Beda

Doctor de l'Església
Beda, o
Beda el Venerable
	; Il·lustració de la Crònica de Nuremberg (1493)
Nom original	(la) Beda Venerabilis
Biografia
Naixement	Bēda, Bede; c. 672 ; Jarrow (Northúmbria)
Mort	735 (62/63 anys); Jarrow (Northúmbria)
Sepultura	Catedral de Durham
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	hagiògraf, escriptor, traductor de la Bíblia, historiador, teòleg, historiador de l'Església, traductor, poeta, escriptor d'himnes
Professors	Ceolfrith (en) i Benet Biscop
Alumnes	Egbert
Orde religiós	benedictins
monjo, Doctor de l'Església
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Església Anglicana, esglésies luteranes
Canonització	13 de novembre de 1899 , Roma nomenat per Lleó XIII
Pelegrinatge	Durham
Festivitat	25 de maig
Iconografia	monjo escrivint, amb un llibre
Patró de	escriptors i historiadors (a Anglaterra); Jarrow
Obra
	Obres destacables Chronica minora (en) ; (segle VIII) Historia ecclesiastica gentis Anglorum; (segle VIII) On times (en) ; (segle VIII) De temporum ratione; (segle VIII) De natura rerum (en) ;

Beda (Comtat de Durham, Northumbria, 672/673 – Monestir de Jarrow, 25 de maig de 735), conegut també com a Beda el Venerable, va ser un monjo benedictí als monestirs de Wearmouth i Jarrow (comtat de Durham). Estudiós de gran prestigi, la seva Historia ecclesiastica gentis Anglorum ('Història eclesiàstica del poble anglès'^[1]) li va guanyar el sobrenom de «pare de la història anglesa».^[2] És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.^[3]^[4]

Biografia[modifica]

Fonts[modifica]

Ell mateix, en els seus escrits, n'explica la vida. En 731, proper a la mort, diu a la Historia:

«

Així jo, Beda, servidor de Crist i sacerdot als monestirs dels Sants Apòstols Pere i Pau, que es troben a Wearmouth i a Jarrow (a Northúmbria),^[5] amb l'ajut de Déu he compost fins on he pogut recollir, o dels antics documents o de les tradicions dels ancians o del meu coneixement, aquesta Història eclesiàstica de Britànnia, i especialment del poble anglès. He nascut al territori de l'esmentat monestir, i a l'edat de set anys els meus pares em confiaren a la cura del reverendíssim abat Benet, i successivament a Ceolfrid, perquè m'instruís. Des d'aquell moment he passat tota la meva vida a l'interior del monestir, dedicant totes les meves fatigues a l'estudi de les Escriptures, i entre l'observança de la disciplina monàstica i del deure quotidià de cantar a l'església, sempre ha estat el meu delit aprendre o ensenyar o escriure. Als dinou anys vaig ésser admès al diaconat, i als trenta anys al sacerdoci, els dos cop de mans del reverendíssim bisbe Joan, i sota la disciplina de l'abat Ceolfrid. Del moment de l'admissió al sacerdoci al meu actual cinquanta novè any, m'he esforçat per escriure breus notes sobre les Escriptures, extretes dels treballs dels venerables Pares o en conformitat amb el significat i les interpretacions indicats per ells, i això per al meu ús personal i el dels meus germans.

»

A continuació, Beda dona una llista, o Indiculus, dels seus escrits.

Vida[modifica]

Nascut en terres de l'abadia, no se sap del cert si nasqué a les d'una o les de l'altra; una tradició diferent el fa nascut a Monkton, prop de Jarrow. Probablement era de família benestant, per les seves relacions amb la noblesa. El nom Beda, poc habitual en aquell temps, deriva de l'antic anglès bēd, 'pregària', i podria haver-se-li posat perquè la família ja el destinava a la vida eclesiàstica des del naixement.

Als set anys fou enviat a Wearmouth (a l'actual Sunderland, City of Sunderland, Tyne and Wear, Anglaterra), on fou format per l'abat Benet Biscop, i pel seu successor Ceolfrid. Probablement, quan Ceolfrid fundà el monestir de Jarrow (a Jarrow, prop de Sunderland) en 682, Beda s'hi traslladaria. En 686, una epidèmia posà fi a la vida dels monjos de Jarrow, llevat de dos, segons diu la Vita Ceolfrithi (710),^[6] que diu que restaren capaços de continuar els oficis de l'església l'abat Ceolfrid i un noi jove, deixeble seu i en el moment d'escriure's la vida, "sacerdot al mateix monestir", i que sembla que era Beda, llavors amb catorze anys.

Quan tenia 19 anys, fou ordenat diaca pel bisbe de Hexham, anys abans de l'edat mínima per fer-ho (els 25), la qual cosa pot dir que es considerava que tenia una capacitat i una maduresa excepcionals, tot i que no és l'únic cas que l'edat mínima no es respectava. Cap al 702 fou ordenat prevere. Cap al 701 escrigué les primeres obres, De arte metrica i De schematibus et tropis, per a l'ensenyament a l'escola monàstica. Continuà escrivint la resta de la vida, fins a arribar a unes seixanta obres, la majoria conservades. També fou professor a l'escola i cantor del monestir, i col·laborà en la còpia d'algunes de les bíblies escrites a Jarrow.^[7]

En 708, alguns monjos de Hexham acusaren Beda d'heretgia^[8] per la seva obra De Temporibus.^[9] Beda hi calculava l'edat del món i diferia de l'establerta per Isidor de Sevilla, que es considerava canònica. Mentre que Isidor deia que el món tenia 5.000 anys quan va néixer Crist, Beda indicava que només n'eren 3.952. Beda es defensà amb una carta escrita al bisbe de Hexham i als mateixos bisbes. Cap al 706-709, va trobar el bisbe Wilfrid de York, durant l'exhumació del cos d'Æthelthryth, abadessa d'Ely, comentant diverses qüestions teològiques i sobre la vida de l'abadessa.

En 733, Beda anà a York per visitar Ecgbert, que n'era bisbe. També viatjà a Lindisfarne, i probablement viatjà a altres llocs de les Illes Britàniques, pel que diu a la seva correspondència. Beda morí el 26 de maig de 735, dia de l'Ascensió, i fou sebollit a Jarrow.

Beda traduint Sant Joan de James Penrose (1862-1932)
Ruines del monestir de Jarrow
St Peter de Monkwearmouth, antic monestir de Wearmouth
Tomba de Beda a la Catedral de Durham
Antiga tomba de Beda, per Augustus Hare, 1863
Bust de Beda a San Simpliciano de Milà

Obres[modifica]

Beda escrigué obres històriques, teològiques i científiques, sobre disciplines com la música o la mètrica, i l'exegesi bíblica. Utilitza font patrístiques i d'autors clàssics, com Virgili, Lucreci, Plini i d'altres. El seu llatí és clar i senzill.

Les obres històriques de Beda inclouen sovint relats de miracles i llegendes avui considerades inversemblants, però en aquell temps considerades fonts fiables. Ocupa un paper important entre els historiadors de l'alta edat mitjana. Igualment, les seves altres obres conegueren una gran difusió arreu d'Europa i tingueren un paper rellevant en la consolidació del Renaixement carolingi.

La seva obra més coneguda és la Historia ecclesiastica gentis Anglorum o Història eclesiàstica del poble dels angles. Completada cap al 731, l'escrigué amb la col·laboració d'Albí, abat de St Augustine de Canterbury; Beda volia mostrar el creixement i consolidació de l'Església a Anglaterra. En cinc llibres, el primer dona un context geogràfic d'Anglaterra i explica la història d'Anglaterra a partir de la invasió de Juli Cèsar en 55 aC. Passa a l'evangelització de Britànnia, el martiri de sant Albà i la missió de sant Agustí de Canterbury en 597.

El segon llibre parteix de la mort de Gregori el Gran el 604, amb la consolidació del cristianisme a Kent i la seva introducció a Northúmbria, acabant amb la mort d'Edwin de Northúmbria pel rei de Mèrcia el 632. El tercer parla de l'evangelització de Northúmbria amb Osvald i Oswiu de Northúmbria, amb el sínode de Whitby. El quart comença amb la consagració de Teodor com a bisbe de Canterbury i l'inici de l'evangelització del regne de Sussex. El cinquè explica l'època de Beda, amb les missions a Frísia i el conflicte sobre la datació de la Pasqua.

Manuscrit de la *Història* de Beda del s. VIII, el més antic conservat (Sant Petersburg, Bib. Nacional de Rússia, lat. Q. v. I. 18).

Llista d'obres[modifica]

Comentaris bíblics[modifica]

Commentarium in Acta Apostolorum
Retractatio
In Apocalypsim
In epistulas catholicas
In epistulas paulinas
In Ezram et Neemiam
In Genesim
In pregariam Habacuc
In evangelium Lucae
In evangelium Marci
In Proverbia
Quaestiones XXX
In Samuelem
In Canticum canticorum^[10]
De Tabernaculo
De Templo Salomonis^[11]
In Tobiam

Hagiografies[modifica]

Vita sancti Anastasii (perduda)
Vita sancti Felicis
Vita sancti Cuthberti (en vers i en prosa)
Martyrologium

Obres històriques[modifica]

Historia ecclesiastica gentis Anglorum, acabada el 731
Historiam abbatum monasterii huius (Història dels abats de Jarrow) — 725 - 731^[12]

Tractats educatius[modifica]

De arte metrica (De l'art de la mètrica)
De schematibus et tropis (De les figures i els trops)^[13]
De orthographia^[14]

Tractats científics[modifica]

De natura rerum (De la naturalesa de les coses), ca. 703
De temporibus (Del temps), 703
De temporum ratione (Del còmpute del temps), 725

A més, escrigué moltes cartes i poemes.

Veneració[modifica]

Enterrat a Jarrow, les seves restes foren traslladades a la Catedral de Durham el 1020 i col·locades a la tomba de sant Cutbert de Lindisfarne. La tomba fou profanada el 1541; les restes trobades foren enterrades a la Galilee Chapel de la catedral, i el 1870 es portaren a la tomba actual.

Fou conegut durant segles com Beda el Venerable, des del segle ix, fins que fou canonitzat per l'Església catòlica el 1935. No hi ha evidència que hi hagués culte a Beda al segle viii. La seva veneració fou difosa a Europa per Bonifaci de Fulda i Alcuí de York, que empraven sovint les seves obres teològiques i el consideraven un exemple a seguir. El culte a Beda a Anglaterra es consolidà durant la revifalla monàstica del segle x, i ja era molt difós al XIV. El bisbe de Worcester li dedicà una església el 1062.

El 1899 fou declarat Doctor de l'Església, i el mateix any fou inclòs al calendari general romà, però no fou canonitzat fins al 1935, confirmant-ne el culte immemorial.

És citat per Dante Alighieri, que el col·loca al Paradís (Commedia, "Paradiso" X.130), entre els teòlegs i doctors de l'Església, amb Isidor de Sevilla i Ricard de Sant Víctor.

Notes[modifica]

↑ Aquest títol ja s'ha imposat, però és una traducció tendenciosa del segle xix que projecta cap al passat la realitat del present. Sant Beda parla, en realitat del poble dels Angles. És molt inversemblant que, a cavall dels segles vii i viii, ja s'hagués constituït una consciència de ser anglès. Ell mateix era angle, ja que Northúmbria havia estat colonitzada per aquesta tribu.
↑ Great Britain. Public Record Office. Rerum Britannicarum Medii Aevi Scriptores: Or, Chronicles and Memorials of Great Britain and Ireland During the Middle Ages. Longman, Brown, Green, Longmans and Roberts, 1874, p. 19 (Rerum Britannicarum Medii Aevi Scriptores: Or, Chronicles and Memorials of Great Britain and Ireland During the Middle Ages).
↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 23 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.
↑ Ribadeneyra, P. Del Flos Sanctorum, O Libro De Las Vidas De Los Santos: En La Qval Se Contienen Las Vidas De Christo N. S. y de su Santissima Madre; y de todos los Santos de que reza la Yglesia Romana, por todo el año (en castellà). Sanchez, 1624, p. 264 (Del Flos Sanctorum, O Libro De Las Vidas De Los Santos: En La Qval Se Contienen Las Vidas De Christo N. S. y de su Santissima Madre; y de todos los Santos de que reza la Yglesia Romana, por todo el año).
↑ Smith, A.H.. Three Northumbrian Poems: Caedmon's Hymn, Bede's Death Song and the Leiden Riddle. Methuen, 1933, p. 15 (Half-title: Methuen's Old English library ... I).
↑ Frazer, W.O.; Tyrell, A. Social Identity in Early Medieval Britain. Bloomsbury Publishing, 2001, p. 258 (Online access with subscription: Proquest Ebook Central). ISBN 978-1-4411-9502-9.
↑ Una se'n conserva a la Biblioteca laurenziana de Florència, i uns fragments d'altra a la British Library.
↑ de Montalembert, C.F.; de Courson, A. The Monks of the West, from St. Benedict to St. Bernard. W. Blackwood and Sons, 1867, p. 87 (The Monks of the West, from St. Benedict to St. Bernard).
↑ De Temporibus: sive de sex aetatibus huius seculi Liber (en francès), 1507.
↑ Gray's Inn. Library. A Catalogue of the Ancient Manuscripts Belonging to the Honourable Society of Gray's Inn. Spottiswoode & Company, 1869, p. 4.
↑ Callaey, E.R.. La Masoneria Y Sus Origenes Cristianos: El Esoterismo Masonico en Los Antiguos Documentos Benedictinos (en castellà). Kier, 2006, p. 54. ISBN 978-950-17-0950-6.
↑ Mayor, J.E.B.; Lumby, J.R.. Venerabilis Bedae Historiae Ecclesiasticae Gentis Anglorum: Libri III, IV. (en lituà). University Press, 1893, p. 173 (Pitt Press series).
↑ Steen, J. Verse and Virtuosity: The Adaptation of Latin Rhetoric in Old English Poetry. University of Toronto Press, 2008, p. 147 (Toronto Old English series). ISBN 978-0-8020-9157-4.
↑ Great Britain. Record Commission. Catalogue of the Harleian Manuscripts in the British Museum: With Indexes of Persons, Places and Matters. Records Commission, 1808, p. 100 (Catalogue of the Harleian Manuscripts in the British Museum: With Indexes of Persons, Places and Matters).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beda

Bede's World: the museum of early medieval Northumbria at Jarrow
The Venerable Bede, de: In our time (BBC Radio 4)
Ecclesiastical History of the English People Arxivat 2009-08-30 a Wayback Machine..
Bede's Ecclesiastical History and the Continuation of Bede (pdf), at CCEL, edited & translated by A.M. Sellar.

[1] Aquest títol ja s'ha imposat, però és una traducció tendenciosa del segle xix que projecta cap al passat la realitat del present. Sant Beda parla, en realitat del poble dels Angles. És molt inversemblant que, a cavall dels segles vii i viii, ja s'hagués constituït una consciència de ser anglès. Ell mateix era angle, ja que Northúmbria havia estat colonitzada per aquesta tribu.

[Great_Britain._Public_Record_Office_1874_p._19-2] Great Britain. Public Record Office. Rerum Britannicarum Medii Aevi Scriptores: Or, Chronicles and Memorials of Great Britain and Ireland During the Middle Ages. Longman, Brown, Green, Longmans and Roberts, 1874, p. 19 (Rerum Britannicarum Medii Aevi Scriptores: Or, Chronicles and Memorials of Great Britain and Ireland During the Middle Ages).

[3] Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 23 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.

[Ribadeneyra_1624_p._264-4] Ribadeneyra, P. Del Flos Sanctorum, O Libro De Las Vidas De Los Santos: En La Qval Se Contienen Las Vidas De Christo N. S. y de su Santissima Madre; y de todos los Santos de que reza la Yglesia Romana, por todo el año (en castellà). Sanchez, 1624, p. 264 (Del Flos Sanctorum, O Libro De Las Vidas De Los Santos: En La Qval Se Contienen Las Vidas De Christo N. S. y de su Santissima Madre; y de todos los Santos de que reza la Yglesia Romana, por todo el año).

[Smith_1933_p._15-5] Smith, A.H.. Three Northumbrian Poems: Caedmon's Hymn, Bede's Death Song and the Leiden Riddle. Methuen, 1933, p. 15 (Half-title: Methuen's Old English library ... I).

[Frazer_Tyrell_2001_p._258-6] Frazer, W.O.; Tyrell, A. Social Identity in Early Medieval Britain. Bloomsbury Publishing, 2001, p. 258 (Online access with subscription: Proquest Ebook Central). ISBN 978-1-4411-9502-9.

[7] Una se'n conserva a la Biblioteca laurenziana de Florència, i uns fragments d'altra a la British Library.

[de_Montalembert_de_Courson_1867_p._87-8] Montalembert, C.F.; de Courson, A. The Monks of the West, from St. Benedict to St. Bernard. W. Blackwood and Sons, 1867, p. 87 (The Monks of the West, from St. Benedict to St. Bernard).

[De_Temporibus:_sive_de_sex_aetatibus_huius_seculi_Liber_1507_p.-9] De Temporibus: sive de sex aetatibus huius seculi Liber (en francès), 1507.

[Grays_Inn._Library_1869_p._4-10] Gray's Inn. Library. A Catalogue of the Ancient Manuscripts Belonging to the Honourable Society of Gray's Inn. Spottiswoode & Company, 1869, p. 4.

[Callaey_2006_p._54-11] Callaey, E.R.. La Masoneria Y Sus Origenes Cristianos: El Esoterismo Masonico en Los Antiguos Documentos Benedictinos (en castellà). Kier, 2006, p. 54. ISBN 978-950-17-0950-6.

[Mayor_Lumby_1893_p._173-12] Mayor, J.E.B.; Lumby, J.R.. Venerabilis Bedae Historiae Ecclesiasticae Gentis Anglorum: Libri III, IV. (en lituà). University Press, 1893, p. 173 (Pitt Press series).

[Steen_2008_p._147-13] Steen, J. Verse and Virtuosity: The Adaptation of Latin Rhetoric in Old English Poetry. University of Toronto Press, 2008, p. 147 (Toronto Old English series). ISBN 978-0-8020-9157-4.

[Great_Britain._Record_Commission_1808_p._100-14] Great Britain. Record Commission. Catalogue of the Harleian Manuscripts in the British Museum: With Indexes of Persons, Places and Matters. Records Commission, 1808, p. 100 (Catalogue of the Harleian Manuscripts in the British Museum: With Indexes of Persons, Places and Matters).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) ULAN (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Dialnet (1)