Ulalume

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreUlalume

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorEdgar Allan Poe Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEstats Units d'Amèrica, 1847 Modifica el valor a Wikidata
Creació1847
Publicat aThe American Review: A Whig Journal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerepoesia Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 5d12a17d-8e76-4aa2-a758-57d613d6eb7e Modifica el valor a Wikidata
Ulalume il·lustrat per Dante Gabriel Rossetti, circa 1847–1848

Ulalume és un poema escrit per Edgar Allan Poe al 1847 i dedicat a la seua esposa Virginia Clemm. Com en altres poemes (com ara, El corb, Annabel Lee i Lenore), Ulalume tracta la pèrdua de la seua dona a causa de la mort prematura. Originàriament, Poe va escriure el poema com una elocució, per això és conegut pel seu enfocament en el so. A més, inclou moltes al·lusions, especialment a la mitologia, i també s'ha conjecturat si la identitat d'Ulalume estaria basada en una persona real.

Sinopsi[modifica]

Daguerreotip d'Edgar Allan Poe (1848) per W. S. Hartshorn

El poema transcorre una nit de cel grisenc durant l'octubre solitari, mentre les fulles tardorenques es marceixen. Amb un cor «volcànic», el poeta passeja només amb la seua ànima, Psique, pel bosc endimoniat de Weir, al costat del fosc llac d'Auber.

El jo poètic explica que allí parla amb la seua ànima, d'una manera «seriosa i sòbria», però que els seus pensaments estaven paralitzats i marcits, sense adonar-se que era octubre ni d'on era. Mentre transcorre la nit, emergeix davant ell la lluna en quart creixent, Astarte, amb la seua doble banya. El poeta diu llavors: «És més tèbia que Diana. (...) Ha vist que les llàgrimes no s'han eixugat en aquestes galtes, (...) i ha vingut més enllà dels estels de Lleó, cap a la pau de Leteu dels cels». Però la seua ànima terroritzada respon: «Tristament desconfie d'aquest estel. (...) Oh, no ens entretinguem! Oh, vola! Deixa'ns volar! Ho necessitem.»

El poeta intenta llavors calmar la seua ànima, besant-la i dient-li que ha de confiar i deixar-se guiar per la llum. Així tots dos arriben a una tomba, enfront de la qual l'ànima diu: «és el sepulcre de la teua perduda Ulalume!» El poeta sent com el cor se li torna «grisenc i ombrívol» i plora. «Quin dimoni m'ha temptat ací?», adonant-se on realment era: a la tomba d'Ulalume, en la mateixa nit en què l'havia enterrat un any abans.[1]

Anàlisi[modifica]

A diferència d'Annabel Lee, el poeta no és conscient que torna a la tomba de la seua estimada, i això revela la seua dependència cap a Ulalume i el seu amor. La seua pèrdua no sols el deixa trist, sinó absolutament devastat i, en visitar la tomba, inconscientment s'enfronta a una major angoixa autoinfligida. El poema se centra sobretot en la decadència i la deterioració: les fulles s'estan «marcint» i els pensaments del poeta són «lents». Els versos són sonors a propòsit, construïts al voltant del so per crear tristesa i angoixa. El poema empra el tema típic de Poe, «la mort d'una dons bella», que ell considerava «el tema més poètic del món». Alguns biògrafs i crítics sovint han suggerit que aquesta obsessió de l'autor amb el tema prové de la repetida pèrdua de dones al llarg de la seua vida, incloent la seua mare, Eliza Poe, i la seua mare adoptiva, Frances Allan.[2][3][1][4][5][6][7]

La identitat d'Ulalume és controvertida. Poèticament, el nom emfasitza el so «L» (al·literació), un recurs freqüent en els seus personatges femenins, com Annabel Lee, Eulalie i Lenore. Si realment és una amant morta, l'elecció de Poe en referir-se a Ulalume com «la cosa» o «el secret» no semblarien termes apropiats. Ulalume podria ser una metàfora de la mort en si.[8][9]

Al·lusions[modifica]

El «fosc llac d'Auber» podria ser una referència al compositor Daniel François Esprit Auber

Els erudits han fet moltes recerques per identificar totes les al·lusions de Poe, sobretot les de Thomas Ollive Mabbott, malgrat que molts altres suggereixen que els noms només s'han de valorar pel so poètic.[10]

El poeta personifica la seua ànima com la psique grega: representa la part irracional però curosa del seu subconscient. És Psique qui primer es preocupa per la destinació de la caminada i qui s'adona que han arribat a la tomba d'Ulalume, l'estimada perduda. El títol en si suggereix un udol, del llatí ululare.[11]

L'estrela lluent que veuen és Astarte, una dea associada a Venus) i connectada amb la fertilitat i la sexualitat. El «pecaminós llambrenc planeta» del vers final és una altra referència a Venus. Astarte pot representar una femme fatale sexual o a una visió de l'ideal.[4][12][2][13]

La muntanya Yaanek, amb els seus «corrents sulfurosos» en l'«extrem clima del pol», s'ha identificat com el mont Erebus, un volcà de l'Antàrtida vist per primera volta al 1841. No hi ha evidència, però, que demostre que Poe tenia Erebus al cap, mentre que Yaanek estava especificat com «a les regions del pol boreal», i això indica una localització àrtica més que antàrtica.[1][11]

Les referències a Auber i Weir podrien indicar dos coetanis de Poe, Daniel François Esprit Auber, compositor de tristes melodies d'òpera, i Robert Walter Weir, un pintor de l'escola del riu Hudson, famós pels paisatges.[14][15]

Publicació[modifica]

Ulalume com aparegué per primera vegada en American Review al 1847

Poe escrigué el poema per encàrrec del reverend Cotesworth Bronson, que li l'havia demanat per llegir en un dels seus sermons. Volia alguna cosa amb «varietat vocal i expressió», però Bronson decidí no usar el poema; i Poe el presentà a la Sartain's Union Magazine, que el rebutjà per ser massa dens. Poe degué veure la comanda de Bronson com un repte personal així com una oportunitat d'augmentar el seu renom, sobretot després que el seu anterior poema, El corb, també hagués estat lloat pel seu estil elocutiu.[16][17][18]

Ulalume - A Ballad (Ulalume - Una balada) es publicà en acabant, tot i que anònimament, en l'American Whig Review, al desembre de 1847. Originàriament, Poe havia venut l'assaig Els fonaments del vers, llavors sense publicar, a l'editor del Review. Però com aquest no va imprimir immediatament el manuscrit, Poe el canvià per Ulalume.[19]

Fou reimprés per Nathaniel Parker Willis, encara anònimament, en el Home Journal amb una nota demanant saber qui era l'autor, a comanda de Poe, per despertar l'interés. Alguns, inclòs Evert Augustus Duyckinck, deien que l'autor del poema era Willis. La publicació inicial constava de 10 estrofes. Rufus Wilmot Griswold, marmessor literari de Poe, fou el primer a imprimir Ulalume sense l'estrofa final, la que ara és la versió estandarditzada. Poe mateix recità una vegada el poema sense l'estrofa final, però admeté que no era intel·ligible i que amb prou feines quedava clar.[20][21][22]

Reaccions de la crítica[modifica]

Aldous Huxley, en el seu assaig Vulgaritat en la literatura, considera Ulalume «una closca de so preciós», donant a entendre la manca de contingut. Huxley usa el poema com a exemple que la literatura de Poe és «molt poètica», un equivalent a usar un anell de diamant cada dit. El poeta Daniel Hoffman diu que el lector ha de «rendir la seua pròpia voluntat» a l'«encanteri hipnòtic» del poema i la seua «mètrica de precisió mecànica». «Llegir Ulalume és com un menjar de massapà», diu, «pot haver-hi aliment, però els sentits estan esmussats pel sabor, i el regust dona mal de panxa.»[23][24][25][26][27][28]

El poema també rebé algunes lloances. Després de la mort de Poe, Thomas Holley Chivers declarà que Ulalume era un plagi d'un dels seus poemes, i després feu algunes acusacions infundades semblants contra ell.[29] Malgrat això, digué que el poema era «nèctar barrejat amb ambrosia».[30] Un altre amic de Poe, Henry B. Hirst, suggerí en l'edició del 22 de gener de 1848 del Saturday Courier que el seu amic havia trobat la «idea principal» del poema en una obra de Thomas Buchanan Read.[31][32]

Bret Harte feu una paròdia del poema titulada The Willows (Els salzes) presentant el poeta en companyia d'una dona anomenada Mary, i aquest es queda sense diners en un bar.[33][34]

En la cultura popular[modifica]

En la novel·la debut de F. Scott Fitzgerald, En aquest costat del paradís, el protagonista Amory Blaine recita Ulalume mentre passeja pel camp. Un altre personatge, Eleanor Savage, anomena a Blaine «el xic de cabells caoba a qui agrada 'Ulalume'.» Quan tots dos es veuen embolicats en una tempesta elèctrica, Savage s'ofereix a representar el paper de Psique mentre Blaine recita el poema.[35][36] En la novel·la curta de H. P. Lovecraft, A les muntanyes de la bogeria, un personatge fa referència al poema. Mentre mira cap a una muntanya, suggereix que la «muntanya descoberta al 1840, havia estat sens dubte motiu d'inspiració de Poe quan escrigué set anys més tard», seguit d'uns versos del poema.[37]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Sánchez, 159
  2. ↑ 2,0 2,1 Kennedy, 116
  3. ↑ Kennedy, 117
  4. ↑ 4,0 4,1 Silverman, 336
  5. ↑ Jannaccone, Pasquale (traduït per Peter Mitilineos). The Aesthetics of Edgar Poe, replegat en Poe Studies, vol. VII, núm. 1, juny de 1974: 7.
  6. ↑ Poe, Edgar Allan. Filosofía de la composición (1846), traduït per Revilla, 137.
  7. ↑ Weekes, Karen. "Poe's feminine ideal", replegat en The Cambridge Companion to Edgar Allan Poe, editat per Kevin J. Hayes. Cambridge University Press, 2002: 149. ISBN 0-521-79727-6
  8. ↑ Kopley, 200
  9. ↑ Kagle, Steven E. "The Corpse Within Us", replegat en Poe and His Times: The Artist and His Milieu, Benjamin Franklin Fisher IV, ed. Baltimore: The Edgar Allan Poe Society, 1990: 110. ISBN 0-9616449-2-3
  10. ↑ Kopley, 197–198
  11. ↑ 11,0 11,1 Meyers, 211
  12. ↑ En l'anglés original: «Sinfully scintillant planet».
  13. ↑ Robinson, 9
  14. ↑ Wolosky, Shira. Poetry and Public Discourse 1820 - 1910 replegat en The Cambridge History of American Literature Vol.4, ed. Sacvan Bercovitch, p. 260, Versió en línia del llibre[Enllaç no actiu] (obtingut el 15 d'abril de 2008).
  15. ↑ Nelson, Randy F. The Almanac of American Letters. Los Altos, California: William Kaufmann, Inc., 1981: 185. ISBN 0-86576-008-X
  16. ↑ En l'anglés original: «vocal variety and expression».
  17. ↑ Silverman, 335
  18. ↑ Kopley, 198
  19. ↑ Societat Edgar Allan Poe en línia. «The Essays, Sketches and Lectures of Edgar Allan Poe» (en anglés), 16-02-2008. [Consulta: 14 octubre 2008].
  20. ↑ Thomas, Dwight & David K. Jackson. The Poe Log: A Documentary Life of Edgar Allan Poe, 1809–1849. Boston: G. K. Hall & Co., 1987: 792. ISBN 0-8161-8734-7
  21. ↑ Robinson, 8
  22. ↑ Quinn, 630
  23. ↑ En l'anglés original: «a carapace of jewelled sound».
  24. ↑ Kopley, 197
  25. ↑ Huxley, Aldous. "Vulgarity in Literature", replegat en Poe: A Collection of Critical Essays, editat per Robert Regan. Englewood Cliffs, NJ: Prentice-Hall Inc., 1967: 32.
  26. ↑ En l'anglés original: «Reading 'Ulalume' is like making a meal of marzipan».
  27. ↑ En l'anglés original: «There may be nourishment in it but the senses are deadened by the taste, and the aftertaste gives one a pain in the stomach.»
  28. ↑ Hoffman, Daniel. Poe Poe Poe Poe Poe Poe Poe. Baton Rouge: Louisiana State University Press, 1972: 69. ISBN 0-8071-2321-8
  29. ↑ Moss, 101
  30. ↑ Chivers, Thomas Holley. Chivers' Life of Poe, editat per Richard Beale Davis. Nova York: E. P. Dutton & Co., Inc., 1952: 78.
  31. ↑ En l'anglés original: «leading idea».
  32. ↑ Campbell, Killis. "The Origins of Poe", The Mind of Poe and Other Studies. Nova York: Russell & Russell, Inc., 1962: 147.
  33. ↑ En l'anglés original: «And I said 'What is written, sweet sister,/At the opposite side of the room?'/She sobbed, as she answered, 'All liquors/Must be paid for ere leaving the room.'»
  34. ↑ Walter Jerrold y R.M. Leonard (1913) "A Century of Parody and Imitation". Oxford University Press: 344-6
  35. ↑ En l'anglés original: «the auburn-haired boy who likes 'Ulalume'.»
  36. ↑ Fitzgerald, F. Scott. This Side of Paradise, editat per James L. W. West III. Nova York: Cambridge University Press, 1995: 206–209.
  37. ↑ H. P. Lovecraft. «En las montañas de la locura» p. Cap. 1. Arxivat de l'original el 24 de setembre de 2008. [Consulta: 10 octubre 2008].

Bibliografia[modifica]

  • Kennedy, J. Gerald. Kenneth Silverman. Poe, 'Ligeia,' and the Problem of Dying Women. recogido en New Essays on Poe's Major Tales. Cambridge University Press, 1993. ISBN 0521422434. 
  • Kopley, Richard i Kevin J. Hayes (2002). "Two veure's masterworks: 'The Raven' and 'Ulalume'", recollit en The Cambridge Companion to Edgar Allan Poe, editat per Kevin J. Hayes. Cambridge University Press. ISBN 0-521-79727-6
  • Meyers, Jeffrey. Edgar Allan Poe: His Life and Legacy. Edición rústica. Nova York: Cooper Square Press, 1992. ISBN 0-8154-1038-7. 
  • Moss, Sidney P. Poe's Literary Battles: The Critic in the Context of His Milieu. Edición rústica. Nova York: Southern University Press, 1969. 
  • Phillips, Mary E. Edgar Allan Poe: The Man. Chicago: The John C. Winston Company, 1926. 
  • Quinn, Arthur. Edgar Allan Poe: A Critical Biography. Edición rústica. Baltimore: The Johns Hopkins University Press, 1998. ISBN 0-8018-5730-9. 
  • Robinson, David. "'Ulalume' - The Ghouls and the Critics", recollit en Poe Studies. Volum VIII, número 1 (Juny de 1975).
  • Sánchez, Arturo (traductor poesía); Revilla, Federico (traducción prosa). Edgar Allan Poe, poesía completa. quinta edición. Barcelona: Ediciones 29, 1978. ISBN 84-7175-071-6.  |coautors.
  • Silverman, Kenneth. Edgar A. Poe: Mournful and Never-ending Remembrance. Edición rústica. Nova York: Harper Perennial, 1991. ISBN 0-06-092331-8. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ulalume
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ulalume&oldid=33098227»