Teodora (esposa de Teòfil)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSanta Teodora
Theodora (greek icon XIX c).jpg
Icona de Teodora, s. XIX
Nom original(el) Θεοδώρα Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementΘεοδώρα
815 Modifica el valor a Wikidata
Paflagònia (Imperi Romà d'Orient) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 febrer 867 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Constantinoble (Imperi Romà d'Orient) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCorfú 
Regent
842 – 855
← IreneBardas →
Emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient
830 – 842
← Eufrosina (Esposa de Miquel II)Eudòcia Decapolites → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicArmenis Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristià Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióReligiosa Modifica el valor a Wikidata
emperadriu
CelebracióEsglésia Ortodoxa (com a santa); Església catòlica (com a venerable)
Festivitat11 de febrer (catòlics); 24 de febrer (calendari gregorià, correspon a l'11 de febrer julià)
IconografiaCom a reina, amb una icona de la Mare de Déu a les mans
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaMamikonian Modifica el valor a Wikidata
CònjugeTeòfil Modifica el valor a Wikidata
FillsMiquel III
Maria (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesMarinos (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataTeoctista Florina Modifica el valor a Wikidata
GermansKalomaria (fr) Tradueix, Bardas, Petronas (en) Tradueix i Q98820134 Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Teodora l'Armènia (Paflagònia, 805/810 - Constantinoble, 867) fou una emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient, esposa de Teòfil i mare de Miquel III, de qui fou regent entre el gener de 842 i març de 856. És venerada com a santa per l'Església ortodoxa i com a venerable a la catòlica.

Biografia[modifica]

Teodora a un solidus del seu fill Miquel III, amb la seva filla Tecla a l'anvers.
Miniatura del Menologi de Basili II

Teodora era filla de Marí, drungari del Tema de Paflagònia, d'origen armeni,[1] i de Teoctista Florina, noble de la regió. Maridada amb l'emperador Teòfil, després d'haver estat escollida per la vídua de Miquel II, Eufrosina, entre altres candidates per la seva bellesa.

Va tenir cinc filles i dos fills, el més jove dels quals fou Miquel III. Mentre que Teòfil era iconoclasta, Teodora no, la qual cosa provocà conflictes. Quan Teòfil morí en 842, es convertí, el 21 de gener de 842 en regent en nom del seu fill Miquel III, que tenia tres anys. Molt pietosa, va donar suport als monjos i a la fundació de nous monestirs. La seva política, ferma i assenyada, va enfortir el tresor de l'imperi i evità un intent d'invasió dels búlgars.

Va convocar un concili que donà fi a l'era de la iconoclàstia el febrer de 843: una cerimònia oficial, presidida per ella i el nou patriarca Metodi I de Constantinoble, restablí la Iconodulia o culte de les imatges, a Santa Sofia l'11 de març de 843, des de llavors, Festa de l'Ortodòxia.

Va lluitar contra els heretges, perseguint els paulicians d'Àsia Menor, mitjançant una aliança amb els musulmans que acabà afeblint la defensa de l'imperi. Tot i que intentà evitar l'enfortiment de l'Islam, Sicília fou conquerida per aquest entre 842 et 847. Va iniciar la pacificació i evangelització dels eslaus del Peloponès cap al 847. Arran de l'assassinat del seu conseller Teoctist el Logotètic, ordenat pel germà de l'emperadriu Bardas Mamikonian, el novembre de 855, Teodora hagué d'abandonar el poder el 15 de març de 856.

Teodora i les seves quatre filles majors foren obligades a ingressar com a monges per Miquel III, i tancades al monestir de Carià, on visqueren miserablement fins que foren transferits al monestir de Santa Eufrosina. Les que sobrevisqueren, Tecla, Anastàsia i Pulquèria foren portades, per Basili el Macedoni, amb Teodora i la seva àvia Teoctista, al monestir de Gàstria.

Teodora morí l'11 de febrer de 867. Fou canonitzada per l'Església ortodoxa, per la importància del seu regnat per a l'Església. Les seves restes foren sebollides al monestir de Gàstria de Constantinoble, actual mesquita Sancaktar Hayrettin, i portades després a Corfú, a la catedral de Panagia Spiliotissa i Santa Teodora, on són venerades en un reliquiari d'argent.

Notes[modifica]

  1. Segons Settipani, Marí podria ser de la família dels Mamikonian i descendent del nakharar Himajeak.

Bibliografia[modifica]

  • Robert Guilland Études Byzantines P.U.F Paris 1959 « Les empereurs et l'attrait du monastère » p. 38,44,45.
  • Venance Grumel Traité d'Études Byzantines I « La chronologie » P.U.F Paris 1958 p. 357,362
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teodora