Campilobàcter: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 48: Línia 48:
Les quantitats que es van trobar a les canals van variar molt d'un país a l'altre. En general, com més prevalença, més quantitat. De mitjana, gairebé la meitat de les canals contenien menys de 10 UFC/g; un 12% de les canals entre 10 y 99 UFC/g; un 19% entre 100 i 999 UFC/g; un 16% entre 1.000 i 10.000 UFC/g y un 6% contenien concentracions superiors a 10.000. S'ha de tenir en compte que una dosi infectiva petita és capaç de causar la malaltia.
Les quantitats que es van trobar a les canals van variar molt d'un país a l'altre. En general, com més prevalença, més quantitat. De mitjana, gairebé la meitat de les canals contenien menys de 10 UFC/g; un 12% de les canals entre 10 y 99 UFC/g; un 19% entre 100 i 999 UFC/g; un 16% entre 1.000 i 10.000 UFC/g y un 6% contenien concentracions superiors a 10.000. S'ha de tenir en compte que una dosi infectiva petita és capaç de causar la malaltia.


La reducció de la càrrega total de campilobacteris en un 3-log10 als budells dels pollastres criats per produir carn (disminuir 1000 vegades el nombre de bacteris presents) faria caure el risc per a la salut pública un 90%, com a mínim. Si la reducció fos de 1-log10 (10 vegades menys), els casos de campilobacteriosi baixarien entre un 48 i un 83%. Amb aquest propòsit, es dissenyen noves mesures de control centrades en les primeres etapes de la producció. Una d'elles es desenvolupar una vacuna efectiva emprant mètodes de vacunologia inversa (basats en l'anàlisi de las seqüencies del [[genoma]] bacterià utilitzant eines bioinformàtiques per identificar els [[antígens]] més adequats). Fins ara, no existeix en el mercat cap vacuna aprovada, però el descobriment de nous antígens i les proves ''[[in silico]]'' efectuades en diferents laboratoris amb bons resultats representen un notable avenç en aquest camp.<ref>{{ref-publicació|cognom=Meunier M, Guyard-Nicodème M, Vigouroux E, Poezevara T, ''et al''|títol=Promising new vaccine candidates against ''Campylobacter'' in broilers|publicació=PLoS One|pàgines=pp: e0188472|volum=2017 Nov 27; 12 (11)|pmc= 5703506 |pmid= 29176789 |doi=10.1371/journal.pone.0188472|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5703506/|llengua=anglès|consulta= 2 febrer 2018|}}</ref>
La reducció de la càrrega total de campilobacteris en un 3-log10 als budells dels pollastres criats per produir carn (disminuir 1000 vegades el nombre de bacteris presents) faria caure el risc per a la salut pública un 90%, com a mínim. Si la reducció fos de 1-log10 (10 vegades menys), els casos de campilobacteriosi baixarien entre un 48 i un 83%. Amb aquest propòsit, es dissenyen noves mesures de control centrades en les primeres etapes de la producció. Una d'elles es desenvolupar una vacuna efectiva emprant mètodes de vacunologia inversa (basats en l'anàlisi de las seqüencies del [[genoma]] bacterià utilitzant eines bioinformàtiques per identificar els [[antígens]] més adequats). Fins ara, no existeix en el mercat cap vacuna aprovada, però el descobriment de nous antígens i les proves ''[[in silico]]'' efectuades en diferents laboratoris amb bons resultats representen un notable avenç en aquest camp.<ref>{{ref-publicació|cognom=Meunier M, Guyard-Nicodème M, Vigouroux E, Poezevara T, ''et al''|títol=Promising new vaccine candidates against ''Campylobacter'' in broilers|publicació=PLoS One|pàgines=pp: e0188472|volum=2017 Nov 27; 12 (11)|pmc= 5703506 |pmid= 29176789 |doi=10.1371/journal.pone.0188472|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5703506/|llengua=anglès|consulta= 2 febrer 2018|}}</ref>


L'administració d'una suspensió combinada de bacteriòfags a pollastres de la varietat ''broiler'' aconsegueix una significativa reducció del nombre de campilobacteris i el efecte bactericida es manté durant més de 7 dies, fet que faria possible utilitzar-la de forma efectiva en cadascuna de les fases del procés de producció.<ref>{{ref-publicació|cognom=Wernicki A, Nowaczek A, Urban-Chmiel R|títol=Bacteriophage therapy to combat bacterial infections in poultry|publicació=Virol J|pàgines=pp: 179|volum=2017 Set 16; 14 (1)|pmc=
L'administració d'una suspensió combinada de bacteriòfags a pollastres de la varietat ''broiler'' aconsegueix una significativa reducció del nombre de campilobacteris i el efecte bactericida es manté durant més de 7 dies, fet que faria possible utilitzar-la de forma efectiva en cadascuna de les fases del procés de producció.<ref>{{ref-publicació|cognom=Wernicki A, Nowaczek A, Urban-Chmiel R|títol=Bacteriophage therapy to combat bacterial infections in poultry|publicació=Virol J|pàgines=pp: 179|volum=2017 Set 16; 14 (1)|pmc=
5602926|pmid= 28915819 |doi=10.1186/s12985-017-0849-7|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5602926/|llengua=anglès|consulta= 1 febrer 2018|}}</ref> Una altra estratègia és crear additius amb propietats antimicrobianes, que siguin segurs i estables i que no alterin la qualitat de la carn, per afegir-los al menjar dels animals. Una de les substàncies considerada potencialment útil és l'[[àcid làuric]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Zeiger K, Popp J, Becker A, Hankel J, ''et al''|títol=Lauric acid as feed additive - An approach to reducing ''Campylobacter'' spp. in broiler meat|publicació=PLoS One|pàgines=pp: e0175693|volum=2017 Abr 18; 12 (4)|pmc=5395180|pmid= 28419122 |doi=10.1371/journal.pone.0175693|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5395180/|llengua=anglès|consulta= 2 febrer 2018|}}</ref>
5602926|pmid= 28915819 |doi=10.1186/s12985-017-0849-7|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5602926/|llengua=anglès|consulta= 1 febrer 2018|}}</ref> Una altra estratègia és crear additius amb propietats antimicrobianes, que siguin segurs i estables i que no alterin la qualitat de la carn, per afegir-los al menjar dels animals. Una de les substàncies considerada potencialment útil és l'[[àcid làuric]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Zeiger K, Popp J, Becker A, Hankel J, ''et al''|títol=Lauric acid as feed additive - An approach to reducing ''Campylobacter'' spp. in broiler meat|publicació=PLoS One|pàgines=pp: e0175693|volum=2017 Abr 18; 12 (4)|pmc=5395180|pmid= 28419122 |doi=10.1371/journal.pone.0175693|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5395180/|llengua=anglès|consulta= 2 febrer 2018|}}</ref> Extrapolar les dades obtingudes en aus de granges experimentals obertes sotmeses a experiments amb diferents [[mescles]] d'additius a un model d'estabulació industrial és un assumpte complicat. Ara bé, trobar productes adients entre els ja disponibles seria una ràpida solució. En aquesta línia, els assajos realitzats indiquen que una combinació aquosa de [[minerals argilosos]] amb [[capacitat de bescanvi catiònic]] i de compostos orgànics àcids aconsegueix una reducció bacteriana significativa, de 0,82 log10 ± 0,25.<ref>{{ref-publicació|cognom=Guyard-Nicodème M, Huneau-Salaün A, Tatone FA, Skiba F, ''et al''|títol=Effect of Feed Additives on Productivity and ''Campylobacter'' spp. Loads in Broilers Reared under Free Range Conditions|publicació=Front Microbiol|pàgines=pp: 828|volum= 2017 Maig 12; 8|pmc= 5427123 |pmid= 28553267 |doi=10.3389/fmicb.2017.00828|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5427123/|llengua=anglès|consulta= 3 febrer 2018|}}</ref>


Altres fonts alimentàries són la llet crua i els productes lactis a base de llet sense bullir, vísceres i carn de porc i de vedell. En general, els aliments greixosos faciliten la proliferació dels campilobacteris.
Altres fonts alimentàries són la llet crua i els productes lactis a base de llet sense bullir, vísceres i carn de porc i de vedell. En general, els aliments greixosos faciliten la proliferació dels campilobacteris.

Revisió del 13:10, 4 feb 2018

Infotaula d'ésser viuCampilobàcter
Campylobacter Modifica el valor a Wikidata

Imatge de microscopi electrònic de rastreig de C. fetus
Dades
Hàbitatsaliva humana Modifica el valor a Wikidata
Malaltiagastroenteritis Modifica el valor a Wikidata
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePseudomonadati
FílumPseudomonadota
ClasseEpsilonproteobacteria
OrdreCampylobacterales
FamíliaCampylobacteraceae
GènereCampylobacter Modifica el valor a Wikidata
Tipus taxonòmicCampylobacter fetus Modifica el valor a Wikidata
Espècies

Els campilobacteris (Campylobacter) són un gènere d'eubacteris gramnegatius. Presenten motilitat, amb flagels unipolars o bipolars, tenen aspecte de barra més o menys corbada i són oxidasa-positius. Dins del gènere Campylobacter hi ha setze espècies i cinc subespècies i, com a mínim, una dotzena d'espècies d'aquest gènere estan associades a malalties humanes, especialment C. jejuni i C. coli. Amb menys freqüència, C. lari i C. upsaliensis són causa d'enteritis en humans. C. fetus provoca avortaments espontanis en vaques i ovelles i és també un patogen oportunista en humans. Campylobacter està present àmpliament en la naturalesa. El reservori principal és el tub digestiu dels animals d'abastament i dels domèstics, si bé es troba amb freqüència al tracte de mamífers i aus salvatges. Els animals no solen presentar la malaltia. L'espècie C. jejuni s’associa principalment a l'aviram, i C. coli es troba sobretot en el bestiar porcí. Actualment ja s'han seqüenciat els genomes de diverses espècies de campilobacteris.

Els bacteris del gènere Campylobacter tenen forma d'espiral, són microaeròfils (no toleren la deshidratació i creixen millor en concentracions baixes d'oxigen) i termotolerants, amb un creixement òptim a una temperatura de 41,5°C, un pH entre 6,5-7,5, una activitat aquosa (aw) de 0,997 i una concentració de sal de 0,5% en condicions de microaerobiosi. El seu creixement s'inhibeix quan les temperatures són inferiors a 30°C i superiors a 45°C, el pH és inferior a 4,9 i superior a 9, l'aw és inferior a 0,987, la concentració de sal és superior a 2% o en absència d'oxigen.

Efectes sobre la salut humana

Campylobacter spp. es poden transmetre a l'home a través del contacte directe amb els animals o les canals infectats o indirectament a través dels aliments i de l'aigua contaminats.

La infecció amb alguna espècie de campilobacteris és una de les causes més habituals de gastroenteritis i enterocolitis bacteriana en humans. En els 2-5 dies posteriors a la infecció els individus desenvolupen diarrea, dolor abdominal i febre i, en general, la malaltia pot durar uns 7-10 dies. La diarrea pot ser sanguinolenta i anar acompanyada de nàusees i vòmits. La dosi infecciosa necessària per produir patogenicitat es baixa (menys de 1.000 microorganismes són capaços de produir una campilobacteriosi aguda). En persones amb sistemes immunològics alterats, els bacteris es poden disseminar pel torrent sanguini i donar lloc a bacterièmies o sèpsies que comprometren la vida de la persona. A vegades la infecció pot ser mortal i alguns individus (menys d'1 cada 1.000 casos) desenvolupen la síndrome de Guillain-Barré (SGB), en la qual els nervis que uneixen la medul·la espinal i el cervell a la resta del cos queden danyats, a vegades de forma permanent.[1] Determinats genotips capsulars de Campylobacter d'origen aviar s'associen en especial amb la gènesi de SGBs.[2]

Altres possibles seqüeles de les infeccions per campilobacteris són l'artritis reactiva o la síndrome de l'intestí irritable (SII).[3] Es creu que un ~5% de les persones que sofreixen una infecció per aquests bacteris és relacionable amb manifestacions reumàtiques cròniques posteriors. Cal tenir en compte que moltes enteritis aparentment banals no tenen un registre microbiològic de l'agent causal.[4]

Tradicionalment, des de que fou aïllat per primera vegada l'any 1981, Campylobacter concisus s'ha associat amb la cavitat oral humana i lesions periodontals com la gingivitis i la periodontitis; a hores d'ara, però, es qüestiona el seu paper com a patogen oral stricto sensu. En canvi, nombrosos treballs publicats des del final de la dècada de 2000 demostren que C. concisus és l'agent causal de processos intestinals aguts, ja que ha estat l'únic patogen detectat en mostres fecals de malalts diarreics. Alguns estudis suggereixen que la infecció per aquest campilobacteri és un factor que predisposa el desenvolupament de reflux gastroesofàgic i esòfag de Barrett.[5] A més, determinades soques de C. concisus també s'han relacionat amb diverses malalties inflamatòries intestinals cròniques i s'ha observat una prevalença del bacteri significativament major en nens diagnosticats de malaltia de Crohn i adults amb colitis ulcerosa comparada amb la de grups de control.[6] La resposta de les cèl·lules epitelials intestinals a la infecció depèn del patovar del bacteri.[7]

El 2008 la campilobacteriosi va ser la zoonosi més comuna a Europa, amb 190.566 casos notificats (un 5% menys que en 2007). Tot i això, aquesta xifra pot representar entre un 1 a un 10% dels casos clínics reals, ja que la majoria d'ells són esporàdics i no en brots alimentaris. A l'Estat espanyol es registraren 6.334 campilobacteriosis humanes durant el 2010, de les quals el 83,5% va ser causat per l'espècie pròpia de l'aviram. L'any 2014 es van notificar 236.851 casos en els països de l'UE. Entre el 20% i el 30% dels casos de campilobacteriosi a la Unió Europea són atribuïbles a la carn de pollastre.

La resistència als antibiòtics dels campilobacteris ha augmentat en el decurs de les darreres dècades, especialment davant les fluoroquinolones, un fenomen que s'ha atribuït a la generalització de l'antibioticoteràpia preventiva en moltes grans granges d'aviram.[8] Per això, a hores d'ara es desenvolupen nous tractaments alternatius amb bacteriòfags, probiòtics o bacteriocines anti-Campylobacter que redueixin la incidència de la campilobacteriosi en humans i/o la colonització dels bacteris en els hostes animals.[9]

Campilobacter en aliments

Diversos estudis de modelització microbiològica assenyalen que les mateixes varietats aïllades en el 50- 80% de les campilobacteriosis humanes es van trobar en les granges de pollastres. El consum d'aquesta carn poc cuinada és el principal factor identificat en els brots, però en l'àmbit domèstic també destaca la transmissió per altres aliments a causa d'una contaminació encreuada.

El 2008 l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va dur a terme un estudi en escorxadors sobre la prevalença d'aquest patogen en els pollastres de tota Europa. De mitjana, es va trobar Campylobacter ssp. en el 71% dels budells dels pollastres i en el 76% de les canals, cosa que indica que s'hi produeix una contaminació durant la preparació de la canal. La prevalença varia enormement d'un estat a l'altre, d'un 2% a un 100% de prevalença en pollastre i d'un 5% a un 100% en canal. En dos terços de les mostres de budell i de canals es va aïllar Campylobacter jejuni i en un terç Campylobacter coli. A penes s'hi van aïllar altres espècies.

Les quantitats que es van trobar a les canals van variar molt d'un país a l'altre. En general, com més prevalença, més quantitat. De mitjana, gairebé la meitat de les canals contenien menys de 10 UFC/g; un 12% de les canals entre 10 y 99 UFC/g; un 19% entre 100 i 999 UFC/g; un 16% entre 1.000 i 10.000 UFC/g y un 6% contenien concentracions superiors a 10.000. S'ha de tenir en compte que una dosi infectiva petita és capaç de causar la malaltia.

La reducció de la càrrega total de campilobacteris en un 3-log10 als budells dels pollastres criats per produir carn (disminuir 1000 vegades el nombre de bacteris presents) faria caure el risc per a la salut pública un 90%, com a mínim. Si la reducció fos de 1-log10 (10 vegades menys), els casos de campilobacteriosi baixarien entre un 48 i un 83%. Amb aquest propòsit, es dissenyen noves mesures de control centrades en les primeres etapes de la producció. Una d'elles es desenvolupar una vacuna efectiva emprant mètodes de vacunologia inversa (basats en l'anàlisi de las seqüencies del genoma bacterià utilitzant eines bioinformàtiques per identificar els antígens més adequats). Fins ara, no existeix en el mercat cap vacuna aprovada, però el descobriment de nous antígens i les proves in silico efectuades en diferents laboratoris amb bons resultats representen un notable avenç en aquest camp.[10]

L'administració d'una suspensió combinada de bacteriòfags a pollastres de la varietat broiler aconsegueix una significativa reducció del nombre de campilobacteris i el efecte bactericida es manté durant més de 7 dies, fet que faria possible utilitzar-la de forma efectiva en cadascuna de les fases del procés de producció.[11] Una altra estratègia és crear additius amb propietats antimicrobianes, que siguin segurs i estables i que no alterin la qualitat de la carn, per afegir-los al menjar dels animals. Una de les substàncies considerada potencialment útil és l'àcid làuric.[12] Extrapolar les dades obtingudes en aus de granges experimentals obertes sotmeses a experiments amb diferents mescles d'additius a un model d'estabulació industrial és un assumpte complicat. Ara bé, trobar productes adients entre els ja disponibles seria una ràpida solució. En aquesta línia, els assajos realitzats indiquen que una combinació aquosa de minerals argilosos amb capacitat de bescanvi catiònic i de compostos orgànics àcids aconsegueix una reducció bacteriana significativa, de 0,82 log10 ± 0,25.[13]

Altres fonts alimentàries són la llet crua i els productes lactis a base de llet sense bullir, vísceres i carn de porc i de vedell. En general, els aliments greixosos faciliten la proliferació dels campilobacteris.

Prevenció a la cuina

Com a mesura de prevenció es recomana seguir les quatre normes d'higiene per garantir la seguretat dels aliments que es preparen en les cuines domèstiques o de restauració:

  1. Netejar mans, estris i superfícies sovint, sobretot després de tocar la carn crua.
  2. Separar sempre els aliments crus dels cuinats, tant en la cuina com a la nevera.
  3. Coure suficientment la carn, especialment la de pollastre.
  4. Refredar tan bon punt sigui possible els aliments, fins i tot els preparats.

Referències

  1. ↑ Nachamkin, I; Allos, BM; Ho, T «Campylobacter Species and Guillain-Barré Syndrome» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 1998 Jul; 11 (3), pp: 555–567. ISSN: 0893-8512. PMC: 88896. PMID: 9665983 [Consulta: 30 gener 2018].
  2. ↑ Heikema AP, Islam Z, Horst-Kreft D, Huizinga R, et al «Campylobacter j ejuni capsular genotypes are related to Guillain-Barré syndrome» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2015 Set; 21 (9), pp: 852.e1-9. DOI: 10.1016/j.cmi.2015.05.031. ISSN: 1469-0691. PMID: 26070960 [Consulta: 30 gener 2018].
  3. ↑ Keithlin J, Sargeant J, Thomas MK, Fazil A «Systematic review and meta-analysis of the proportion of Campylobacter cases that develop chronic sequelae» (en anglès). BMC Public Health, 2014 Nov 22; 14, pp: 1203. DOI: 10.1186/1471-2458-14-1203. PMC: 4391665. PMID: 25416162 [Consulta: 30 gener 2018].
  4. ↑ Pope JE, Krizova A, Garg AX, Thiessen-Philbrook H, Ouimet JM «Campylobacter Reactive Arthritis: A Systematic Review» (en anglès). Semin Arthritis Rheum, 2007 Ag; 37 (1), pp: 48–55. DOI: 10.1016/j.semarthrit.2006.12.006. PMC: 2909271 [Consulta: 30 gener 2018].
  5. ↑ Kaakoush NO, Mitchell HM «Campylobacter concisus – A New Player in Intestinal Disease» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2012 Feb 3; 2, pp: 4. DOI: 10.3389/fcimb.2012.00004. PMC: 3417403. PMID: 22919596 [Consulta: 2 febrer 2018].
  6. ↑ Akutko K, Matusiewicz K «Campylobacter concisus as the etiologic agent of gastrointestinal diseases» (en anglès). Adv Clin Exp Med, 2017 Gen-Feb; 26 (1), pp: 149-154. DOI: 10.17219/acem/61428. ISSN: 2451-2680. PMID: 28397447 [Consulta: 2 febrer 2018].
  7. ↑ Deshpande NP, Wilkins MR1, Castaño-Rodríguez N, Bainbridge E, et al «Campylobacter concisus pathotypes induce distinct global responses in intestinal epithelial cells» (en anglès). Sci Rep, 2016 Set 28; 6, pp: 34288. DOI: 10.1038/srep34288. PMC: 5039708. PMID: 27677841 [Consulta: 2 febrer 2018].
  8. ↑ Facciolà A, Riso R, Avventuroso E, Visalli, et al «Campylobacter: from microbiology to prevention» (en anglès). J Prev Med Hyg, 2017 Jun; 58 (2), pp: E79–E92. ISSN: 0017-0313. PMC: 5584092. PMID: 28900347 [Consulta: 30 gener 2018].
  9. ↑ Johnson TJ, Shank JM, Johnson JG «Current and Potential Treatments for Reducing Campylobacter Colonization in Animal Hosts and Disease in Humans» (en anglès). Front Microbiol, 2017 Mar 23; 8, pp: 487. DOI: 10.3389/fmicb.2017.00487. PMC: 5362611. PMID: 28386253 [Consulta: 31 gener 2018].
  10. ↑ Meunier M, Guyard-Nicodème M, Vigouroux E, Poezevara T, et al «Promising new vaccine candidates against Campylobacter in broilers» (en anglès). PLoS One, 2017 Nov 27; 12 (11), pp: e0188472. DOI: 10.1371/journal.pone.0188472. PMC: 5703506. PMID: 29176789 [Consulta: 2 febrer 2018].
  11. ↑ Wernicki A, Nowaczek A, Urban-Chmiel R «Bacteriophage therapy to combat bacterial infections in poultry» (en anglès). Virol J, 2017 Set 16; 14 (1), pp: 179. DOI: 10.1186/s12985-017-0849-7. PMC: 5602926. PMID: 28915819 [Consulta: 1r febrer 2018].
  12. ↑ Zeiger K, Popp J, Becker A, Hankel J, et al «Lauric acid as feed additive - An approach to reducing Campylobacter spp. in broiler meat» (en anglès). PLoS One, 2017 Abr 18; 12 (4), pp: e0175693. DOI: 10.1371/journal.pone.0175693. PMC: 5395180. PMID: 28419122 [Consulta: 2 febrer 2018].
  13. ↑ Guyard-Nicodème M, Huneau-Salaün A, Tatone FA, Skiba F, et al «Effect of Feed Additives on Productivity and Campylobacter spp. Loads in Broilers Reared under Free Range Conditions» (en anglès). Front Microbiol, 2017 Maig 12; 8, pp: 828. DOI: 10.3389/fmicb.2017.00828. PMC: 5427123. PMID: 28553267 [Consulta: 3 febrer 2018].

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campilobàcter&oldid=19626177»