Vés al contingut

Campilobàcter: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 21: Línia 21:
* ''[[Campylobacter upsaliensis|C. upsaliensis]]''
* ''[[Campylobacter upsaliensis|C. upsaliensis]]''
}}
}}
Els '''campilobacteris''' (''Campylobacter'') són un gènere d'[[eubacteri]]s [[gramnegatiu]]s. Presenten motilitat, amb [[flagel]]s unipolars o bipolars, tenen aspecte de barra més o menys corbada i són [[oxidasa]]-positius. Dins del gènere ''Campylobacter'' hi ha setze espècies i cinc subespècies i, com a mínim, una dotzena d'espècies d'aquest gènere estan associades a malalties humanes, especialment ''[[Campylobacter jejuni|C. jejuni]]'' i ''[[Campylobacter coli|C. coli]]''. Amb menys freqüència, ''C. lari'' i ''C. upsaliensis'' són causa d'[[enteritis]] greus en humans.<ref>{{ref-publicació|cognom=Couturier BA, Hale DC, Couturier MR|títol=Association of ''Campylobacter upsaliensis'' with Persistent Bloody Diarrhea|publicació=J Clin Microbiol|pàgines=pp: 3792–3794|volum=2012 Nov; 50 (11)|pmc=3486253|pmid= 22915607 |doi=10.1128/JCM.01807-12|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3486253/|llengua=anglès|consulta= 3 febrer 2018|}}</ref> ''C. hyointestinalis'' i ''C. troglodytis'' també originen patologies intestinals [[endèmiques]] en nens de zones poc desenvolupades.<ref>{{ref-publicació|cognom=François R, Yori PP, Rouhani S, Siguas Salas M, ''et al''|títol=The other Campylobacters: Not innocent bystanders in endemic diarrhea and dysentery in children in low income settings|publicació=PLoS Negl Trop Dis|pàgines=pp: e0006200|volum=2018 Feb 7; 12 (2)|pmc= 29415075 |issn= 1935-2735 |doi=10.1371/journal.pntd.0006200|url=http://journals.plos.org/plosntds/article?id=10.1371/journal.pntd.0006200| llengua=anglès|consulta= 11 febrer 2018|}}</ref> ''[[Campylobacter fetus|C. fetus]]'' provoca avortaments espontanis en [[vaques]] i [[ovelles]] i algunes de les seves soques són també [[patogen]]s oportunistes en humans.<ref>{{ref-publicació|cognom=Escher R, Brunner C, von Steiger N, Brodard I, ''et al''|títol=Clinical and epidemiological analysis of ''Campylobacter fetus'' subsp. ''fetus'' infections in humans and comparative genetic analysis with strains isolated from cattle|publicació=BMC Infect Dis|pàgines=pp: 198|volum=2016 Maig 14; 16 |pmc=4868008|pmid= 27177684 |doi=10.1186/s12879-016-1538-7|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4868008/|llengua=anglès|consulta= 8 febrer 2018|}}</ref> Una [[subespècie]] d'aquest bacteri, ''C. fetus venerealis'', és la causa de la campilobacteriosi genital bovina i no s'ha demostrat que sigui un patogen humà. Una altra subespècie provinent dels [[rèptils]], ara per ara anomenada ''C. fetus testudinum'', ha estat identificada com agent causal de [[bacterièmia]] i/o diarrees en persones que tenen contacte amb aquests animals o mengen determinats productes de la [[cuina asiàtica]] que contenen la seva carn.<ref>{{ref-publicació|cognom=Patrick ME, Gilbert MJ, Blaser MJ, Tauxe RV, ''et al''|títol=Human Infections with New Subspecies of ''Campylobacter fetus''|publicació=Emerg Infect Dis|pàgines=pp: 1678–1680|volum=2013 Oct; 19 (10)|pmc=3810764|pmid= 24050521 |doi=10.3201/eid1910.130883|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3810764/|llengua=anglès|consulta= 8 febrer 2018|}}</ref>
Els '''campilobacteris''' (''Campylobacter'') són un gènere d'[[eubacteri]]s [[gramnegatiu]]s. Presenten motilitat, amb [[flagel]]s unipolars o bipolars, tenen aspecte de barra més o menys corbada i són [[oxidasa]]-positius. Dins del gènere ''Campylobacter'' hi ha vint-i-sis espècies i nou subespècies i, com a mínim, una dotzena d'espècies d'aquest gènere estan associades a malalties humanes, especialment ''[[Campylobacter jejuni|C. jejuni]]'' i ''[[Campylobacter coli|C. coli]]''. Amb menys freqüència, ''C. lari'' i ''C. upsaliensis'' són causa d'[[enteritis]] greus en humans.<ref>{{ref-publicació|cognom=Couturier BA, Hale DC, Couturier MR|títol=Association of ''Campylobacter upsaliensis'' with Persistent Bloody Diarrhea|publicació=J Clin Microbiol|pàgines=pp: 3792–3794|volum=2012 Nov; 50 (11)|pmc=3486253|pmid= 22915607 |doi=10.1128/JCM.01807-12|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3486253/|llengua=anglès|consulta= 3 febrer 2018|}}</ref> ''C. hyointestinalis'' i ''C. troglodytis'' també originen patologies intestinals [[endèmiques]] en nens de zones poc desenvolupades.<ref>{{ref-publicació|cognom=François R, Yori PP, Rouhani S, Siguas Salas M, ''et al''|títol=The other Campylobacters: Not innocent bystanders in endemic diarrhea and dysentery in children in low income settings|publicació=PLoS Negl Trop Dis|pàgines=pp: e0006200|volum=2018 Feb 7; 12 (2)|pmc= 29415075 |issn= 1935-2735 |doi=10.1371/journal.pntd.0006200|url=http://journals.plos.org/plosntds/article?id=10.1371/journal.pntd.0006200| llengua=anglès|consulta= 11 febrer 2018|}}</ref> ''[[Campylobacter fetus|C. fetus]]'' provoca avortaments espontanis en [[vaques]] i [[ovelles]] i algunes de les seves soques són també [[patogen]]s oportunistes en humans.<ref>{{ref-publicació|cognom=Escher R, Brunner C, von Steiger N, Brodard I, ''et al''|títol=Clinical and epidemiological analysis of ''Campylobacter fetus'' subsp. ''fetus'' infections in humans and comparative genetic analysis with strains isolated from cattle|publicació=BMC Infect Dis|pàgines=pp: 198|volum=2016 Maig 14; 16 |pmc=4868008|pmid= 27177684 |doi=10.1186/s12879-016-1538-7|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4868008/|llengua=anglès|consulta= 8 febrer 2018|}}</ref> Una [[subespècie]] d'aquest bacteri, ''C. fetus venerealis'', és la causa de la campilobacteriosi genital bovina i no s'ha demostrat que sigui un patogen humà. Una altra subespècie provinent dels [[rèptils]], ara per ara anomenada ''C. fetus testudinum'', ha estat identificada com agent causal de [[bacterièmia]] i/o diarrees en persones que tenen contacte amb aquests animals o mengen determinats productes de la [[cuina asiàtica]] que contenen la seva carn.<ref>{{ref-publicació|cognom=Patrick ME, Gilbert MJ, Blaser MJ, Tauxe RV, ''et al''|títol=Human Infections with New Subspecies of ''Campylobacter fetus''|publicació=Emerg Infect Dis|pàgines=pp: 1678–1680|volum=2013 Oct; 19 (10)|pmc=3810764|pmid= 24050521 |doi=10.3201/eid1910.130883|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3810764/|llengua=anglès|consulta= 8 febrer 2018|}}</ref>


''Campylobacter'' està present àmpliament en la naturalesa. El reservori principal és el tub digestiu dels animals d'abastament i dels domèstics, si bé es troba amb freqüència al [[Tracte digestiu|tracte]] de mamífers i aus salvatges. Els animals no solen presentar la malaltia. L'espècie ''C. jejuni'' s’associa principalment a l'aviram, i ''C. coli'' es troba sobretot en el bestiar porcí. ''Campylobacter lari'', una de les espècies termofíliques del gènere detectada predominantment a l'intestí d'aus marines ([[gavines]] i [[Corb marí|corb]]s, per exemple),<ref>{{ref-publicació|cognom=Matsuda M, Moore JE|títol=Urease-Positive Thermophilic ''Campylobacter'' Species|publicació=Appl Environ Microbiol|pàgines=pp: 4415–4418|volum=2004 Ag; 70 (8)|pmc=492433|pmid= 15294767 |doi=10.1128/AEM.70.8.4415-4418.2004|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC492433/|llengua=anglès|consulta= 3 febrer 2018|}}</ref> ha estat l'origen d'infeccions postoperatòries en malalts immunocompetents, alguna d'elles fatal.<ref>{{ref-publicació|cognom=Werno AM, Klena JD, Shaw GM, Murdoch DR|títol=Fatal Case of ''Campylobacter lari'' Prosthetic Joint Infection and Bacteremia in an Immunocompetent Patient|publicació=J Clin Microbiol|pàgines=pp: 1053–1055|volum=2002 Mar; 40 (3)|pmc=120280|pmid= 11880437 |doi=10.1128/JCM.40.3.1053-1055.2002|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC120280/|llengua=anglès|consulta= 3 febrer 2018|}}</ref> ''C. insulaenigrae'', espècie descoberta al budell de [[mamífers marins]], té soques amb un fenotip particular que provoca enteritis i [[sèpsia]] en humans.<ref>{{ref-publicació|cognom=Chua K, Gürtler V, Montgomery J, Fraenkel M, ''et al''|títol=''Campylobacter insulaenigrae'' causing septicaemia and enteritis |publicació=J Med Microbiol|pàgines=pp: 1565-1567|volum=2007 Nov; 56|issn= 0022-2615 |pmid= 17965362 |doi=10.1099/jmm.0.47366-0|url=http://www.microbiologyresearch.org/docserver/fulltext/jmm/56/11/1565.pdf?expires=1518386097&id=id&accname=guest&checksum=441C2BD70926A2A0CE13F3125EC97068|llengua=anglès|consulta= 11 febrer 2018|}}</ref> Actualment ja s'han seqüenciat els [[genoma|genomes]] de moltes espècies de campilobacteris. Els estudis genòmics en mostres d'aus de granja han possibilitat la diferenciació de 30 variants resistents als antibiòtics entre aquest grup de bacteris.<ref>{{ref-publicació|cognom=Lutgen EM, McEvoy JM, Sherwood JS, Logue CM|títol=Antimicrobial resistance profiling and molecular subtyping of ''Campylobacter'' spp. from processed turkey|publicació=BMC Microbiol|pàgines=pp: 203|volum=2009 Set 21; 9|pmc=2758883|pmid=19772592 |doi=10.1186/1471-2180-9-203|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2758883/|llengua=anglès|consulta= 3 febrer 2018|}}</ref>
''Campylobacter'' està present àmpliament en la naturalesa. El reservori principal és el tub digestiu dels animals d'abastament i dels domèstics, si bé es troba amb freqüència al [[Tracte digestiu|tracte]] de mamífers i aus salvatges. Els animals no solen presentar la malaltia. Catorze espècies diferents de campilobacteris s'han observat a la femta de gossos de companyia sans i diarreics.<ref>{{ref-publicació|cognom=Chaban B, Ngeleka M, Hill JE|títol=Detection and quantification of 14 Campylobacter species in pet dogs reveals an increase in species richness in feces of diarrheic animals|publicació=BMC Microbiol|pàgines=pp: 73|volum= 2010 Mar 10; 10 |pmc=2848019|pmid= 20219122 |doi=10.1186/1471-2180-10-73|url=https://bmcmicrobiol.biomedcentral.com/articles/10.1186/1471-2180-10-73|llengua=anglès|consulta= 11 febrer 2018|}}</ref> L'espècie ''C. jejuni'' s’associa principalment a l'aviram, i ''C. coli'' es troba sobretot en el bestiar porcí. ''Campylobacter lari'', una de les espècies termofíliques del gènere detectada predominantment a l'intestí d'aus marines ([[gavines]] i [[Corb marí|corb]]s, per exemple),<ref>{{ref-publicació|cognom=Matsuda M, Moore JE|títol=Urease-Positive Thermophilic ''Campylobacter'' Species|publicació=Appl Environ Microbiol|pàgines=pp: 4415–4418|volum=2004 Ag; 70 (8)|pmc=492433|pmid= 15294767 |doi=10.1128/AEM.70.8.4415-4418.2004|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC492433/|llengua=anglès|consulta= 3 febrer 2018|}}</ref> ha estat l'origen d'infeccions postoperatòries en malalts immunocompetents, alguna d'elles fatal.<ref>{{ref-publicació|cognom=Werno AM, Klena JD, Shaw GM, Murdoch DR|títol=Fatal Case of ''Campylobacter lari'' Prosthetic Joint Infection and Bacteremia in an Immunocompetent Patient|publicació=J Clin Microbiol|pàgines=pp: 1053–1055|volum=2002 Mar; 40 (3)|pmc=120280|pmid= 11880437 |doi=10.1128/JCM.40.3.1053-1055.2002|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC120280/|llengua=anglès|consulta= 3 febrer 2018|}}</ref> ''C. insulaenigrae'', espècie descoberta al budell de [[mamífers marins]], té soques amb un fenotip particular que provoca enteritis i [[sèpsia]] en humans.<ref>{{ref-publicació|cognom=Chua K, Gürtler V, Montgomery J, Fraenkel M, ''et al''|títol=''Campylobacter insulaenigrae'' causing septicaemia and enteritis |publicació=J Med Microbiol|pàgines=pp: 1565-1567|volum=2007 Nov; 56|issn= 0022-2615 |pmid= 17965362 |doi=10.1099/jmm.0.47366-0|url=http://www.microbiologyresearch.org/docserver/fulltext/jmm/56/11/1565.pdf?expires=1518386097&id=id&accname=guest&checksum=441C2BD70926A2A0CE13F3125EC97068|llengua=anglès|consulta= 11 febrer 2018|}}</ref> Actualment ja s'han seqüenciat els [[genoma|genomes]] de moltes espècies de campilobacteris. Els estudis genòmics en mostres d'aus de granja han possibilitat la diferenciació de 30 variants resistents als antibiòtics entre aquest grup de bacteris.<ref>{{ref-publicació|cognom=Lutgen EM, McEvoy JM, Sherwood JS, Logue CM|títol=Antimicrobial resistance profiling and molecular subtyping of ''Campylobacter'' spp. from processed turkey|publicació=BMC Microbiol|pàgines=pp: 203|volum=2009 Set 21; 9|pmc=2758883|pmid=19772592 |doi=10.1186/1471-2180-9-203|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2758883/|llengua=anglès|consulta= 3 febrer 2018|}}</ref>


Es considera provat que diverses espècies de [[rats penats]], pertanyents a [[ecosistemes]] diferents, són portadores de -com a mínim- tres tipus dels esmentats bacteris i també potencials transmissores de la campilobacteriosi a través de les seves dejeccions.<ref>{{ref-publicació|cognom=Hazeleger WC, Jacobs-Reitsma WF, Lina PHC, de Boer AG, ''et al''|títol=Wild, insectivorous bats might be carriers of ''Campylobacter'' spp|publicació=PLoS One|pàgines=pp: e0190647|volum=2018 Gen 11; 13 (1)|pmc= 5764278 |pmid= 29324839 |doi=10.1371/journal.pone.0190647|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5764278/| llengua=anglès|consulta= 5 febrer 2018|}}</ref>
Es considera provat que diverses espècies de [[rats penats]], pertanyents a [[ecosistemes]] diferents, són portadores de -com a mínim- tres tipus dels esmentats bacteris i també potencials transmissores de la campilobacteriosi a través de les seves dejeccions.<ref>{{ref-publicació|cognom=Hazeleger WC, Jacobs-Reitsma WF, Lina PHC, de Boer AG, ''et al''|títol=Wild, insectivorous bats might be carriers of ''Campylobacter'' spp|publicació=PLoS One|pàgines=pp: e0190647|volum=2018 Gen 11; 13 (1)|pmc= 5764278 |pmid= 29324839 |doi=10.1371/journal.pone.0190647|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5764278/| llengua=anglès|consulta= 5 febrer 2018|}}</ref>

Revisió del 01:02, 12 feb 2018

Infotaula d'ésser viuCampilobàcter
Campylobacter Modifica el valor a Wikidata

Imatge de microscopi electrònic de rastreig de C. fetus
Dades
Hàbitatsaliva humana Modifica el valor a Wikidata
Malaltiagastroenteritis Modifica el valor a Wikidata
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePseudomonadati
FílumPseudomonadota
ClasseEpsilonproteobacteria
OrdreCampylobacterales
FamíliaCampylobacteraceae
GènereCampylobacter Modifica el valor a Wikidata
Tipus taxonòmicCampylobacter fetus Modifica el valor a Wikidata
Espècies

Els campilobacteris (Campylobacter) són un gènere d'eubacteris gramnegatius. Presenten motilitat, amb flagels unipolars o bipolars, tenen aspecte de barra més o menys corbada i són oxidasa-positius. Dins del gènere Campylobacter hi ha vint-i-sis espècies i nou subespècies i, com a mínim, una dotzena d'espècies d'aquest gènere estan associades a malalties humanes, especialment C. jejuni i C. coli. Amb menys freqüència, C. lari i C. upsaliensis són causa d'enteritis greus en humans.[1] C. hyointestinalis i C. troglodytis també originen patologies intestinals endèmiques en nens de zones poc desenvolupades.[2] C. fetus provoca avortaments espontanis en vaques i ovelles i algunes de les seves soques són també patogens oportunistes en humans.[3] Una subespècie d'aquest bacteri, C. fetus venerealis, és la causa de la campilobacteriosi genital bovina i no s'ha demostrat que sigui un patogen humà. Una altra subespècie provinent dels rèptils, ara per ara anomenada C. fetus testudinum, ha estat identificada com agent causal de bacterièmia i/o diarrees en persones que tenen contacte amb aquests animals o mengen determinats productes de la cuina asiàtica que contenen la seva carn.[4]

Campylobacter està present àmpliament en la naturalesa. El reservori principal és el tub digestiu dels animals d'abastament i dels domèstics, si bé es troba amb freqüència al tracte de mamífers i aus salvatges. Els animals no solen presentar la malaltia. Catorze espècies diferents de campilobacteris s'han observat a la femta de gossos de companyia sans i diarreics.[5] L'espècie C. jejuni s’associa principalment a l'aviram, i C. coli es troba sobretot en el bestiar porcí. Campylobacter lari, una de les espècies termofíliques del gènere detectada predominantment a l'intestí d'aus marines (gavines i corbs, per exemple),[6] ha estat l'origen d'infeccions postoperatòries en malalts immunocompetents, alguna d'elles fatal.[7] C. insulaenigrae, espècie descoberta al budell de mamífers marins, té soques amb un fenotip particular que provoca enteritis i sèpsia en humans.[8] Actualment ja s'han seqüenciat els genomes de moltes espècies de campilobacteris. Els estudis genòmics en mostres d'aus de granja han possibilitat la diferenciació de 30 variants resistents als antibiòtics entre aquest grup de bacteris.[9]

Es considera provat que diverses espècies de rats penats, pertanyents a ecosistemes diferents, són portadores de -com a mínim- tres tipus dels esmentats bacteris i també potencials transmissores de la campilobacteriosi a través de les seves dejeccions.[10]

Els bacteris del gènere Campylobacter tenen forma d'espiral, són microaeròfils (no toleren la deshidratació i creixen millor en concentracions baixes d'oxigen) i termotolerants, amb un creixement òptim a una temperatura de 41,5°C, un pH entre 6,5-7,5, una activitat aquosa (aw) de 0,997 i una concentració de sal de 0,5% en condicions de microaerobiosi. El seu creixement s'inhibeix quan les temperatures són inferiors a 30°C i superiors a 45°C, el pH és inferior a 4,9 i superior a 9, l'aw és inferior a 0,987, la concentració de sal és superior a 2% o en absència d'oxigen.

Efectes sobre la salut humana

Campylobacter spp. es poden transmetre a l'home a través del contacte directe amb els animals o les canals infectats o indirectament a través dels aliments i de l'aigua contaminats. Nedar en aigües dolces que contenen aquests bacteris a la seva capa més superficial és també una de les formes d'adquirir una campilobacteriosi.[11]

La infecció amb alguna espècie de campilobacteris és una de les causes més habituals de gastroenteritis i enterocolitis bacteriana en humans. Es desconeix el motiu que provoca que la seva morbiditat sigui superior a la d'altres gastroenteritis bacterianes En els 2-5 dies posteriors a la infecció els individus desenvolupen diarrea, dolor abdominal i febre i, en general, la malaltia pot durar uns 7-10 dies. La diarrea pot ser sanguinolenta i anar acompanyada de nàusees i vòmits. La dosi infecciosa necessària per produir patogenicitat es baixa (menys de 1.000 microorganismes són capaços de produir una campilobacteriosi aguda). El tractament d'elecció inclou l'eritromicina i l'azitromicina, ja que les principals espècies patògenes han creat resistència contra el ciprofloxacin.[12] En persones amb sistemes immunològics alterats, els bacteris es poden disseminar pel torrent sanguini i donar lloc a bacterièmies o sèpsies que comprometren la vida de la persona. A vegades la infecció pot ser mortal (un 5%–10% dels pacients necessita ingrés hospitalari i 5/10000 moren) i alguns individus (menys d'1 cada 1.000 casos) desenvolupen la síndrome de Guillain-Barré (SGB), en la qual els nervis que uneixen la medul·la espinal i el cervell a la resta del cos queden danyats, a vegades de forma permanent.[13] Determinats genotips capsulars de Campylobacter d'origen aviar s'associen en especial amb la gènesi de SGBs.[14]

Altres possibles seqüeles de les infeccions per campilobacteris són l'artritis reactiva o la síndrome de l'intestí irritable (SII).[15] Es creu que un ~5% de les persones que sofreixen una infecció per aquests bacteris és relacionable amb manifestacions reumàtiques cròniques posteriors. Cal tenir en compte que moltes enteritis aparentment banals no tenen un registre microbiològic de l'agent causal.[16]

Els campilobacteris poques vegades provoquen endocarditis. L'espècie Campylobacter fetus, però, s'ha registrat de forma creixent com a causa d'endocarditis infeccioses en el decurs dels darrers anys.[17] Encara que en algun cas el bacteri ha estat identificat en vàlvules natives, es veu predominantment en endocarditis de vàlvules protèsiques.[18] També ha estat l'origen de meningitis en persones immunocompromeses que tenien contacte habitual amb animals domèstics o de granja,[19] encara que algun cas s'ha degut al consum de fetge d'ovella cru.[20]

Tradicionalment, des de que fou aïllat per primera vegada l'any 1981, Campylobacter concisus s'ha associat amb la cavitat oral humana i lesions periodontals com la gingivitis i la periodontitis; a hores d'ara, però, es qüestiona el seu paper com a patogen oral stricto sensu. En canvi, nombrosos treballs publicats des del final de la dècada de 2000 demostren que C. concisus és l'agent causal de processos intestinals aguts, ja que ha estat l'únic patogen detectat en mostres fecals de malalts diarreics. Alguns estudis suggereixen que la infecció per aquest campilobacteri és un factor que predisposa el desenvolupament de reflux gastroesofàgic i esòfag de Barrett.[21] A més, determinades soques de C. concisus també s'han relacionat amb diverses malalties inflamatòries intestinals cròniques i s'ha observat una prevalença del bacteri significativament major en nens diagnosticats de malaltia de Crohn i adults amb colitis ulcerosa comparada amb la de grups de control.[22] La resposta de les cèl·lules epitelials intestinals a la infecció depèn del patovar del bacteri.[23]

Campylobacter curvus ha estat aïllat en cultius de persones amb abscessos hepàtics[24] i també s'ha identificat com a causa d'empiemes toràcics.[25]

El 2008 la campilobacteriosi va ser la zoonosi més comuna a Europa, amb 190.566 casos notificats (un 5% menys que en 2007). Tot i això, aquesta xifra pot representar entre un 1 a un 10% dels casos clínics reals, ja que la majoria d'ells són esporàdics i no en brots alimentaris. A l'Estat espanyol es registraren 6.334 campilobacteriosis humanes durant el 2010, de les quals el 83,5% va ser causat per l'espècie pròpia de l'aviram. L'any 2014 es van notificar 236.851 casos en els països de l'UE. Entre el 20% i el 30% dels casos de campilobacteriosi a la Unió Europea són atribuïbles a la carn de pollastre.

La resistència als antibiòtics dels campilobacteris ha augmentat en el decurs de les darreres dècades, especialment davant les fluoroquinolones, un fenomen que s'ha atribuït a la generalització de l'antibioticoteràpia preventiva en moltes grans granges d'aviram.[26] Per això, a hores d'ara es desenvolupen nous tractaments alternatius amb bacteriòfags, probiòtics[27] o bacteriocines anti-Campylobacter que redueixin la incidència de la campilobacteriosi en humans i/o la colonització dels bacteris en els hostes animals.[28]

Campilobacter en aliments

Diversos estudis de modelització microbiològica assenyalen que les mateixes varietats aïllades en el 50- 80% de les campilobacteriosis humanes es van trobar en les granges de pollastres. El consum d'aquesta carn poc cuinada és el principal factor identificat en els brots, però en l'àmbit domèstic també destaca la transmissió per altres aliments a causa d'una contaminació encreuada.

El 2008 l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va dur a terme un estudi en escorxadors sobre la prevalença d'aquest patogen en els pollastres de tota Europa. De mitjana, es va trobar Campylobacter ssp. en el 71% dels budells dels pollastres i en el 76% de les canals, cosa que indica que s'hi produeix una contaminació durant la preparació de la canal. La prevalença varia enormement d'un estat a l'altre, d'un 2% a un 100% de prevalença en pollastre i d'un 5% a un 100% en canal. En dos terços de les mostres de budell i de canals es va aïllar Campylobacter jejuni i en un terç Campylobacter coli. A penes s'hi van aïllar altres espècies.

Les quantitats que es van trobar a les canals van variar molt d'un país a l'altre. En general, com més prevalença, més quantitat. De mitjana, gairebé la meitat de les canals contenien menys de 10 UFC/g; un 12% de les canals entre 10 y 99 UFC/g; un 19% entre 100 i 999 UFC/g; un 16% entre 1.000 i 10.000 UFC/g y un 6% contenien concentracions superiors a 10.000. S'ha de tenir en compte que una dosi infectiva petita és capaç de causar la malaltia.

La reducció de la càrrega total de campilobacteris en un 3-log10 als budells dels pollastres criats per produir carn (disminuir 1000 vegades el nombre de bacteris presents) faria caure el risc per a la salut pública un 90%, com a mínim. Si la reducció fos de 1-log10 (10 vegades menys), els casos de campilobacteriosi baixarien entre un 48 i un 83%. Amb aquest propòsit, es dissenyen noves mesures de control centrades en les primeres etapes de la producció. Una d'elles es desenvolupar una vacuna efectiva emprant mètodes de vacunologia inversa (basats en l'anàlisi de las seqüències del genoma bacterià utilitzant eines bioinformàtiques per identificar els antígens més adequats). Fins ara, no existeix en el mercat cap vacuna aprovada, però el descobriment de nous antígens i les proves in silico efectuades en diferents laboratoris amb bons resultats representen un notable avenç en aquest camp.[29]

L'administració d'una suspensió combinada de bacteriòfags a pollastres de la varietat broiler aconsegueix una significativa reducció del nombre de campilobacteris i el efecte bactericida es manté durant més de 7 dies, fet que faria possible utilitzar-la de forma efectiva en cadascuna de les fases del procés de producció.[30] Una altra estratègia és crear additius amb propietats antimicrobianes, que siguin segurs i estables i que no alterin la qualitat de la carn, per afegir-los al menjar dels animals. Una de les substàncies considerada potencialment útil és l'àcid làuric.[31] Extrapolar les dades obtingudes en aus de granges experimentals obertes sotmeses a experiments amb diferents mescles d'additius a un model d'estabulació industrial és un assumpte complicat. Ara bé, trobar productes adients entre els ja disponibles seria una ràpida solució. En aquesta línia, els assajos realitzats indiquen que una combinació aquosa de minerals argilosos amb capacitat de bescanvi catiònic i de compostos orgànics àcids aconsegueix una reducció bacteriana significativa, de 0,82 log10 ± 0,25.[32]

Altres fonts alimentàries són la llet crua i els productes lactis a base de llet sense bullir, vísceres i carn de porc i de vedell. En general, els aliments greixosos faciliten la proliferació dels campilobacteris.

Prevenció a la cuina

Com a mesura de prevenció es recomana seguir les quatre normes d'higiene per garantir la seguretat dels aliments que es preparen en les cuines domèstiques o de restauració:

  1. Netejar mans, estris i superfícies sovint, sobretot després de tocar la carn crua.
  2. Separar sempre els aliments crus dels cuinats, tant en la cuina com a la nevera.
  3. Coure suficientment la carn, especialment la de pollastre.
  4. Refredar tan bon punt sigui possible els aliments, fins i tot els preparats.

Referències

  1. ↑ Couturier BA, Hale DC, Couturier MR «Association of Campylobacter upsaliensis with Persistent Bloody Diarrhea» (en anglès). J Clin Microbiol, 2012 Nov; 50 (11), pp: 3792–3794. DOI: 10.1128/JCM.01807-12. PMC: 3486253. PMID: 22915607 [Consulta: 3 febrer 2018].
  2. ↑ François R, Yori PP, Rouhani S, Siguas Salas M, et al «The other Campylobacters: Not innocent bystanders in endemic diarrhea and dysentery in children in low income settings» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2018 Feb 7; 12 (2), pp: e0006200. DOI: 10.1371/journal.pntd.0006200. ISSN: 1935-2735. PMC: 29415075 [Consulta: 11 febrer 2018].
  3. ↑ Escher R, Brunner C, von Steiger N, Brodard I, et al «Clinical and epidemiological analysis of Campylobacter fetus subsp. fetus infections in humans and comparative genetic analysis with strains isolated from cattle» (en anglès). BMC Infect Dis, 2016 Maig 14; 16, pp: 198. DOI: 10.1186/s12879-016-1538-7. PMC: 4868008. PMID: 27177684 [Consulta: 8 febrer 2018].
  4. ↑ Patrick ME, Gilbert MJ, Blaser MJ, Tauxe RV, et al «Human Infections with New Subspecies of Campylobacter fetus» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2013 Oct; 19 (10), pp: 1678–1680. DOI: 10.3201/eid1910.130883. PMC: 3810764. PMID: 24050521 [Consulta: 8 febrer 2018].
  5. ↑ Chaban B, Ngeleka M, Hill JE «Detection and quantification of 14 Campylobacter species in pet dogs reveals an increase in species richness in feces of diarrheic animals» (en anglès). BMC Microbiol, 2010 Mar 10; 10, pp: 73. DOI: 10.1186/1471-2180-10-73. PMC: 2848019. PMID: 20219122 [Consulta: 11 febrer 2018].
  6. ↑ Matsuda M, Moore JE «Urease-Positive Thermophilic Campylobacter Species» (en anglès). Appl Environ Microbiol, 2004 Ag; 70 (8), pp: 4415–4418. DOI: 10.1128/AEM.70.8.4415-4418.2004. PMC: 492433. PMID: 15294767 [Consulta: 3 febrer 2018].
  7. ↑ Werno AM, Klena JD, Shaw GM, Murdoch DR «Fatal Case of Campylobacter lari Prosthetic Joint Infection and Bacteremia in an Immunocompetent Patient» (en anglès). J Clin Microbiol, 2002 Mar; 40 (3), pp: 1053–1055. DOI: 10.1128/JCM.40.3.1053-1055.2002. PMC: 120280. PMID: 11880437 [Consulta: 3 febrer 2018].
  8. ↑ Chua K, Gürtler V, Montgomery J, Fraenkel M, et al «Campylobacter insulaenigrae causing septicaemia and enteritis» (en anglès). J Med Microbiol, 2007 Nov; 56, pp: 1565-1567. DOI: 10.1099/jmm.0.47366-0. ISSN: 0022-2615. PMID: 17965362 [Consulta: 11 febrer 2018].
  9. ↑ Lutgen EM, McEvoy JM, Sherwood JS, Logue CM «Antimicrobial resistance profiling and molecular subtyping of Campylobacter spp. from processed turkey» (en anglès). BMC Microbiol, 2009 Set 21; 9, pp: 203. DOI: 10.1186/1471-2180-9-203. PMC: 2758883. PMID: 19772592 [Consulta: 3 febrer 2018].
  10. ↑ Hazeleger WC, Jacobs-Reitsma WF, Lina PHC, de Boer AG, et al «Wild, insectivorous bats might be carriers of Campylobacter spp» (en anglès). PLoS One, 2018 Gen 11; 13 (1), pp: e0190647. DOI: 10.1371/journal.pone.0190647. PMC: 5764278. PMID: 29324839 [Consulta: 5 febrer 2018].
  11. ↑ Schönberg-Norio D, Takkinen J, Hänninen ML, Katila ML, et al «Swimming and Campylobacter infections» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2004 Ag; 10 (8), pp: 1474-1477. DOI: 10.3201/eid1008.030924. PMC: 3320392. PMID: 15496253 [Consulta: 3 febrer 2018].
  12. ↑ Galanis, E «Campylobacter and bacterial gastroenteritis» (en anglès). CMAJ, 2007 Set 11; 177 (6), pp: 570–571. DOI: 10.1503/cmaj.070660. PMC: 1963361. PMID: 17846438 [Consulta: 5 febrer 2018].
  13. ↑ Nachamkin, I; Allos, BM; Ho, T «Campylobacter Species and Guillain-Barré Syndrome» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 1998 Jul; 11 (3), pp: 555–567. ISSN: 0893-8512. PMC: 88896. PMID: 9665983 [Consulta: 30 gener 2018].
  14. ↑ Heikema AP, Islam Z, Horst-Kreft D, Huizinga R, et al «Campylobacter j ejuni capsular genotypes are related to Guillain-Barré syndrome» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2015 Set; 21 (9), pp: 852.e1-9. DOI: 10.1016/j.cmi.2015.05.031. ISSN: 1469-0691. PMID: 26070960 [Consulta: 30 gener 2018].
  15. ↑ Keithlin J, Sargeant J, Thomas MK, Fazil A «Systematic review and meta-analysis of the proportion of Campylobacter cases that develop chronic sequelae» (en anglès). BMC Public Health, 2014 Nov 22; 14, pp: 1203. DOI: 10.1186/1471-2458-14-1203. PMC: 4391665. PMID: 25416162 [Consulta: 30 gener 2018].
  16. ↑ Pope JE, Krizova A, Garg AX, Thiessen-Philbrook H, Ouimet JM «Campylobacter Reactive Arthritis: A Systematic Review» (en anglès). Semin Arthritis Rheum, 2007 Ag; 37 (1), pp: 48–55. DOI: 10.1016/j.semarthrit.2006.12.006. PMC: 2909271 [Consulta: 30 gener 2018].
  17. ↑ Désidéri-Vaillant C, Guichon JM, Noyer V, Nedelec Y, et al «Endocardite à Campylobacter fetus: à propos d’un cas» (en francès). Ann Biol Clin (Paris), 2013 Jul-Ag; 71 (4), pp: 465-467. DOI: 10.1684/abc.2013.0862. ISSN: 1950-6112. PMID: 23906576 [Consulta: 20 gener 2018].
  18. ↑ Haruyama A, Toyoda S, Kikuchi M, Arikawa T, et al «Campylobacter fetus as cause of prosthetic valve endocarditis» (en anglès). Tex Heart Inst J, 2011; 38 (5), pp: 584-587. ISSN: 0730-2347. PMC: 3231519. PMID: 22163142 [Consulta: 7 febrer 2018].
  19. ↑ van Samkar A, Brouwer MC, van der Ende A, van de Beek D «Campylobacter Fetus Meningitis in Adults: Report of 2 Cases and Review of the Literature» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2016 Feb; 95 (8), pp: e2858. DOI: 10.1097/MD.0000000000002858. PMC: 4779013. PMID: 26937916 [Consulta: 11 febrer 2018].
  20. ↑ Suy F, Le Dû D, Roux AL, Hanachi M, et al «Meningitis and endocarditis caused by Campylobacter fetus after raw-liver ingestion» (en anglès). J Clin Microbiol, 2013 Set; 51 (9), pp: 3147-3150. DOI: 10.1128/JCM.00631-13. PMC: 3754634. PMID: 23824770 [Consulta: 11 febrer 2018].
  21. ↑ Kaakoush NO, Mitchell HM «Campylobacter concisus – A New Player in Intestinal Disease» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2012 Feb 3; 2, pp: 4. DOI: 10.3389/fcimb.2012.00004. PMC: 3417403. PMID: 22919596 [Consulta: 2 febrer 2018].
  22. ↑ Akutko K, Matusiewicz K «Campylobacter concisus as the etiologic agent of gastrointestinal diseases» (en anglès). Adv Clin Exp Med, 2017 Gen-Feb; 26 (1), pp: 149-154. DOI: 10.17219/acem/61428. ISSN: 2451-2680. PMID: 28397447 [Consulta: 2 febrer 2018].
  23. ↑ Deshpande NP, Wilkins MR1, Castaño-Rodríguez N, Bainbridge E, et al «Campylobacter concisus pathotypes induce distinct global responses in intestinal epithelial cells» (en anglès). Sci Rep, 2016 Set 28; 6, pp: 34288. DOI: 10.1038/srep34288. PMC: 5039708. PMID: 27677841 [Consulta: 2 febrer 2018].
  24. ↑ Wetsch, NM; Somani, K; Tyrrell, GJ; Gebhar, C; et al «Campylobacter curvus-Associated Hepatic Abscesses: a Case Report» (en anglès). J Clin Microbiol, 2006 Maig; 44 (5), pp: 1909–1911. DOI: 10.1128/JCM.44.5.1909-1911.2006. PMC: 1479193. PMID: 16672438 [Consulta: 11 febrer 2018].
  25. ↑ Horio Y, Shiraishi Y, Watanabe N, Inoue S, et al «Empyema associated with Campylobacter curvus infection» (en anglès). Respirol Case Rep, 2017 Jul; 5 (4), pp: e00234. DOI: 10.1002/rcr2.234. PMC: 5391372. PMID: 28413685 [Consulta: 11 febrer 2018].
  26. ↑ Facciolà A, Riso R, Avventuroso E, Visalli, et al «Campylobacter: from microbiology to prevention» (en anglès). J Prev Med Hyg, 2017 Jun; 58 (2), pp: E79–E92. ISSN: 0017-0313. PMC: 5584092. PMID: 28900347 [Consulta: 30 gener 2018].
  27. ↑ Saint-Cyr MJ, Guyard-Nicodème M, Messaoudi S, Chemaly M, et al «Recent Advances in Screening of Anti-Campylobacter Activity in Probiotics for Use in Poultry» (en anglès). Front Microbiol, 2016 Maig 31; 7, pp: 553. DOI: 10.3389/fmicb.2016.00553. PMC: 4885830. PMID: 27303366 [Consulta: 6 febrer 2018].
  28. ↑ Johnson TJ, Shank JM, Johnson JG «Current and Potential Treatments for Reducing Campylobacter Colonization in Animal Hosts and Disease in Humans» (en anglès). Front Microbiol, 2017 Mar 23; 8, pp: 487. DOI: 10.3389/fmicb.2017.00487. PMC: 5362611. PMID: 28386253 [Consulta: 31 gener 2018].
  29. ↑ Meunier M, Guyard-Nicodème M, Vigouroux E, Poezevara T, et al «Promising new vaccine candidates against Campylobacter in broilers» (en anglès). PLoS One, 2017 Nov 27; 12 (11), pp: e0188472. DOI: 10.1371/journal.pone.0188472. PMC: 5703506. PMID: 29176789 [Consulta: 2 febrer 2018].
  30. ↑ Wernicki A, Nowaczek A, Urban-Chmiel R «Bacteriophage therapy to combat bacterial infections in poultry» (en anglès). Virol J, 2017 Set 16; 14 (1), pp: 179. DOI: 10.1186/s12985-017-0849-7. PMC: 5602926. PMID: 28915819 [Consulta: 1r febrer 2018].
  31. ↑ Zeiger K, Popp J, Becker A, Hankel J, et al «Lauric acid as feed additive - An approach to reducing Campylobacter spp. in broiler meat» (en anglès). PLoS One, 2017 Abr 18; 12 (4), pp: e0175693. DOI: 10.1371/journal.pone.0175693. PMC: 5395180. PMID: 28419122 [Consulta: 2 febrer 2018].
  32. ↑ Guyard-Nicodème M, Huneau-Salaün A, Tatone FA, Skiba F, et al «Effect of Feed Additives on Productivity and Campylobacter spp. Loads in Broilers Reared under Free Range Conditions» (en anglès). Front Microbiol, 2017 Maig 12; 8, pp: 828. DOI: 10.3389/fmicb.2017.00828. PMC: 5427123. PMID: 28553267 [Consulta: 3 febrer 2018].

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campilobàcter&oldid=19651145»