Vés al contingut

Zanthoxylum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuZanthoxylum Modifica el valor a Wikidata

Zanthoxylum kauaense Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSapindales
FamíliaRutaceae
SubfamíliaAmyridoideae
GènereZanthoxylum Modifica el valor a Wikidata
L.[1][2]
Tipus taxonòmicZanthoxylum americanum
Nomenclatura
Sinònims

Zanthoxylum (incloent el gènere Fagara) és un gènere de plantes rutàcies amb unes 250 espècies. Són plantes natives de les zones subtropicals i temperada càlida del món diverses de les espècies tenen el cor de la fusta de color groc, cosa a la qual fa al·lusió el nom del gènere que prové del grec ("zantho" = groc i "xylum" = fusta).[3]

El fruit de diverses espècies es fa servir per a fer una espècia. També se'n fan bonsais. Històricament la seva escorça s'ha usat contra els mals de queixals, els còlics i el reumatisme.[4]

Algunes espècies

[modifica]
(syn. Fagara ailanthoides (Sieb. & Zucc.) Engler)[6]
(cf. syn under Z.armatum)
(syn. Z. planispinum Sieb. & Zucc.; Z. alatum sensu Forbes & Hemsley, Rehder & Wilson, non Roxburgh; Z. alatum var. planispinum Rehder & Wilson)[6]
Zanthoxylum clava-herculis Fruits i fulles
Z. piperitum Fruits i llavors
Z. rhetsa escorça a Pakke Tiger Reserve
Z. simulans
(syn. Fagara mantchurica (J.Benn. ex Daniell) Honda, F. schinifolia (Seib. & Zucc.) Engl.)[12]

Anteriorment ubicats en aquest gènere

[modifica]

Química

[modifica]

Les plantes del gènere Zanthoxylum contenen el lignà sesamina.

En algunes espècies de Nigèria s'han identificat diversos alcaloides i amides alifàtiques aromàtiques.[16]

Fonts

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Genus: Zanthoxylum L.». Germplasm Resources Information Network. US Department of Agriculture, 21-03-2008. [Consulta: 21 juny 2010].
  2. «!Zanthoxylum L.». TROPICOS. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 26 febrer 2010].
  3. Thomas, Val; Grant, Rina. Sappi tree spotting: Highlands: Highveld, Drakensberg, Eastern Cape mountains. 3a edició. Johannesburg: Jacana, 2001, p. 260. ISBN 978-1-77009-561-8. 
  4. Wilbur, C. Keith, MD. Revolutionary Medicine 1700-1800. The Globe Pequot Press. Page 23. 1980.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Zhang & Hartley 2008
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 Hu 2005, vol.1, pp.503-5
  7. given inen xinès:花椒, retrieved from (2011.12.20 11:55) version
  8. Stuart & Smith 1985,p.462 diu 食菜萸 però probablement està mal escrit perquè això no es pronuncia en xinès:w=Shih-chu-yü
  9. [enllaç sense format] http://fic.ifrpd.ku.ac.th/fic/index.php/th/simplelist/672-zanthoxylum-17-08-2011.html Arxivat 2011-09-14 a Wayback Machine.
  10. «Bone. A proposal for rare plant rescue: Zanthoxylum paniculatum, endàmic de Rodrigues». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 7 gener 2015].
  11. Allen, Gary. The Herbalist in the Kitchen. University of Illinois Press, 2007, p. 389. ISBN 978-0-252-03162-5. 
  12. 12,0 12,1 Blaschek, Hänsel & Keller 1998, Hagers Handbuch, vol.3, p.832 (gives Jp. inu-zansho)
  13. «Subordinate taxa of !Zanthoxylum L.». TROPICOS. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 26 febrer 2010].
  14. Zanthoxylum (TSN 28849) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
  15. 15,0 15,1 «GRIN Species records of Zanthoxylum». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture. Arxivat de l'original el 2009-01-21. [Consulta: 29 novembre 2010].
  16. The Nigerian Zanthoxylum; Chemical and biological values. S. K. Adesina, Afr. J. Trad. CAM, 2005, volume 2, issue 3, pages 282-301 (article)

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]