Vés al contingut

Endocarditis: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 69: Línia 69:
Una forma especial i molt rara d'endocarditis infecciosa és l'endocarditis mural primària, que cursa sense afectació valvular i sense anomalies estructurals cardíaques de base.<ref>{{ref-publicació|cognom=Tahara M, Nagai T, Takase Y, Takiguchi S, ''et al''|títol=Primary Mural Endocarditis Without Valvular Involvement|publicació=J Ultrasound Med|pàgines=pp: 659-664|volum=2017 Mar; 36 (3)|pmid=28127793|doi=10.7863/ultra.16.03049|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.7863/ultra.16.03049/abstract|llengua=anglès|consulta= 8 maig 2017|}}</ref>
Una forma especial i molt rara d'endocarditis infecciosa és l'endocarditis mural primària, que cursa sense afectació valvular i sense anomalies estructurals cardíaques de base.<ref>{{ref-publicació|cognom=Tahara M, Nagai T, Takase Y, Takiguchi S, ''et al''|títol=Primary Mural Endocarditis Without Valvular Involvement|publicació=J Ultrasound Med|pàgines=pp: 659-664|volum=2017 Mar; 36 (3)|pmid=28127793|doi=10.7863/ultra.16.03049|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.7863/ultra.16.03049/abstract|llengua=anglès|consulta= 8 maig 2017|}}</ref>


Existeix un tipus d'endocarditis sense inflamació, la [[Trombe|trombòtica]] no bacteriana (o marasmàtica), poc comú i sovint localitzada a la [[vàlvula mitral]], amb presència de trombes de [[plaquetes]] i [[fibrina]]. S'associa a malalties de base molt greus, com [[neoplàsies]] o [[sèpsia]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Llenas García, J|títol=Endocarditis trombótica no bacteriana: estudio clínico-patológico de una serie necrópsica|publicació=Rev Esp Cardiol|pàgines=pp. 493-500|volum=2007 May; 60 (5)|pmid=17535760|doi=10.1016/S0300-8932(07)75066-2|url=http://www.revespcardiol.org/es/endocarditis-trombotica-no-bacteriana-estudio/articulo/13106182/|autor2=Guerra Vales, JM|autor3=''et al''|llengua=castellà|consulta=22 gener 2016|}}</ref> Ocasionalment, ha estat diagnosticada en persones afectes d'[[artritis reumatoide]] de llarga evolució.<ref>{{ref-publicació|cognom=Choi JH, Park JE, Kim JY, Kang T|títol=Non-Bacterial Thrombotic Endocarditis in a Patient with Rheumatoid Arthritis|publicació=Korean Circ J|pàgines=pp: 425-428|volum=2016 Maig; 46 (3)|pmid=27275182|pmc=4891610|doi=10.4070/kcj.2016.46.3.425|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4891610/|llengua=anglès|consulta= 18 juliol 2017|}}</ref>
Existeix un tipus d'endocarditis sense inflamació, la [[Trombe|trombòtica]] no bacteriana (o marasmàtica), poc comú i sovint localitzada a la [[vàlvula mitral]], amb presència de trombes de [[plaquetes]] i [[fibrina]]. S'associa a malalties de base molt greus, com [[neoplàsies]], [[sèpsia]]<ref>{{ref-publicació|cognom=Llenas García, J|títol=Endocarditis trombótica no bacteriana: estudio clínico-patológico de una serie necrópsica|publicació=Rev Esp Cardiol|pàgines=pp. 493-500|volum=2007 May; 60 (5)|pmid=17535760|doi=10.1016/S0300-8932(07)75066-2|url=http://www.revespcardiol.org/es/endocarditis-trombotica-no-bacteriana-estudio/articulo/13106182/|autor2=Guerra Vales, JM|autor3=''et al''|llengua=castellà|consulta=22 gener 2016|}}</ref> o [[leucèmia]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Jeong EG, Jung MH, Youn HJ|títol=Histologically confirmed nonbacterial thrombotic endocarditis in a febrile leukemic patient|publicació=Korean J Intern Med|pàgines=pàgs: 2|volum=2017 Jun 26|pmid= 28859469 |issn=2005-6648 |doi=10.3904/kjim.2016.135|url=http://kjim.org/journal/view.php?doi=10.3904/kjim.2016.135|llengua=anglès|consulta= 5 setembre 2017|}}</ref> Ocasionalment, ha estat diagnosticada en persones afectes d'[[artritis reumatoide]] de llarga evolució.<ref>{{ref-publicació|cognom=Choi JH, Park JE, Kim JY, Kang T|títol=Non-Bacterial Thrombotic Endocarditis in a Patient with Rheumatoid Arthritis|publicació=Korean Circ J|pàgines=pp: 425-428|volum=2016 Maig; 46 (3)|pmid=27275182|pmc=4891610|doi=10.4070/kcj.2016.46.3.425|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4891610/|llengua=anglès|consulta= 18 juliol 2017|}}</ref>


Una ENI associada a la síndrome hipereosinofìlica (una malaltia caracteritzada per un nombre excessiu d'[[eosinòfils]] en la sang sense causa determinada, ≥ 1500 eosinòfils/mm³; durant 6 mesos com a mínim i amb afectació cardíaca, nerviosa o de [[moll d'os]]) és l'endocarditis de Loeffler. Els eosinòfils infiltren les [[Miòcit|fibres musculars]] del cor i determinades proteïnes catiòniques producte de la seva degradació s'acumulen a la zona endocardíaca. Els canvis miocitolítics deriven en un engruiximent fibrós de l'endocardi d'un o dels dos [[Ventricle cardíac|ventricle]]s que afecta a les unions intercel·lulars del miocardi subjacent i a la seva contractilitat. Això ocasiona el desenvolupament de grans [[trombe]]s murals que redueixen la mida de les cavitats ventriculars i poden ser l'origen de [[Tromboembolisme pulmonar|tromboembolismes pulmonars]] o sistèmics.<ref>{{ref-publicació|cognom=Benezet-Mazuecos J, de la Fuente A, Marcos-Alberca P, Farre J|títol=Loeffler endocarditis: what have we learned?|publicació=Am J Hematol|pàgines=pp: 861-862|volum=2007 Oct; 82 (10)|pmid=17573694|pmc=|doi=10.1002/ajh.20957|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/ajh.20957/epdf|llengua=anglès|consulta= 21 juliol 2017|}}</ref>
Una ENI associada a la síndrome hipereosinofìlica (una malaltia caracteritzada per un nombre excessiu d'[[eosinòfils]] en la sang sense causa determinada, ≥ 1500 eosinòfils/mm³; durant 6 mesos com a mínim i amb afectació cardíaca, nerviosa o de [[moll d'os]]) és l'endocarditis de Loeffler. Els eosinòfils infiltren les [[Miòcit|fibres musculars]] del cor i determinades proteïnes catiòniques producte de la seva degradació s'acumulen a la zona endocardíaca. Els canvis miocitolítics deriven en un engruiximent fibrós de l'endocardi d'un o dels dos [[Ventricle cardíac|ventricle]]s que afecta a les unions intercel·lulars del miocardi subjacent i a la seva contractilitat. Això ocasiona el desenvolupament de grans [[trombe]]s murals que redueixen la mida de les cavitats ventriculars i poden ser l'origen de [[Tromboembolisme pulmonar|tromboembolismes pulmonars]] o sistèmics.<ref>{{ref-publicació|cognom=Benezet-Mazuecos J, de la Fuente A, Marcos-Alberca P, Farre J|títol=Loeffler endocarditis: what have we learned?|publicació=Am J Hematol|pàgines=pp: 861-862|volum=2007 Oct; 82 (10)|pmid=17573694|pmc=|doi=10.1002/ajh.20957|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/ajh.20957/epdf|llengua=anglès|consulta= 21 juliol 2017|}}</ref> La [[Ressonància magnètica|RM]] cardíaca multiparamètrica permet determinar el grau d'evolució de la malaltia.<ref>{{ref-publicació|cognom=Gastl M, Behm P, Jacoby C, Kelm M, Bönner F|títol=Multiparametric cardiac magnetic resonance imaging (CMR) for the diagnosis of Loeffler's endocarditis: a case report|publicació=BMC Cardiovasc Disord|pàgines=pp: 74|volum=2017 Mar 11; 17 (1)|pmid=28284183|pmc=5346256|doi=10.1186/s12872-017-0492-7|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5346256/|llengua=anglès|consulta= 5 setembre 2017|}}</ref>


El [[lupus eritematós sistèmic]] pot cursar amb una ENI particular, anomenada de Libman-Sacks, descrita el 1923 per aquests dos metges americans.<ref>{{ref-publicació|cognom=Libman, E; Sacks, B|títol=A hitherto undescribed form of valvular and mural endocarditis|publicació=Arch Intern Med (Chic)|pàgines=pp: 701-737|volum=1924 Jun; 33 (6)|pmid=|doi=10.1001/archinte.1924.00110300044002|url=http://jamanetwork.com/journals/jamainternalmedicine/article-abstract/534502|llengua=anglès|consulta= 20 juny 2017|}}</ref> Es formen petites (1-4 mm) vegetacions verrucoses estèrils fibrinoplaquetàries a les [[vàlvules cardíaques]] -a la [[Vàlvula mitral|mitral]] sobretot-, si bé també poden sorgir a les cordes tendinoses, la superfície [[Endocardi|endocàrdica]] o als músculs papil·lars. Les vegetacions són d'ecodensitat heterogènia, a diferència de les que s'observen en l'endocarditis bacteriana.<ref>{{ref-publicació|cognom=Saldarriaga, C; Múnera, AG; Duque, M|títol=Endocarditis de Libman-Sacks|publicació=Rev Colomb Cardiol|pàgines=pp: 144-148|volum=2015; 22 (3)|issn=0120-5633|doi=10.1016/j.rccar.2015.03.010|url=http://ac.els-cdn.com/S0120563315000728/1-s2.0-S0120563315000728-main.pdf?_tid=298377dc-55f7-11e7-9e11-00000aab0f02&acdnat=1497990750_d80a38451d06b7cefc7d2f7899aea088|llengua=castellà|consulta= 20 juny 2017|}}</ref> Acostuma a cursar de forma asimptomàtica o amb poques manifestacions clíniques,<ref>{{ref-publicació|cognom=Gómez-Larrambe N, González-Tabarés L, Millán B, Cobelo C, ''et al''|títol=Endocarditis de Libman-Sacks: una manifestación frecuentemente inadvertida|publicació=Nefrologia (Madr)|pàgines=pp: 217-219|volum=2017 Mar-Abr; 37 (2)|pmid=27837928|issn=1989-2284|doi=10.1016/j.nefro.2016.09.016|url=http://www.revistanefrologia.com/es-publicacion-nefrologia-articulo-endocarditis-libman-sacks-una-manifestacion-frecuentemente-inadvertida-S0211699516301515|llengua=castellà|consulta= 28 agost 2017|}}</ref> tot i que algunes vegades causa un dany valvular greu.<ref>{{ref-publicació|cognom=Aby ES, Rosol Z, Simegn MA|títol=Mitral Valve Perforation in Libman-Sacks Endocarditis: A Heart-Wrenching Case of Lupus|publicació=J Gen Intern Med|pàgines=pp: 964-969|volum=2016 Ag; 31 (8)|pmid=26976291|pmc=4945550|doi=10.1007/s11606-016-3640-3|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4945550/|llengua=anglès|consulta= 28 agost 2017|}}</ref> Aquesta endocarditis s'ha associat també a la síndrome anti[[fosfolípid]] primària i pot originar [[ictus]] [[Embòlia|embòlics]].<ref>{{ref-publicació|cognom=González A, Vergara M, Heredia A, Llanos L, Araos F|títol=Accidente cerebrovascular embólico por endocarditis de Libman-Sacks como manifestación inicial de síndrome antifosfolípidos primario en una paciente de 17 años|publicació=Rev Med Chil|pàgines=pp: 1206-1210|volum=2013 Set; 141 (9)|pmid=24522426|issn=0034-9887|doi=10.4067/S0034-98872013000900015|url=http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0034-98872013000900015&lng=en&nrm=iso&tlng=en|llengua=castellà|consulta= 28 agost 2017|}}</ref>
El [[lupus eritematós sistèmic]] pot cursar amb una ENI particular, anomenada de Libman-Sacks, descrita el 1923 per aquests dos metges americans.<ref>{{ref-publicació|cognom=Libman, E; Sacks, B|títol=A hitherto undescribed form of valvular and mural endocarditis|publicació=Arch Intern Med (Chic)|pàgines=pp: 701-737|volum=1924 Jun; 33 (6)|pmid=|doi=10.1001/archinte.1924.00110300044002|url=http://jamanetwork.com/journals/jamainternalmedicine/article-abstract/534502|llengua=anglès|consulta= 20 juny 2017|}}</ref> Es formen petites (1-4 mm) vegetacions verrucoses estèrils fibrinoplaquetàries a les [[vàlvules cardíaques]] -a la [[Vàlvula mitral|mitral]] sobretot-, si bé també poden sorgir a les cordes tendinoses, la superfície [[Endocardi|endocàrdica]] o als músculs papil·lars. Les vegetacions són d'ecodensitat heterogènia, a diferència de les que s'observen en l'endocarditis bacteriana.<ref>{{ref-publicació|cognom=Saldarriaga, C; Múnera, AG; Duque, M|títol=Endocarditis de Libman-Sacks|publicació=Rev Colomb Cardiol|pàgines=pp: 144-148|volum=2015; 22 (3)|issn=0120-5633|doi=10.1016/j.rccar.2015.03.010|url=http://ac.els-cdn.com/S0120563315000728/1-s2.0-S0120563315000728-main.pdf?_tid=298377dc-55f7-11e7-9e11-00000aab0f02&acdnat=1497990750_d80a38451d06b7cefc7d2f7899aea088|llengua=castellà|consulta= 20 juny 2017|}}</ref> Acostuma a cursar de forma asimptomàtica o amb poques manifestacions clíniques,<ref>{{ref-publicació|cognom=Gómez-Larrambe N, González-Tabarés L, Millán B, Cobelo C, ''et al''|títol=Endocarditis de Libman-Sacks: una manifestación frecuentemente inadvertida|publicació=Nefrologia (Madr)|pàgines=pp: 217-219|volum=2017 Mar-Abr; 37 (2)|pmid=27837928|issn=1989-2284|doi=10.1016/j.nefro.2016.09.016|url=http://www.revistanefrologia.com/es-publicacion-nefrologia-articulo-endocarditis-libman-sacks-una-manifestacion-frecuentemente-inadvertida-S0211699516301515|llengua=castellà|consulta= 28 agost 2017|}}</ref> tot i que algunes vegades causa un dany valvular greu.<ref>{{ref-publicació|cognom=Aby ES, Rosol Z, Simegn MA|títol=Mitral Valve Perforation in Libman-Sacks Endocarditis: A Heart-Wrenching Case of Lupus|publicació=J Gen Intern Med|pàgines=pp: 964-969|volum=2016 Ag; 31 (8)|pmid=26976291|pmc=4945550|doi=10.1007/s11606-016-3640-3|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4945550/|llengua=anglès|consulta= 28 agost 2017|}}</ref> Aquesta endocarditis s'ha associat també a la síndrome anti[[fosfolípid]] primària i pot originar [[ictus]] [[Embòlia|embòlics]].<ref>{{ref-publicació|cognom=González A, Vergara M, Heredia A, Llanos L, Araos F|títol=Accidente cerebrovascular embólico por endocarditis de Libman-Sacks como manifestación inicial de síndrome antifosfolípidos primario en una paciente de 17 años|publicació=Rev Med Chil|pàgines=pp: 1206-1210|volum=2013 Set; 141 (9)|pmid=24522426|issn=0034-9887|doi=10.4067/S0034-98872013000900015|url=http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0034-98872013000900015&lng=en&nrm=iso&tlng=en|llengua=castellà|consulta= 28 agost 2017|}}</ref>

Revisió del 19:31, 5 set 2017

Plantilla:Infotaula malaltiaEndocarditis
Bacils de Bartonella henselae en una vàlvula cardíaca d'un pacient amb endocarditis. Els bacils apareixen com grànuls de color negre. modifica
Tipusmalaltia de l'endocardi, carditis, símptoma o signe cardiovascular i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatcardiologia i malaltia infecciosa Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesinflamació Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
amikacina i gentamicina Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10I33
CIM-9421
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0102107 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB4224
MedlinePlus001098
eMedicineemerg/164 med/671 ped/2511
Patient UKinfective-endocarditis-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD004696 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0014118 i C0375268 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:10314 Modifica el valor a Wikidata
Imatge macroscòpica d'una endocarditis mitral

L'endocarditis és una malaltia que es produeix com a resultat de la inflamació de l'endocardi, és a dir, un procés inflamatori localitzat en el revestiment intern de les càmeres i vàlvules siguin natives o pròtesis cardíaques. Es caracteritza per la colonització o invasió de les vàlvules del cor formant vegetacions compostes per plaquetes, fibrina i microcolònies de microorganismes i, ocasionalment, cèl·lules inflamatòries.[1] Altres estructures es poden veure afectades, com el septe interventricular, les cordes tendinoses, l'endocardi mural o implants intracardíacs. És una de les causes d'accidents vasculars cerebrals embòlics -sovint múltiples-,[2] d'abscessos metastàtics (a distància), de meningitis, d'encefalopatia tòxica o d'osteomielitis.[3]

Hi ha diverses maneres de classificar l'endocarditis, la més senzilla és basada en la seva etiologia, bé sigui infecciosa (EI) o no-infecciosa (ENI), depenent si és un microorganisme o no el causant de la inflamació. Aquesta malaltia es diferencia de la inflamació del múscul cardíac, anomenada miocarditis i d'una inflamació del revestiment extern del cor, anomenada pericarditis.

De vegades, el seu origen es deriva d'un cateterisme (cardíac o no)[4] o de manipulacions bucodentals sobre una infecció preexistent.[5] En funció del tipus d'intervenció i dels antecedents del pacient, pot estar indicat un tractament profilàctic amb antibiòtics d'ampli especte,[6] ja que els microorganismes potencialment causants d'una endocarditis odontogènica són molts i cada pacient ha de ser valorat rigorosament.[7] De forma excepcional, persones no immunocompromeses que pateixen una malaltia periodontal poden presentar endocarditis de difícil diagnòstic, sense cap actuació odontològica prèvia i a partir de gèrmens de la flora oral normal, com el bacil Capnocytophaga ochracea.[8] En el cas de Abiotrophia defectiva (un coc Gram-positiu propi de la microbiota bucal),[9] el bacteri pot causar endocarditis refractàries al tractament antibiòtic que arriben a destruir les vàlvules i a crear fístules càrdio-aòrtiques.[10]

Amb tot, una de les causes d'endocarditis encara freqüents a molts països avui dia és la febre reumàtica.[11] És una patologia que es veu moltes vegades en drogoaddictes per via endovenosa.[12] Eventualment, es conseqüència de piercings efectuats sense garanties higièniques.[13]

Unes lesions associades clàssicament a l'EI (si bé es poden veure en altres malalties), són els nòduls d'Osler. Es presenten com "bonys" subcutanis ben definits i de color vermell-violaci, dolorosos, als palpissos dels dits i/o les eminències tènars o hipotènars. En les endocarditis agudes, es deuen a petites embòlies sèptiques i el cultiu de material obtingut per punció-aspiració pot ser un element diagnòstic del quadre. En les endocarditis cròniques, la causa acostuma a ser una arteritis de la microvasculatura de la pell i el teixit subcutani amb dipòsit focal de complexos immunes. De vegades, la seva patogènia és mixta.[14] Lesions similars poden sorgir a les puntes dels dits del peus.[15] En un ~5% dels casos d'EI apareixen taques de Roth. Són hemorràgies retinals localitzades a prop del disc òptic amb un centre blanquinós, formades per cúmuls de fibrina i hematies.[16] Altres signes perifèrics propis de les EIs són les lesions de Janeway (nòduls eritematosos, sense tensió a la seva superfície ni dolor, que surten als palmells de les mans i les plantes dels peus) i les hemorràgies "en estella" (petites hemorràgies lineals -uns 2/3 mm de llarg- que es veuen sota les ungles.[17] La majoria dels pacients amb EI presenten episodis febrils, de forma més o menys regular. De vegades, però, la malaltia cursa sense cap augment de la temperatura corporal (endocarditis eutèrmica).[18]

El suec Emanuel Winge (1827-1894) fou el primer en determinar la naturalesa microbiològica de l'EI (1869). Els alemanys Theodor Klebs (1824-1913) i Ottomar Rosenbach (1851-1907) confirmaren experimentalment el fet provocant infeccions en vàlvules de conills emprant diferents mètodes entre 1878 i 1881. La malaltia causà la mort del compositor Gustav Mahler i del neuròleg Alois Alzheimer.[19][20]

L'ecografia, de tipus transtoràcic o transesofàgic, és la tècnica d'elecció per diagnosticar les endocarditis i les seves troballes són fonamentals per escollir el tipus de tractament a emprar segons les característiques de l'endocarditis. Moltes vegades, la informació que aporten dites exploracions també te valor pronòstic.[21]

Els criteris de la Universitat Duke (1994), amb petites modificacions, són la principal eina de referència en el diagnòstic integrat de les EIs:[22]

+ Criteris majors 

 • Hemocultius positius per gèrmens típics o serologia positiva per C. Burnetii 
 • Evidència d'afectació endocàrdica per ecocardiografia

+ Criteris menors: 

 • Cardiopatia/valvulopatia predisposant 
 • Febre >38º 
 • Fenòmens embòlics vasculars 
 • Fenòmens immunològics

− EI definitiva: 2 criteris majors o 1 major i 3 menors
− EI possible: 1 major i 1 menor o 3 menors

A efectes més semiològics que diagnòstics, alguns especialistes divideixen les EIs en quatre grans grups:[23]

• EI sobre vàlvula cardíaca nativa en la població general. Representa el 50-60% dels casos i es produeix amb molta freqüència a partir d'una lesió valvular preexistent.

• EI sobre vàlvula cardíaca protèsica. Es presenta en un 10-20% de tots els casos i pot ser precoç o tardana. La EI sobre válvula protèsica precoç es defineix com aquella derivada d'una colonització bacteriana durant l'acte quirúrgic, independentment del temps transcorregut fins l'aparició dels signes clínics (menys de dos mesos, tot i que de vegades s'observen als sis o dotze mesos). La EI tardana sobre vàlvula protèsica no té relació amb la cirurgia d'implantació i el seu espectre microbiològic es similar al d'una EI sobre vàlvula nativa.

• EI en addictes a drogues por vía parenteral. Aproximadament un 30% de les EIs. La forma mixta dreta-esquerra no és rara i no acostuma a existir una patología facilitadora o precipitant de base.

• EI amb hemocultius negatius.

El diagnòstic de les EIs es basa principalment en l'ecografia i els hemocultius. Ara bé, en un ~10% d'EIs el hemocultius són negatius. Això pot ser conseqüència de teràpia antibiòtica prèvia, gèrmens atípics o limitacions en la tècnica de cultiu. També, els resultats ecocardiogràfics negatius (~15% dels casos) poden correspondre a estructures alterades causants de confusió (prolapse, engruiximent valvular, etc.), a fases molt inicials de l'EI o a canvis artefactuals relacionats amb material protèsic. Per això, davant d'una forta sospita d'EI i una ecografia transesofàgica negativa, cal repetir-la una setmana desprès.[24]

El tractament, com és lògic, varia segons la tipologia, els gèrmens implicats i el mecanisme causal de l'endocarditis. La Societat Europea de Cardiologia publica regularment unes pautes terapèutiques actualitzades d'acord als consensos científics sobre la malaltia.[25] Una de les noves recomanacions que es consideren importants és la creació d'unitats especialitzades interdisciplinàries que valorin la malaltia des de criteris amb una major perspectiva.[26] En casos determinats, la cirurgia pot ser una opció vàlida per tractar aquesta malaltia.[27]

El bacteri Coxiella burnetii, causant de la febre Q, pot originar EIs de curs insidiós. Normalment, afecten a persones amb anomalies valvulars preexistents o immunodeprimides. Sovint, aquestes endocarditis són asimptomàtiques i representen un alt risc de cronificació de la malaltia si no són detectades i tractades preventivament.[28] Representen un ~5% de totes les EIs. Ja que C. burnetii no creix en els medis de cultiu habituals, el diagnòstic d'aquesta endocarditis és difícil i requereix positivitat serològica. Inclús, la sensibilitat dels estudis amb PCR és només del 75%.[29] Bartonella quintana, agent etiològic de la 'febre de les trinxeres' transmesa pels polls i molt difícil d'identificar per hemocultiu, provoca endocarditis greus i recurrents que tenen un pronòstic molt dolent si el bacteri s'estén pel miocardi.[30] L'endocarditis disseminada per mucorales és una raresa. Gairebé sempre apareix en persones immunocompromesses i acostuma a ser funesta.[31] En algun cas, s'ha produït una isquèmia aguda bilateral a les cames a causa d'embolismes fúngics.[32] El bacil Gram-positiu Propionibacterium acnes, propi de la microbiota normal de la pell, pot ser causa d'endocarditis a vàlvules cardíaques protèsiques i d'abscessos concomitants.[33] El cocobacil anaerobi Gram-negatiu Kingella kingae, conegut des de 1960, es considera una font emergent d'endocarditis, inclús en nens sense alteracions estructurals cardíaques.[34] Histoplasma capsulatum no sempre es detecta als hemocultius i provoca endocarditis molt greus en persones que viuen a llocs on aquest fong és endèmic.[35] Les zoonosis no acostumen a produir EIs. Rarament i en subjectes proclius a les infeccions, Capnocytophaga canimorsus (un bacteri comensal present a la saliva dels gossos) ocasiona endocarditis després d'una mossegada.[36]

Una forma especial i molt rara d'endocarditis infecciosa és l'endocarditis mural primària, que cursa sense afectació valvular i sense anomalies estructurals cardíaques de base.[37]

Existeix un tipus d'endocarditis sense inflamació, la trombòtica no bacteriana (o marasmàtica), poc comú i sovint localitzada a la vàlvula mitral, amb presència de trombes de plaquetes i fibrina. S'associa a malalties de base molt greus, com neoplàsies, sèpsia[38] o leucèmia.[39] Ocasionalment, ha estat diagnosticada en persones afectes d'artritis reumatoide de llarga evolució.[40]

Una ENI associada a la síndrome hipereosinofìlica (una malaltia caracteritzada per un nombre excessiu d'eosinòfils en la sang sense causa determinada, ≥ 1500 eosinòfils/mm³; durant 6 mesos com a mínim i amb afectació cardíaca, nerviosa o de moll d'os) és l'endocarditis de Loeffler. Els eosinòfils infiltren les fibres musculars del cor i determinades proteïnes catiòniques producte de la seva degradació s'acumulen a la zona endocardíaca. Els canvis miocitolítics deriven en un engruiximent fibrós de l'endocardi d'un o dels dos ventricles que afecta a les unions intercel·lulars del miocardi subjacent i a la seva contractilitat. Això ocasiona el desenvolupament de grans trombes murals que redueixen la mida de les cavitats ventriculars i poden ser l'origen de tromboembolismes pulmonars o sistèmics.[41] La RM cardíaca multiparamètrica permet determinar el grau d'evolució de la malaltia.[42]

El lupus eritematós sistèmic pot cursar amb una ENI particular, anomenada de Libman-Sacks, descrita el 1923 per aquests dos metges americans.[43] Es formen petites (1-4 mm) vegetacions verrucoses estèrils fibrinoplaquetàries a les vàlvules cardíaques -a la mitral sobretot-, si bé també poden sorgir a les cordes tendinoses, la superfície endocàrdica o als músculs papil·lars. Les vegetacions són d'ecodensitat heterogènia, a diferència de les que s'observen en l'endocarditis bacteriana.[44] Acostuma a cursar de forma asimptomàtica o amb poques manifestacions clíniques,[45] tot i que algunes vegades causa un dany valvular greu.[46] Aquesta endocarditis s'ha associat també a la síndrome antifosfolípid primària i pot originar ictus embòlics.[47]

Endocarditis mitral. Microscopi òptic. 150X. Tinció d'HE.

L'endocarditis de la meitat dreta del cor es poc freqüent en persones no addictes a drogues per via parenteral o portadores de marcapassos. Aquests casos acostumen a tenir relació amb procediments mèdics o quirúrgics i les vegetacions es desenvolupen preferentment a la vàlvula tricúspide. No és rar que els malalts presentin malalties o trastorns predisponents (immunodepressió, anèmia crònica, diabetis, IRC o càncer).[48] Excepcionalment, les endocarditis a la tricúspide apareixen en persones sense cap antecedent patològic o quirúrgic destacable; en aquests casos especials es sospita que el procés causal podria ser una bacterièmia possiblement secundària a una infecció cutània en aparença banal.[49] Dins del grup de les endocarditis dretes cal esmentar una entitat molt particular i de difícil diagnòstic, l'endocarditis de la vàlvula d'Eustaqui, descrita per primera vegada l'any 1986. En adults, aquesta vàlvula és una estructura sense funció, considerada una resta embrionària intranscendent. Ara bé, en un petit percentatge d'endocarditis dretes (3,3%), es detecta que dita estructura és el lloc on es desenvolupen les vegetacions infeccioses. L'ús de drogues intravenoses és el principal factor de risc en la majoria de casos.[50] En cas de persistència de la fossa oval o de defecte septal, les vegetacions d'una endocarditis dreta poden arribar a la circulació sistèmica i causar fenòmens d'embolització a zones molt diferents.[51] Les cardiopaties congènites són un dels factors que predisposen el desenvolupament d'una endocarditis, la qual acostuma a ser causada per Streptococcus spp. o Staphylococcus spp.[52]

Un ~10% de les endocarditis cursen amb una fibril·lació auricular. De vegades, això comporta l'aparició d'una insuficiència cardíaca afegida que complica el procés i empitjora el pronòstic, independentment de la coexistència o no d'altres variables amb importància clínica.[53]

Referències

  1. ↑ Kasper, Dennis L.; Eugene Brunwald, Anthony S. Fauci, Stephen Hauser, Dan L. Longo, J. Larry Jameson. Harrison 16 Ed. Principios de Medicina Interna. McGraw-Hill, 2005, pp. 731-740. ISBN 0-07-139140-1. 
  2. ↑ Grecu N, Tiu C, Terecoasa E, Bajenaru O «Endocarditis and stroke» (en anglès). Maedica (Buchar), 2014 Des; 9 (4), pp: 375-381. PMC: 4316883. PMID: 25705308 [Consulta: 8 maig 2017].
  3. ↑ Wang, Y; Wang, A «Complications of Endocarditis» (en anglès). InTech. Recent Advances in Infective Endocarditis. Chapter 1, 2013; Jun 27, pàgs: 132 ISBN 978-953-51-1169-6. DOI: 10.5772/56091 [Consulta: 8 maig 2017].
  4. ↑ Janga KC, Sinha A, Greenberg S, Sharma K «Nephrologists Hate the Dialysis Catheters: A Systemic Review of Dialysis Catheter Associated Infective Endocarditis» (en anglès). Case Rep Nephrol, 2017; 2017, pp: 9460671. DOI: 10.1155/2017/9460671. PMC: 376949. PMID: 28409042 [Consulta: 8 maig 2017].
  5. ↑ Chen PC, Tung YC, Wu PW, Wu LS, et al «Dental Procedures and the Risk of Infective Endocarditis» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2015 Oct; 94 (43), pp: e1826. DOI: 10.1097/MD.0000000000001826. PMC: 4985400. PMID: 26512586 [Consulta: 8 maig 2017].
  6. ↑ Castillo F, Castillo JC, Anguita P, Roldán R, et al «¿Se siguen en nuestro medio las recomendaciones de profilaxis de endocarditis infecciosa? Diferencias entre los profesionales sanitarios implicados» (en castellà). Aten Primària, 2017 Mar; 49 (3), pp: 198-200. DOI: 10.1016/j.aprim.2016.02.009. ISSN: 0212-6567. PMID: 27345764 [Consulta: 2 juliol 2017].
  7. ↑ Taubert KA, Wilson W «Is endocarditis prophylaxis for dental procedures necessary?» (en anglès). Heart Asia, 2017; 9 (1), pp: 63–67. DOI: 10.1136/heartasia-2016-010810. PMC: 5337686. PMID: 28321267 [Consulta: 28 juliol 2017].
  8. ↑ Buu-Hoi AY, Joundy S, Acar JF «Endocarditis caused by Capnocytophaga ochracea» (en anglès). J Clin Microbiol, 1988 Maig; 26 (5), pp: 1061-1062. PMC: 266522. PMID: 3384900 [Consulta: 3 juliol 2017].
  9. ↑ Rojas, P; Castillo, P; Sepúlveda, S «Abiotrophia defectiva» (en castellà). Rev Chil Infectol, 2016 Abr; 33 (2), pp: 189-190. DOI: 10.4067/S0716-10182016000200009. ISSN: 0716-1018 [Consulta: 11 agost 2017].
  10. ↑ Bhattacharya P, Mohammed A, Mizrahi E «Aorto-right ventricular fistula: a rare complication of Abiotrophia Endocarditis» (en anglès). Oxf Med Case Reports, 2017 Jul 3; 2017 (7), pp: omx035. DOI: 10.1093/omcr/omx035. PMC: 5495012. PMID: 28680649 [Consulta: 11 agost 2017].
  11. ↑ Goodwin, JF «Natural history and management of chronic rheumatic endocarditis» (en anglès). Bristol Med Chir J, 1969 Oct; 84 (312), pp: 107-114. PMC: 5068103. PMID: 5824913 [Consulta: 8 maig 2017].
  12. ↑ Wurcel AG, Anderson JE, Chui KK, Skinner S, et al «Increasing Infectious Endocarditis Admissions Among Young People Who Inject Drugs» (en anglès). Open Forum Infect Dis, 2016 Jul 26; 3 (3), pp: ofw157. DOI: 10.1093/ofid/ofw157. PMC: 5084714. PMID: 27800528 [Consulta: 20 juny 2017].
  13. ↑ Mariano A, Pisapia R, Abdeddaim A, Taibi C, et al «Endocarditis and meningitis associated to nape piercing in a young female: a case report» (en anglès). Infez Med, 2015 Sep; 23 (3), pp: 275-279. ISSN: 1124-9390. PMID: 26397300 [Consulta: 20 juny 2017].
  14. ↑ Espinosa Parra, FJ; Ramos Rincón, JM; Herrero Huerta, F; et al «Utilidad diagnóstica de los nódulos de Osler en la endocarditis infecciosa en usuarios de drogas por vía parenteral (UDVP)» (en castellà). An Med Interna (Madrid), 2002, 19 (6), pp: 299-301. ISSN: 0212-7199 [Consulta: 6 juliol 2017].
  15. ↑ Gomes RT, Tiberto LR, Bello VN, Lima MA, et al «Dermatologic manifestations of infective endocarditis» (en anglès). An Bras Dermatol, 2016 Sep-Oct; 91 (5 Supl 1), pp: 92–94. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20164718. PMC: 5325006. PMID: 28300907 [Consulta: 9 juliol 2017].
  16. ↑ Mahroo OA, Graham EM «Images in clinical medicine. Roth spots in infective endocarditis» (en anglès). N Engl J Med, 2014 Jun 19; 370 (25), pp: e38. DOI: 10.1056/NEJMicm1312093. PMID: 24941198 [Consulta: 6 juliol 2017].
  17. ↑ Urbano, Frank L «Peripheral Signs of Endocarditis» (en anglès). Hospital Physician, 2000, Maig, pp: 41–46. ISSN: 0888-2428 [Consulta: 9 juliol 2017].
  18. ↑ DeSimone DC, Baddour LM, Lahr BD, Chung HH, et al «Euthermic Endocarditis» (en anglès). PLoS One, 2013 Nov 11; 8(11), pp: e80144. DOI: 10.1371/journal.pone.0080144. PMC: 3823819. PMID: 24244630 [Consulta: 19 juliol 2017].
  19. ↑ Contrepois, A «Towards a history of infective endocarditis» (en anglès). Med Hist, 1996 Gen; 40 (1), pp: 25-54. PMC: 1037058. PMID: 8824676 [Consulta: 13 agost 2017].
  20. ↑ Geller, SA «Infective endocarditis: a history of the development of its understanding» (en anglès). Autops Case Rep, 2013 Oct-Des; 3 (4), pp: 5–12. DOI: 10.4322/acr.2013.033. PMC: 5453655. PMID: 28584801 [Consulta: 13 agost 2017].
  21. ↑ Vilacosta I, Olmos C, de Agustín A, López J, et al «The diagnostic ability of echocardiography for infective endocarditis and its associated complications» (en anglès). Expert Rev Cardiovasc Ther, 2015 Nov; 13 (11), pp: 1225-1236. DOI: 10.1586/14779072.2015.1096780. ISSN: 1477-9072. PMID: 26471429 [Consulta: 24 juny 2017].
  22. ↑ Topan A, Carstina D, Slavcovici A, Rancea R, et al «Assesment of the Duke criteria for the diagnosis of infective endocarditis after twenty-years. An analysis of 241 cases» (en anglès). Clujul Med, 2015; 88 (3), pp: 321-326. DOI: 10.15386/cjmed-469. PMC: 4632890. PMID: 26609264 [Consulta: 21 juliol 2017].
  23. ↑ Lozano Sanz, O; Oteiza Lopez,L «Endocarditis infecciosa. A: Libro electrónico de Temas de Urgencia, 12. Enfermedades infecciosas ISBN 978846906958» (en castellà). Servicio Navarro de Salud, 2008; Gen, pàgs: 4 [Consulta: 8 setembre 2017].
  24. ↑ Baddour LM, Wilson WR, Bayer AS, Fowler VG Jr, et al «Infective Endocarditis in Adults: Diagnosis, Antimicrobial Therapy, and Management of Complications: A Scientific Statement for Healthcare Professionals From the American Heart Association» (en anglès). Circulation, 2015 Oct 13; 132 (15), pp: 1435-1486. DOI: 10.1161/CIR.0000000000000296. PMID: 26373316 [Consulta: 21 maig 2017].
  25. ↑ Habib, G; Lancellotti, P; Antunes, MG; Bongiorni, MG,et al «Guía ESC 2015 sobre el tratamiento de la endocarditis infecciosa» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2016; 69 (1), pp: 69e1-e49. DOI: 10.1016/j.recesp.2015.11.015. ISSN: 0300-8932 [Consulta: 25 juny 2017].
  26. ↑ Grupo de Trabajo de la SEC y revisores expertos para la guía ESC 2015 sobre endocarditis infecciosa y Comité de Guías de la SEC «Comentarios a la guía ESC 2015 sobre el tratamiento de la endocarditis infecciosa» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2016; 69 (1), pp: 7-10. DOI: 10.1016/j.recesp.2015.12.001. ISSN: 0300-8932 [Consulta: 25 juny 2017].
  27. ↑ Bach, DS «Timing of Surgery in Infective Endocarditis» (en anglès). Latest In Cardiology. American College of Cardiology Foundation, 2016; Gen 8, pàgs: 3 [Consulta: 8 maig 2017].
  28. ↑ Fenollar F, Fournier PE, Carrieri MP, Habib G, et al «Risks factors and prevention of Q fever endocarditis» (en anglès). Clin Infect Dis, 2001 Ag 1; 33 (3), pp: 312-316. DOI: 10.1086/321889. PMID: 11438895 [Consulta: 21 maig 2017].
  29. ↑ Deyell MW, Chiu B, Ross DB, Alvarez N «Q fever endocarditis: A case report and review of the literature» (en anglès). Can J Cardiol, 2006 Jul; 22 (9), pp: 781–785. PMC: 2560519. PMID: 16835673 [Consulta: 14 agost 2017].
  30. ↑ Montcriol A, Benard F, Fenollar F, Ribeiri A, et al «Fatal myocarditis-associated Bartonella quintana endocarditis: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2009 Jul 17; 3, pp: 7325. DOI: 10.4076/1752-1947-3-7325. PMC: 2737767. PMID: 19830188 [Consulta: 27 juliol 2017].
  31. ↑ Metallidis S, Chrysanthidis T, Kazakos E, Saraf A, Nikolaidis P «A fatal case of pacemaker lead endocarditis caused by Mucor spp» (en anglès). Int J Infect Dis, 2008 Nov; 12 (6), pp: e151-152. DOI: 10.1016/j.ijid.2008.03.034. PMID: 18620884 [Consulta: 7 agost 2017].
  32. ↑ Tachamo N, Rajagopalan P, Nazir S, Lohani S, et al «Acute ischemia of bilateral lower extremities as a presenting feature of disseminated mucormycosis endocarditis: A case report» (en anglès). J Community Hosp Intern Med Perspect, 2016 Des 15; 6 (6), pp: 33215. DOI: 10.3402/jchimp.v6.33215. PMC: 5161785. PMID: 27987284 [Consulta: 7 agost 2017].
  33. ↑ Kurz M, Kaufmann BA, Baddour LM, Widmer AF «Propionibacterium acnes prosthetic valve endocarditis with abscess formation: a case report» (en anglès). BMC Infect Dis, 2014; 14, pp: 105. DOI: 10.1186/1471-2334-14-105. PMC: 4015906. PMID: 24568204 [Consulta: 7 agost 2017].
  34. ↑ Otero Reigada MC, Silveira LF, Policarpo SN, Pérez Tamarit MA, et al «Infecciones por Kingella kingae en la edad pediátrica» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2011 Mar; 29 Supl 3, pp: 29-32. DOI: 10.1016/S0213-005X(11)70024-6. ISSN: 0213-005X. PMID: 21458708 [Consulta: 15 agost 2017].
  35. ↑ Riddell J 4th, Kauffman CA, Smith JA, Assi M, et al «Histoplasma capsulatum endocarditis: multicenter case series with review of current diagnostic techniques and treatment» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2014 Jul; 93 (5), pp: 186-193. DOI: 10.1097/MD.0000000000000034. PMC: 4602453. PMID: 25181311 [Consulta: 14 agost 2017].
  36. ↑ Hayani O, Higginson LA, Toye B, Burwash IG «Man's best friend? Infective endocarditis due to Capnocytophaga canimorsus» (en anglès). Can J Cardiol, 2009 Abr; 25 (4), pp: e130–e132. PMC: 2706773. PMID: 19340358 [Consulta: 15 agost 2017].
  37. ↑ Tahara M, Nagai T, Takase Y, Takiguchi S, et al «Primary Mural Endocarditis Without Valvular Involvement» (en anglès). J Ultrasound Med, 2017 Mar; 36 (3), pp: 659-664. DOI: 10.7863/ultra.16.03049. PMID: 28127793 [Consulta: 8 maig 2017].
  38. ↑ Llenas García, J; Guerra Vales, JM; et al «Endocarditis trombótica no bacteriana: estudio clínico-patológico de una serie necrópsica» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2007 May; 60 (5), pp. 493-500. DOI: 10.1016/S0300-8932(07)75066-2. PMID: 17535760 [Consulta: 22 gener 2016].
  39. ↑ Jeong EG, Jung MH, Youn HJ «Histologically confirmed nonbacterial thrombotic endocarditis in a febrile leukemic patient» (en anglès). Korean J Intern Med, 2017 Jun 26, pàgs: 2. DOI: 10.3904/kjim.2016.135. ISSN: 2005-6648. PMID: 28859469 [Consulta: 5 setembre 2017].
  40. ↑ Choi JH, Park JE, Kim JY, Kang T «Non-Bacterial Thrombotic Endocarditis in a Patient with Rheumatoid Arthritis» (en anglès). Korean Circ J, 2016 Maig; 46 (3), pp: 425-428. DOI: 10.4070/kcj.2016.46.3.425. PMC: 4891610. PMID: 27275182 [Consulta: 18 juliol 2017].
  41. ↑ Benezet-Mazuecos J, de la Fuente A, Marcos-Alberca P, Farre J «Loeffler endocarditis: what have we learned?» (en anglès). Am J Hematol, 2007 Oct; 82 (10), pp: 861-862. DOI: 10.1002/ajh.20957. PMID: 17573694 [Consulta: 21 juliol 2017].
  42. ↑ Gastl M, Behm P, Jacoby C, Kelm M, Bönner F «Multiparametric cardiac magnetic resonance imaging (CMR) for the diagnosis of Loeffler's endocarditis: a case report» (en anglès). BMC Cardiovasc Disord, 2017 Mar 11; 17 (1), pp: 74. DOI: 10.1186/s12872-017-0492-7. PMC: 5346256. PMID: 28284183 [Consulta: 5 setembre 2017].
  43. ↑ Libman, E; Sacks, B «A hitherto undescribed form of valvular and mural endocarditis» (en anglès). Arch Intern Med (Chic), 1924 Jun; 33 (6), pp: 701-737. DOI: 10.1001/archinte.1924.00110300044002 [Consulta: 20 juny 2017].
  44. ↑ Saldarriaga, C; Múnera, AG; Duque, M «Endocarditis de Libman-Sacks» (en castellà). Rev Colomb Cardiol, 2015; 22 (3), pp: 144-148. DOI: 10.1016/j.rccar.2015.03.010. ISSN: 0120-5633 [Consulta: 20 juny 2017].
  45. ↑ Gómez-Larrambe N, González-Tabarés L, Millán B, Cobelo C, et al «Endocarditis de Libman-Sacks: una manifestación frecuentemente inadvertida» (en castellà). Nefrologia (Madr), 2017 Mar-Abr; 37 (2), pp: 217-219. DOI: 10.1016/j.nefro.2016.09.016. ISSN: 1989-2284. PMID: 27837928 [Consulta: 28 agost 2017].
  46. ↑ Aby ES, Rosol Z, Simegn MA «Mitral Valve Perforation in Libman-Sacks Endocarditis: A Heart-Wrenching Case of Lupus» (en anglès). J Gen Intern Med, 2016 Ag; 31 (8), pp: 964-969. DOI: 10.1007/s11606-016-3640-3. PMC: 4945550. PMID: 26976291 [Consulta: 28 agost 2017].
  47. ↑ González A, Vergara M, Heredia A, Llanos L, Araos F «Accidente cerebrovascular embólico por endocarditis de Libman-Sacks como manifestación inicial de síndrome antifosfolípidos primario en una paciente de 17 años» (en castellà). Rev Med Chil, 2013 Set; 141 (9), pp: 1206-1210. DOI: 10.4067/S0034-98872013000900015. ISSN: 0034-9887. PMID: 24522426 [Consulta: 28 agost 2017].
  48. ↑ Revilla A, López J, Villacorta E, Gómez I, et al «Endocarditis derecha aislada en pacientes no adictos a drogas por vía parenteral» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2008 Des; 61 (12), pp: 1253-1259. DOI: 10.1016/S0300-8932(08)75732-4. ISSN: 0300-8932. PMID: 19080963 [Consulta: 24 juny 2017].
  49. ↑ Varona, JF; Guerra, JM «Endocarditis infecciosa aislada de la válvula tricúspide en paciente no adicto a drogas y sin cardiopatía previa predisponente» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2004; 57 (10), pp: 993-996. DOI: 10.1157/13066461. ISSN: 0300-8932 [Consulta: 29 juliol 2017].
  50. ↑ Alreja G, Lotfi A «Eustachian valve endocarditis: Rare case reports and review of literature» (en anglès). J Cardiovasc Dis Res, 2011 Jul-Sep; 2 (3), pp: 181–185. DOI: 10.4103/0975-3583.85266. PMC: 3195198. PMID: 22022147 [Consulta: 24 juny 2017].
  51. ↑ Yousef, GM; Okhumale, PI; Aljoudi, H; Cansino, S «Paradoxical left sided endocarditis through patent foramen ovale» (en anglès). Marshall Journal of Medicine, 2017; 3 (1), pàgs: 8. DOI: 10.18590/mjm.2017.vol3.iss1.8. ISSN: 2379-9536 [Consulta: 2 juliol 2017].
  52. ↑ Fortún J, Centella T, Martín-Dávila P, Lamas MJ, et al «Infective endocarditis in congenital heart disease: a frequent community-acquired complication» (en anglès). Infection, 2013 Feb; 41 (1), pp: 167-174. DOI: 10.1007/s15010-012-0326-6 [Consulta: 2 juliol 2017].
  53. ↑ Ferrera Durán, C «Relevancia de la fibrilación auricular en la endocarditis infecciosa -Tesi doctoral-» (en castellà). UCM. Facultat de Medicina, 2017, págs: 140 [Consulta: 24 juny 2017].

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Endocarditis
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Endocarditis&oldid=18799978»