Interocepció: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 86: Línia 86:


== Interocepció i salut mental ==
== Interocepció i salut mental ==

=== Trastorn per estrès posttraumàtic ===
Els estudis de [[neuroimatge]] funcional han demostrat que els pacients amb [[trastorn per estrès posttraumàtic]] (TEPT) presenten una activació disminuïda en l'ínsula anterior dreta, una regió del cervell que és en gran part responsable d'identificar el desajustament entre els estats [[Cognició|cognitius]] i els interoceptius.<ref name=":4">{{Ref-publicació|article=Neural Correlates of Psychotherapeutic Treatment of Post-traumatic Stress Disorder: A Systematic Literature Review|url=https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fpsyt.2017.00085/full|publicació=Frontiers in Psychiatry|data=2017|issn=1664-0640|volum=8|doi=10.3389/fpsyt.2017.00085|llengua=English|nom=Kathrin|cognom=Malejko|nom2=Birgit|cognom2=Abler|nom3=Paul L.|cognom3=Plener|nom4=Joana|cognom4=Straub}}</ref> A més, pel fet que els pacients amb TEPT han mostrat una activació disminuïda dins de molts nodes de la via homeostàtica de la làmina I, una via a través de la qual el [[tàlem]] envia informació interoceptiva a l'[[Lòbul de l'ínsula|ínsula]] anterior i al cíngol anterior, s'ha suggerit que els pacients amb TEPT possiblement experimenten una consciència interoceptiva reduïda.<ref name=":4" /> Propostes com l'[[Experiència Somàtica]] (Somatic Experiencing) utilitzen un enfocament interoceptiu per a tractar el trauma del TEPT.<ref>{{Ref-publicació|article=Somatic experiencing: using interoception and proprioception as core elements of trauma therapy|url=https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fpsyg.2015.00093/full|publicació=Frontiers in Psychology|data=2015|issn=1664-1078|volum=6|doi=10.3389/fpsyg.2015.00093|llengua=English|nom=Peter|cognom=Payne|nom2=Peter A.|cognom2=Levine|nom3=Mardi A.|cognom3=Crane-Godreau}}</ref>

=== Anorexia nerviosa ===
=== Anorexia nerviosa ===
L'[[anorèxia nerviosa]] (AN) ha estat associada amb alteracions interoceptives. Les persones que pateixen anorèxia nerviosa sovint desenvolupen insensibilitat cap a les senyals interoceptives de la gana. Alhora, presenten percepcions distorsionades, tant interoceptives (vagues sensacions de plenitud o incapacitat de reconeixement dels estats corporals) com exteroceptives (por d'engreixar).<ref name=":1" /> Les disfuncions interoceptives de l'AN també es poden entendre en termes de "disregulació emocional", "poca tolerància a l'angoixa", i sobretot [[Alexitímia|"alexitimia]]" (incapacitat de discriminar entre els estats corporals i emocionals).<ref name=":1" />
L'[[anorèxia nerviosa]] (AN) ha estat associada amb alteracions interoceptives. Les persones que pateixen anorèxia nerviosa sovint desenvolupen insensibilitat cap a les senyals interoceptives de la gana. Alhora, presenten percepcions distorsionades, tant interoceptives (vagues sensacions de plenitud o incapacitat de reconeixement dels estats corporals) com exteroceptives (por d'engreixar).<ref name=":1" /> Les disfuncions interoceptives de l'AN també es poden entendre en termes de "disregulació emocional", "poca tolerància a l'angoixa", i sobretot [[Alexitímia|"alexitimia]]" (incapacitat de discriminar entre els estats corporals i emocionals).<ref name=":1" />
Línia 99: Línia 103:


D'altra banda, paciente amb BN mostren una major consciència interoceptiva i un estil d’atribució negatiu cap a les sensacions interoceptives.<ref name=":1" />
D'altra banda, paciente amb BN mostren una major consciència interoceptiva i un estil d’atribució negatiu cap a les sensacions interoceptives.<ref name=":1" />

=== Trastorn depressiu major ===
El [[trastorn depressiu major]] (TDM) s'ha relacionat teòricament amb la disfunció interoceptiva. Els estudis han demostrat que les dones amb TDM<ref>{{Ref-publicació|article=Interoceptive awareness, positive affect, and decision making in Major Depressive Disorder|cognom=Furman|nom5=Ian H.|cognom4=Thompson|nom4=Renee J.|cognom3=Bhattacharjee|nom3=Kalpa|cognom2=Waugh|nom2=Christian E.|nom=Daniella J.|url=http://dx.doi.org/10.1016/j.jad.2013.06.044|doi=10.1016/j.jad.2013.06.044|exemplar=2|volum=151|pàgines=780–785|issn=0165-0327|data=2013-11|publicació=Journal of Affective Disorders|cognom5=Gotlib}}</ref> són menys precises en les tasques de comptatge de batecs que els homes amb TDM i que, en general, els pacients amb TDM són menys precisos en el recompte de batecs que els pacients amb trastorns de pànic o ansietat.<ref>{{Ref-publicació|article=Heartbeat evoked potentials mirror altered body perception in depressed patients|nom=Janneke|nom4=Stefan|cognom3=Bär|nom3=Karl-Jürgen|cognom2=Viola|nom2=Filipa Campos|cognom=Terhaar|llengua=en|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1388245712002258|doi=10.1016/j.clinph.2012.02.086|exemplar=10|volum=123|pàgines=1950–1957|issn=1388-2457|data=2012-10-01|publicació=Clinical Neurophysiology|cognom4=Debener}}</ref> No obstant això, els pacients amb TDM no sempre presenten una precisió interoceptiva cardíaca reduïda; els pacients deprimits que experimenten alts nivells d'ansietat seran més precisos en les tasques de detecció de batecs que els pacients deprimits amb nivells més baixos d'ansietat.<ref>{{Ref-publicació|article=Heartbeat perception in depression|nom=Barnaby D.|nom4=Andrew D.|cognom3=Ogilvie|nom3=Alan D.|cognom2=Dalgleish|nom2=Tim|cognom=Dunn|llengua=en|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0005796706002105|doi=10.1016/j.brat.2006.09.008|exemplar=8|volum=45|pàgines=1921–1930|issn=0005-7967|data=2007-08-01|publicació=Behaviour Research and Therapy|cognom4=Lawrence}}</ref>


=== Trastorn de símptomes somàtics ===
=== Trastorn de símptomes somàtics ===
Línia 109: Línia 116:
=== Trastorn obsessivocompulsiu ===
=== Trastorn obsessivocompulsiu ===
Els resultats d'un estudi que investiga la relació entre el [[trastorn obsessivocompulsiu]] (TOC) i les senyals internes del cos van trobar que els pacients amb TOC eren més precisos en una tasca de percepció dels batecs del cor que els subjectes control sans, degut al seu [[control hiperactiu]] que es veu reflexat en la sensibilitat interoceptiva. A més, aquesta característica facilita la discriminació entre els pacients amb TOC i pacients amb [[trastorn de pànic]].<ref>{{Ref-publicació|article=The inner world of overactive monitoring: neural markers of interoception in obsessive-compulsive disorder|cognom=Yoris|nom5=M.|cognom4=Santamaría-García|nom4=H.|cognom3=Traiber|nom3=L.|cognom2=García|nom2=A. M.|nom=A.|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/28374658/|doi=10.1017/S0033291717000368|exemplar=11|volum=47|pàgines=1957–1970|pmid=28374658|issn=1469-8978|data=2017-08|publicació=Psychological Medicine|cognom5=Martorell}}</ref>
Els resultats d'un estudi que investiga la relació entre el [[trastorn obsessivocompulsiu]] (TOC) i les senyals internes del cos van trobar que els pacients amb TOC eren més precisos en una tasca de percepció dels batecs del cor que els subjectes control sans, degut al seu [[control hiperactiu]] que es veu reflexat en la sensibilitat interoceptiva. A més, aquesta característica facilita la discriminació entre els pacients amb TOC i pacients amb [[trastorn de pànic]].<ref>{{Ref-publicació|article=The inner world of overactive monitoring: neural markers of interoception in obsessive-compulsive disorder|cognom=Yoris|nom5=M.|cognom4=Santamaría-García|nom4=H.|cognom3=Traiber|nom3=L.|cognom2=García|nom2=A. M.|nom=A.|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/28374658/|doi=10.1017/S0033291717000368|exemplar=11|volum=47|pàgines=1957–1970|pmid=28374658|issn=1469-8978|data=2017-08|publicació=Psychological Medicine|cognom5=Martorell}}</ref>

=== Trastorn de l'espectre autista ===
Els pacients amb [[trastorn de l'espectre autista]] (TEA) poden tenir una consciència interoceptiva més deficient que les persones que no presenten aquest trastorn. Es planteja la hipòtesi que aquesta disminució en la precisió interoceptiva es deu a l'[[alexitímia]], que sovint s'associa amb el TEA.<ref name=":5">{{Ref-publicació|article=Interoception and psychopathology: A developmental neuroscience perspective|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S187892931630127X|publicació=Developmental Cognitive Neuroscience|data=2017-02-01|issn=1878-9293|pàgines=45–56|volum=23|doi=10.1016/j.dcn.2016.12.006|llengua=en}}</ref> No obstant això, també s'ha trobat que els infants amb TEA mostren una major sensibilitat interoceptiva que els infants sense TEA quan es mesura durant un període de temps prolongat.<ref name=":5" /> Es necessita més recerca sobre la relació entre la interocepció i el TEA per a comprendre completament l'aspecte interoceptiu del trastorn.


== Teories actuals de processament interospectiu ==
== Teories actuals de processament interospectiu ==

Revisió del 23:24, 6 des 2020

La interocepció és un sistema neural afavoridor de l'homeòstasi, que realitza un censat d'informació visceral (tractes digestiu i genitourinari, aparells cardiovascular i respiratori), de receptors vasculars de pressió, temperatura i soluts químics, i nociceptors situats en teixits profunds (músculs i articulacions) i superficials (pell).[1]

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Adriana Devant hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.

Història i etimologia

Facetes de la interocepció

Interocepció fisiològica

Sistema cardiovascular

L'interocepció cardíaca ha estat bastant estudiada com a mètode per a avaluar la sensació interoceptiva. Aquest mètode ha estat mesurat i avaluat mitjançant diferents tasques com comptar els batecs del cor,[2] fer cops amb el dit al ritme dels batecs del cor[3] i mesurar-ho, detectar el ritme cardíac[4][5] i realitzar tasques d'atenció al ritme cardíac.[6][7]

Aquesta taula mostra les tasques més utilizades per a mesurar i avaluar la interocepció cardiovascular, desglossades segons les facetes que posen a prova. Els exemplars mostrats a l'inferior fan referència als investigadors o estudis específics que van desenvolupar la tasca.[8]

La tasca de comptar els batecs del cor consisteix en demanar als participants que comptin el nombre de batecs que senten durant períodes curts de temps. Posteriorment, es comparen els resultats presentats pel participant amb la mesura exacta de batecs produïts pel seu cor, obtinguda amb un electrocardiograma. D'aquesta manera, es mesura l'atenció del participant cap al seu propi ritme cardíac, l'exactitud amb la qual ho percep i l'habilitat d'aquest per a informar sobre la mesura. Tanmateix, els resultats poden veure's influenciats pels coneixements previs i preexistents del seu ritme cardíac[9][10] i per una insensibilitat pel canvi de ritme cardíac.[11] Les tasques de detecció de canvis del ritmo cardíac funcionen de la següent manera. Es presenta al participant un to musical que sona simultàniament o no simultàniament amb el seu ritme cardíac, i se li pregunta si el seu ritmo cardíac és simulani o no amb els tons. La detecció de batecs del cor s'utilitza habitualment a causa de la seva capacitat per discernir el rendiment d'un individu per sobre dels nivells d'atzar, els també anomenats "bons detectors". Tanmateix, les freqüències de detecció presentades pels participants en aquestes tasques són sovint només del 35%.[8] També mesura l'atenció, detecció, exactitud i autoinforme del participant sobre el procés interoceptiu.[8] Per última, les tasques d'atenció al ritme cardíac son les més minimalistes i inclouen simplement la dirección top-down de l'atenció cap sensacions interoceptives com la freqüència cardíaca, la respiració, o l'estómac.[7]

La majoria de percepcions sobre les sensacions del ritme cardíac passen durant un període de pertorbació homeostàtica, com per exemple, quan l'estat del cos convia per influences internes o externes (com elevats estats d'arousal o esforç físic: p.ex. pujar a una muntanya russa, mirar una pel·lícula de terror, ansietat al parlar en públic, o tenir un atac de pànic). Per aquesta raó, a vegades, la interocepció cardíaca és estudiada induint pertorbacions de l'estat corporal. Això pot ser produit farmacològicament utilitzant drogues semblants a l'adrenalina, com l'isoproterenol, que imita l''activació del sistema nerviós simpàtic,[12] produint un augment en la freqüència cardíaca i respiratòria, semblant a la resposta del "sistema lluita-fugida".[13][14] Aquesta aproximación, proveeix unes bases fisiològiques per a poder comprendre trastorns psiquiàtrics i neurològics caracteritzats per un augment de l'activitat del sistema nerviós simpàtic.[12]

Sistema respiratori i quimioreceptiu

La percepción interoceptiva respiratòria es diferencia d'altres símptomes fisiològics a causa de la capacitat individual per realizar un control voluntari sobre el sistema, amb exercicis de respiració o amb la respiració controlada.[15] Aquest sistema es mesura sovint mitjançant càrregues respiratòries restrictives[16] i/o inhalació de CO2,[17] que estan dissenyades per imitar les sensacions respiratòries treballades.

La dispneaés una sensació comunament viscuda durant els atacs de pànic. Tanmateix, degut al control voluntari de la respiració, per a quantificar aquest domini de la interocepció, sovint calen controls experimentals molt més elaborats que en la interocepció cardíaca.

Sistemes gastrointestinal i genitourinari

Per a més informació: fam (estat motivacional)

La fam i la plenitud són les sensacions interoceptives relacionades amb els sistemes gastrointestinal i genitourinari més comunes. Aquestes són senyals homeostàtiques que indiquen a l'individu quan començar i quan parar de menjar. Durant les tasques d'atenció interoceptiva gastrointestinal, la insula mitjana dorsal, que serveix com a còrtex sensorial primària del cervell per representar tant els senyals viscerals del cos com els senyals gustatius de la boca i la llengua, resulta ser una regió en què es pugui produir aquesta integració pel processament del gust.[18]

Les distensions rectals i de la bufeta s’utilitzen com a mètode per a pertorbar l'ambient homeostàtic dels sistemes gastrointestinal i genitourinari, mitjançant la col·locació de catèters de baló que es poden inflar per aconseguir diferents intensitats d'estímuls. A més, s'han utilitzat paradigmes d'aprenentatge associatiu de la por per estudiar com els senyals inofensius poden conduir a estats anormals d'hipersensibilitat i ansietat gastrointestinal.[19]

La teràpia de biofeedback s'ha utilitzat en persones amb interocepció gastrointestinal alterada i ha mostrat resultats positius en alguns pacients.[20]

Sistema termoregulador

Es creu que la temperatura i el dolor es representen com a "sentiments" de frescor/calidesa i agradable/desagradable al cervell. Aquestes característiques afectives i sensorials de la termoregulació poden motivar determinades respostes comportamentals depenent de l'estat del cos (per exemple, moure's d'un espai on fa massa calor cap a un espai més fresc). Es creu que aquestes pertorbacions de l'ambient homeostàtic intern d'un organisme són aspectes claus d'un procés emocional que dóna lloc a estats emocionals, i s'ha proposat que siguin representats principalment per l'escorça insular com a sentiments.[21] Aquests sentiments influeixen en les pulsions quan s’activa l'escorça cingulada anterior.

Sistema nociceptiu

La nocicepció fa referència a la recepció i processament d'estímuls, dels quals resulta la sensació de dolor, pel sistema nerviós central. Estudis d'imatges cerebrals funcionals durant l'estimulació dolorosa de la pell amb sondes escalfades, durant la compressió mecànica i la descàrrega elèctrica, han suggerit que l'escorça insular s’activa de manera destacada durant el processament del dolor.[22] Així, si bé el dolor es va considerar una vegada com una sensació exteroceptiva, basat en imatges funcionals i proves anatòmiques, ara s’entén que té un component interoceptiu.

Sistemes endocrí i immunitari

El sistema endocríi immunitari són sistemes corporals que ajuden al control homeostàtic i a l'al·lostasis. Els desequilibris en aquests sistemes, juntament amb altres factors genètics i socials, poden estar relacionats amb la desregulació interoceptiva en la depressió.[23] Aquests canvis al·lostàtics augmentats poden causar una hiperconsciència dels senyals interoceptus i una hipoconsciència dels senyals exteroceptius en pacients amb depressió.[24]

Tacte suau

El tacte suau fa referència a l'estimulació de les neurones aferents tàctils C, que tenen una velocitat de conducció lenta i no estan mielinitzades. Això s’acompanya d'una sensació agradable, de plaer, i s’ha comparat amb altres modalitats interoceptives com la termoregulació i la nocicepció a causa de les similituds en la funció anatòmica.[25] El tacte suau activa la ínsula en lloc de l'escorça somatosensorial. Això indica que té una importància afectiva absent a les fibres Aβ. Atès que el tacte suau utilitza una via separada, pot tenir una rellevància social, permetent al cos separar el "soroll" dels estímuls externs dels estímuls que evoquen un sentiment afectiu.[25]

Vies neuroanatòmiques

Existeixen múltiples camins neurals que transmeten informació relacionada amb la intercepció processada al cos. Aquests camins inclouen la lamina I de la via espinotalàmica, la via viscerosensitiva i la via somatosensorial.

Lamina I de la via espinotalàmica

La làmina I de la via espinotalàmica és comunament coneguda per portar informació al cervell sobre temperatura i dolor, tot i que es creu que aquesta transmet també informació sobre la condició homeostàtica del cos[26]. El recorregut és el següent:

Via viscerosensitiva

La via viscerosensitiva transmet informació visceral sobre els òrgans al cervell. El recorregut és el següent:

Via somatosensorial

Vegeu també: sistema somatosensorial.

La via somatosensorial transmet informació sobre propiocepció i tacte discriminatiu al cervell a través de diferents receptors de la pell. El recorregut és el següent:

Processament cortical de la interocepció

Tàlem

Durant el processament interoceptiu, el tàlem rep tant senyals d'aferents simpàtics com parasimpàtics.  La informació simpàtica arriba al nucli ventromedial posterior del tàlem (VMpo). Estudis previs en el macaco, han identificar que arriben a la part posterior del nucli ventromedial posterior a través de les neurones espinotalades de la làmina I. El VMpo és important per la sensació de dolor i de temperatura. En canvi, la informació parasimpàtica arriba al nucli basal ventromedial del tàlem (VMb).

Escorça insular

Hi ha experiments que demostren l'activació de la insula quan es fan conscients les sensacions interoceptives. La informació interoceptiva arriba a les regions posteriors i medials. En casos excepcionals, també s’han detectat activacions en les regions anteriors. La regió dorsal de la insula mostra connectivitat amb la xarxa somatosensorial, mentre que la regió ventral està relacionada amb l'ansietat. Per tant, la insula està plenament implicada en la integració de la informació interoceptiva. Lamina I espinotalamica i vagal aferents es una vegada arriben al tàlem, es projecten a la insula dorsal posterior i medial respectivament.  Allà, la informació viatja cap a l'interior posterior i mitjà, que combina informació visceral i somatosensorial.

Escorça insular anterior

Estudis a partir d'imatges corroboren la importància del còrtex insular anterior com a base per l'avaluació subjectiva sobre com ens sentim, sobre la condició d'un mateix. La insula ha estat considerada com a escorça del sistema límbic a causa de la seva associació amb la sensació visceral. Sorgeixen sensacions que ens generen coneixement sobre nosaltres mateixos a partir de la informació homeostàsica del cos.

Escorça cingulada anterior

L'escorça cingulada anterior està relacionada amb la motivació i està associada amb el control de les emocions i d'un mateix.

Escorça somatosensorial

A través d'estudis de lesions i tractaments farmacològics en éssers humans, s’ha comprovat que la insula i l'escorça cingulada anterior no són crítics ni únics en la sensibilització interoceptiva. Quan es l'estímul interoceptiu arriba a aquestes dues regions i les activa, també s’activa l'escorça somatosensorial. Per tant, es consideren dues possibilitats: una en la qual la informació aferent visceral que es projecten a la insula, i l'altra en la qual la informació aferent de la pell es projecta cap a l'escorça somatosensorial. Aquesta informació interoceptiva no arriba a l'escorça somatosensorial a través de les vies interoceptives, sinó que arriba a través de les vies aferents del pròpies del sistema somatosensorial, les quals proporcionen al cervell la informació corporal.

Interocepció i emoció

La interocepció i l'experiència emocional estan molt relacionades. A finals del segle XIX, en Charles Darwin va estudiar com s'involucren les sensacions de les vísceres i la por, descrivint les similituds entre les reaccions en humans i animals en el seu llibre L'expressió de les emocions en l'home i en els animalss. [27]Després, en William James i en Carl Lange van desenvolupar la teoria de l'emoció de Jamnes-Lange, on declaraven que les sensacions del cos proporcionaven les bases per l'experiència emocional[28]. La hipòtesi del marcador somàtic, proposada per Antonio Damasio, va expandir la teoria James-Lange i va declarar que les decisions i les conductes resultants estan òptimament guiades per patrons fisiològics d'interocepció i informació emocional. Els models subsegüents que se centren en la neurobiologia dels estats sentimentals van emfatitzar que la localització dels diferents estats fisiològics del cos al cervell són els ingredients crítics per l'experiència emocional i la consciència. A un altre model, Bud Craig argumenta que l'encreuat de la intercepció i els processos homeostàtics són els responsables d'iniciar i mantenir els estats emocionals i de proporcionar l'autoconsciència.

Interocepció i salut mental

Trastorn per estrès posttraumàtic

Els estudis de neuroimatge funcional han demostrat que els pacients amb trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT) presenten una activació disminuïda en l'ínsula anterior dreta, una regió del cervell que és en gran part responsable d'identificar el desajustament entre els estats cognitius i els interoceptius.[29] A més, pel fet que els pacients amb TEPT han mostrat una activació disminuïda dins de molts nodes de la via homeostàtica de la làmina I, una via a través de la qual el tàlem envia informació interoceptiva a l'ínsula anterior i al cíngol anterior, s'ha suggerit que els pacients amb TEPT possiblement experimenten una consciència interoceptiva reduïda.[29] Propostes com l'Experiència Somàtica (Somatic Experiencing) utilitzen un enfocament interoceptiu per a tractar el trauma del TEPT.[30]

Anorexia nerviosa

L'anorèxia nerviosa (AN) ha estat associada amb alteracions interoceptives. Les persones que pateixen anorèxia nerviosa sovint desenvolupen insensibilitat cap a les senyals interoceptives de la gana. Alhora, presenten percepcions distorsionades, tant interoceptives (vagues sensacions de plenitud o incapacitat de reconeixement dels estats corporals) com exteroceptives (por d'engreixar).[8] Les disfuncions interoceptives de l'AN també es poden entendre en termes de "disregulació emocional", "poca tolerància a l'angoixa", i sobretot "alexitimia" (incapacitat de discriminar entre els estats corporals i emocionals).[8]

Els fenotips ansiosos observats en pacients amb AN durant l'anticipació dels àpats, és explicada, en part, per una percepció interoceptiva alterada durant aquesta.[31]

Estudis recents proposen que es podrien desenvolupar nous tractaments acompanyats amb una exposició farmacològica focalitzada cap a les sensacions interoceptives. Per exemple, l’aplicació repetida d’infusions d’isoproterenol durant el període previ a menjar podria reduir la resposta anticipada interoceptiva esbiaixada (BIAS) en l'AN, invertint les temudes associacions d’estímul-resposta amb l’alimentació. Per tant, reduir el BIAS, podria ajudar a reduir la por intensa a engreixar, que és una característica fonamental d’aquesta malaltia.[8]

Bulimia nerviosa

Els estudis suggereixen que els i les pacients amb bulímia nerviosa (BN) i ja recuperats i recuperades presenten un processament sensorial interoceptiu anormal[32] i una consciència interoceptiva reduida en condicions de repòs.[33] Per tant, els dèficits interoceptius poden ser un factor explicatiu de la bretxa existent entre la disfunció cerebral i la presentació de símptomes en la BN[32], i la gran varietat d'aquests.[33]

Concretament, els i les pacients amb BN presenten una sensibilitat reduïda a altres tipus de sensacions internes i externes, presentant llindars elevats pel dolor en comparació amb els subjectes sans[34] i una capacitat gàstrica major (els patients amb BN van reportar nivells de sacietat semblants a subjectes sans, tot i haver ingerit més quantitat de menjar)[35]. La literatura de neuroimatge suggereix un patró de processament interoceptiu anormal en pacients amb BN basat en un augment de l'activitat i el volum a l'ínsula i l'escorça cingulada anterior (regions associades a la interocepció i al processament del gust) quan es mira el menjar.[36]

D'altra banda, paciente amb BN mostren una major consciència interoceptiva i un estil d’atribució negatiu cap a les sensacions interoceptives.[8]

Trastorn depressiu major

El trastorn depressiu major (TDM) s'ha relacionat teòricament amb la disfunció interoceptiva. Els estudis han demostrat que les dones amb TDM[37] són menys precises en les tasques de comptatge de batecs que els homes amb TDM i que, en general, els pacients amb TDM són menys precisos en el recompte de batecs que els pacients amb trastorns de pànic o ansietat.[38] No obstant això, els pacients amb TDM no sempre presenten una precisió interoceptiva cardíaca reduïda; els pacients deprimits que experimenten alts nivells d'ansietat seran més precisos en les tasques de detecció de batecs que els pacients deprimits amb nivells més baixos d'ansietat.[39]

Trastorn de símptomes somàtics

Els pacients amb trastorn de símptomes somàtics obtenen puntuacions inferiors a les tasques de detecció dels batecs del cor que els subjectes sans del grup control, cosa que suggereix que la precisió de percepció interoceptiva és pobra en els trastorns psicosomàtics.[40] També s’ha comprovat que els pacients amb trastorns psicosomàtics que estan angoixats o estressats, durant les proves de córrer a la cinta, presenten incomoditat i molèsties físics a una freqüència cardíaca més baixa. Això implica una tolerància interoceptiva a l’angoixa més baixa en trastorns de símptomes somàtics amb afeccions psiquiàtriques comòrbides.[41]

Sembla ser que els símptomes interoceptius en els trastorns dels símptomes somàtics podrien ser produits per la superposició entre els símptomes de l'ansietat i la depressió, produits per un augment de senyals neuronals anticipatòries a les regions interoceptives del cervell, incloses la ínsula i el cingulat anterior.[42]

Els tractaments del trastorn de símptomes somàtics, poden tenir una base en la identificació d’errors de predicció interoceptiva en pacients amb aquest trastorn. Per exemple, un estudi del condicionament de la por interoceptiu en condicions de dolor crònic va suggerir que la por al dolor derivada d’errors de predicció interoceptiva podia ser un poderós motivador dels trastorns de símptomes somàtics.[43] A més, es va trobar que el temor interoceptiu mediava la relació entre l'atenció i vigilància corporal i el dolor toràcic en pacients amb dolor toràcic no cardíac.[44]

Trastorn obsessivocompulsiu

Els resultats d'un estudi que investiga la relació entre el trastorn obsessivocompulsiu (TOC) i les senyals internes del cos van trobar que els pacients amb TOC eren més precisos en una tasca de percepció dels batecs del cor que els subjectes control sans, degut al seu control hiperactiu que es veu reflexat en la sensibilitat interoceptiva. A més, aquesta característica facilita la discriminació entre els pacients amb TOC i pacients amb trastorn de pànic.[45]

Trastorn de l'espectre autista

Els pacients amb trastorn de l'espectre autista (TEA) poden tenir una consciència interoceptiva més deficient que les persones que no presenten aquest trastorn. Es planteja la hipòtesi que aquesta disminució en la precisió interoceptiva es deu a l'alexitímia, que sovint s'associa amb el TEA.[46] No obstant això, també s'ha trobat que els infants amb TEA mostren una major sensibilitat interoceptiva que els infants sense TEA quan es mesura durant un període de temps prolongat.[46] Es necessita més recerca sobre la relació entre la interocepció i el TEA per a comprendre completament l'aspecte interoceptiu del trastorn.

Teories actuals de processament interospectiu

Codi d'intersecció predictiva amb cos (EPIC)

Durant moltes dècades es va entendre el cervell com un òrgan amb un funcionament de estímul-resposta, el qual es creia que funcionava amb neurones individuals que romanen inactives fins que són estimulades. En canvi, en els últims anys s’ha demostrat que el cervell no funciona així, sinó que és un generador d’inferència activa, és a dir, a partir de l’experiència passada es creen probabilitats que ens permeten predir. En altres paraules, el cervell crea representacions neuronals construïdes a partir de l’experiència prèvia. Això és proposat pel model de codificació d’intercepció perceptiva (EPIC). Aquestes prediccions, juntament amb senyals sensorials entrants, permeten al cervell calcular un error de predicció.  Els errors de predicció interoceptius indiquen l'aparició de discrepàncies dins del cos, que el cervell intenta minimitzar.

Recerca i tractaments

A mesura que augmenta l’atenció a la interocepció entre la comunitat científica, apareixen nous mètodes de recerca i tipus de tractament. La investigació contínua en interocepció ha demostrat la importància de tenir en compte les alteracions dels sistemes interoceptius. Això permet als investigadors documentar i estudiar els efectes dels estats no basals, és a dir, alterats, que es produeixen en moments de pànic o ansietat. També proporciona al participant la capacitat de mesurar la intensitat de les seves sensacions interoceptives, mitjançant diverses tècniques com intervencions farmacològiques, l'ús de catèters de baló o el recompte dels batecs del cor.[8]

Per tant, com hem vist fins ara, l’estudi de la interocepció en psicopatologia representa una via viable per a la investigació clínica i translacional en psiquiatria amb un marc conceptual ben establert rellevant per a una varietat de trastorns psiquiàtrics, una base neuronal, biomarcadors mesurables, atractiu interdisciplinari que pot ajudar a salvar la bretxa entre disciplines i nombrosos punts d'intervenció transdiagnòstic per comprendre i millorar els resultats de salut mental.[8]

Referències

  1. ↑ Couto, Juan Blas; Sedeño, Lucas; Ibáñez, Agustín «Interocepción y corteza insular: convergencia multimodal y surgimiento de la conciencia corporal». Revista Chilena de Neuropsicología, 7, Extra 1, 2012, pàg. 21–25. ISSN: 0718-0551.
  2. ↑ Schandry, Rainer «Heart Beat Perception and Emotional Experience» (en anglès). Psychophysiology, 18, 4, 1981, pàg. 483–488. DOI: 10.1111/j.1469-8986.1981.tb02486.x. ISSN: 1469-8986.
  3. ↑ Ludwick-Rosenthal, Robin; Neufeld, Richard W. J. «Heart beat interoception: A study of individual differences» (en anglès). International Journal of Psychophysiology, 3, 1, 01-07-1985, pàg. 57–65. DOI: 10.1016/0167-8760(85)90020-0. ISSN: 0167-8760.
  4. ↑ Whitehead, William E.; Drescher, Vincent M.; Heiman, Peter; Blackwell, Barry «Relation of heart rate control to heartbeat perception» (en anglès). Biofeedback and Self-regulation, 2, 4, 01-12-1977, pàg. 371–392. DOI: 10.1007/BF00998623. ISSN: 1573-3270.
  5. ↑ Brener, Jasper; Kluvitse, Cecile «Heartbeat Detection: Judgments of the Simultaneity of External Stimuli and Heartbeats» (en anglès). Psychophysiology, 25, 5, 1988, pàg. 554–561. DOI: 10.1111/j.1469-8986.1988.tb01891.x. ISSN: 1469-8986.
  6. ↑ Farb, Norman A. S.; Segal, Zindel V.; Anderson, Adam K. «Attentional Modulation of Primary Interoceptive and Exteroceptive Cortices». Cerebral Cortex (New York, NY), 23, 1, 2013-1, pàg. 114–126. DOI: 10.1093/cercor/bhr385. ISSN: 1047-3211. PMC: 3513954. PMID: 22267308.
  7. ↑ 7,0 7,1 Simmons, W. Kyle; Avery, Jason A.; Barcalow, Joel C.; Bodurka, Jerzy; Drevets, Wayne C. «Keeping the body in mind: Insula functional organization and functional connectivity integrate interoceptive, exteroceptive, and emotional awareness». Human Brain Mapping, 34, 11, 13-06-2012, pàg. 2944–2958. DOI: 10.1002/hbm.22113. ISSN: 1065-9471. PMC: 6870113. PMID: 22696421.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 8,8 Khalsa, Sahib S.; Lapidus, Rachel C. «Can Interoception Improve the Pragmatic Search for Biomarkers in Psychiatry?». Frontiers in Psychiatry, 7, 25-07-2016. DOI: 10.3389/fpsyt.2016.00121. ISSN: 1664-0640. PMC: 4958623. PMID: 27504098.
  9. ↑ Phillips, Geoffrey C.; Jones, Gary E.; Rieger, Eric J.; Snell, Jeffry B. «Effects of the presentation of false heart-rate feedback on the performance of two common heartbeat-detection tasks» (en anglès). Psychophysiology, 36, 4, 1999, pàg. 504–510. DOI: 10.1017/S0048577299980071. ISSN: 1469-8986.
  10. ↑ Ring, Christopher; Brener, Jasper; Knapp, Kelley; Mailloux, Jennifer «Effects of heartbeat feedback on beliefs about heart rate and heartbeat counting: A cautionary tale about interoceptive awareness» (en anglès). Biological Psychology, 104, 01-01-2015, pàg. 193–198. DOI: 10.1016/j.biopsycho.2014.12.010. ISSN: 0301-0511.
  11. ↑ Windmann, Sabine; Schonecke, Othmar W.; Fröhlig, Gerd; Maldener, Gabriele «Dissociating beliefs about heart rates and actual heart rates in patients with cardiac pacemakers» (en anglès). Psychophysiology, 36, 3, 1999, pàg. 339–342. DOI: 10.1017/S0048577299980381. ISSN: 1469-8986.
  12. ↑ 12,0 12,1 Khalsa, SS; Rudrauf, D; Sandesara, C; Olshansky, B; Tranel, D «Bolus isoproterenol infusions provide a reliable method for assessing interoceptive awareness». International journal of psychophysiology : official journal of the International Organization of Psychophysiology, 72, 1, 2009-4, pàg. 34–45. DOI: 10.1016/j.ijpsycho.2008.08.010. ISSN: 0167-8760. PMC: 3085829. PMID: 18854201.
  13. ↑ Pohl, Robert; Yeragani, Vikram K.; Balon, Richard; Rainey, John M.; Lycaki, Helene «Isoproterenol-induced panic attacks» (en anglès). Biological Psychiatry, 24, 8, 01-12-1988, pàg. 891–902. DOI: 10.1016/0006-3223(88)90224-7. ISSN: 0006-3223.
  14. ↑ Balon, Richard; Yeragani, Vikram K.; Pohl, Robert; Muench, John; Berchou, Richard «Somatic and psychological symptoms during isoproterenol-induced panic attacks» (en anglès). Psychiatry Research, 32, 2, 01-05-1990, pàg. 103–112. DOI: 10.1016/0165-1781(90)90076-H. ISSN: 0165-1781.
  15. ↑ Cameron, Oliver G.. Visceral sensory neuroscience : interoception. Oxford: Oxford University Press, 2002. ISBN 978-0-19-803110-9. 
  16. ↑ Davenport, Paul W.; Vovk, Andrea «Cortical and subcortical central neural pathways in respiratory sensations» (en anglès). Respiratory Physiology & Neurobiology, 167, 1, 30-05-2009, pàg. 72–86. DOI: 10.1016/j.resp.2008.10.001. ISSN: 1569-9048.
  17. ↑ Castele, R. J.; Connors, A. F.; Altose, M. D. «Effects of changes in CO2 partial pressure on the sensation of respiratory drive». Journal of Applied Physiology, 59, 6, 01-12-1985, pàg. 1747–1751. DOI: 10.1152/jappl.1985.59.6.1747. ISSN: 8750-7587.
  18. ↑ Avery, Jason A.; Gotts, Stephen J.; Kerr, Kara L.; Burrows, Kaiping; Ingeholm, John E. «Convergent gustatory and viscerosensory processing in the human dorsal mid‐insula». Human Brain Mapping, 38, 4, 10-01-2017, pàg. 2150–2164. DOI: 10.1002/hbm.23510. ISSN: 1065-9471. PMC: 5575915. PMID: 28070928.
  19. ↑ Ceunen, Erik; Zaman, Jonas; Weltens, Nathalie; Sarafanova, Ekaterina; Arijs, Vicky «Learned Fear of Gastrointestinal Sensations in Healthy Adults» (en english). Clinical Gastroenterology and Hepatology, 14, 11, 01-11-2016, pàg. 1552–1558.e2. DOI: 10.1016/j.cgh.2016.04.035. ISSN: 1542-3565.
  20. ↑ «The American journal of gastroenterology AJG ; official publication of the American College of Gastroenterology.» (en english). The American journal of gastroenterology AJG ; official publication of the American College of Gastroenterology., 2012. ISSN: 1948-9498.
  21. ↑ (Bud) Craig, A. D. «How do you feel — now? The anterior insula and human awareness» (en anglès). Nature Reviews Neuroscience, 10, 1, 2009-01, pàg. 59–70. DOI: 10.1038/nrn2555. ISSN: 1471-0048.
  22. ↑ Craig, A. D.,. How do you feel? : an interoceptive moment with your neurobiological self. Princeton: Princeton University Press, [2014]. ISBN 978-1-4008-5272-7. 
  23. ↑ Harrison, Neil A.; Brydon, Lena; Walker, Cicely; Gray, Marcus A.; Steptoe, Andrew «Neural Origins of Human Sickness in Interoceptive Responses to Inflammation». Biological Psychiatry, 66, 5, 01-09-2009, pàg. 415–422. DOI: 10.1016/j.biopsych.2009.03.007. ISSN: 0006-3223. PMC: 2885492. PMID: 19409533.
  24. ↑ Harshaw, Christopher «Interoceptive Dysfunction: Toward An Integrated Framework for Understanding Somatic and Affective Disturbance in Depression». Psychological bulletin, 141, 2, 2015-3, pàg. 311–363. DOI: 10.1037/a0038101. ISSN: 0033-2909. PMC: 4346391. PMID: 25365763.
  25. ↑ 25,0 25,1 Björnsdotter, M.; Morrison, I.; Olausson, H. «Feeling good: on the role of C fiber mediated touch in interoception» (en anglès). Experimental Brain Research, 207, 3, 01-12-2010, pàg. 149–155. DOI: 10.1007/s00221-010-2408-y. ISSN: 1432-1106.
  26. ↑ Craig, A. D.,. How do you feel? : an interoceptive moment with your neurobiological self. Princeton: Princeton University Press, [2014]. ISBN 978-1-4008-5272-7. 
  27. ↑ Khalsa, SS; Rudrauf, D; Sandesara, C; Olshansky, B; Tranel, D «Bolus isoproterenol infusions provide a reliable method for assessing interoceptive awareness». International journal of psychophysiology : official journal of the International Organization of Psychophysiology, 72, 1, 2009-4, pàg. 34–45. DOI: 10.1016/j.ijpsycho.2008.08.010. ISSN: 0167-8760. PMC: 3085829. PMID: 18854201.
  28. ↑ Dunn, Barnaby D.; Dalgleish, Tim; Lawrence, Andrew D. «The somatic marker hypothesis: A critical evaluation» (en anglès). Neuroscience & Biobehavioral Reviews, 30, 2, 01-01-2006, pàg. 239–271. DOI: 10.1016/j.neubiorev.2005.07.001. ISSN: 0149-7634.
  29. ↑ 29,0 29,1 Malejko, Kathrin; Abler, Birgit; Plener, Paul L.; Straub, Joana «Neural Correlates of Psychotherapeutic Treatment of Post-traumatic Stress Disorder: A Systematic Literature Review» (en english). Frontiers in Psychiatry, 8, 2017. DOI: 10.3389/fpsyt.2017.00085. ISSN: 1664-0640.
  30. ↑ Payne, Peter; Levine, Peter A.; Crane-Godreau, Mardi A. «Somatic experiencing: using interoception and proprioception as core elements of trauma therapy» (en english). Frontiers in Psychology, 6, 2015. DOI: 10.3389/fpsyg.2015.00093. ISSN: 1664-1078.
  31. ↑ Khalsa, Sahib S.; Craske, Michelle G.; Li, Wei; Vangala, Sitaram; Strober, Michael «Altered interoceptive awareness in anorexia nervosa: Effects of meal anticipation, consumption and bodily arousal». The International Journal of Eating Disorders, 48, 7, 2015-11, pàg. 889–897. DOI: 10.1002/eat.22387. ISSN: 1098-108X. PMC: 4898968. PMID: 25712775.
  32. ↑ 32,0 32,1 Klabunde, Megan; Collado, Danielle; Bohon, Cara «An interoceptive model of bulimia nervosa: A neurobiological systematic review» (en anglès). Journal of Psychiatric Research, 94, 01-11-2017, pàg. 36–46. DOI: 10.1016/j.jpsychires.2017.06.009. ISSN: 0022-3956.
  33. ↑ 33,0 33,1 Klabunde, Megan; Acheson, Dean; Boutelle, Kerri; Matthews, Scott; Kaye, Walter «Interoceptive sensitivity deficits in women recovered from bulimia nervosa». Eating behaviors, 14, 4, 2013-12. DOI: 10.1016/j.eatbeh.2013.08.002. ISSN: 1471-0153. PMC: 3817494. PMID: 24183142.
  34. ↑ Papezová, H.; Yamamotová, A.; Uher, R. «Elevated pain threshold in eating disorders: physiological and psychological factors». Journal of Psychiatric Research, 39, 4, 2005-07, pàg. 431–438. DOI: 10.1016/j.jpsychires.2004.10.006. ISSN: 0022-3956. PMID: 15804394.
  35. ↑ Geliebter, A.; Hashim, S. A. «Gastric capacity in normal, obese, and bulimic women». Physiology & Behavior, 74, 4-5, 2001-11, pàg. 743–746. DOI: 10.1016/s0031-9384(01)00619-9. ISSN: 0031-9384. PMID: 11790438.
  36. ↑ Schienle, Anne; Schäfer, Axel; Hermann, Andrea; Vaitl, Dieter «Binge-Eating Disorder: Reward Sensitivity and Brain Activation to Images of Food» (en english). Biological Psychiatry, 65, 8, 15-04-2009, pàg. 654–661. DOI: 10.1016/j.biopsych.2008.09.028. ISSN: 0006-3223.
  37. ↑ Furman, Daniella J.; Waugh, Christian E.; Bhattacharjee, Kalpa; Thompson, Renee J.; Gotlib, Ian H. «Interoceptive awareness, positive affect, and decision making in Major Depressive Disorder». Journal of Affective Disorders, 151, 2, 2013-11, pàg. 780–785. DOI: 10.1016/j.jad.2013.06.044. ISSN: 0165-0327.
  38. ↑ Terhaar, Janneke; Viola, Filipa Campos; Bär, Karl-Jürgen; Debener, Stefan «Heartbeat evoked potentials mirror altered body perception in depressed patients» (en anglès). Clinical Neurophysiology, 123, 10, 01-10-2012, pàg. 1950–1957. DOI: 10.1016/j.clinph.2012.02.086. ISSN: 1388-2457.
  39. ↑ Dunn, Barnaby D.; Dalgleish, Tim; Ogilvie, Alan D.; Lawrence, Andrew D. «Heartbeat perception in depression» (en anglès). Behaviour Research and Therapy, 45, 8, 01-08-2007, pàg. 1921–1930. DOI: 10.1016/j.brat.2006.09.008. ISSN: 0005-7967.
  40. ↑ Mussgay, L.; Klinkenberg, N.; Rüddel, H. «Heart Beat Perception in Patients with Depressive, Somatoform, and Personality Disorders». Journal of Psychophysiology, 13, 1, 01-01-1999, pàg. 27–36. DOI: 10.1027//0269-8803.13.1.27. ISSN: 0269-8803.
  41. ↑ «Palpitations and Cardiac Awareness After Heart... : Psychosomatic Medicine» (en anglès). LWW.
  42. ↑ Sowislo, Julia Friederike; Orth, Ulrich «Does low self-esteem predict depression and anxiety? A meta-analysis of longitudinal studies». Psychological Bulletin, 139, 1, 2013-01, pàg. 213–240. DOI: 10.1037/a0028931. ISSN: 1939-1455. PMID: 22730921.
  43. ↑ De Peuter, Steven; Van Diest, Ilse; Vansteenwegen, Debora; Van den Bergh, Omer; Vlaeyen, Johan W. S. «Understanding fear of pain in chronic pain: interoceptive fear conditioning as a novel approach». European Journal of Pain (London, England), 15, 9, 2011-10, pàg. 889–894. DOI: 10.1016/j.ejpain.2011.03.002. ISSN: 1532-2149. PMID: 21440472.
  44. ↑ White, Kamila S.; Craft, Jennifer M.; Gervino, Ernest V. «Anxiety and hypervigilance to cardiopulmonary sensations in non-cardiac chest pain patients with and without psychiatric disorders». Behaviour Research and Therapy, 48, 5, 2010-05, pàg. 394–401. DOI: 10.1016/j.brat.2010.01.001. ISSN: 1873-622X. PMC: 2862826. PMID: 20110083.
  45. ↑ Yoris, A.; García, A. M.; Traiber, L.; Santamaría-García, H.; Martorell, M. «The inner world of overactive monitoring: neural markers of interoception in obsessive-compulsive disorder». Psychological Medicine, 47, 11, 2017-08, pàg. 1957–1970. DOI: 10.1017/S0033291717000368. ISSN: 1469-8978. PMID: 28374658.
  46. ↑ 46,0 46,1 «Interoception and psychopathology: A developmental neuroscience perspective» (en anglès). Developmental Cognitive Neuroscience, 23, 01-02-2017, pàg. 45–56. DOI: 10.1016/j.dcn.2016.12.006. ISSN: 1878-9293.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Interocepció&oldid=25608980»