Triangle de corall
El Triangle de corall és una àrea marítima tropical situada al Pacífic, en la convergència de l'Àsia del Sud-est i d'Oceania, que inclou aigües de sis estats: Indonèsia, Malàisia, Papua Nova Guinea, Illes Filipines, Illes Salomó i Timor Oriental. És l'indret amb més biodiversitat marina del món: hi viu el 76% de les espècies de corall conegudes, 6 de les 7 espècies existents de tortugues marines i almenys 2.228 espècies de peixos d'escull, la qual cosa li ha valgut el sobrenom de viver o bressol de les mars o d'"Amazones dels mars". És també una important àrea de reproducció i de trànsit de tonyines. De la gran diversitat biològica d'aquest ecosistema depén l'economia i la subsistència de més de 126 milions de persones.[1]
Delimitació[modifica]
La superfície total del Triangle de corall és de 6.000.000 km². Per delimitar-lo, els científics i conservacionistes tingueren en compte només àrees marines que contenen almenys 500 espècies constructores de corall i una biodiversitat molt alta.[2] És per això que no és estrany que el Triangle de corall se superpose a amples zones de quatre punts calents de biodiversitat (hotspots):[3]
- Amb Sondalàndia comparteix la costa oriental de Borneo, la costa nord de Java, l'extrem est de Sumatra i l'illa de Bali
- Amb el punt calent de les Filipines comparteix la major part de la costa occidental i meridional (quasi totes les Visayas i Mindanao)
- La quasi totalitat de Wallacea
- La meitat occidental de la Melanèsia oriental (arxipèlag de Bismarck, Bougainville i Salomó)
Geografia[modifica]
El Triangle de corall comprén 18.500 illes, de les quals només uns pocs milers són habitades. Amb 132.000 km lineals de costa, les activitats terrestres realitzades a les illes depenen molt de les activitats dutes en aigües costaneres, i sols el centre de les grans illes com Nova Guinea es lliuren d'aquesta dependència. Així, la vida biològica dels fons marins del Triangle s'estableix sobre intercanvis íntims entre fosses profundes i plataformes costaneres de poca profunditat on abunden els manglars i les herbes marines.
El clima del Triangle de corall és càlid i humit tot l'any, amb precipitacions (entre 2.000 i 6.000 mm a l'any), i les estacions es reparteixen entre una estació seca i una de plujosa. El centre de les grans illes sol tenir altes muntanyes, moltes amb més de 2.000 m d'altitud, amb vessants coberts de selva umbròfila d'alta biodiversitat.[3]
Com que el Triangle de corall és entre l'oceà Pacífic i l'Índic, i entre dos continents, Àsia i Austràlia, l'acció dels corrents marins de la zona podria explicar el seu paper decisiu en la concentració i dispersió de l'alta biodiversitat que la caracteritza. Aquesta situació única permetria al Triangle "capturar" larves transportades pel corrent Nord Equatorial del Pacífic i el corrent Equatorial del Sud, els dos corrents oceànics més grans que hi convergeixen, aportant més heterogeneïtat a la seua rica biodiversitat tropical. Aquests elements biològics es dispersarien cap a altres latituds gràcies als corrents que s'allunyen del Triangle: cap al nord i Japó pel corrent de Kuroshio, cap al sud per l'Indonesian throughflow (ITF), que travessa el Triangle cap a l'Índic, i al corrent de Leeuwin, que baixa vorejant la costa oest d'Austràlia, i cap a la mar del Corall i la costa est d'Austràlia pel corrent d'Austràlia Oriental.
Fauna[modifica]
Espècies de coralls[modifica]
605 de les 798 espècies de corall conegudes al món es troben al Triangle de corall. L'epicentre d'aquesta diversitat coral·lina se situa al nord-oest de l'illa de Nova Guinea, a la península de Doberai (província de Papua Occidental), que alberga 574 espècies coral·lines (95% del Triangle de corall i 72% de les espècies conegudes al món). Sols a l'arxipèlag de les illes Raja Ampat, viuen 553 espècies de corall. Els esculls de corall del Triangle cobreixen més de 100.000 km², el 30% dels esculls de corall del món.
Peixos d'esculls de corall[modifica]
El Triangle de corall guarda una diversitat de peixos d'esculls única al món: el 37% (2.228 espècies) de les 6.000 espècies conegudes al món viuen entre els seus límits, de les quals el 8% són espècies endèmiques. El nivell d'endemisme és particularment alt a les illes petites de la Sonda, la península de Doberai, Papua Nova Guinea, Salomó i a la part central de les Filipines.[2]
S'hi troben per exemple el peix lloro de cap geperut (Bolbometopon muricatum) i el peix napoleó. L'àrea és un indret on molts peixos migratoris, atrets per l'abundància de plàncton, descansen per fer reserves d'aliments, com el tauró balena i la manta gegant.[4]
Esment a banda es mereix la tonyina. El Triangle de corall es troba en una important ruta de migració de les tonyines i és, junt amb certes àrees de l'Índic, la seua zona de reproducció més gran. Per això és també una de les zones on més quantitats de tonyines es pesquen, i se'n destinen la major part per a exportar al món sencer. A part de les espècies més consumides, com la tonyina d'aleta groga i la tonyina vermella o d'aleta blava, abunden altres espècies com la tonyina d'ulls grossos (Thunnus obesus), el bonítol ratllat i la bacora (Thunnus alalunga). D'altra banda, l'abundància en espècies més petites com la melva, la mèlvera (Auxis rochei rochei) i la sarda, permet als milions d'habitants del Triangle de corall tenir assegurada la supervivència alimentària.
Tortugues marines[modifica]
El Triangle de corall conté 6 de les 7 espècies conegudes de tortuga marines: la tortuga llaüt, la tortuga verda, la tortuga carei, la tortuga olivàcia, la tortuga careta i la tortuga plana d'Austràlia (Natator depressus). Les zones amb major presència de tortugues marines són el nord de la península de Doberai, les Illes Nova Geòrgia (Salomó) i la província de Morobe (Papua Nova Guinea). Però es creu que cada any 7.700 tortugues marines moren a Indonèsia, capturades en xàrcies de pesca de gambes i tonyines.
Cetacis[modifica]
Algunes classes de cetacis recorren el Triangle de corall: balenes com el rorqual blau i el catxalot, però també marsopes, dofins i el dugong, amenaçat d'extinció.
Amenaces i protecció mediambientals[modifica]
Moltes amenaces pesen sobre el Triangle de corall, que fan perillar-ne no sols la supervivència sinó també la seguretat alimentària de les poblacions costaneres que viuen dels recursos marins:[5]
- la sobrepesca i els mètodes de pesca no sostenible (cianur, dinamita, etc.)
- la sobreexplotació i destrucció de les zones costaneres amb finalitats comercials (eliminació dels manglars per a l'explotació fustera, les plantacions agrícoles i la peneicultura)
- l'elevació de la temperatura dels mars i la contaminació de les aigües (eutrofització, terbolesa, acidificació) que provoquen, entre altres, el blanqueig dels esculls coral·lins
A iniciativa del president Susilo Bambang Yudhoyono d'Indonèsia, els governs dels sis estats del Triangle crearen al 2007 la "Iniciativa del Triangle de corall per als esculls de corall, la pesca i la seguretat alimentària", una associació multilateral el propòsit de la qual és preservar la biodiversitat marina i la seguretat alimentària dels habitants del Triangle de corall, així com lluitar contra els efectes del canvi climàtic a l'àrea. En ocasió de la Conferència mundial sobre els oceans, efectuada al maig de 2009 a Manado, Indonèsia, aquests estats signaren un acord per posar en marxa plans de protecció del Triangle de corall, i mesures per a assegurar un desenvolupament econòmic sostenible de la zona.[6]
Per recolzar aquests governs, les organitzacions conservacionistes Conservation International, The Nature Conservancy i World Wildlife Fund s'uniren per crear el Coral Triangle Support Partnership (CTSP), amb fons d'USAID. A part dels programes que cadascuna d'aquestes organitzacions duu a terme en llocs específics del Triangle de corall, treballen amb el programa per elaborar polítiques, gestionar la pesca de manera sostenible, per a l'establiment d'àrees marines protegides i per ensenyar als habitants del Triangle a adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic.[7][8][9]
Notes i referències[modifica]
- ↑ Coral Triangle - The world's richest garden of corals and sea life. En la página de WWF. Accés: 29-04-2012 (en anglés).
- ↑ 2,0 2,1 Coral Triangle facts. En la pàgina de WWF. Accés: 13-05-2012 (en anglés).
- ↑ 3,0 3,1 The Coral Triangle - Ecosystems, People and Societies at Risk. Informe publicat per World Wildlife Fund Australia en col·laboració amb la Universitat de Queensland, Austràlia. Maig de 2099. Accés: 18-05-2012 (en anglés).
- ↑ Coral Triangle: Species en la página de World Wildlife Fund. Acceso 25-05-2012 (en inglés).
- ↑ http://assets.panda.org/downloads/climate_change___coral_triangle___full_report.pdf Informe de WWF dedicado al Triángulo de coral y presentado en la "Conferencia mundial sobre los océanos" en Manado, Indonesia, en mayo de 2009. Acceso 29-04-2012 (en inglés).
- ↑ Página web del Coral Triangle Initiative on Coral Reefs, Fisheries and Food Security (CTI-CFF), en español: "Iniciativa del Triángulo de coral para los arrecifes de coral, la pesca y la seguridad alimentaria". Acceso 29-04-2012 (en inglés).
- ↑ Coral Triangle Initiative. Home > Global Marine > Initiatives > Regional Ocean Stewardship > Coral Triangle Initiative, en la página de Conservation International. Acceso 27-07-2012 (en inglés).
- ↑ Coral Triangle, Saving Earth's Richest Coral Reefs Arxivat 2012-01-22 a Wayback Machine. Home > Where We Work > Regions > Asia and the Pacific > The Coral Triangle > Taking Action, en la página de The Nature Conservancy. Acceso 27-07-2012 (en inglés).
- ↑ Coral Triangle Support Partnership (CTSP). Where we work > Places > Coral Triangle > Coral Triangle Support Partnership (CTSP), en la página de WWF. Acceso 27-07-2012 (en inglés).