Vés al contingut

Cloroquina: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 25: Línia 25:
*Nàusea, vòmits, diarrea, dolors abdominals i [[anorèxia]].<ref name=":0" />
*Nàusea, vòmits, diarrea, dolors abdominals i [[anorèxia]].<ref name=":0" />
*Maldecaps lleugers i transitoris.<ref name=":0" />
*Maldecaps lleugers i transitoris.<ref name=":0" />
*[[Pruïja]], canvis en el color de la pell i pèrdua de cabells. En tractaments llargs, ocasionalment apareix hiperpigmentació subunguial, facial o de la [[mucosa]] oral, en especial la del [[paladar dur]].<ref>{{ref-publicació|cognom=de Andrade BA, Padron-Alvarado NA, Muñoz-Campos EM, Morais TL, Martinez-Pedraza R|títol=Hyperpigmentation of hard palate induced by chloroquine therapy|publicació=J Clin Exp Dent|pàgines=pp: e1487-e1491|volum=2017 Des 1; 9 (12)|pmid= 29410767 |doi= 10.4317/jced.54387 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5794129/ |pmc= 5794129 | llengua=anglès| consulta= 23 juliol 2018|}}</ref> També s'han descrit casos de despigmentació i [[Exfoliació (cosmètica)|exfoliació]] [[Mà|palmo]][[Planta (peu)|plantar]] secundaris a la presa del fàrmac.<ref>{{ref-publicació|cognom=Nair PA, Patel T|títol=Palmoplantar exfoliation due to chloroquine|publicació=Indian J Pharmacol|pàgines=pp: 205-207|volum=2017 Mar-Abr; 49 (2)|pmid= 28706336 |doi= 10.4103/ijp.IJP_659_16 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5497445/|pmc= 5497445 | llengua=anglès| consulta= 23 juliol 2018|}}</ref> Poques vegades, la hidroxicloroquina provoca un exantema pustulós generalitzat agut (un tipus d'erupció cutània molt desplaent).<ref>{{ref-publicació|cognom=Duman H, Topal IO, Kocaturk E, Cure K, Mansuroglu I|títol=Acute generalized exanthematous pustulosis induced by hydroxychloroquine: a case with atypical clinical presentation|publicació=An Bras Dermatol|pàgines=pp: 404-406|volum=2017 Mai-Jun; 92 (3)|pmid= 29186260 |doi= 10.1590/abd1806-4841.20175561 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5514588/|pmc= 5514588 | llengua=anglès| consulta= 23 juliol 2018|}}</ref>
*[[Pruïja]], canvis en el color de la pell i pèrdua de cabells.
*Gust metàl·lic.
*Gust metàl·lic.
*[[Retinopatia]] per cloroquina.<ref>{{ref-publicació|cognom=Tejera Santana, M; O'Shanahan Navarro, G; García Oliva, I; Hernández Obregón, D; Borges Trujillo, R|títol=Recomendaciones actuales en el screening de la toxicidad ocular por antipalúdicos|publicació=Arch Soc Canar Oftal|pàgines=pp: 17-23|volum=2015; 26 |pmid=|url=http://sociedadcanariadeoftalmologia.com/wp-content/revista/revista-26/26sco06.pdf|issn= 0211-2698 | llengua=castellà| consulta= 22 juliol 2018|}}</ref>
*[[Retinopatia]] per cloroquina.<ref>{{ref-publicació|cognom=Tejera Santana, M; O'Shanahan Navarro, G; García Oliva, I; Hernández Obregón, D; Borges Trujillo, R|títol=Recomendaciones actuales en el screening de la toxicidad ocular por antipalúdicos|publicació=Arch Soc Canar Oftal|pàgines=pp: 17-23|volum=2015; 26 |pmid=|url=http://sociedadcanariadeoftalmologia.com/wp-content/revista/revista-26/26sco06.pdf|issn= 0211-2698 | llengua=castellà| consulta= 22 juliol 2018|}}</ref>

Revisió del 19:56, 23 jul 2018

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
Infotaula de fàrmacCloroquina
Malaltia objecteesclerodèrmia sistèmica, amebosi, artritis reumatoide, paludisme per Plasmodium falciparum, pèmfig i malària Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Viavia oral Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològicprofilaxi del paludisme, antimalàric i quinoline alkaloid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCP01BA01 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC18H26ClN3 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular319,182 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS54-05-7 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)2719 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS5535 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank00608 i DB00608 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider2618 Modifica el valor a Wikidata
UNII886U3H6UFF Modifica el valor a Wikidata
KEGGC07625 i D02366 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI3638 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL76 Modifica el valor a Wikidata
NIAID ChemDB000733 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.175

La cloroquina és un fàrmac utilitzat per impedir i per tractar la malària en àrees on se sap que dita malaltia és sensible als seus efectes.[1] Alguns tipus de malària provocats per soques resistents de Plasmodium i alguns casos complicats requereixen una medicació diferent o fàrmacs addicionals. És també ocasionalment utilitzada per tractar l'amebosi extraintestinal, l'artritis reumatoide i el lupus eritematós sistèmic. És subministrada oralment[1] i, segons les recomanacions de l'OMS, la dosi total acumulada en adults no pot superar els 100 grams de cloroquina base sigui quina sigui la duració del tractament.[2]

Els seus efectes secundaris comuns inclouen problemes musculars, pèrdua d'apetit, diarrea, i erupcions cutànies. Els efectes secundaris seriosos inclouen problemes de visió, danys musculars, atacs epilèptics, i anèmia aplàstica. Sembla que el seu ús és segur durant l'embaràs però aquest fet no ha estat ben constatat. La cloroquina és un fàrmac membre de la classe de les 4-aminoquinolines.[3] Lluita contra la forma asexual de la malària dins els glòbuls vermells.[1]

La cloroquina va ser descoberta l'any 1934,[4] per un químic de la companyia Bayer. És en la llista model de medicaments de l'Organització Mundial de la Salut.[5] Als Estats Units es troba disponible com a medicació genèrica.[1] El seu cost de producció és aproximadament de 0,04 USD.[6] Als Estats Units costa aproximadament 5,30 USD per dosi.[1]

Usos clínics

Prevenció de la malària

La cloroquina ha estat utilitzada durant molt de temps pel tractament i la prevenció de la malària causada pels plasmodis Plasmodium vivax, P. ovale i P. malariae. El paràsit Plasmodium falciparum va començar a desenvolupar-hi resistència al compost,[7][8] poc temps després de l'inici de la campanya de l'OMS Global Malaria Eradication l'any 1955.

La cloroquina ha estat àmpliament utilitzada com a fàrmac d'administració massiva en un gran nombre de països, fet que pot haver contribuït a l'aparició i propagació de resistències per part dels microorganismes. La resistència de P. falciparum a la cloroquina ha estat confirmada a totes les regions amb malària falcípara, excepte al Carib, Amèrica Central occidental i algunes zones de l'Orient Mitjà. També P. vivax és resistent al fàrmac a Papua Nova Guinea i Indonesia. Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties americans s'oposen a l'ús individual de la cloroquina perquè existeixen combinacions de medicaments més efectives.[9] En les àrees on se sap que existeix resistència a la cloroquina, s'haurien d'utilitzar altres antimalàrics, com per exemple la mefloquina o l'atovaquona.[10]

Amebosi

La cloroquina pot ser utilitzada en lloc de o en addició a altres medicacions pel tractament de l'abscés amèbic hepàtic[11] en cas que el metrodinazole[12] o altres nitroimidazoles no puguin millorar l'estat del pacient en 5 dies, o en el cas que el pacient sigui intolerant a aquests tipus de medicació.

Supressió del sistema immunitari

Com que la cloroquina causa una lleu supressió del sistema immunitari, s'utilitza en el tractament d'algunes malalties autoimmunitàries, com ara l'artritis reumatoide,[13] el lupus eritematós de predomini cutàni,[14] la sarcoïdosi o l'artritis idiopàtica juvenil.[15] Avui dia, es prefereix emprar hidroxicloroquina en aquest tipus de patologies, ja que el seu índex d'efectes adversos és menor.

Efectes secundaris

Els efectes secundaris de l'ús de cloroquina inclouen reaccions adverses neuromusculars, auditives, gastrointestinals, cerebrals, dèrmiques, cardiovasculars (poc freqüents) i sanguínies.[16]

Embaràs

No s'ha demostrat que la cloroquina tingui efectes nocius en el fetus quan s'utilitza per tractar la profilaxi de la malària.[21] Petites quantitats de cloroquina són excretades en la llet materna durant la lactància. Tanmateix, com que la cloroquina pot ser receptade amb seguretat als infants, els efectes no són nocius. Estudis amb ratolins han mostrat que la cloroquina etiquetada radioactivament passa ràpidament a través de la placenta i s'acumula en els ulls del fetus on hi pot romandre fins a cinc mesos després que el fàrmac s'hagi eliminat de la resta del cos.[22][23] Es recomana a les donen embarassades o que planegin estar-hi no viatjar a regions amb alt risc de contreure la malària.[21]

Vellesa

No hi ha proves suficients per determinar si la cloroquina és segura per les persones més grans de 65 anys. No obstant això, el fàrmac és eliminat pels ronyons i la seva toxicitat s'ha de supervisar acuradament en persones amb funcions renals baixes.[22]

Interaccions amb altres fàrmacs

  • Els antiàcids poden reduir l'absorció de cloroquina si es prenen amb menys de 4 hores de diferència.
  • La cimetidina pot inhibir el metabolisme de la cloroquina incrementant-ne els nivells en el cos.
  • Els nivells d'ampicil·lina en el cos poden ser reduïts degut a la presència de cloroquina si es prenen amb menys de 2 hores de diferència.
  • Els nivells de ciclosporina en el cos poden augmentar degut a la presència de cloroquina.
  • Risc incrementat de convulsions si es pren juntament amb mefloquina.

Sobredosi

La cloroquina és molt perillosa en cas de sobredosi. Estudis publicats l'any 1961 van mostrar que tres nens que havien patit sobredosi van morir en menys de 2.5 hores després de prendre el medicament. Mentre que el grau de sobredosi no va ser descrit, se sap que l'índex terapèutic de la cloroquina és baix.[24] Els símptomes d'una sobredosi inclouen mal de cap, somnolència, trastorns visuals, nàusees i vòmits, col·lapse cardiovascular, convulsions i aturada respiratòria i cardíaca sobtada.[22] No existeix cap antídot contra la intoxicació per cloroquina. Dosis altes del fàrmac tenen un efecte cardiotòxic que indueix un blocatge auriculoventricular que pot ser causa d'arítmia incontrolable i aturada cardíaca subsegüent.[25]

Un derivat de la cloroquina aprovat l'any 1955, la hidroxicloroquina (que difereix de la cloroquina només per la substitució d'un hidroxietil per un etil en el grup amino terciari de la cadena lateral del compost), té una vida mitjana llarga (de 32 a 56 dies) en la sang i un gran volum de distribució (580–815 L/kg).[26] Els rangs terapèutic, tòxic i letal són usualment definits com de 0.03 a 15 mg/L, 3.0 a 26 mg/L i 20 a 104 mg/L, respectivament. Tanmateix, la tolerància individual a la cloroquina pot variar més del que es pensava anteriorment.[26]

Resistència

Des del primer cas documentat de resistència a la cloroquina en la dècada de 1950 per part de P. falciparum, soques resistents han aparegut al llarg de l'Àfrica Occidental i Oriental, sud-est asiàtic i en l'Amèrica del Sud. L'eficàcia de la cloroquina contra P. falciparum ha minvat a mesura que les soques resistents del paràsit han anat evolucionant. Neutralitzen l'acció del fàrmac mitjançant un mecanisme que drena cap a fora la cloroquina que es troba in els vacúols digestius. Les cèl·lules resistents expulsen cloroquina 40 vegades més ràpidament que les cèl·lules normals, les mutacions relacionades amb la resistència afecten proteïnes de membrana dels vacúols digestius, sent crítiques aquelles mutacions del P. falciparium relacionades amb el gen PfCRT (de l'anglès P. falciparum chloroquine resistance transporter).[27] La proteïna mutada, però no en la seva forma natural, transporta cloroquina quan és expressada en òocits de Xenopus i es creu que media el pas de la cloroquina des del seu lloc d'acció fins al vacúol digestiu.[28]

Alguns substàncies que han revertit amb èxit la resistència a la cloroquina en la malària són clorfeniramina, gefitinib, imatinib, tariquidar i zosuquidar.[29]

Farmacologia

  • Absorció: ràpida i quasi completa.
  • Distribució: àmpliament distribuïda en els teixits corporals.
  • Unió a proteïnes plasmàtiques: 55%.
  • Metabolisme: Parcialment hepàtic per produir desetilcloroquina, el metabòlit principal
  • Excreció: Orina (≥50 fàrmac sense modificacions), l'acidificació de l'orina augmenta l'eliminació del fàrmac.

La cloroquina té un volum de distribució gran perquè es difon en el teixit adipós del cos. La cloroquina i altres quinines relacionades amb aquest fàrmac s'han associat amb casos de toxicitat retinal, especialment quan es subministra en dosis més elevades durant temps més llargs.[30] L'acumulació del fàrmac pot donar lloc a dipòsits que poden conduir a la visió borrosa i la ceguesa. Es recomanen visites rutinàries a un oftalmòleg en cas de tractament prolongat.[31]

La cloroquina és també un agent lisosomotròpic, que vol dir que s'acumula preferentment en els lisosomes de les cèl·lules del cos. El pKa pel nitrogen de la quinolina de la cloroquina és 8.5, el que significa que està aproximadament 10% desprotonat a pH fisiològic tal com es calcula amb l'equació de Henderson-Hasselbalch. Aquest percentatge baixa fins a aproximadament 0.2% a pH lisosòmic de 4.6. Com que la forma desprotonada és més permeable a les membranes que la forma protonada, el compost queda atrapat en els lisosomes.[32]

Es creu que el caràcter lisosomotròpic de la cloroquina és el causant de gran part de la seva activitat antimalàrica; el fàrmac es concentra en el vacúol alimentari àcid del paràsit on interfereix amb processos essencials. Les seves propietats lisosomotròpiques també permeten el seu ús en experiments in vitro per estudiar malalties relacionades amb lípids intracel·lulars,[33][34] o fenòmens d'autofàgia i d'apoptosi.[35]

Mecanisme d'acció

Antimalàric

Dins els glòbuls vermells, el paràsit de la malària, que es troba llavors en la seva etapa del cicle de vida asexual,ha de degradar l'hemoglobina per adquirir els aminoàcids essencials, que el paràsit requereix per construir la seva pròpia proteïna i pel metabolisme energètic. La digestió es porta a terme en un vacúol de la cèl·lula parasitària.[36]

L'hemoglobina està formada per una unitat proteica (digerida pel paràsit) i una unitat hemo (que el paràsit no utilitza). Durant aquest procés, el paràsit allibera el grup hemo tòxic i soluble. El fragment hemo consisteix en un anell de porfirina anomenat Fe (II)-protoporfirina IX (FP). Per evitar la destrucció cel·lular per part d'aquesta molècula, el paràsit biocristal·litza el grup hemo per formar hemozoïna, una molècula que no és tòxica. L'hemozoïna s'acumula al vacúol digestiu en forma de cristalls insolubles.[37]

La cloroquina entra als glòbuls vermells mitjançant difusió simple, inhibint el funcionament del vacúol digestiu i la cèl·lula paràsita. Aleshores la cloroquina és protonada (a CQ2+) degut al pH àcid (4.7) del vacúol, fet que impedeix que la cloroquina surti del vacúol per difusió. La cloroquina s'uneix a les molècules d'hemozoïna prevenint la biocristal·lització de grups hemo, resultant en l'acumulació de grups hemo lliures, tòxics. La cloroquina s'uneix al grup hemo (o FP) per formar el complex FP-cloroquina; Aquest complex és molt tòxic per a la cèl·lula i altera la funció de la membrana. L'acció tòxica de FP-cloroquina i FP resulta en la lisi cel·lular i en última instància l'autodigestió cel·lular del paràsit. En essència, la cèl·lula paràsit s'ofega en els seus propis productes metabòlics.[38] Per tant, els paràsits que no formen hemozoïna són resistents a la cloroquina.[39]

Altres

La cloroquina inhibeix la captació de tiamina,[40] actuant específicament sobre la proteïna de transport SLC19A3.[41] Aquest fet podria ser l'explicació d'alguns dels efectes no desitjats del fàrmac i suggereix que un suplement de tiamina seria una mesura útil per evitar-los.

En l'artritis reumatoide, la cloroquina actua inhibint la proliferació de limfòcits, l'acció de la fosfolipasa A2, l'alliberament d'enzims per part dels ribosomes, l'alliberament d'espècies reactives de l'oxigen per part dels macròfags i la producció de IL-1.[42]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Aralen Phosphate». The American Society of Health-System Pharmacists. [Consulta: Dec 2, 2015].
  2. ↑ AEMPS «Resochín 155 mg» (en castellà). Ficha técnica, 2016 Jul; FT 15.797 (rev), pàgs: 10 [Consulta: 22 juliol 2018].
  3. ↑ Shreekant D, Bhimanna K «4-aminoquinolines: An Overview of Antimalarial Chemotherapy» (en anglès). Med Chem, 2016; 6, pp: 1-11. DOI: 10.4172/2161-0444.1000315. ISSN: 2161-0444 [Consulta: 21 juliol 2018].
  4. ↑ Zumla, edited by Gordon C. Cook, Alimuddin I.. Manson's tropical diseases.. 22nd. [Edinburgh]: Saunders, 2009, p. 1240. ISBN 9781416044703. 
  5. ↑ «WHO Model Lists of Essential Medicines» (en anglès britànic). [Consulta: 5 novembre 2015].
  6. ↑ «Chloroquine (Base)». [Consulta: 4 desembre 2015].
  7. ↑ Plowe CV «Antimalarial drug resistance in Africa: strategies for monitoring and deterrence». Curr. Top. Microbiol. Immunol., 295, 2005, pàg. 55–79. DOI: 10.1007/3-540-29088-5_3. PMID: 16265887.
  8. ↑ Uhlemann AC, Krishna S «Antimalarial multi-drug resistance in Asia: mechanisms and assessment». Curr. Top. Microbiol. Immunol., 295, 2005, pàg. 39–53. DOI: 10.1007/3-540-29088-5_2. PMID: 16265886.
  9. ↑ CDC. Health information for international travel 2001–2002. Atlanta, Georgia: U.S. Department of Health and Human Services, Public Health Service, 2001.
  10. ↑ PubChem «Atovaquone» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jul 14; CID 74989 (rev), pàgs: 55 [Consulta: 21 juliol 2018].
  11. ↑ Patel, JC «Chloroquine in the treatment of amoebic liver abscess» (en anglès). Br Med J, 1953 Abr 11; 1 (4814), pp: 811-813. ISSN: 0007-1447. PMC: 2015979. PMID: 13032509 [Consulta: 21 juliol 2018].
  12. ↑ PubChem «Metronidazole» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jul 14; CID 4173 (rev), pàgs: 100 [Consulta: 21 juliol 2018].
  13. ↑ Restrepo Suarez, JF «Antimaláricos en el tratamiento de la artritis reumatoidea» (en castellà). Rev Col Reumatol, 1999 Jun; 6 (2), pàgs: 5. ISSN: 0121-8123 [Consulta: 22 juliol 2018].
  14. ↑ Yokogawa N, Eto H, Tanikawa A, Ikeda T, et al «Effects of Hydroxychloroquine in Patients With Cutaneous Lupus Erythematosus: A Multicenter, Double-Blind, Randomized, Parallel-Group Trial» (en anglès). Arthritis Rheumatol, 2017 Abr; 69 (4), pp: 791-799. DOI: 10.1002/art.40018. ISSN: 2326-5205. PMID: 27992698 [Consulta: 22 juliol 2018].
  15. ↑ Kim, KN «Treatment of juvenile rheumatoid arthritis» (en anglès). Korean J Pediatr, 2010 Nov; 53 (11), pp: 936–941. DOI: 10.3345/kjp.2010.53.11.936. PMC: 3012273. PMID: 21218015 [Consulta: 22 juliol 2018].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 «DailyMed - CHLOROQUINE- chloroquine phosphate tablet CHLOROQUINE- chloroquine phosphate tablet, coated». [Consulta: 3 novembre 2015].
  17. ↑ de Andrade BA, Padron-Alvarado NA, Muñoz-Campos EM, Morais TL, Martinez-Pedraza R «Hyperpigmentation of hard palate induced by chloroquine therapy» (en anglès). J Clin Exp Dent, 2017 Des 1; 9 (12), pp: e1487-e1491. DOI: 10.4317/jced.54387. PMC: 5794129. PMID: 29410767 [Consulta: 23 juliol 2018].
  18. ↑ Nair PA, Patel T «Palmoplantar exfoliation due to chloroquine» (en anglès). Indian J Pharmacol, 2017 Mar-Abr; 49 (2), pp: 205-207. DOI: 10.4103/ijp.IJP_659_16. PMC: 5497445. PMID: 28706336 [Consulta: 23 juliol 2018].
  19. ↑ Duman H, Topal IO, Kocaturk E, Cure K, Mansuroglu I «Acute generalized exanthematous pustulosis induced by hydroxychloroquine: a case with atypical clinical presentation» (en anglès). An Bras Dermatol, 2017 Mai-Jun; 92 (3), pp: 404-406. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20175561. PMC: 5514588. PMID: 29186260 [Consulta: 23 juliol 2018].
  20. ↑ Tejera Santana, M; O'Shanahan Navarro, G; García Oliva, I; Hernández Obregón, D; Borges Trujillo, R «Recomendaciones actuales en el screening de la toxicidad ocular por antipalúdicos» (en castellà). Arch Soc Canar Oftal, 2015; 26, pp: 17-23. ISSN: 0211-2698 [Consulta: 22 juliol 2018].
  21. ↑ 21,0 21,1 «Malaria - Chapter 3 - 2016 Yellow Book | Travelers' Health | CDC». [Consulta: 11 novembre 2015].
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 «ARALEN® CHLOROQUINE PHOSPHATE, USP». [Consulta: 11 maig 2015].
  23. ↑ Ullberg S, Lindquist NG, Sjòstrand SE «Accumulation of chorioretinotoxic drugs in the foetal eye» (en anglès). Nature, 1970 Set 19; 227 (5264), pp: 1257-1258. ISSN: 0028-0836. PMID: 5452818 [Consulta: 22 juliol 2018].
  24. ↑ Cann, Howard M.; Verhulst, Henry L. «Fatal acute chloroquine poisoning in children». Pediatrics, 27, 1, 1961, pàg. 95–102. ISSN: 0031-4005. PMID: 13690445.
  25. ↑ Phipps C, Chan K, Teo F, Ponampalam R «Fatal chloroquine poisoning: a rare cause of sudden cardiac arrest» (en anglès). Ann Acad Med Singapore, 2011 Jun; 40 (6), pp: 296-297. ISSN: 0304-4602. PMID: 21779619 [Consulta: 23 juliol 2018].
  26. ↑ 26,0 26,1 Molina, D. Kimberley «Postmortem Hydroxychloroquine Concentrations in Nontoxic Cases». The American Journal of Forensic Medicine and Pathology, 33, 1, 2012, pàg. 41–2. DOI: 10.1097/PAF.0b013e3182186f99. ISSN: 0195-7910. PMID: 21464694.
  27. ↑ Pulcini S, Staines HM, Lee AH, Shafik SH, et al «Mutations in the Plasmodium falciparum chloroquine resistance transporter, PfCRT, enlarge the parasite’s food vacuole and alter drug sensitivities» (en anglès). Sci Rep, 2015 Set 30; 5, pp: 14552. DOI: 10.1038/srep14552. PMC: 4588581. PMID: 26420308 [Consulta: 22 juliol 2018].
  28. ↑ Martin, R. E.; Marchetti, R. V.; Cowan, A. I.; Howitt, S. M.; Broer, S.; Kirk, K. «Chloroquine Transport via the Malaria Parasite's Chloroquine Resistance Transporter». Science, 325, 5948, 2009, pàg. 1680–2. DOI: 10.1126/science.1175667. ISSN: 0036-8075. PMID: 19779197.
  29. ↑ Alcantara, Laura M.; Kim, Junwon; Moraes, Carolina B.; Franco, Caio H.; Franzoi, Kathrin D.; Lee, Sukjun; Freitas-Junior, Lucio H.; Ayong, Lawrence S. «Chemosensitization potential of P-glycoprotein inhibitors in malaria parasites». Experimental Parasitology, 134, 2, 2013, pàg. 235–43. DOI: 10.1016/j.exppara.2013.03.022. PMID: 23541983.
  30. ↑ Yusuf IH, Foot B, Galloway J, Ardern-Jones MR, et al «The Royal College of Ophthalmologists recommendations on screening for hydroxychloroquine and chloroquine users in the United Kingdom: executive summary» (en anglès). Eye (Lond), 2018; Jun 11, pp:. DOI: 10.1038/s41433-018-0136-x. PMC: 6043500. PMID: 29887605 [Consulta: 22 juliol 2018].
  31. ↑ «Cloroquina. Vademecum de la A a la Z» (en castellà). Instituto Químico Biológico. [Consulta: 23 gener 2018].
  32. ↑ Homewood CA, Warhurst DC, Peters W, Baggaley VC «Lysosomes, pH and the anti-malarial action of chloroquine» (en anglès). Nature, 1972 Gen 7; 235 (5332), pp: 50-52. ISSN: 0028-0836. PMID: 4550396 [Consulta: 23 juliol 2018].
  33. ↑ Chen, Patrick M; Gombart, Zoë J; Chen, Jeff W «Chloroquine treatment of ARPE-19 cells leads to lysosome dilation and intracellular lipid accumulation: possible implications of lysosomal dysfunction in macular degeneration». Cell & Bioscience, 1, 1, 2011, pàg. 10. DOI: 10.1186/2045-3701-1-10. PMC: 3125200. PMID: 21711726.
  34. ↑ Kurup, Pradeep; Zhang, Yongfang; Xu, Jian; Venkitaramani, Deepa V.; Haroutunian, Vahram; Greengard, Paul; Nairn, Angus C.; Lombroso, Paul J. «Aβ-Mediated NMDA Receptor Endocytosis in Alzheimer's Disease Involves Ubiquitination of the Tyrosine Phosphatase STEP61». Journal of Neuroscience, 30, 17, 2010, pàg. 5948–57. DOI: 10.1523/JNEUROSCI.0157-10.2010. PMC: 2868326. PMID: 20427654.
  35. ↑ Kim, Ella L.; Wüstenberg, Robin; Rübsam, Anne; Schmitz-Salue, Christoph; Warnecke, Gabriele; Bucker, Eva-Maria; Pettkus, Nadine; Speidel, Daniel; Rohde, Veit «Chloroquine activates the p53 pathway and induces apoptosis in human glioma cells». Neuro-Oncology, 12, 4, 2010, pàg. 389–400. DOI: 10.1093/neuonc/nop046. PMC: 2940600. PMID: 20308316.
  36. ↑ Abu Bakar N, Klonis N, Hanssen E, Chan C, Tilley L «Digestive-vacuole genesis and endocytic processes in the early intraerythrocytic stages of Plasmodium falciparum» (en anglès). J Cell Sci, 2010 Feb 1; 123 (Pt 3), pp: 441-450. DOI: 10.1242/jcs.061499. ISSN: 1477-9137. PMID: 20067995 [Consulta: 23 juliol 2018].
  37. ↑ Fitch, CD «Involvement of heme in the antimalarial action of chloroquine» (en anglès). Trans Am Clin Climatol Assoc, 1998; 109, pp: 97–106. ISSN: 0065-7778. PMC: 2194336. PMID: 9601131 [Consulta: 23 juliol 2018].
  38. ↑ Hempelmann E. «Hemozoin biocrystallization in Plasmodium falciparum and the antimalarial activity of crystallization inhibitors». Parasitol Research, 100, 4, 2007, pàg. 671–676. DOI: 10.1007/s00436-006-0313-x. PMID: 17111179.
  39. ↑ Lin JW, Spaccapelo R, Schwarzer E, Sajid, M, et al «Replication of Plasmodium in reticulocytes can occur without hemozoin formation, resulting in chloroquine resistance». J Exp Med, 212, 2015, pàg. 893–903. DOI: 10.1084/jem.20141731. PMC: 4451122. PMID: 25941254.
  40. ↑ Liu, Jun; Huang, Zhiwei; Srinivasan, Sankaranarayanan; Zhang, Jianhuai; Chen, Kaifu; Li, Yongxiang; Li, Wei; Quiocho, Florante A.; Pan, Xuewen «Discovering Thiamine Transporters as Targets of Chloroquine Using a Novel Functional Genomics Strategy». PLoS Genetics, 8, 11, 2012, pàg. e1003083. DOI: 10.1371/journal.pgen.1003083. PMC: 3510038. PMID: 23209439.
  41. ↑ UniProt «Thiamine transporter 2» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2018 Jul 18; Q9BZV2 (S19A3_HUMAN) (rev), pàgs: 10 [Consulta: 21 juliol 2018].
  42. ↑ Jiménez Palop, M «Antipalúdicos: actualización de su uso en enfermedades reumáticas» (en castellà). Reumatol Clin, 2006 Jul-Ag; 2 (4), pp: 190-201. DOI: 10.1016/S1699-258X(06)73045-5. ISSN: 1699-258X [Consulta: 23 juliol 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cloroquina&oldid=20104639»