Vés al contingut

Lentivirus: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Millora substancial, afegir referències
Línia 6: Línia 6:
* [[Virus de la immunodeficiència felina|FIV]]
* [[Virus de la immunodeficiència felina|FIV]]
}}
}}
Els '''lentivirus''' (de ''lenti'', prefix llatí de lent i virus) són un gènere de [[virus]] de la [[Família (biologia)|família]] dels [[retrovirus]] que causen [[Malaltia crònica|malalties cròniques]] i mortals caracteritzades per llargs períodes d'incubació "silenciosa",<ref>{{Ref-publicació|article=Pathogenesis of lentivirus infections|url=https://www.nature.com/articles/322130a0|publicació=Nature|data=1986-07|issn=1476-4687|pàgines=130–136|volum=322|exemplar=6075|doi=10.1038/322130a0|llengua=en|nom=Ashley T.|cognom=Haase}}</ref> afectant a [[Ésser humà|humans]] i altres espècies de [[mamífers]].<ref>{{Ref-publicació|article=Viral evolution in deep time: lentiviruses and mammals|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0168952511001879|publicació=Trends in Genetics|data=2012-02-01|issn=0168-9525|pàgines=89–100|volum=28|exemplar=2|doi=10.1016/j.tig.2011.11.003|nom=Robert J.|cognom=Gifford}}</ref><ref name=":0">{{Ref-web|títol=What is Lentivirus?|url=https://www.news-medical.net/life-sciences/What-is-Lentivirus.aspx|data=2010-05-19|consulta=2019-11-13|llengua=anglès|editor=Medical Life Sciences|nom=Tomislav|cognom=Meštrović}}</ref> El lentivirus més conegut i estudiat és el [[Virus de la immunodeficiència humana|Virus de la Immunodeficiència Humana]] ([[VIH]]), causant de la [[sida|SIDA]]. Els lentivirus també tenen com a hostes els [[simis]]<ref>{{Ref-publicació|article=Great Apes and Zoonoses|url=https://science.sciencemag.org/content/340/6130/284|publicació=Science|data=2013-04-19|issn=0036-8075|pmid=23599472|pàgines=284–286|volum=340|exemplar=6130|doi=10.1126/science.1236958|llengua=en|nom=Paul M.|cognom=Sharp|nom2=Julian C.|cognom2=Rayner|nom3=Beatrice H.|cognom3=Hahn}}</ref> ([[Virus de la immunodeficiència símia|VIS]]), les [[vaques]]<ref>{{Ref-publicació|article=Identification of Hypervariable and Conserved Regions in the Surface Envelope Gene in the Bovine Lentivirus|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0042682285715322|publicació=Virology|data=1995-10-01|issn=0042-6822|pàgines=728–733|volum=212|exemplar=2|doi=10.1006/viro.1995.1532|nom=David L.|cognom=Suarez|nom2=Cecelia A.|cognom2=Whetstone}}</ref>, les [[Cabra|cabres]]<ref>{{Ref-publicació|article=Genetic characterization of small ruminant lentivirus in Italian mixed flocks: evidence for a novel genotype circulating in a local goat population|url=https://www.microbiologyresearch.org/content/journal/jgv/10.1099/vir.0.83292-0|publicació=Journal of General Virology,|data=2007|issn=0022-1317|pàgines=3423–3427|volum=88|exemplar=12|doi=10.1099/vir.0.83292-0|nom=Elena|cognom=Grego|nom2=Luigi|cognom2=Bertolotti|nom3=Antonio|cognom3=Quasso|nom4=Margherita|cognom4=Profiti|nom5=Daniela|cognom5=Lacerenza}}</ref>, els [[Cavall|cavalls]]<ref>{{Ref-publicació|article=Immunopathogenesis of equine infectious anemia lentivirus disease.|url=http://europepmc.org/abstract/med/2178127|publicació=Developments in biological standardization|data=1990|issn=0301-5149|pmid=2178127|pàgines=31–37|volum=72|nom=T. C.|cognom=McGuire|nom2=K. I.|cognom2=O'Rourke|nom3=L. E.|cognom3=Perryman}}</ref>, els [[Gat|gats]]<ref>{{Ref-publicació|article=Feline immunodeficiency virus: a neurotropic lentivirus.|url=http://europepmc.org/abstract/med/2161920|publicació=Journal of acquired immune deficiency syndromes|data=1990|issn=0894-9255|pmid=2161920|pàgines=658–668|volum=3|exemplar=7|nom=S. W.|cognom=Dow|nom2=M. L.|cognom2=Poss|nom3=E. A.|cognom3=Hoover}}</ref> ([[Virus de la immunodeficiència felina|VIF]]) i les [[Ovella|ovelles]]<ref>{{Ref-publicació|article=Replication properties of dUTPase-deficient mutants of caprine and ovine lentiviruses.|url=https://jvi.asm.org/content/70/2/1213|publicació=Journal of Virology|data=1996-02-01|issn=0022-538X|pmid=8551582|pàgines=1213–1217|volum=70|exemplar=2|llengua=en|nom=P.|cognom=Turelli|nom2=G.|cognom2=Pétursson|nom3=F.|cognom3=Guiguen|nom4=J. F.|cognom4=Mornex|nom5=R.|cognom5=Vigne}}</ref>.<ref name=":0" /> També se n'ha descobert en [[micos]]<ref>{{Ref-publicació|article=Simian immunodeficiency viruses from central and western Africa: evidence for a new species-specific lentivirus in tantalus monkeys.|url=https://jvi.asm.org/content/67/3/1227|publicació=Journal of Virology|data=1993-03-01|issn=0022-538X|pmid=8437214|pàgines=1227–1235|volum=67|exemplar=3|llengua=en|nom=M. C.|cognom=Müller|nom2=N. K.|cognom2=Saksena|nom3=E.|cognom3=Nerrienet|nom4=C.|cognom4=Chappey|nom5=V. M.|cognom5=Hervé}}</ref>, [[lèmurs]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Chapter 1 - Natural SIV Infection: Virological Aspects|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/B9780123877154000010|editorial=Academic Press|data=2012-01-01|lloc=Boston|isbn=9780123877154|pàgines=3–45|nom=Jan|cognom=Münch|nom2=Frank|cognom2=Kirchhoff}}</ref>, [[Lèmur volador malai|lèmurs voladors malais]]<ref>{{Ref-publicació|article=Endogenous lentivirus in Malayan colugo (Galeopterus variegatus), a close relative of primates|url=https://doi.org/10.1186/s12977-014-0084-x|publicació=Retrovirology|data=2014-10-04|issn=1742-4690|pmc=PMC4198772|pmid=25280529|pàgines=84|volum=11|exemplar=1|doi=10.1186/s12977-014-0084-x|nom=Tomáš|cognom=Hron|nom2=Helena|cognom2=Fábryová|nom3=Jan|cognom3=Pačes|nom4=Daniel|cognom4=Elleder}}</ref> (que no són ni lèmurs ni un primats), [[Conill|conills]]<ref>{{Ref-publicació|article=Discovery and analysis of the first endogenous lentivirus|url=https://www.pnas.org/content/104/15/6261.short|publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences|data=2007-03-23|issn=0027-8424|pàgines=6261–6265|volum=104|exemplar=15|doi=10.1073/pnas.0700471104|llengua=en|nom=A.|cognom=Katzourakis|nom2=M.|cognom2=Tristem|nom3=O. G.|cognom3=Pybus|nom4=R. J.|cognom4=Gifford}}</ref> i [[Fura|fures]]<ref>{{Ref-publicació|article=Endogenous Lentiviruses in the Ferret Genome|url=https://jvi.asm.org/content/86/6/3383|publicació=Journal of Virology|data=2012-03-15|issn=0022-538X|pmid=22238305|pàgines=3383–3385|volum=86|exemplar=6|doi=10.1128/JVI.06652-11|llengua=en|nom=Jie|cognom=Cui|nom2=Edward C.|cognom2=Holmes}}</ref>. Els lentivirus es troben distribuïts mundialment i, contràriament al que es pensava, diversos estudis evidencien que el seu orígen no és relativament recent sinó que varen emergir fa milions d'anys.<ref>{{Ref-publicació|article=Discovery and analysis of the first endogenous lentivirus|url=https://www.pnas.org/content/104/15/6261.short|publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences|data=2007-03-23|issn=0027-8424|pàgines=6261–6265|volum=104|exemplar=15|doi=10.1073/pnas.0700471104|llengua=en|nom=A.|cognom=Katzourakis|nom2=M.|cognom2=Tristem|nom3=O. G.|cognom3=Pybus|nom4=R. J.|cognom4=Gifford}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=A transitional endogenous lentivirus from the genome of a basal primate and implications for lentivirus evolution|url=https://www.pnas.org/content/105/51/20362.short|publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences|data=2008-12-15|issn=0027-8424|pàgines=20362–20367|volum=105|exemplar=51|doi=10.1073/pnas.0807873105|llengua=en|nom=R. J.|cognom=Gifford|nom2=A.|cognom2=Katzourakis|nom3=M.|cognom3=Tristem|nom4=O. G.|cognom4=Pybus|nom5=M.|cognom5=Winters}}</ref>
Els '''lentivirus''' (de ''lenti'', prefix llatí de lent i virus) són un grup de [[virus]] de la [[Família (biologia)|família]] del [[retrovirus]] que es propaguen d'una manera molt lenta. Entre els seus membres s'hi troba el [[VIH]] (responsable de la [[sida|SIDA]]), el [[Virus de la immunodeficiència símia|VIS]] i el [[Virus de la immunodeficiència felina|VIF]].


Els lentivirus tenen la capacitat [[Integració genètica|d'integrar]] quantitats significativament grans d'[[ADN complementari]] dins el genoma de les [[Cèl·lula|cèl·lules]] hostes i poden [[Infecció|infectar]] eficientment cèl·lules que no es troben en [[Mitosi|divisió]], motiu pel qual són un dels mètodes més eficients per [[Vector viral|lliurar gens]] en [[teràpia gènica]].<ref>{{Ref-publicació|article=Gene delivery by lentivirus vectors|url=http://link.springer.com/10.1007/s12033-007-0010-8|publicació=Molecular Biotechnology|data=2007-06-29|issn=1073-6085|pàgines=184–204|volum=36|exemplar=3|doi=10.1007/s12033-007-0010-8|llengua=en|nom=Adam S.|cognom=Cockrell|nom2=Tal|cognom2=Kafri}}</ref> Poden esdevenir endogens si integren el seu genoma a les [[Cèl·lula germinal|cèl·lules germinals]] d'un hostes, provocant que la seva descendència l'[[Herència genètica|hereti]].
⚫
S'usa actualment com a [[vector viral]] en [[teràpia gènica]] per transmetre [[ADN]] en en el control de malalties com la [[sida]], el [[Malaltia de Parkinson|Parkinson]] i alguns tipus de [[càncers]].

⚫
S'usa actualment com a [[vector viral]] en [[teràpia gènica]] per transmetre material genètic en forma d'[[ADN]] o [[ARN]] en el control de malalties com la [[sida|SIDA]], el [[Malaltia de Parkinson|Parkinson]] i alguns tipus de [[càncers]].


Els lentivirus i vectors lentivirals de tercera generació es troben catalogats com a agents biològics de risc tipus 3, és a dir que poden causar malalties greus als humans i per tant poden representar un risc pels treballadors o propagar-se a la comunitat. En la manipulació de lentivirus s'exigeix per [[directiva europea]] l'ús de laboratoris de nivell de contenció biològica (NCB) tipus NCB-2 i pràctiques operatives NCB-3 en el cas de lentivirus humans o de simi.<ref>{{Ref-web|títol=Vectors virals - Comitè de Bioseguretat - UAB Barcelona|url=https://www.uab.cat/web/control-del-risc-biologic/treballar-amb-/vectors-virals-1345770528854.html|consulta=2019-11-13|llengua=|editor=Universitat Autònoma de Barcelona|data=|nom=Comitè de Bioseguretat}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Lentiviral Vectors (version 2.0)|url=https://researchcompliance.uc.edu/training/lentiviral-vectors/story_html5.html|consulta=2019-11-13|llengua=anglès|editor=University of Cincinnati|data=}}</ref>
Els lentivirus i vectors lentivirals de tercera generació es troben catalogats com a agents biològics de risc tipus 3, és a dir que poden causar malalties greus als humans i per tant poden representar un risc pels treballadors o propagar-se a la comunitat. En la manipulació de lentivirus s'exigeix per [[directiva europea]] l'ús de laboratoris de nivell de contenció biològica (NCB) tipus NCB-2 i pràctiques operatives NCB-3 en el cas de lentivirus humans o de simi.<ref>{{Ref-web|títol=Vectors virals - Comitè de Bioseguretat - UAB Barcelona|url=https://www.uab.cat/web/control-del-risc-biologic/treballar-amb-/vectors-virals-1345770528854.html|consulta=2019-11-13|llengua=|editor=Universitat Autònoma de Barcelona|data=|nom=Comitè de Bioseguretat}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Lentiviral Vectors (version 2.0)|url=https://researchcompliance.uc.edu/training/lentiviral-vectors/story_html5.html|consulta=2019-11-13|llengua=anglès|editor=University of Cincinnati|data=}}</ref>

Revisió del 21:17, 13 nov 2019

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula d'ésser viuLentivirus
Lentivirus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePararnavirae
FílumArtverviricota
ClasseRevtraviricetes
OrdreOrtervirales
FamíliaRetroviridae
SubfamíliaOrthoretrovirinae
GènereLentivirus Modifica el valor a Wikidata
Tipus taxonòmicHuman immunodeficiency virus 1 Modifica el valor a Wikidata
Espècies

Els lentivirus (de lenti, prefix llatí de lent i virus) són un gènere de virus de la família dels retrovirus que causen malalties cròniques i mortals caracteritzades per llargs períodes d'incubació "silenciosa",[1] afectant a humans i altres espècies de mamífers.[2][3] El lentivirus més conegut i estudiat és el Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH), causant de la SIDA. Els lentivirus també tenen com a hostes els simis[4] (VIS), les vaques[5], les cabres[6], els cavalls[7], els gats[8] (VIF) i les ovelles[9].[3] També se n'ha descobert en micos[10], lèmurs[11], lèmurs voladors malais[12] (que no són ni lèmurs ni un primats), conills[13] i fures[14]. Els lentivirus es troben distribuïts mundialment i, contràriament al que es pensava, diversos estudis evidencien que el seu orígen no és relativament recent sinó que varen emergir fa milions d'anys.[15][16]

Els lentivirus tenen la capacitat d'integrar quantitats significativament grans d'ADN complementari dins el genoma de les cèl·lules hostes i poden infectar eficientment cèl·lules que no es troben en divisió, motiu pel qual són un dels mètodes més eficients per lliurar gens en teràpia gènica.[17] Poden esdevenir endogens si integren el seu genoma a les cèl·lules germinals d'un hostes, provocant que la seva descendència l'hereti.

S'usa actualment com a vector viral en teràpia gènica per transmetre material genètic en forma d'ADN o ARN en el control de malalties com la SIDA, el Parkinson i alguns tipus de càncers.

Els lentivirus i vectors lentivirals de tercera generació es troben catalogats com a agents biològics de risc tipus 3, és a dir que poden causar malalties greus als humans i per tant poden representar un risc pels treballadors o propagar-se a la comunitat. En la manipulació de lentivirus s'exigeix per directiva europea l'ús de laboratoris de nivell de contenció biològica (NCB) tipus NCB-2 i pràctiques operatives NCB-3 en el cas de lentivirus humans o de simi.[18][19]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lentivirus
  1. ↑ Haase, Ashley T. «Pathogenesis of lentivirus infections» (en anglès). Nature, 322, 6075, 1986-07, pàg. 130–136. DOI: 10.1038/322130a0. ISSN: 1476-4687.
  2. ↑ Gifford, Robert J. «Viral evolution in deep time: lentiviruses and mammals». Trends in Genetics, 28, 2, 01-02-2012, pàg. 89–100. DOI: 10.1016/j.tig.2011.11.003. ISSN: 0168-9525.
  3. ↑ 3,0 3,1 Meštrović, Tomislav. «What is Lentivirus?» (en anglès). Medical Life Sciences, 19-05-2010. [Consulta: 13 novembre 2019].
  4. ↑ Sharp, Paul M.; Rayner, Julian C.; Hahn, Beatrice H. «Great Apes and Zoonoses» (en anglès). Science, 340, 6130, 19-04-2013, pàg. 284–286. DOI: 10.1126/science.1236958. ISSN: 0036-8075. PMID: 23599472.
  5. ↑ Suarez, David L.; Whetstone, Cecelia A. «Identification of Hypervariable and Conserved Regions in the Surface Envelope Gene in the Bovine Lentivirus». Virology, 212, 2, 01-10-1995, pàg. 728–733. DOI: 10.1006/viro.1995.1532. ISSN: 0042-6822.
  6. ↑ Grego, Elena; Bertolotti, Luigi; Quasso, Antonio; Profiti, Margherita; Lacerenza, Daniela «Genetic characterization of small ruminant lentivirus in Italian mixed flocks: evidence for a novel genotype circulating in a local goat population». Journal of General Virology,, 88, 12, 2007, pàg. 3423–3427. DOI: 10.1099/vir.0.83292-0. ISSN: 0022-1317.
  7. ↑ McGuire, T. C.; O'Rourke, K. I.; Perryman, L. E. «Immunopathogenesis of equine infectious anemia lentivirus disease.». Developments in biological standardization, 72, 1990, pàg. 31–37. ISSN: 0301-5149. PMID: 2178127.
  8. ↑ Dow, S. W.; Poss, M. L.; Hoover, E. A. «Feline immunodeficiency virus: a neurotropic lentivirus.». Journal of acquired immune deficiency syndromes, 3, 7, 1990, pàg. 658–668. ISSN: 0894-9255. PMID: 2161920.
  9. ↑ Turelli, P.; Pétursson, G.; Guiguen, F.; Mornex, J. F.; Vigne, R. «Replication properties of dUTPase-deficient mutants of caprine and ovine lentiviruses.» (en anglès). Journal of Virology, 70, 2, 01-02-1996, pàg. 1213–1217. ISSN: 0022-538X. PMID: 8551582.
  10. ↑ Müller, M. C.; Saksena, N. K.; Nerrienet, E.; Chappey, C.; Hervé, V. M. «Simian immunodeficiency viruses from central and western Africa: evidence for a new species-specific lentivirus in tantalus monkeys.» (en anglès). Journal of Virology, 67, 3, 01-03-1993, pàg. 1227–1235. ISSN: 0022-538X. PMID: 8437214.
  11. ↑ Münch, Jan; Kirchhoff, Frank. Chapter 1 - Natural SIV Infection: Virological Aspects. Boston: Academic Press, 2012, p. 3–45. ISBN 9780123877154. 
  12. ↑ Hron, Tomáš; Fábryová, Helena; Pačes, Jan; Elleder, Daniel «Endogenous lentivirus in Malayan colugo (Galeopterus variegatus), a close relative of primates». Retrovirology, 11, 1, 04-10-2014, pàg. 84. DOI: 10.1186/s12977-014-0084-x. ISSN: 1742-4690. PMC: PMC4198772. PMID: 25280529.
  13. ↑ Katzourakis, A.; Tristem, M.; Pybus, O. G.; Gifford, R. J. «Discovery and analysis of the first endogenous lentivirus» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 104, 15, 23-03-2007, pàg. 6261–6265. DOI: 10.1073/pnas.0700471104. ISSN: 0027-8424.
  14. ↑ Cui, Jie; Holmes, Edward C. «Endogenous Lentiviruses in the Ferret Genome» (en anglès). Journal of Virology, 86, 6, 15-03-2012, pàg. 3383–3385. DOI: 10.1128/JVI.06652-11. ISSN: 0022-538X. PMID: 22238305.
  15. ↑ Katzourakis, A.; Tristem, M.; Pybus, O. G.; Gifford, R. J. «Discovery and analysis of the first endogenous lentivirus» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 104, 15, 23-03-2007, pàg. 6261–6265. DOI: 10.1073/pnas.0700471104. ISSN: 0027-8424.
  16. ↑ Gifford, R. J.; Katzourakis, A.; Tristem, M.; Pybus, O. G.; Winters, M. «A transitional endogenous lentivirus from the genome of a basal primate and implications for lentivirus evolution» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 105, 51, 15-12-2008, pàg. 20362–20367. DOI: 10.1073/pnas.0807873105. ISSN: 0027-8424.
  17. ↑ Cockrell, Adam S.; Kafri, Tal «Gene delivery by lentivirus vectors» (en anglès). Molecular Biotechnology, 36, 3, 29-06-2007, pàg. 184–204. DOI: 10.1007/s12033-007-0010-8. ISSN: 1073-6085.
  18. ↑ «Vectors virals - Comitè de Bioseguretat - UAB Barcelona». Universitat Autònoma de Barcelona. [Consulta: 13 novembre 2019].
  19. ↑ «Lentiviral Vectors (version 2.0)» (en anglès). University of Cincinnati. [Consulta: 13 novembre 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lentivirus&oldid=22336918»