Vés al contingut

Hemorràgia cerebral: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 44: Línia 44:


==Tractament==
==Tractament==
El tractament depèn substancialment del tipus d'hemorràgia intracerebral. La [[tomografia computada]] i altres mesures de diagnòstic es fan servir per determinar el tractament adequat, el qual pot incloure a la vegada medicació i cirurgia.
El tractament depèn substancialment del tipus d'hemorràgia intracerebral. La [[tomografia computada]] i altres mesures de diagnòstic es fan servir per determinar el tractament adequat, el qual pot incloure a la vegada medicació i cirurgia.

En els darrers anys s'han desenvolupat tècniques quirúrgiques poc invasives com alternativa a la craniotomia convencional emprada per drenar determinades hemorràgies (evacuació [[endoscòpica]] i aspiració estereotàctica).<ref>{{ref-publicació|cognom=Xu X, Zheng Y, Chen X, Li F, ''et al''|títol=Comparison of endoscopic evacuation, stereotactic aspiration and craniotomy for the treatment of supratentorial hypertensive intracerebral haemorrhage: study protocol for a randomised controlled trial|publicació=Trials|pàgines=pp: 296|volum=2017 Jun 28; 18 (1)|pmid=28659171|pmc=
5490150|doi=
10.1186/s13063-017-2041-1|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5490150/|llengua=anglès| consulta= 19 agost 2017|}}</ref>


==Referències==
==Referències==

Revisió del 18:03, 19 ago 2017

Plantilla:Infotaula malaltiaHemorràgia cerebral
Hemorràgia cerebral esquerra (a la dreta de la imatge), en una tomografia computada amb contrast. modifica
Tipushemorràgia intracranial i accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurocirurgia i neurologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
simvastatina i alteplasa Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-118B00 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10I61, P10.1
CIM-9431
Recursos externs
MeSHD002543 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC4229449 Modifica el valor a Wikidata

L'hemorràgia cerebral o hemorràgia intracerebral és un tipus de l'hemorràgia que ocorre dins del mateix teixit cerebral. L'hemorràgia intracerebral pot ser causada per un trauma o una commoció cerebral, o pot ocórrer espontàniament en un atac hemorràgic.[1]

Una hemorràgia cerebral és una hemorràgia intra-axial quan passa dins del teixit cerebral més que no pas fora d'ell. L'altra categoria d'hemorràgia intracranial és l'hemorràgia extra-axial. Aquest tipus d'hemorràgia pot ser epidural, subdural i subaracnoidal, totes les quals ocorren dins del crani però fora del teixit cerebral. Quan la sang s'acumula dins del parènquima encefàlic, o entre aquest i el crani, es forma un hematoma. Si el sagnat es produeix entre la meninge aracnoide i la piamàter es parla d'hemorràgia subaracnoidal. Aquesta lesió acostuma a ser difusa i no crea veritables hematomes.[2]

Les hemorràgies cerebrals són una seriosa emergència mèdica perquè poden incrementar la pressió intracraneal i si no es tracten poden portar al coma i la mort. La taxa de mortalitat de les hemorràgies intraparenquimatoses és del ~40%.[3]

Signes i símptomes

Hemorràgia subaracnoidal de predomini frontal

Els símptomes corresponen a les alteracions de les funcions de les diferents zones encefàliques danyades pel vessament.[4] Altres símptomes inclouen els derivats d'una pressió intracraneal augmentada (papil·ledema, diplopia o un deteriorament de la consciència que pot evolucionar a coma).[4] Les hemorràgies intracerebrals sovint es diagnostiquen equivocadament com hemorràgia subaracnoide per la similitud dels símptomes i signes, quan no es disposa de medis radiològics adequats. Un mal de cap greu seguit de vòmits és un dels símptomes més comuns d'hemorràgia intracerebral.

Eventualment (~1-8% dels TCEs, amb independència de la gravetat del cop al crani), es presenten hemorràgies cerebrals d'aparició tardana. Sovint dintre de les 48 o 72 posteriors al traumatisme, si bé en alguns casos s'han observat després de setmanes. Els fenòmens causals d'aquest tipus d'hemorràgia poden ser diversos: coalescència de petites hemorràgies no contigües, necrosi d'un focus de contusió cerebral i/o alteracions de la coagulació.[5]

Causes

Escaneig CT scan mostrant l'hemorràgia en la fossa posterior[1]

El vessament intracerebral és la segona causa més comuna d'atac (en anglès stroke), representant un 30–60% de les entrades en hospital per atac.[1] L'alta pressió de la sang eleva el risc d'hemorràgia cerebral espontània de dues a sis vegades.[1] Més comú en adults que en infants, el vessament intraparenquimal normalment es deu a un trauma que penetra dins del cap; però també pot ser per fractura de crani,[6][7][8] ruptura d'un aneurisma o una malformació arteriovenosa, o pel sagnat d'un tumor. Molts tumors cerebrals primaris o metastàtics, en especial els fortament vascularitzats i sovint en relació a fenòmens necròtics propis del procés neoplàsic, causen hemorràgies intra-axials.[9] Un dels més preocupants és l'hemangioblastoma, ja que la seva localització preferent a la fossa posterior del crani pot causar una compressió del tronc de l'encèfal en cas de sagnat.[10] Els cavernomes (malformacions congènites dels capil·lars) provoquen de vegades hemorràgies cerebrals múltiples.[11] L'astrocitoma difús de baix grau, a conseqüència d'anormalitats de la vasculatura tumoral o per un augment de la pressió venosa local derivat de l'expansió del tumor, eventualment és l'origen d'hemorràgies subcorticals sobtades fatals.[12]

En els nens prematurs es produeixen sovint hemorràgies intracerebrals de diferents tipus, derivades de la fragilitat de les seves estructures vasculars o de canvis hipòxics. Especialment serioses són les intraventriculars, les quals poden comportar hidrocefàlia i/o greus afectacions neurològiques. Les prematuritats extremes impliquen un major risc d'hemorràgia i de seqüeles importants.[13]

L'angiopatia amiloide cerebral és un factor etiopatògènic important en l'aparició d'hemorràgies cerebrals. Acostumen a ser intralobulars o presentar-se als solcs del cervell. De vegades, el tractament necessari per aquesta malaltia pot afavorir l'hemorràgia i obliga a fer controls rigorosos.[14] Les malalties que alteren la normal coagulació de la sang (com la drepanocitosi, la malaltia de Von Willebrand o l'hemofilia) són també causa d'hemorràgies cerebrals.[15]

Epidemiologia

Hemorràgia intracerebral estesa a regió basal.

Els factors de risc inclouen:[16] hipertensió arterial, diabetis mellitus, menopausa, tabaquisme, begudes alcohòliques (≥2/per dia).

Representa un 20% de tots els casos de malaltia cerebrovascular als Estats Units, darrere la trombosi cerebral (40%) i l'embòlia cerebral (30%).[17]

És de dues a més vegades prevalent en pacients afroamericans que en els caucàsics.[18]

Tractament

El tractament depèn substancialment del tipus d'hemorràgia intracerebral. La tomografia computada i altres mesures de diagnòstic es fan servir per determinar el tractament adequat, el qual pot incloure a la vegada medicació i cirurgia.

En els darrers anys s'han desenvolupat tècniques quirúrgiques poc invasives com alternativa a la craniotomia convencional emprada per drenar determinades hemorràgies (evacuació endoscòpica i aspiració estereotàctica).[19]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Yadav YR, Mukerji G, Shenoy R, Basoor A, Jain G, Nelson A «Endoscopic management of hypertensive intraventricular haemorrhage with obstructive hydrocephalus». BMC Neurol, 7, 2007, pàg. 1. DOI: 10.1186/1471-2377-7-1. PMC: 1780056. PMID: 17204141.
  2. ↑ Caceres JA, Goldstein JN «Intracranial Hemorrhage» (en anglès). Emerg Med Clin North Am, 2012 Ag; 30 (3), pp: 771–794. DOI: 10.1016/j.emc.2012.06.003. PMC: 3443867. PMID: 22974648 [Consulta: 17 juliol 2017].
  3. ↑ Sanders MJ and McKenna K. 2001. Mosby’s Paramedic Textbook, 2nd revised Ed. Chapter 22, "Head and Facial Trauma." Mosby.
  4. ↑ 4,0 4,1 Vinas FC and Pilitsis J. 2006. "Penetrating Head Trauma." Emedicine.com.
  5. ↑ Kurland D, Hong C, Aarabi B, Gerzanich V, Simard JM «Hemorrhagic progression of a contusion after traumatic brain injury: a review» (en anglès). J Neurotrauma, 2012 Gen 1; 29 (1), pp: 19-31. DOI: 10.1089/neu.2011.2122. PMC: 3253310. PMID: 21988198 [Consulta: 19 agost 2017].
  6. ↑ McCaffrey P. 2001. "The Neuroscience on the Web Series: CMSD 336 Neuropathologies of Language and Cognition." California State University, Chico. Retrieved on June 19, 2007.
  7. ↑ Orlando Regional Healthcare, Education and Development. 2004. "Overview of Adult Traumatic Brain Injuries." Retrieved on 2008-01-16.
  8. ↑ Shepherd S. 2004. "Head Trauma." Emedicine.com.
  9. ↑ Kang, O; Mudgal, P «Haemorrhagic intracranial tumours» (en anglès). Radiopaedia.org, 2015, Oct 12, pàgs: 5 [Consulta: 23 juliol 2017].
  10. ↑ Marvin E, Akhter AS, Coppens JR «Recurrent hemorrhage in hemangioblastoma involving the posterior fossa: Case report» (en anglès). Surg Neurol Int, 2017 Jun 21; 8, pp: 122. DOI: 10.4103/sni.sni_91_17. PMC: 5502298. PMID: 28713626 [Consulta: 23 juliol 2017].
  11. ↑ Panciani PP, Agnoletti A, Fornaro R, Fontanella M, Ducati A «Multiple cavernomas of the brain: simultaneous hemorrhage of two lesions in a non-familial form» (en anglès). Turk Neurosurg, 2012; 22 (6), pp: 671-674. DOI: 10.5137/1019-5149.JTN.4107-11.2. PMID: 23208895 [Consulta: 23 juliol 2017].
  12. ↑ Nozaki T, Sato H, Yamazoe T, Namba H «Diffuse astrocytoma initially presenting as a massive intracerebral hemorrhage: case report» (en anglès). Neurol Med Chir (Tokyo), 2015; 55 (1), pp: 86-88. DOI: 10.2176/nmc.cr.2013-0177. PMC: 4533396. PMID: 24418786 [Consulta: 13 agost 2017].
  13. ↑ Cabañas,F; Pellicer, A «Lesión cerebral en el niño prematuro» (en castellà). Protocolos de Neonatologia. AEPED, 2008, 27, pp:. ISSN: 2171-8172 [Consulta: 7 agost 2017].
  14. ↑ Block F, Dafotakis M «Cerebral Amyloid Angiopathy in Stroke Medicine» (en anglès). Dtsch Arztebl Int, 2017 Gen; 114 (3), pp: 37–42. DOI: 10.3238/arztebl.2017.0037. PMC: 5541242. PMID: 28179050 [Consulta: 17 agost 2017].
  15. ↑ Escudero Augusto, D; Marqués Álvarez, L; Taboada Costa, F «Actualización en hemorragia cerebral espontánea» (en castellà). Med Intensiva, 2008 Ag-Set; 32 (6), pp: 282-295. ISSN: 0210-5691. PMID: 18601836 [Consulta: 19 agost 2017].
  16. ↑ Major Risk Factors for Intracerebral Hamorrhage in the Young Are Modifiable Edward Feldmann, MD; Joseph P. Broderick, MD; Walter N. Kernan, MD; Catherine M. Viscoli, PhD; Lawrence M. Brass, MD; Thomas Brott, MD; Lewis B. Morgenstern, MD; Janet Lee Wilterdink, MD Ralph I. Horwitz, MD. Published in Stroke. 2005;36:1881.
  17. ↑ Page 117 in: Henry S. Schutta; Lechtenberg, Richard. Neurology practice guidelines. New York: M. Dekker, 1998. ISBN 0-8247-0104-6. 
  18. ↑ Copenhaver BR, Hsia AW, Merino JG, et al. «Racial differences in microbleed prevalence in primary intracerebral hemorrhage». Neurology, 71, 15, October 2008, pàg. 1176–82. DOI: 10.1212/01.wnl.0000327524.16575.ca. PMC: 2676986. PMID: 18838665.
  19. ↑ Xu X, Zheng Y, Chen X, Li F, et al «Comparison of endoscopic evacuation, stereotactic aspiration and craniotomy for the treatment of supratentorial hypertensive intracerebral haemorrhage: study protocol for a randomised controlled trial» (en anglès). Trials, 2017 Jun 28; 18 (1), pp: 296. DOI: 10.1186/s13063-017-2041-1. PMC: 5490150. PMID: 28659171 [Consulta: 19 agost 2017].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hemorràgia cerebral
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hemorràgia_cerebral&oldid=18744462»