Sonata per a piano núm. 23 (Beethoven)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sonata per a piano núm. 23
«Appassionata»
AppassionataNoten2.PNG
Fragment de la Sonata per a piano núm. 23
Forma musical Sonata
Tonalitat Fa menor
Compositor L. V. Beethoven
Època composició 1804
Catalogació Op. 57
Durada 23'
Dedicatòria Comte F. von Brunswick
Moviments
  1. Allegro assai
  2. Andante con moto
  3. Allegro ma non troppo – Presto

La Sonata per a piano núm. 23, en fa menor, op. 57 de Ludwig van Beethoven, coneguda com a "Appassionata" (apassionada), és considerada una de les tres grans sonates per a piano del seu període creatiu central; les altres són la Sonata "Waldstein", opus 53, i la Sonata "dels Adeus", opus 81. Va ser composta a Döbling, un poble a prop a Viena el 1804, i va ser dedicada al comte Franz von Brunswick. Va ser publicada pel Bureau des Arts et d'Industrie.

Estructura[modifica | modifica el codi]

L'Appassionata té tres moviments:

  1. Allegro Assai
  2. Andante con moto - attacca
  3. Allegro, ma non troppo - Presto

1. Allegro Assai[modifica | modifica el codi]

És un allegro de sonata sense repeticions en compàs 12/8 i dura uns 10 minuts. Malgrat la seva durada, aquesta peça compren canvis ràpids de tonalitat i sobtats contrastos de dinàmica. El tema principal té un ritme característic, puntejat, però amb una proporció de 5:6 en lloc de 3:4. A l'escollir la tonalitat de fa menor cal tenir present que el moviment fa un ús freqüent de l'àmbit greu i fosc del fa més baix del piano, que era la nota més greu de l'instrument en aquella època. El moviment és tranquil i una mica lent a l'inici, interromput per grups d'acords ràpids.

2. Andante con moto[modifica | modifica el codi]

El segon moviment, en re bemoll major, és un tema i variacions amb una melodia lenta, quieta, gairebé com un himne. Té dues seccions de 8 compassos, que es repeteixen. Les variacions són, una per una:

  • Similar al tema original, amb la mà esquerra tocant síncopes.
  • Una ornamentació del tema en semicorxeres.
  • Una ràpida ornamentació en fuses. En lloc de repetir, tant la mà esquerra com la dreta prenen seccions del tema cada una.
  • Una repetició del tema original, amb petits canvis. En lloc d'acabar tranquil·lament, sona un concloent acord de sèptima disminuïda en fortissimo, com un tro, i ens porta sense pausa (indicació d'"attacca") al tercer moviment.

3. Allegro, ma non troppo - Presto[modifica | modifica el codi]

El tercer moviment és un allegro de sonata en el qual, molt inusualment, només la segona part és indicada per repetir-se. El moviment és un perpetuum mobile, amb ràpides semicorxeres que només són interrompudes en el desenvolupament i en la coda final. El moviment és misteriós i d'una naturalesa complexa i agitada. Ha rebut diversos adjectius de part dels crítics: apassionada, desesperada, que treu l'alè.

L'Appassionata va ser anomenada així per l'editor. Beethoven es va indignar amb el nom, ja que creia que totes les seves obres estaven escrites per tocar-se apassionadament i no solament aquesta. Beethoven va acabar el tercer moviment de la seva Simfonia núm. 5 amb una tensió no resolta; sense pausa entre els moviments, segueix el quart amb un tema triomfal. A semblança d'aquesta simfonia, aquí també hi ha un breu moment de tensió sense resoldre però en aquest cas el moviment final té un caràcter agònic i una coda que es pot qualificar de desesperada.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]