Tordera

Tordera

Escut d'armes
Localització
41° 42′ 03″ N, 2° 43′ 12″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Maresme
Capital	Tordera
Població humana
Població	18.409 (2023) (21,76 hab./km²)
Llars	171 (1553)
Gentilici	Torderenc, torderenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	846 km²
Banyat per	la Tordera
Altitud	34
Limita amb	Pineda de Mar Maçanet de la Selva Fogars de la Selva Sant Celoni Palafolls Lloret de Mar Blanes Santa Susanna Sant Cebrià de Vallalta
Organització política
• Alcalde	Joan Carles Garcia Cañizares
Identificador descriptiu
Codi postal	08490
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08284
Codi IDESCAT	082845
Lloc web	tordera.cat

Tordera és una ciutat i municipi de la comarca del Maresme. Es compon d'un nucli històric al costat de La Tordera, en un turó. Hi ha diversos barris (Sant Daniel, Sant Andreu, Sant Jaume i Mas Martí, Sant Pere, Sant Tou, la Fibracolor) i urbanitzacions disperses pel terme municipal (Urb. St. Daniel, Niàgara Parc, Àgora Parc, Sant Pere de Riu, Hortsavinyà, el Mas Móra, Mas Reixac, Roca-Rossa, Terrabrava, Tordera Parc...). El topònim 'Tordera' deriva del llatí turdaria, «lloc de tords», és a dir, terra de tords, documentat al segle X com a Tordaria.

Geografia

És el municipi amb el terme més extens de tot el Maresme, amb una superfície de 84,08 km². El terme municipal limita amb els següents municipis:

Fogars de la Selva	Maçanet de la Selva	Lloret de Mar
Sant Celoni		Blanes
Sant Cebrià de Vallalta	Pineda de Mar	Santa Susanna, Palafolls

La ciutat està comunicada per les carreteres BV-5122, GI-600, N-IIi les autopistes E-15 i C-32.

Àgora Parc és una urbanització del municipi. Les cases són, la majoria, d'una sola planta amb un gran pati darrere i un jardí davant. Coordenades: 41° 42′ 4.0129″ N, 2° 39′ 25.6673″ E

Demografia

Tordera tendeix el 2007 al creixement demogràfic, i pateix una gran transformació en diversos àmbits. Així doncs, aquell any es va treballar en una piscina coberta que seria inaugurada a finals d'any i d'altres equipaments municipals. Tanmateix aquest creixement ha generat certa controvèrsia, ja que aquesta expansió del nucli urbà es desenvolupa prop de la plana d'inundació de la Tordera.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 147 - 171 1.257 2.044 3.869 3.324 3.252 3.048 3.215

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 3.312 3.357 3.336 3.593 4.483 6.431 7.546 8.249 8.476 8.476

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 8.918 9.181 9.798 10.325 11.719 13.420 14.800 15.641 16.318 16.345

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 16.453 16.937 17.519 18.022 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1717 incorpora Roca Rossa; el 1857, Sant Pere de Riu i Vallmanya; i el 1930, Hortsavinyà.

Esdeveniments

Com a esdeveniments culturals, destaca la festa major (el 24 d'agost, per sant Bartomeu), l'aplec de Sant Ponç (11 de maig) i la Fira del ram.

El mercat setmanal al carrer s'organitza cada diumenge i aplega un gran nombre de visitants de localitats veïnes, així com turistes. Dins d'aquest mercat podem trobar tot tipus d'aliments, articles de roba o d'higiene personal o fins i tot animals de granja com galls, pollets, ànecs o ocells.

Equipaments municipals

Tordera té centres d'educació primària, secundària i batxillerat, l'Institut Lluís Companys, així com pavellons esportius, una biblioteca municipal i el Teatre Clavé. Actualment la població també fa la recollida selectiva de brossa. S'ha dut a terme la reconstrucció del Pont de Ferro, un emblemàtic pont destruït durant una riuada unes dècades enrere, i que té una història singular.

Entitats

• El Club Patí Tordera està ubicat en aquest municipi, i hi ha una forta afició als esports de patinatge, especialment hoquei sobre patins i patinatge artístic. S'han aconseguit títols estatals i europeus.
• La Colla de Diables de Tordera organitza cada any des de la seva creació, el 1993 el correfoc de Tordera, que se celebra durant la Festa Major el 23 d'agost.
• El col·legi Sant Josep ara anomenat Fundació Privada Educativa Vedruna Girona que forma part d'una xarxa de 37 escoles.
• La Colla Sardanista Antaviana de Tordera, creada l'any 1985, és també molt important al municipi. Aquesta ha aconseguit guanyar campionats a nivell nacional.
• El Club de Bitlles la Penya del Bistec organitza anualment i durant la primera setmana d'agost un torneig de bitlles catalanes a les pistes del Parc de la Sardana. El torneig s'anomena Bitlles a la Fresca i es disputa als vespres, aplegant gran nombre de famílies senceres al voltant d'aquest joc.

Tordera compta amb un important patrimoni arquitectònic d'època medieval, del qual destaquen la parròquia, amb el seu campanar, amb la part baixa preromànica, la mitjana romànica i l'alta gòtica, de Sant Andreu, el monestir de Santa Maria de Roca-rossa (segle XII), la torre de Can Toni Joan, nombroses masies i molins.

Quant a activitats tradicionals, a mitjan segle XIX va ser molt important al poble la producció de taps de suro, amb nombroses empreses sureres que donaven feina a un important nombre de tapers.

Torderencs il·lustres

Categoria principal: torderencs

Retrat de Prudenci Bertrana (L'album du Centenaire, 1910)

• Prudenci Bertrana (1867-1941), escriptor modernista, autor de la cèlebre novel·la Josafat (1906).
• Pere Porter (1571-1636), personatge protagonista d'una novel·la anomenada "El cas raro del Pere Porter", on explica quan va entrar a l'infern i després en va tornar a sortir.

Vegeu també

• Turó d'en Font

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Guia urbana de Tordera
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya