Zanthoxylum
Aparença
Zanthoxylum kauaense | |
Planta | |
---|---|
Tipus de fruit | càpsula |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Sapindales |
Família | Rutaceae |
Subfamília | Amyridoideae |
Gènere | Zanthoxylum L.[1][2] |
Tipus taxonòmic | Zanthoxylum americanum |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Zanthoxylum (incloent el gènere Fagara) és un gènere de plantes rutàcies amb unes 250 espècies. Són plantes natives de les zones subtropicals i temperada càlida del món diverses de les espècies tenen el cor de la fusta de color groc, cosa a la qual fa al·lusió el nom del gènere que prové del grec ("zantho" = groc i "xylum" = fusta).[3]
El fruit de diverses espècies es fa servir per a fer una espècia. També se'n fan bonsais. Històricament la seva escorça s'ha usat contra els mals de queixals, els còlics i el reumatisme.[4]
Algunes espècies
[modifica]- Zanthoxylum acanthopodium DC. – Andaliman; en xinès:刺花椒 (ci hua jiao)[5]
- Zanthoxylum ailanthoides Sieb. i Zucc. – en xinès:椿叶花椒 (chun ye hua jiao),[5] 越椒 (yue-jiao),[6] 食茱萸 (shi zhu yu);[7][8] en japonès:カラスザンショウ karasu-zanshō.
- (syn. Fagara ailanthoides (Sieb. & Zucc.) Engler)[6]
- Zanthoxylum alatum Roxb. – Winged prickly ash.
- (cf. syn under Z.armatum)
- Zanthoxylum albuquerquei D.R.Simpson (Perú)
- Zanthoxylum americanum Mill. – Toothache Tree, Northern prickly ash (Eastern i Central United States)
- Zanthoxylum armatum DC. – Bamboo-leaf prickly ash; en xinès:竹叶花椒 (zhu ye hua jiao),[5] 竹葉(花)椒(zhu-ye-(hua)-jiao, "bamboo-leaved Z."),[6] 狗椒 (gou-jia "dog Z."),[6]
- (syn. Z. planispinum Sieb. & Zucc.; Z. alatum sensu Forbes & Hemsley, Rehder & Wilson, non Roxburgh; Z. alatum var. planispinum Rehder & Wilson)[6]
- Zanthoxylum atchoum (Aké Assi) Waterman (Costa d'Ivori)
- Zanthoxylum beecheyanum
- Zanthoxylum belizense Lundell (Amèrica central)
- Zanthoxylum bifoliolatum Leonard – Maricao prickly ash
- Zanthoxylum brachyacanthum F.Muell. – Thorny Yellowwood (Austràlia)
- Zanthoxylum bungeanum Maxim. – Northern China peppercorn;[6] en xinès:花椒 (hua jiao)[5][6]
- Zanthoxylum buesgenii
- Zanthoxylum capense (Thunb.) Harv.
- Zanthoxylum caribaeum Lam. – Yellow prickly ash
- Zanthoxylum chevalieri Waterman (Ghana)
- Zanthoxylum clava-herculis L. – Hercules club, Southern prickly ash (southeastern United States)
- Zanthoxylum coco Gillies ex Hook. i Arn. – Coco, Smelly Sauco (Argentina, Bolívia)
- Zanthoxylum coreanum Nakai – Korean Lime Tree
- Zanthoxylum coriaceum – Biscayne prickly ash
- Zanthoxylum davyi Waterman
- Zanthoxylum delagoense Waterman (Moçambic)
- Zanthoxylum deremense (Engl.) Kokwaro (Malawi, Tanzània)
- Zanthoxylum dipetalum H.Mann – Kāwaʻu (Hawaii)
- Zanthoxylum fagara (L.) Sarg. – Lime prickly ash (Neotropics)
- Zanthoxylum ferrugineum J.D.Smith (Amèrica central)
- Zanthoxylum flavum Vahl – West Indian Satinwood (Carib)
- Zanthoxylum gentlei Lundell (Belize, Guatemala, Hondures)
- Zanthoxylum harrisii P.Wilson ex Britton (Jamaica)
- Zanthoxylum hartii (Krug & Urb.) P.Wilson (Jamaica)
- Zanthoxylum hawaiiense Hillebr. – Aʻe, Hawaiiʻi prickly ash (Hawaii)
- Zanthoxylum heterophyllum (Lam.) Smith (Maurici, illa de la Reunió)
- Zanthoxylum hirsutum Buckley – Texas Hercules club
- Zanthoxylum holtzianum (Engl.) Waterm. (Tanzània)
- Zanthoxylum humile Waterm.
- Zanthoxylum hyemale A.St.-Hil.
- Zanthoxylum integrifoliolum (Merr.) Merr. (Les Filipines, Taiwan)
- Zanthoxylum kauaense A.Gray – Aʻe, Kauaʻi prickly ash (Hawaii)
- Zanthoxylum leprieurii Guill. & Perr.
- Zanthoxylum limonella Alston – Makhwaen (tailandès มะแขว่น)[9]
- Zanthoxylum lindense (Engl.) Kokwaro (Tanzània)
- Zanthoxylum martinicense (Lam.) DC. – White prickly ash
- Zanthoxylum monophyllum (Lam.) P.Wilson – Yellow Prickle
- Zanthoxylum nadeaudii Drake (Polinèsia francesa)
- Zanthoxylum negrilense Fawc. i Rendle (Jamaica)
- Zanthoxylum nitidum (Roxb.) DC. – Shining prickly ash; en xinès:两面针(liang mian zhen "agulles als dos costats")[5]
- Zanthoxylum oahuense Hillebr. – Aʻe, Oʻahu Prickly ash (illa d'Oʻahu a Hawaii)
- Zanthoxylum ocumarense (Pittier) Steyerm.
- Zanthoxylum ovatifoliolatum Finkelstein
- Zanthoxylum naranjillo Griseb. – Naranjillo
- Zanthoxylum panamense P.Wilson (Hondures, Costa Rica, Panamà)
- Zanthoxylum paniculatum (Rodrigues)[10]
- Zanthoxylum parvum Shinners – Tickletongue
- Zanthoxylum pinnatum
- Zanthoxylum piperitum (L.) DC. – Pebre japonès, Sanshō; en japonès:山椒(サンショウsanshō; en coreà:초피나무(chopi-namu)
- Zanthoxylum planispinum Siebold & Zucc. → Z. armatum
- Zanthoxylum procerum Donn Sm. (Central America)
- Zanthoxylum psammophilum (Aké Assi) Waterman (Costa d'Ivori)
- Zanthoxylum punctatum Vahl – Dotted prickly ash
- Zanthoxylum rhetsa (Roxb.) DC. – Chirphal, Teppal, Tirphal, Indian Pepper[11]
- Zanthoxylum rhoifolium Lam.
- Zanthoxylum schinifolium Siebold & Zucc. – Mastic-leaved prickly ash; Wild Zanthoxylum;[6] xinès: 香椒子 (xiang-jiao-zi "aromatic Z."),[6] 青花椒 (qing-hua-jiao "green Z.");[5][6] japonès: イヌザンショウ (inu-zanshō);[12] coreà: 산초나무(山椒__; sancho-namu)
- Zanthoxylum simulans Hance – Chinese prickly ash, Sichuan pepper, Sichuan Zanthoxylum,[6] Sichuan peppercorn;[6] xinès: 野花椒 (ye hua jiao),[5] 川椒 (chuan-jiao, lit. "Sichuan pepper")[6](Xina oriental, Taiwan)
- Zanthoxylum spinifex (Jacq.) DC. – Niaragato
- Zanthoxylum thomasianum (Krug & Urb.) P.Wilson – St. Thomas prickly ash (Puerto Rico, Illes Verges Britàniques, Illes Verges Nord-americanes)[13][14][15]
- Zanthoxylum zanthoxyloides (Lam.) Zepern. & Timler, 1981; Senegal pricky ash
Anteriorment ubicats en aquest gènere
[modifica]- Eleutherococcus trifoliatus (L.) S.Y.Hu (com Z. trifoliatum L.)
- Melicope lunu-ankenda (Gaertn.) T.G.Hartley (com Z. roxburghianum Cham.)
- Melicope pteleifolia (Champ. ex Benth.) T.G.Hartley (com Z. pteleifolium Champ. ex Benth.)[15]
Química
[modifica]Les plantes del gènere Zanthoxylum contenen el lignà sesamina.
En algunes espècies de Nigèria s'han identificat diversos alcaloides i amides alifàtiques aromàtiques.[16]
Fonts
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Genus: Zanthoxylum L.». Germplasm Resources Information Network. US Department of Agriculture, 21-03-2008. [Consulta: 21 juny 2010].
- ↑ «!Zanthoxylum L.». TROPICOS. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 26 febrer 2010].
- ↑ Thomas, Val; Grant, Rina. Sappi tree spotting: Highlands: Highveld, Drakensberg, Eastern Cape mountains. 3a edició. Johannesburg: Jacana, 2001, p. 260. ISBN 978-1-77009-561-8.
- ↑ Wilbur, C. Keith, MD. Revolutionary Medicine 1700-1800. The Globe Pequot Press. Page 23. 1980.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Zhang & Hartley 2008
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 Hu 2005, vol.1, pp.503-5
- ↑ given inen xinès:花椒, retrieved from (2011.12.20 11:55) version
- ↑ Stuart & Smith 1985,p.462 diu 食菜萸 però probablement està mal escrit perquè això no es pronuncia en xinès:w=Shih-chu-yü
- ↑ http://fic.ifrpd.ku.ac.th/fic/index.php/th/simplelist/672-zanthoxylum-17-08-2011.html Arxivat 2011-09-14 a Wayback Machine.
- ↑ «Bone. A proposal for rare plant rescue: Zanthoxylum paniculatum, endàmic de Rodrigues». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 7 gener 2015].
- ↑ Allen, Gary. The Herbalist in the Kitchen. University of Illinois Press, 2007, p. 389. ISBN 978-0-252-03162-5.
- ↑ 12,0 12,1 Blaschek, Hänsel & Keller 1998, Hagers Handbuch, vol.3, p.832 (gives Jp. inu-zansho)
- ↑ «Subordinate taxa of !Zanthoxylum L.». TROPICOS. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 26 febrer 2010].
- ↑ Zanthoxylum (TSN 28849) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
- ↑ 15,0 15,1 «GRIN Species records of Zanthoxylum». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture. Arxivat de l'original el 2009-01-21. [Consulta: 29 novembre 2010].
- ↑ The Nigerian Zanthoxylum; Chemical and biological values. S. K. Adesina, Afr. J. Trad. CAM, 2005, volume 2, issue 3, pages 282-301 (article)
Referències
[modifica]- Hu, Shiu-ying. Food plants of China (preview). 1. Chinese University Press, 2005.
- Zhou, Jiaju; Xie, Guirong; Yan, Xinjian. Encyclopedia of Traditional Chinese Medicines - Molecular Structures (preview). 1. Springer, 2011.
- Zhang, Dianxiang; Hartley, Thomas G. «1. Zanthoxylum Linnaeus, Sp. Pl. 1: 270. 1753.». Flora of China, 11, 2008, p. 53–66. PDF
- Stuart, George Arthur; Smith, Frederick Porter. Chinese materia medica (snippet). vegetable kingdom. Southern Materials Center, 1985, 1985.
- Blaschek, Wolfgang; Hänsel, Rudolf; Keller, Konstantin. Hagers Handbuch der Pharmazeutischen Praxis (preview). 3 (L-Z). Gabler Wissenschaftsverlage, 1998, p. 809-. ISBN 978-3-540-61619-1.