Sum 41

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióSum 41
2016224203132 2016-08-11 Rocco del Schlacko - Sven - 1D X II - 0904 - AK8I1791 mod.jpg
Sum 41 en directe a Püttlingen, 2016.
Dades base
Tipus entitat grup de música
Gènere artístic Pop punk
Punk rock
Rock alternatiu
Metal alternatiu
Història
Fundació 1996 a Ajax (Ontàrio)
Activitat
Període actiu 1996 – Actualitat
Membres Deryck "Bizzy D" Whibley
Jason "Cone" McCaslin
Dave Baksh
Tom Thacker
Frank Zummo
Membres anteriors Richard Roy
Mark Spicoluk
Marc Costanzo
Steve "Stevo" Jocz
Origen Ajax, Canadà Bandera del Canadà
Discogràfica Island Records
Universal Records
Atlantic Records
Artistes relacionats Pain for Pleasure
The Operation M.D.
Brown Brigade
Treble Charger
Gob (band)
Format per Steve Jocz

Web Sum41.com
Facebook: Sum41 Twitter: Sum41 MySpace: Sum41
Modifica dades a Wikidata

Sum 41 és un grup de rock canadenc d'Ajax, Ontàrio.[1] Els membres actuals són Deryck Whibley (vocal, guitarra, piano-teclat), Cone McCaslin (baix, segones veus), Dave Baksh (guitarra principal i segones veus), Tom Thacker (guitarra) i Frank Zummo (bateria, instruments de percussió, i segones veus). A la línia "clàssica" del grup el bateria i segones veus era Steve Jocz, que deixà la banda el 2013.

Història discogràfica[modifica]

Els inicis i Half Hour of Power (1996 - 2000)[modifica]

Els membres de Sum 41 van començar com a bandes rivals a l'escola preparatòria. Bromegen sobre que es van conèixer en un concert de Hole 41 dies després que comencés l'estiu de 1996.[2] D'acord amb el lloc web Supernova, la banda va ser anomenada originalment Kaspir i més tard van canviar el seu nom al de Sum 41 per a una actuació de Supernova el 28 de setembre de 1996. El lloc web també declara que van ser descoberts per Greig Nori de Treble Charger en un concert de Supernova en la Casa Opera de Toronto el 24 de febrer de 1996.[2][3] No obstant això, el seu actual baixista, Cone, es va unir a la banda el 1999, després que la banda passés per diversos baixistes.

Deryck Whibley durant un concert

La banda va utilitzar una càmera de vídeo casolana per a gravar les seves bajanades, que incloïen el robatori d'una pizzeria amb armes d'aigua i la realització d'un ball per "Makes No Difference" al davant d'un teatre (ambdues imatges poden ser vistes en "Introduction to Destruction" i en algunes versions del DVD "Does This Look Infected?").

La banda va presentar els seus vídeos i algunes maquetes a diverses companyies discogràfiques. Island Records, volent ficar-se de ple en el Pop Punk, amb grups com Green Day i Blink 182 que estaven de moda, va signar contracte amb Sum 41 a principis de l'any 2000.

Sum 41 va llançar el seu primer EP Half Hour of Power el 27 de juny de 2000. El primer single llançat per la banda va ser Makes No Difference, que tenia dos vídeos diferents. El primer, que havia estat enviat a les discogràfiques, va ser unit amb el segon que mostrava a la banda tocant en una festa dins d'una casa.[4]

All Killer No Filler i Does This Look Infected? (2001–2003)[modifica]

El primer àlbum de llarga duració de Sum 41, All Killer No Filler, va ser llançat el 8 de maig del 2001. El seu primer single va ser "Fat Lip", que va convertir-se en un dels èxits de l'estiu, quedant en primer lloc en les emissores de rock dels Estats Units per una setmana.[5] Les presentacions en el Warped Tour durant l'any van incrementar encara més la popularitat del grup.

Unes altres dues cançons llançades van ser, In Too Deep, amb un vídeo còmic d'una competició de capbussades, i Motivation, amb un vídeo simple de la banda tocant en un clàssic garatge. La banda va realitzar una gira durant gran part d'aquest any, amb 300 actuacions el 2001, incloent un recital amb Blink 182, abans de tornar als estudis per a l'enregistrament d'un altre CD.

El 26 de novembre de 2003, Sum 41 va llançar el seu segon àlbum de llarga durada anomenat Does This Look Infected??,[6] alterant lleugerament el seu estil - amb introduccions una mica més pesades - però mantenint l'harmonia llisa per la qual s'havien fet coneguts. El primer single d'aquest àlbum va ser Still Waiting que els tenia en un simulat "nou-garatge" retro sota el nom de "The Sums", en forma de paròdia a un dels vídeos de The Strokes. Still Waiting era molt més pesada que l'esperat per la majoria dels fans.

A l'èxit de Still Waiting li va seguir The Hell Song, aquesta última cançó no té vídeo (oficialment fet per la banda), però sí un fet pels fans, on Sum 41 és un grup de ninots amb fotografies de les seves cares i les d'uns altres com Ozzy Osbourne i Pamela Anderson. La següent cançó, Over My Head (Better Of Dead), tenia un vídeo realitzat completament al Canadà i sobre el seu lloc web, mostrant diferents escenes en viu de la banda. El vídeo va ser a més, inclòs en el seu DVD en viu, Sake Bombs And Happy Endings (2004), com un bonus. Va rebre una transmissió limitada en diverses cadenes musicals de televisió en Estats Units i el Regne Unit.

Bateria Steve Jocz cantant durant la cançó "Pain for Pleasure"

Després d'una llarga gira per a promocionar l'àlbum, Iggy Pop va convidar a Sum 41 per al seu nou àlbum, Skull Ring. La banda va ajudar a escriure la primera cançó de l'àlbum Little Know It All i van participar amb Iggy en The Late Show with David Letterman per promoure la cançó.

Chuck, Underclass Hero (2004 - 2008)[modifica]

Sum 41 va llençar un altre disc anomenat Chuck, que va sortir el 12 d'octubre de 2004 amb el seu primer single "We're All To Blame". L'àlbum el van anomenar així per Chuck Pelletier, una persona de les forces de pau de les Nacions Unides que va salvar les vides dels membres de la banda i uns altres 40 civils mentre que el grup gravava un documental sobre la guerra a la República Democràtica del Congo per a War Child Canada, un DVD benèfic anomenat Rocked: Sum 41 in Congo que està a la venda a través d'internet.

La banda va treure un disc en viu poc abans de la retirada del membre Dave (BrownSound), el qual van titular "Go Chuck Yourself". Aquest disc és l'enregistrament d'una actuació a Ontàrio durant la gira del mateix nom que el disc. És durant aquests anys en els quals la banda comença una etapa de maduresa, amb exemples com les lletres de les seves cançons, més propera a la política, i també amb les noces de Deryck amb la cantant Avril Lavigne.

L'11 de maig de 2006, Dave Baksh anuncia el seu retir de Sum 41 per treballar a la seva nova banda anomenada Brown Brigade, no hi ha dades que indiquin cap relació dolenta amb la resta de membres, i fins i tot ha tocat amb ells posteriorment com a convidat.

El 24 de juliol de 2007 va sortir a la venda l'últim treball discogràfic Underclass Hero llançant com a primer single Underclass Hero, com a segon Walking Disaster i l'últim, With Me. En els últims vídeos (enregistraments en el seu estudi), va ser vist un altre membre tocant amb ells, Thomas William Thacker, de la banda GOB, com guitarra solista i cors.

Recopilatori de grans èxits i nou àlbum d'estudi (2008-actualitat)[modifica]

La banda ha anunciat que després de la gira de l'estiu de 2.008, començaran a treballar en el seu nou àlbum, encara que també es dedicaran a projectes personals (com un disc en solitari de Cone), el que farà que el seu nou treball no surti a la llum fins a finals de 2.009. El 26 de novembre de 2008, Sum 41 va llançar "8 Years of Blood, Sake and Tears", un àlbum de grans èxits, al Japó. Aquest àlbum va incloure una prèvia cançó no estrenada anomenada "Always", un DVD, el qual contenia tots els vídeos de la banda.[7] El Febrer de 2009, la banda va dir que degut a l'èxit i la demanda de l'àlbum de grans èxits, van decidir lliurar-ho a escala mundial, però amb una portada i nom diferent. El 17 de març de 2009, All The Good Shit va ser lliurat amb una portada i un títol diferent.

Cone en un concert

Estil musical i influències[modifica]

Quant a la seva tendència musical Sum 41 va assenyalar; que en els seus començaments van ser influenciats fortament per NOFX. Una altra influència en la seva música van ser els Beastie Boys especialment en el disc All Killer No Filler. Per altra banda el Hip-Hop i el Rapcore es va trobar en els singles Fat Lip i What We're All About. Posteriorment amb l'àlbum Does This Look Infected? la banda va comentar que posseïa una música més pesada i influenciada per The Offspring, i algunes altres provinents del metal, bandes com ''Iron Maiden'', exemple inspiració d'aquesta és la cita "Maiden and Priest were the gods that we praised", clarament fan referència a Iron Maiden i Judas Priest. L'àlbum Chuck ofereix una sèrie de cançons que poden ser comparades amb la música Thrash Metal, anomenant Metallica com la principal influència de la seva música metal.

Gran controvèrsia va causar la notable semblança entre les cançons del grup nord-americà My Chemical Romance i Sum 41. Cal destacar la cita del guitarrista de Sum 41, Dave Baksh, en la qual afirma que Ray Toro (guitarrista principal de MCR) és un dels seus guitarristes més influents. Mikey Way, baixista, diu que no va ser plagi ni influència, va ser només coincidència. Per què no?. Molt per contra, el productor Rob Cavallo va dir que demanarà una explicació o disculpa formal, o que duré el problema a tribunals. Pel que sembla, les aigües ja es van calmar.

Recentment el gènere musical de la banda ha estat qüestionat pels fans a causa de la complexa combinació de diferents estils musicals. L'argument està centralitzat al voltant del Punk street de la banda, i ells al seu torn s'han catalogat com una banda Pop Punk, Punk Rock i de Rock Alternatiu.

Discografia[modifica]

Àlbums[modifica]

Any Àlbum Discogràfica
2000 Half Hour of Power Island Records
2001 All Killer No Filler Island Records
2002 Does This Look Infected? Island Records
2004 Chuck Island Records
2006 Go Chuck Yourself Island Records
2007 Underclass Hero Island Records
2011 Screaming Bloody Murder Island Records
2016 13 Voices Hopeless Records

Singles[modifica]

Any Cançó Posició a les llistes Àlbum
US Hot 100 Mainstream Rock Tracks Modern Rock Tracks UK Singles Chart Canadian Singles Chart
2000 Makes No Difference - - #32 - #35 Half Hour of Power
2001 Fat Lip #66 - #1 #8 - All Killer No Filler
In Too Deep - - #10 #13 -
2002 Motivation - - #24 #21 -
What We're All About - - - #32 - Spider-Man (soundtrack)
Still Waiting - - #7 #7 #1 Does This Look Infected?
2003 The Hell Song - - #13 #35 -
Over My Head - - - #27 -
Little Know It All (With Iggy Pop) - - #35 - #19 Skull Ring
2004 We're All to Blame - #36 #10 - #25 Chuck
2005 Pieces - - #14 - #1
Some Say (Canadà/Japó) - - - - #10
No Reason (USA/Europa) - - #16 - -
2007 Underclass Hero - - #34 - - Underclass Hero
Walking Disaster - #40 - - #15
2008 With Me - - #36 - #12
2008 Always All The Good Shit
2011 Screaming Bloody Murder Screaming Bloody Murder
What Am I to Say
2016 War 13 Voices

VHS i DVDs[modifica]

  • Introduction to Destruction (2001)
  • All Killer No Filler (2002)
  • Cross Your T's and Gouge Your I's (2002)
  • Sake Bombs And Happy Endings (2004)
  • Happy Live Surprise (2005)
  • DeeVeeDee (2008)

Altres[modifica]

  • Maximum Sum 41 (2003) - entrevista

Membres[modifica]

  • Deryck Whibley - Guitarra, vocal.
  • Cone McCaslin - Baix, segones veus.
  • Steve Jocz - Bateria, segones veus.

Membres anteriors[modifica]

  • Dave Baksh - Guitarra solista.
  • Richard Twitch - Baix, segones veus.

Referències[modifica]

  1. «Juno Awards 2003». [Consulta: 17 agost 2008].
  2. 2,0 2,1 «Answers.com Topic: Sum 41». Answers.com [Consulta: 17 agost 2008].
  3. «Artists- Sum 41». 100xr.com [Consulta: 17 agost 2008].
  4. «Sum 41 Bio». VH1.com. Viacom, 2007 [Consulta: 17 agost 2008].
  5. «Billboard.com -Artist Chart History- Sum 41». Billboard. Nielsen Company [Consulta: 17 agost 2008].
  6. D'Angelo, Joe «Sum 41 Ask, Does This Look Infected?». MTV.com. Viacom, 13-09-2002 [Consulta: 20 octubre 2008].
  7. Hughes, Josiah «Sum 41 Release Japan-Only Greatest Hits Album». , 06-11-2008 [Consulta: 7 novembre 2008].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sum 41 Modifica l'enllaç a Wikidata