Aflatoxina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estructura química de l’Aflatoxina B1

Les aflatoxines són micotoxines que ocorren de forma natural produïdes per moltes espècies del gènere de fongs Aspergillus, els més notables Aspergillus flavus, Aspergillus niger i Aspergillus parasiticus. Però també poden ser produïdes per fongs del gènere Penicillium, com P. verrucosum. Les aflatoxines són tòxiques i entre les substàncies més carcinogèniques [1]conegudes per a animals, incloent els humans. Després de l’entrada al cos, les aflatoxines es metabolitzen al fetge cap a AFB1-8,9-epòxid, un intermediari molt reactiu capaç d'unir-se a proteïnes i àcids nucleics alterant el gen p53 supressor de tumors, o bé poden ser hidroxilades i transformar-se en l'aflatoxina M1 , menys perillosa.


Condicions de contaminació[modifica | modifica el codi]

Aspergillus fumigatus sota microscopi electrònic.

Els fongs Aspergillus són molt comuns i estan dispersos per l’ambient, Poden colonitzar i contaminar els grans després de la collita o durant l’emmagatzemament. Durant l’emmagatzemament són particularment susceptibles a la infecció per Aspergillus seguint a una exposició perllongada a alta humitat ambiental o danys per condicions estressants com la sequedat, ambdues condicion fan baixar les barreres que impedeixen la seva entrada.

L’hàbitat d'Aspergillus és el sòl, on hi hagi vegetació en descomposició, la palla, grans deteriorats microbiológicament i envaïts per tot tipus de substrats orgànics, sempre que hi hagi prou humitat (mínima del 7%) i temperatura alta.

Els cultius més afectats són els cereals (dacsa, sorgo, mill, arròs, blat), llavors oleaginoses: soia, gira-sol, cotó, espècies , nou cacauet, ametlla, festuc, entre altres.

La toxina es pot trobar a la llet dels animals alimentats amb pastures contaminades.

Patologia[modifica | modifica el codi]

Alts nivells d’exposició a aflatoxines produeixen una necrosi hepàtica aguda resultant després en una cirrosi, i o carcinoma del fetge. La fallada hepàtica aguda es manifesta en hemorràgies, edema, alteració de l’absorció en la digestió i finalment coma.

No hi ha cap espècie aniaml immune a les aflatoxines, tanmateix els humans tenen una extraordinària alta tolerància a les aflatoxines i rarament sucumbeixen a una aguda aflatoxicosi.

Els infants però són particularment afectats a l’exposició a les aflatoxines que afecta el seu creixement i retarda el seu desenvolupament.[2]

La recerca mèdica indica que una dieta regular que inclogui vegetals de la família apiàcia com la pastanaga, julivert, api etc, redueix els efectes carcinògens de l’aflatoxina.[3]

Microbiologia[modifica | modifica el codi]

Les aflatoxines es sintetitzen per poques espècies d’ Aspergillus essent les més problemàtiques dels de A. flavus i A. parasiticus que creixen en molts substrats especialment en els humits. Els productes transformats amb aflatoxines de vegades es troben en les ous, la llet i en la carn quan els animals s’han alimentat amb grans contaminats.[4]


Principals tipus d’aflatoxines i els seus metabòlits[modifica | modifica el codi]

Com a mínim hi ha 13 tipus d’aflatoxines a la natura. L’aflatoxina B1 està considerada la més tòxica i la produeixen tant Aspergillus flavus com Aspergillus parasiticus. L’aflatoxina G1 i la G2 la produeix exclusivament A. parasiticus. Mentre que la presència d’Aspergillus en aliments no sempre indica nivells perillosos pot ser un risc significatiu consumir-los

Les aflatoxines M1, M2 van ser originalment descobertes en la llet de vaques que mengaven gra amb Aspergillus. Aquests compostos són productes del fetge dels animals.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Hudler, George. 1998. Magical Mushrooms, Mischievous Molds. Princeton, NJ: Princeton University Press
  2. Abbas, Hamed K. Aflatoxin and Food Safety. CRC Press, 2005. ISBN 0824723031. 
  3. Peterson S, Lampe JW, Bammler TK, Gross-Steinmeyer K, Eaton DL. «Apiaceous vegetable constituents inhibit human cytochrome P-450 1A2 (hCYP1A2) activity and hCYP1A2-mediated mutagenicity of aflatoxin B1». Food Chem. Toxicol., vol. 44, 9, September 2006, pàg. 1474–84. DOI: 10.1016/j.fct.2006.04.010. PMID: 16762476.
  4. Fratamico, PM et al. (editors). Foodborne Pathogens: Microbiology and Molecular Biology. Horizon Scientific Press, 2008. ISBN 978-1-898486-52-7. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aflatoxina Modifica l'enllaç a Wikidata