Xavier Graset i Forasté

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Xavier Grasset)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaXavier Graset i Forasté

Xavier Graset, el 2014 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 febrer 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Vila-seca (Tarragonès) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu de Xavier Graset i Forasté Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0961007 Twitter (X): xgraset Modifica el valor a Wikidata

Xavier Graset i Forasté (Vila-seca, 15 de febrer de 1963) és un periodista, escriptor i actor català.

Trajectòria.[modifica]

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha començat a partir de la revista vila-secana El Pont de Fusta i continua publicant a la premsa comarcal,.[1] Va treballar per Ràdio Salou i Ràdio Reus, els setmanaris com El Temps, i diaris com El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Metro, Nació Digital i actualment a El Punt Avui, NW Revista de Reus i Diari de Tarragona. També ha treballat a TV3, en diversos programes d'entreteniment de la productora El Terrat; ha presentat el concurs 12 punts i el magazín Artèria 33, i ha col·laborat a Sense títol, El club, (S)avis, Com som, i a les tertúlies d'Els matins i del 3/24. A Canal Reus TV va presentar Situacions extraordinàries, Taules d'economia i Etiqueta negra.

Des del 1987 treballa a Catalunya Ràdio, on ha dirigit i realitzat els programes El món s'acaba, Tot gira i De 4 a 7. El 31 de desembre de 1999 emet en directe des d'Igualada un programa especial de Cap d'Any per rebre l'any 2000. Ha estat durant set anys corresponsal a Madrid i sotsdirector d'El matí de Catalunya Ràdio. Ha dirigit i presentat a Catalunya Ràdio la tertúlia diària d'actualitat L'oracle (de 15 a 16 h), i la seva versió estiuenca, anomenada Líquids. A partir de la temporada 2015-2016 presenta el programa Més 324, un informatiu emès de dilluns a divendres després delTelenotícies vespre.[2]

Paral·lelament, ha fet teatre, amb la companyia La Tramoia de Vila-seca, amb qui ha representat La cantant calba, Tafalitats, Aigües encantades, La dama del mar, Així és si us ho sembla, L'esquella de la torratxa. Ha participat en el muntatge d'El mort del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER), i sota la direcció de Francesc Cerro ha interpretat Sobre els danys del tabac d'Anton Txèkhov, i Novel·la en nou cartes de Fiódor Dostoievski, i amb Joan Castells en la lectura dramatitzada de Safira de Magí Sunyer.

Ha col·laborat com a rapsode amb l'Orquestra Camera Musicae, i amb Eszena, amb Quilapayun a La cantata de Santa Maria de Iquique a Vila-seca, a l'Oratori de l'Àngel de Tobies de Carlota Baldrís, direcció de David Molina, o Olot a la vetlla literària, dedicada a Joan Vinyoli. En cinema, ha participat a Prenent-te d'Isabel Gardela, i a Funerària independent de Josep Hernández i Miquel Mascaró.

Des del 2015 dirigeix i presenta Més 324 del canal informatiu de Televisió de Catalunya 3/24.[3]

Es defineix com a cristià. Professa una fe que relaciona amb els valors de solidaritat i bonhomia, i que també comprèn com a «factor identitari». «Sóc català, sóc de Vila-seca i sóc catòlic, sóc creient, sóc cristià»,[4] va dir el 2018 en una entrevista a Catalunya Religió.

Publicacions destacades[modifica]

Amb Andreu Faro va publicar Aznarografia (2004), Tanta tinta t'unta (2003) i Tanta tinta tonta (2002)[5]

El 2023 va publicar una selecció d'articles des de 2010 en: La pausa dels dies: dietari de vivències plaents, una selecció d'articles publicats des de 2010 (2023).[6][3]

Premis i reconeixements[modifica]

  • 2009 - Premi RAC al millor programa de ràdio per L'oracle[7]
  • 2013 - Premi Proteus per Líquids
  • 2015 - Premi Nacional de Comunicació.[8]
  • 2017 - Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista, de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, per fer visibles les dones expertes en un programa de televisió generalista.[9]
  • 2021 - Premi Difusió de la Setmana del Llibre en Català.[10]

Referències[modifica]

  1. ↑ Sans, Sara «Vivir en Tarragona» (en castellà). La Vanguardia, 31-05-1998, pàg. 3.
  2. ↑ «Xavier Graset, nou presentador dels debats polítics del 3/24». delCamp.cat, 25-06-2015. [Consulta: 7 setembre 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 admin. «Xavier Graset publica "La pausa dels dies"». Sies TV, 24-05-2023. [Consulta: 19 novembre 2023].
  4. ↑ «Xavier Graset: “Espero que no siguem els darrers cristians”». Catalunya Religió, 11-06-2018. [Consulta: 11 juny 2018].
  5. ↑ VIDAL, Vidal «Contra la pressa». Lectura: suplement dominical de Segre, 09-07-2023, pàg. 24-25.
  6. ↑ «La tria per Sant Jordi dels crítics de Quadern: De narrativa catalana a poesia, passant per ‘true crime’, ‘best sellers’ o literatura infantil i juvenil». El País, 14-04-2023.
  7. ↑ «"L'oracle", de Xavier Graset, rep el Premi Ràdio Associació de Catalunya al millor programa de ràdio». CCMA - Ràdio 3, 21-04-2009. [Consulta: 19 novembre 2023].
  8. ↑ «Premis Nacionals de Comunicació 2015». [Consulta: 3 març 2022].
  9. ↑ «Guanyadores i guanyadors dels Premis de Comunicació no Sexista 2017». Dones. Revista digital, 14-11-2017. [Consulta: 2 gener 2021].
  10. ↑ «Xavi Graset, Premi Difusió 2021 de La Setmana del Llibre en Català». ccma.cat, 22-07-2021. [Consulta: 20 setembre 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier Graset i Forasté
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xavier_Graset_i_Forasté&oldid=33381370»