Usuari:Albert SN:Nicolaes Witsen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlbert SN:Nicolaes Witsen
Nicolaes Witsen Per Peter Schenck (1701)

Nicolaes Witsen (8 de maig de 1641 - 10 d'agost de 1717, neerlandès modern: Nicolaas Witsen) va ser un estadista holandès que va ser alcalde d'Amsterdam tretze vegades, entre 1682 i 1706. El 1693 es va convertir en administrador del VOC. El 1689 va ser ambaixador extraordinari davant la cort anglesa i es va convertir en membre de la Royal Society. En el seu temps lliure va ser cartògraf, escriptor marítim i una autoritat en construcció naval. Els seus llibres sobre el tema són fonts importants sobre la construcció naval holandesa al segle xvii. D'altra banda, era un expert en assumptes russos. Va ser el primer a descriure Sibèria, l'Extrem Orient i l'Àsia Central en el seu estudi Noord en Oost Tartarye (Nord i Est de Tartària).[1]

Primers anys de vida[modifica]

Nicolaes Witsen va néixer a Amsterdam, fill de Cornelis Jan Witsen, burgmestre, cap d'agutzil i administrador de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals. El 1656 Nicolaes va anar amb el seu pare a Anglaterra, on va ser presentat als fills d'Oliver Cromwell.[2] Al març de 1662, Nicolaes Witsen va disputar l'Amsterdam Athenaeum Illustre, en què va argumentar contra la influència dels cometes sobre el benestar de totes les coses terrenals, possiblement influenciada pel seu nebot Johannes Hudde. El 1664 i 1665 Nicolaes va fer una ambaixada a Moscòvia amb l'enviat Jacob Boreel. En vaixell es van dirigir a Riga, aleshores sueca, i per terra a Nóvgorod i Moscou. Allí es va reunir amb Andrew Vinius, que es va convertir en el seu amic de tota la vida, enviant-li mapes i objectes. Les converses amb el tsar Alexis de Rússia sobre un monopoli del quitrà no van tenir èxit. Witsen va escriure al seu diari que ningú no estava ocupat amb art o ciència. Witsen va visitar el Patriarca Níkon i va fer notes sobre el culte a les icones, interessades pel seu nom Sant (i patró d'Amsterdam), sant Nicolau. Va estudiar dret a la Universitat de Leiden, però es va interessar per les llengües i els mapes. Al 1666-1667, Witsen va viatjar a Roma i es va reunir amb Cosme III de Mèdici a Pisa. A París va conèixer al científic Melchisédech Thévenot.[3] El 1668 va viatjar a Oxford. El 1674 es va casar amb Catherina Hochepied. Van néixer quatre fills, on cap d'ells va sobreviure a la infància.

Construcció naval[modifica]

Witsen va escriure "Aeloude i hedendaegsche Scheepsbouw en Bestier" el 1671, que ràpidament es va convertir en el treball estàndard sobre el tema. Fins i tot un anatomista com Steno va llegir el llibre. La tècnica que Witsen descriu és la primera cuirassa, i no la primera carta de navegació. El llibre no és fàcil de llegir, a causa de les paraules confuses i l'estructura caòtica, però té molts gravats interessants, realitzats per ell mateix. Es pot comparar amb Doctrine for Naval Architecture per part del seu company armador Anthony Dean, alcalde de Harwich i també mentor de Pere el Gran.[4] Va donar lloc a una correspondència entre ell i Pere el Gran sobre la modernització de l'Armada Imperial Russa, que estava a un pas enrere dels estàndards de l'Europa occidental. Això va conduir a una comanda de vaixells de guerra de les drassanes d'Amsterdam a canvi d'un ucàs (negociat per Witsen) sobre el comerç neerlandès-rus, garantint el subministrament de gra, fusta, talc, quitrà i pells a la República. El 1697, Witsen va organitzar un període de formació de quatre mesos per al tsar a les drassanes de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals durant la seva Gran Ambaixada, amb el tsar allotjat a la casa de Jacob J. Hinlopen i portat per Witsen entre molts altres per trobar-se amb el botànic i anatomista Frederik Ruysch.[5]

Cartografia[modifica]

Mapa de Tartària (Terra dels Tàrtars)

Després de 20 anys d'estudi, Witsen va publicar el primer mapa de Sibèria el 1690. Aquest mapa representava el món des de Nova Zembla fins a tan lluny com la Xina. Witsen havia discutit amb el tsar les rutes comercials a Pèrsia a través del mar Caspi i a la Xina a través de Sibèria. El 1692 va publicar un compendi titulat "Noord en Oost Tartarye", que descriu Sibèria i els seus voltants, encara que sense referències literàries. Va consultar autors clàssics i escriptors medievals àrabs, així com els seus contemporanis a Europa. La segona edició ampliada, un llibre voluminós, també escrit en neerlandès del segle xvii, presenta una barreja bastant complicada de diversos textos amb detalls enciclopèdics. Va aparèixer el 1705 i va ser reimprès el 1785. En aquest llibre, Witsen va donar compte de tota la informació disponible per als europeus en aquella època sobre les regions del nord i l'est d'Europa i Àsia, i també sobre la zona del Volga, Crimea, el Caucas, l'Àsia Central, Mongòlia, Tibet, la Xina, Corea i les parts veïnes del Japó. En el text, per exemple, trobem llistes de 900 paraules georgianes i 700 paraules calmucs i il·lustracions dels sistemes d'escriptura de les llengües tibetà, manxú i mongol. Witsen proporciona llistes de paraules i altres dades en més de 25 idiomes.[6] El 1692 Witsen va rebre el diari de Maarten Gerritsz Vries, que havia explorat la costa de Sakhalín el 1643, i mai no va ser vist de nou.

Alcalde i mecenes[modifica]

El 1688, Witsen va ser visitat i convidat més d'una vegada per discutir la proposta d'encreuament de Guillem III a Anglaterra, però tenia grans dubtes i no sabia què aconsellar. William Bentinck el va anomenar l'home més sensible del món.[7] Dels altres tres burgmestres: Jean Appelman (un comerciant amb França), Johannes Hudde i Cornelis Geelvinck - Geelvinck es va oposar obertament a l'empresa i Appelman no va ser confiat pel príncep i, per tant, no va ser informat. Després de l'encreuament, Witsen va anar a Londres l'any següent per trobar una manera de cobrir els costos de 7.301.322 florins en què la ciutat d'Amsterdam havia incorregut per donar-li suport. William li va oferir cavaller com a baronet, però el modest Witsen el va rebutjar.[8]

Ja en la seva joventut, Witsen va començar a recollir curiositats i obres d'art de Sibèria, recollint coralls, laques, llibres, pintures, armes, porcellanes, insectes, petxines marines, animals de peluix i pedres precioses a la seva casa a Herengracht, a la Gouden Bocht. Com a alcalde, va ser patró de les arts i les ciències, i va mantenir contactes amb acadèmics alemanys, com Leibniz. Va correspondre amb Antonie van Leeuwenhoek, descobrint petites criatures sota el seu microscopi. El 1698 Willem de Vlamingh li va oferir dues petxines de mar de Nova Holanda (Austràlia) i Witsen va oferir els dibuixos a Martin Lister.[9] Witsen, que havia invertit en el viatge, es va decebre perquè els homes s'havien mostrat més interessats en establir el comerç que en l'exploració.[10]

Witsen va intentar introduir les plantes de cafè de Batàvia a través d'Amsterdam als països d'Amèrica del Sud. Boerhaave va estimar que Witsen havia reunit una col·lecció de més de 1500 pintures de plantes que va arribar a ser conegut com el Còdex Witsenii i eren de la major part de les plantes que creixen a i al voltant de la Península del Cap.[11] Aquests van passar a la custòdia de Caspar Commelin, professor de Botànica a l'Athenaeum Illustre i on va treballar a l'Hortus Botanicus. Després de la mort de Commelin, van ser transferits a Johannes Burman, que el van inspirar a produir Rariorum africanarum plantarum el 1738-9. A la mort de Burman el 1779, els seus efectes van passar al seu fill, Nicolaas Laurens Burman. Després de la seva mort el 1793, els seus efectes, inclòs el Còdex, es van vendre en subhasta el 1800, on van desaparèixer dels registres. Witsen va tenir contacte amb el pintor Jan de Bray sobre un pla per millorar el subministrament d'aigua de la ciutat i va ajudar l'artista Cornelis de Bruijn, que necessitava contactes a Egipte i Rússia; de fet, probablement va ser Witsen qui va animar a De Bruijn a fer dibuixos de Persèpolis, per mostrar a la Royal Society.[12]

La primera representació coneguda d'un xaman siberià, produïda per l'explorador holandès Nicolaes Witsen, que va escriure un relat dels seus viatges entre els pobles de parla samoieda i manxú-tungús el 1692. Witsen va etiquetar la il·lustració com "Sacerdot del diable" i li va donar a aquesta figura de peus en arpa per ressaltar les seves qualitats demoníaques.[13]

46 persones van dedicar llibres a Witsen, inclosos diversos d'Olfert Dapper, un pel germà de Johan Nieuhof (incloses descripcions de la construcció naval xinesa), un de Jan van der Heyden per la seva invenció de la mànega d'incendis i del farmacèutic Hermanus Angelkot jr. i Pieter Langendijk.[14] Va ajudar Maria Sibylla Merian per publicar les seves impressions amb plantes i insectes de Surinam.

Witsen també es va interessar per la religió, però de manera ecumènica: els seus interessos es van estendre a "sant Confuci" com el va anomenar (a partir de la seva anàlisi d'un mirall xinès de la dinastia Han a la seva col·lecció), així com al xamanisme.[15] El ministre famós per atacar la caça de bruixes, Balthasar Bekker, era el seu amic.

Witsen va morir a Amsterdam i va ser enterrat a Egmond aan den Hoef, no gaire lluny de la seva casa de camp, anomenada "Tijdverdrijf" (= per passar el temps de manera agradable). Pere el Gran va estar present quan Witsen va morir i va dir que va perdre un gran amic.

Obres[modifica]

  • N. Witsen, Moskovische Reyse 1664–1665. Journaal en Aentekeningen (Ed. Th.J.G. Locher I P. de Buck) ('s-Gravenhage, 1966; Transl.: Nikolaas Vitsen, Puteshestvie v Moskoviiu 1664–1665, St. Petersburg, 1996)
  • N. Witsen, Aeloude en hedendaegsche scheepsbouw en bestier (1671)
  • N. Witsen, Architectura navalis et regimen nauticum (edició de segon, 1690)
  • N. Witsen, Noord en Oost Tartarye, Ofte Bondig Ontwerp Van eenig dier Landen en Volken Welke voormaels bekent zijn geweest. Beneffens verscheide tot noch Dit onbekende, en meest nooit voorheen beschreve Tartersche en Nabuurige Gewesten, Landstreeken, Steden, Rivieren, en Plaetzen, en de Noorder en Oosterlykste Gedeelten Van Asia En Europa Verdeelt en twee Stukken, va Conèixer der zelviger Terra-kaerten: mitsgaders, onderscheide Afbeeldingen van Steden, Drachten, enz. Zedert naeuwkeurig onderzoek Van veele Jaren, porta eigen ondervondinge ontworpen, beschreven, geteekent, en dins 't licht gegeven (MDCCV d'Amsterdam. Primera empremta: Amsterdam, 1692; Segona edició: Amsterdam, 1705. Reimpressió dins 1785)

Vegeu també:

  • Gerald Groenewald, 'A Leibniz, de Dorha: Un Khoi oració en la República de Cartes, Itinerario 28-1 (2004) 29–48
  • Willemijn Van Noord & Thijs Weststeijn, 'El Global Trajectory de Nicolaas Witsen' Mirall xinès', El Rijksmuseum Butlletí 63-4 (2015) 324–361
  • Marion Peters, De wijze koopman. Het wereldwijde onderzoek Van Nicolaes Witsen (1641–1717), burgemeester en VOC-bewindhebber Amsterdam de van (Amsterdam 2010) [Transl.: "Mercator Sapiens. L'A tot el món Investigacions de Nicolaes Witsen, Amsterdam Mayor i Boardmember de l'Empresa d'India de l'Est"]
  • Marion Peters, 'Nicolaes Witsen i Gijsbert Cuper. Dos dissetè-segle Burgomasters i el seu nus gordià', Lias 16-1 (1989) 111–151
  • Marion Peters, 'De l'estudi de Nicolaes Witsen (1641–1717). La seva Vida amb Llibres i Manuscrits, Lias 21-1 (1994) 1–49
  • Marion Peters, 'Nepotisme, patronatge en boekdedicaties bij Nicolaes Witsen (1641–1717), burgemeester en VOC-bewindhebber Amsterdam de van', Lias 25-1 (1998) 83–134

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ The Witsen Project.
  2. ↑ Gebhard Jr, J.F. (1881) Het leven van Mr Nicolaes Cornelisz. Witsen.
  3. ↑ ПУТЕШЕСТВИЕ В МОСКОВИЮ НИКОЛААСА ВИТСЕНА
  4. ↑ Hoving, A.J. (1994) Nicolaes Witsens Scheeps-Bouw-Konst Open Gestelt, p. 28.
  5. ↑ Driessen, J. (1996) Tsaar Peter de Grote en zijn Amsterdamse vrienden. In cooperation with Amsterdams Historisch Museum, p. 40.
  6. ↑ Graaf, T. de, & B. Naarden. 2007. Description of the Border Areas of Russia with Japan and Their Inhabitants in Witsen's North and East Tartary. In: Acta Slavica Iaponica 24, pp. 205–220. For the article see this link Arxivat 2017-08-10 a Wayback Machine.
  7. ↑ When Witsen was invited for the first time to see the prince, Witsen started to cry and fell on his knees, according to his personal archive, but could not refuse. In: Kok, J. (1744) Vaderlands Woordenboek, p. 251.
  8. ↑ Kok, J. (1744) Vaderlands Woordenboek, p. 251-2.
  9. ↑ Smit, P & A.P.M. Sanders & J.P.F. van der Veen (1986) Hendrik Engel's Alphabetical List of Dutch Zoological Canbinets and Menageries, p. 306.
  10. ↑ Heeres, J.E. (1899) The part borne by the Dutch in the discovery of Australia 1606–1765, p. XVI, 83.
  11. ↑ South African Botanical Art – Marion Arnold et al. (Fernwood Press, 2001)
  12. ↑ Sancisi-Weerdenburg, H. (1998) Cornelis de Bruijn, Voyages from Rome to Jerusalem and from Moscow to Batavia, p. 45. Allard Pierson Museum, Amsterdam.
  13. ↑ Hutton 2001. p. 32.
  14. ↑ «NEPOTISME, PATRONAGE EN BOEKOPDRACHTEN BIJ NICOLAES WITSEN (1641–1717)».
  15. ↑ Willemijn van Noord & Thijs Weststeijn. «"The Global Trajectory of Nicolaas Witsen's Chinese Mirror", The Rijksmuseum Bulletin 63, 4 (2015), pp. 324–361.».

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Albert_SN:Nicolaes_Witsen&oldid=33253429»