Vomitoxina: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|Vomitoxina La '''Vomitoxina''', també coneguda com desoxinivalenol , en anglès: '''deoxynivalenol''' ('''DON'''), é...».
(Cap diferència)

Revisió del 08:56, 10 jul 2015

Vomitoxina

La Vomitoxina, també coneguda com desoxinivalenol , en anglès: deoxynivalenol (DON), és un tricotecè de tipus B, epoxi sesquiterpenoide És una micotoxina que es presenta predominantment en grans de cereals com el blat, l’ordi, la civada, el sègol, i la dacsa, i menys sovint a l’ arròs, el sorgo, i el triticale. La presència del desoxinivalenol està associada principalment amb els fongs Fusarium graminearum (Gibberella zeae) i F. culmorum, tots ells són fitopatògens importants que causen malalties en les plantes.[1].[2].[3] Es presnta abundosament en els grans de cereals de Noruega degut al canvi climàtic.[4]

La distribució geogràfica de F. graminearum i de F. culmorum est+a relacionada amb la temperatura, F. graminearum és mñes comú en els climes més càlids- El Desoxinivalenol ha estat implicat en incidents de micotoxicosi tant en humans com en animals de granja.

Quan es compara amb altres micotoxines tricotecenes que es poden formar en els grans dels cereals i els farratges, la vomitoxina és relativament lleu, el seu gairebé el seu únic símptoma en els animals de granja és que els redueix la gana (anorèxia) i alenteix el seu rendiment

  • En els aliments humans la vomitoxina no se sap que sigui un carcinogen com sí que ho és l’ aflatoxina. La Food and Drug Administration ha establert un nivell d’una part per milió com restrictiva en contingut de vomitoxina.
  • En animals de companyia, gats i gossos, la restricció s’ha establert en 5 ppm en els pinsos.
  • En animals de ramaderia, es restriccions són de 10 ppm en els pinsos per l’aviram i els remugants de carn . En vaques lleteres la restricció és de 2 ppm.

Biosíntesi

Biosíntesi de la vomitoxina

Referències

  1. Gautam, P. and Dill-Macky, R. 2011. Type I host resistance and Trichothecene Accumulation in Fusarium-infected Wheat Heads. American Journal of Agricultural and Animal Sciences 6(2):231-241. [1]
  2. Gautam, P. and Dill-Macky, R. 2012. Impact of moisture, host genetics and Fusarium graminearum isolates on Fusarium head blight development and trichothecene accumulation in spring wheat. Mycotoxin Research 28 (1) doi:10.1007/s12550-011-0115-6 [2]
  3. Beyer M, Klix MB, Klink H, Verreet J-A (2006): Quantifying the effects of previous crop, tillage, cultivar and triazole fungicides on the deoxynivalenol content of wheat grain – a review. Journal of Plant Diseases and Protection 113: 241–246. [3]
  4. http://www.vkm.no/dav/eee04d10c4.pdf

Enllaços externs