Usuari:Mcapdevila/quinqué

Llum d'Argand a un retrat de James Peale (pel seu germà, 1822). Cal resaltar el dipòsit superior d'oli, que baixava per gravetat.

El llum d'Argand, Quinquet o quinqué és una làmpada de metxa circular, inventat pel físic suís Aimé Argand.

A França, se'l coneix com "Quinquet" ja que Antoine-Arnoult Quinquet, un farmacèutic de París, va copiar la idea d'Argand i el va popularitzar a França, introduint, diuen, certes millores, per això se li va donar el seu nom. (se li atribueix l'addició de la xemeneia de tub de vidre).

Un desavantatge era que el dipòsit d'oli havia d'estar per sobre del nivell del cremador, ja que l'oli usat pesava massa i no podia pujar fins la metxa. Això va fer que tinguessin un mida massa gran i a més, fessin ombra en una direcció lluny de la flama lluminosa. Un model posterior el llum de Presó de 1800 va tractar de superar aquests problemes.

Història del quinqué

Làmpada de querosè de metxa

Llum de querosè portàtil, amb xemeneia.

El llum de Argand o quinqué va ser inventat i patentat el 1780 per Aimé Argand. Era molt superior al llum d'oli per a la il·luminació de la llar, produint una llum equivalent de 6 a 10 espelmes aproximadament. Tenia una metxa tubular muntada entre un parell de tubs concèntrics de metall per a que l'aire es canalitzés a través del centre de la metxa. Una xemeneia cilíndrica (en els primers models era de vidre esmerilat, de vegades tintat), envoltava la metxa, estabilitzant així la flama, millorant el flux d'aire. S'utilitzava un subministrament de combustible líquid, com esperma de balena, oli de balena. Aquest es subministrava en alimentació per gravetat des d'un dipòsit muntat més alt que el cremador. A banda de la millora en la brillantor, la combustió més completa de l'oli feia necessari un canvi (retall) de la metxa molt menys freqüent.

Els llums d'Argand van desplaçar ràpidament a totes les altres varietats de làmpades d'oli i es van fabricar en una gran varietat de formes decoratives. Eren una mica més costosos que les làmpades d'oli clàssiques per raó de la seva gran complexitat, pel que van ser venudes primer a les classes benestants, però aviat es van estendre a la classe mitjana i, finalment, també als menys benestants . Era la llum d'elecció fins al voltant de 1850, en que es va introduir el llum de querosè, utilitzant una metxa de tela amb una xemeneia i un dipòsit panxut. El querosè era considerablement més barat que l'oli de balena, i moltes làmpades d'Argand es van adaptar per cremar querosè.

Làmpades de querosè

Les Làmpades de querosè , o de parafina, són dispositius d'il·luminació a base de combustible líquid, principalment querosè (petroli). Van ser objectes molt útils en temps en què encara no es disposava d'energia elèctrica, especialment en zones rurals. La seva forma és variada i han existit, amb el pas del temps, diferents models amb un disseny que es relacionava amb l'aplicació i el lloc on havien de ser utilitzades.

Avui en dia no se les considera massa pràctiques, ja que hi ha altres mètodes de il·luminació més moderns i eficaços per obtenir llum, però se les fa servir en casos d'emergència per falta de corrent elèctric, o en llocs on aquesta no arriba, com en zones rurals, deshabitades o de difícil accés.

Per les seves característiques funcionals es coneixen dos tipus de làmpada de querosè, el funcionament difereix de manera força significativa. La més comuna s'anomena làmpada de metxa o de pressió atmosfèrica, mentre que l'altra funciona mitjançant gas de querosè produït al vaporitzar-se el querosè sotmès a una alta pressió.

Làmpades de querosè de metxa

El coneixement de l'aparició de les primeres làmpades d'aquest tipus es remunta a la descoberta del petroli (any 1859). Es creu que el primer fabricant va ser Ignacy Lukasiewicz, un inventor polonès que va adaptar les làmpades que antigament funcionaven a base d'oli. Fins a mitjans del segle xix el principal combustible per làmpades havia estat un material inflamable ordinari, l'oli de balena, però a mitjans del segle xix va ser completament substituït pel querosè, més net, barat i segur que l'anterior.

El seu funcionament és senzill. Porta una càrrega de querosè d'aproximadament 1/2 a 1 litre (segons la mida de tanc que tingui). En aquest tanc hi ha submergida una metxa que s'impregna amb el combustible i surt a l'exterior a través d'una ranura que es troba en el tap (generalment roscat) que tanca el dipòsit de combustible per la part superior del mateix. Aquesta ranura està proveïda d'una cremallera que s'acciona per un petita rodeta, que permet pujar o baixar la metxa i així regular la seva part exposada a l'exterior (és a dir: el segment de metxa que entra en combustió) i per tant, d'aquesta manera, adequar la mida de la flama, i conseqüentment la major o menor quantitat de llum a subministrar.

Així mateix i com de manera periòdica la metxa es va desgastant, cal anar pujant la metxa mitjançant d'aquest mecanisme perquè pugui seguir encesa. Lògicament després d'un intens ús, la metxa s'acaba desgastant totalment, sent necessari reemplaçar-la. Té a més a més una xemeneia protectora de vidre que resguardant la flama del vent al mateix temps la manté ferma fent que emeti una llum brillant. Per encendre, es retira momentàniament aquesta xemeneia.

El llum de tub de pèl de rata i metxa rodona de cotó, amb una ampolla i pantalla protectora, no es va generalitzar fins que, a mitjans del S. XIX, el petroli va substituir l'oli com a combustible, permetent construir-la en una sola peça, amb el dipòsit a sota.

A finals del segle xix, gairebé totes les formes d'il·luminació existents van donar pas a les llums elèctriques incandescents i fluorescents de manera generalitzada. No obstant això, en algunes zones rurals es continuen fent servir, de forma limitada, llums de querosè o de gas incandescent.

Hi ha models encara continuen sent utilitzats en zones rurals o en campaments allunyats de les zones urbanes, com és el cas per exemple dels safaris en plena selva africana.

Els llums de gas de querosè tenen un sistema "incadescent" d'alt rendiment.

Làmpades de querosè pressuritzat

En aquest altre tipus, de construcció més moderna, el tanc d'allotjament de combustible es tanca hermèticament, i mitjançant un èmbol es bomba aire al seu interior produint una elevada pressió. En obrir la vàlvula de pas, el querosè a alta pressió és forçat a travessar un petit orifici on es descomprimeix i gasifica. Aquest gas un cop inflamat omple una bosseta de tela, també anomenada bugia o camisa (d'amiant, d'òxid de calci o d'un altre material), que reté la flama temporalment posant-se incandescent i emetent llum. Aquest fenomen es coneix com candoluminiscència

Aquesta variant de Làmpada de querosè, molt més eficaç que la de metxa, va ser desenvolupada copiant i perfeccionant algunes de les característiques del seu model precedent, utilitzant el principi de pressurització del "fogó Primus" amb un major rendiment de l'energia de combustió de l'esmentat hidrocarbur, traient al mateix temps el màxim rendiment al potencial lumínic de la candoluminiscència.

Amb aquest tipus de làmpades s'aconsegueix una llum intensa i blanca, que abasta grans espais i ofereix una il·luminació molt més potent que les làmpades de timus atmosfèric.

Precaució amb les làmpades de querosè pressuritzat

Per a un ús segur d'aquests artefactes, és important saber regular la pressió que se li aplica al tanc de combustible, i (tenint en compte que aquest tanc té una petita vàlvula a rosca per a descàrrega de les elevades pressions que es puguin generar); estar atent per si s'ha de llevar pressió davant el perill que pogués explotar i provocar un seriós accident.

Ús decoratiu

Quinqués decoratius: groc, verd i blau.

Si bé l'enllumenat va ser sempre la finalitat primordial d'aquest tipus de làmpades, s'han fabricat models d'ús exclusivament decoratiu. Solien ser de mida reduïda i baix rendiment, posseint de vegades vidres acolorits per realçar el seu efecte. A més del querosè, algunes d'aquestes llums feien ús d'altres combustibles líquids, com oli o parafina.

Articles relacionats

• Fogó de querosè
• Torxa de querosè
• Estufa de querosè

Bibliografia

• Wolfe, John J., Brandy, Globus, i Llums: Ami Argand, 1750-1803 Southern Illinois University, (1999) ISBN 0-8093-2278-1.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/quinqué

• Una explicació més tècnica del funcionament d'una làmpada de Argand
• Història de la llum