sonata, fent un ús intensiu de grupets de cinc corxeres. La secció de desenvolupament conté una referència de l'inequívoc tema de la Cinquena Simfonia de Beethoven. La coda dóna lloc a un esclat final, que s'esvaeix en una tercera picarda.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sonata per a piano núm. 5 (Beethoven) Modifica l'enllaç a Wikidata