Vibrio vulnificus: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Acabant de posar bé les referències
Línia 27: Línia 27:
== Prognosi ==
== Prognosi ==
== Epidemiologia ==
== Epidemiologia ==
''V. vulnificus'' té una [[distribució]] mundial, ja que s’han vist casos a diferents [[Zona climàtica|zones climàtiques]] arreu del món incloent Dinamarca, Suècia, Alemanya, Espanya, Turquia, Holanda, Bèlgica, Israel, Itàlia, Korea, Japó, Taiwan, Índia, Tailàndia, Austràlia i Brasil<ref>{{Ref-publicació|article=Distribution of Vibrio vulnificus and Other Lactose-Fermenting Vibrios in the Marine Environment|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC242401/|publicació=Applied and Environmental Microbiology|data=1983-03|issn=0099-2240|pmid=6847190|pàgines=985–998|volum=45|exemplar=3|nom=James D.|cognom=Oliver|nom2=Robert A.|cognom2=Warner|nom3=David R.|cognom3=Cleland}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Clinical, epidemiological, and microbiological features of Vibrio vulnificus biogroup 3 causing outbreaks of wound infection and bacteraemia in Israel. Israel Vibrio Study Group|doi=10.1016/s0140-6736(99)02471-x|publicació=Lancet (London, England)|data=1999-10-23|issn=0140-6736|pmid=10543668|pàgines=1421–1424|volum=354|exemplar=9188|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/10543668/|cognom=Bisharat|nom=N.|nom2=V.|cognom2=Agmon|nom3=R.|cognom3=Finkelstein|nom4=R.|cognom4=Raz|nom5=G.|cognom5=Ben-Dror}}</ref>; tot i això és molt més comú en regions tropicals i subtropicals i es sol trobar en les costes de l'Atlàntic i el Pacífic<ref>{{Ref-llibre|títol=Vibrio vulnificus|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1128/9781555815714.ch25|editorial=John Wiley & Sons, Ltd|data=2006|isbn=978-1-68367-178-7|pàgines=349–366|doi=10.1128/9781555815714.ch25|llengua=en|nom=James D.|cognom=Oliver}}</ref>. Es troba en mostres de [[marisc]] arreu del món, ja que les [[Ostra|ostres]] crues són la forma de contaminació més comuna. Tot i això, s’ha vist que en algunes zones hi ha més [[Contaminació marina|contaminació]] que en altres, per exemple, a [[Europa]] es va trobar ''V. vulnificus'' entre en el 3,5% al 8% de les mostres, però en canvi, en les ostres recollides al [[golf de Mèxic]] durant èpoques càlides el percentatge va pujar fins al 100%<ref>{{Ref-llibre|títol=VIBRIO {{!}} Introduction, Including Vibrio parahaemolyticus, Vibrio vulnificus, and Other Vibrio Species|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/B9780123847300003451|editorial=Academic Press|data=2014-01-01|lloc=Oxford|isbn=978-0-12-384733-1|pàgines=691–698|llengua=en|nom=J. L.|cognom=Jones}}</ref>. El principal problema d'aquest patogen, és que pot replicar-se després de que s'hagi recollit el menjar.
''V. vulnificus'' té una [[distribució]] mundial, ja que s’han vist casos a diferents [[Zona climàtica|zones climàtiques]] arreu del món incloent Dinamarca, Suècia, Alemanya, Espanya, Turquia, Holanda, Bèlgica, Israel, Itàlia, Korea, Japó, Taiwan, Índia, Tailàndia, Austràlia i Brasil<ref>{{Ref-publicació|article=Distribution of Vibrio vulnificus and Other Lactose-Fermenting Vibrios in the Marine Environment|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC242401/|publicació=Applied and Environmental Microbiology|data=1983-03|issn=0099-2240|pmid=6847190|pàgines=985–998|volum=45|exemplar=3|nom=James D.|cognom=Oliver|nom2=Robert A.|cognom2=Warner|nom3=David R.|cognom3=Cleland}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Clinical, epidemiological, and microbiological features of Vibrio vulnificus biogroup 3 causing outbreaks of wound infection and bacteraemia in Israel. Israel Vibrio Study Group|doi=10.1016/s0140-6736(99)02471-x|publicació=Lancet (London, England)|data=1999-10-23|issn=0140-6736|pmid=10543668|pàgines=1421–1424|volum=354|exemplar=9188|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/10543668/|cognom=Bisharat|nom=N.|nom2=V.|cognom2=Agmon|nom3=R.|cognom3=Finkelstein|nom4=R.|cognom4=Raz|nom5=G.|cognom5=Ben-Dror}}</ref>; tot i això és molt més comú en regions tropicals i subtropicals i es sol trobar en les costes de l'Atlàntic i el Pacífic<ref>{{Ref-llibre|títol=Vibrio vulnificus|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1128/9781555815714.ch25|editorial=John Wiley & Sons, Ltd|data=2006|isbn=978-1-68367-178-7|pàgines=349–366|doi=10.1128/9781555815714.ch25|llengua=en|nom=James D.|cognom=Oliver}}</ref>. Es troba en mostres de [[marisc]] arreu del món, ja que les [[Ostra|ostres]] crues són la forma de contaminació més comuna. Tot i això, s’ha vist que en algunes zones hi ha més [[Contaminació marina|contaminació]] que en altres, per exemple, a [[Europa]] es va trobar ''V. vulnificus'' entre en el 3,5% al 8% de les mostres, però en canvi, en les ostres recollides al [[golf de Mèxic]] durant èpoques càlides el percentatge va pujar fins al 100%<ref>{{Ref-llibre|títol=VIBRIO {{!}} Introduction, Including Vibrio parahaemolyticus, Vibrio vulnificus, and Other Vibrio Species|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/B9780123847300003451|editorial=Academic Press|data=2014-01-01|lloc=Oxford|isbn=978-0-12-384733-1|pàgines=691–698|llengua=en|nom=J. L.|cognom=Jones}}</ref>. El principal problema d'aquest patogen, és que pot replicar-se després de que s'hagi recollit el menjar<ref>{{Ref-publicació|article=Vibrio vulnificus: An Environmental and Clinical Burden|cognom=Heng|nom5=Tahir M.|cognom4=Ab Mutalib|nom4=Nurul-Syakima|cognom3=Deng|nom3=Chuan-Yan|cognom2=Letchumanan|nom2=Vengadesh|nom=Sing-Peng|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5449762/|doi=10.3389/fmicb.2017.00997|volum=8|pàgines=997|pmid=28620366|pmc=5449762|issn=1664-302X|data=2017-05-31|publicació=Frontiers in Microbiology|cognom5=Khan}}</ref>.


Degut a que no a tots els països és comú menjar [[marisc]], hi ha una correlació entre aquells països que consumeixen més marisc i aquelles amb més [[incidència]] de ''V. vulnificus''. Això es veu reflectit en el cas de Korea o Mèxic, ja que són països en els que consumeix una elevada quantitat de marisc<ref>{{Ref-llibre|títol=Encyclopedia of Food Safety|url=https://books.google.es/books?hl=ca&lr=&id=mX1XAQAAQBAJ&oi=fnd&pg=PP1&ots=3u9EEEh0Ty&sig=RHU-1RSbsnhm6CuOiGz8prj-pfI&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial=Academic Press|data=2013-12-12|isbn=978-0-12-378613-5|llengua=en|nom=Yasmine|cognom=Motarjemi|nom2=Gerald|cognom2=Moy|nom3=Ewen|cognom3=Todd}}</ref>.
Degut a que no a tots els països és comú menjar [[marisc]], hi ha una correlació entre aquells països que consumeixen més marisc i aquelles amb més [[incidència]] de ''V. vulnificus''. Això es veu reflectit en el cas de Korea o Mèxic, ja que són països en els que consumeix una elevada quantitat de marisc<ref>{{Ref-llibre|títol=Encyclopedia of Food Safety|url=https://books.google.es/books?hl=ca&lr=&id=mX1XAQAAQBAJ&oi=fnd&pg=PP1&ots=3u9EEEh0Ty&sig=RHU-1RSbsnhm6CuOiGz8prj-pfI&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial=Academic Press|data=2013-12-12|isbn=978-0-12-378613-5|llengua=en|nom=Yasmine|cognom=Motarjemi|nom2=Gerald|cognom2=Moy|nom3=Ewen|cognom3=Todd}}</ref>.

Revisió del 15:01, 1 nov 2021

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Julia.c627 hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el octubre 2021.
Infotaula d'ésser viuVibrio vulnificus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePseudomonadati
FílumPseudomonadota
ClasseGammaproteobacteria
OrdreVibrionales
FamíliaVibrionaceae
GènereVibrio
EspècieVibrio vulnificus Modifica el valor a Wikidata

El gènere Vibrio és un gènere de gran importància en relació amb els éssers humans ja que s'han descrit diferents espècies patògenes humanes, entre les quals destaca Vibrio cholerae[1].

Vibrio vulnificus és un bacil gram negatiu, per tant, presenta forma de bastó amb un flagel d'insersió polar. Pel que fa a les característiques bioquímiques és oxidasa positiu, lactosa positiu i anaerobi facultatiu. Això vol dir que presenta l'enzim citocrom c oxidasa, té capacitat per utilitzar la lactosa com a font de carboni, respectivament. A més, el fet que sigui anaerobi facultatiu comporta que normalment creix en ambient anòxic (sense oxigen), però si hi ha presència d'oxigen, pot créixer també. És halòfil, per tant, el podem trobar a l'aigua marina, sobretot en zones càlides; al ser patogen humà, la seva temperatura òptima de creixement és de 37ºC, però presenta un rang de termotolerància de 16 fins a 42ºC (poc resistent a temperatures baixes). A més, pot suportar condicions alcalines, de fins a un pH de 9. No forma espores[2].

És un patogen oportunista d'humans que infecta a través del consum de marisc (ostres) i peix cru contaminat, donant lloc a sepsis primàries, o a través de ferides superficials de la pell durant l'estada a l'aigua marina (infeccions de ferides). Aquesta infecció no és gaire usual i tampoc contagiosa[2]. No obstant, el seu pronòstic és greu. En menors casos, també és capaç de causar una enteritis, és a dir, una infecció del sistema digestiu que sobretot afecta a l'estómac i els intestins[3].

Patogènia

Signes i símptomes

Vibrio vulnificus causa tres principals tipus d'infeccions[4]:

  • Gastroenteritis, associada a la ingesta de marisc cru o semi cru, en particular les ostres crues[5]. Aquesta condició es caracteritza per la presència de diarrea aquosa, sovint acompanyada de rampes abdominals, nàusees, vòmits, febre i calfreds. Normalment aquests símptomes apareixen durant les 24 hores posteriors a la ingestió de l'aliment contaminat, i duren aproximadament uns 3 dies[6]. La majoria de gastroenteritis causades per aquest bacteri no es notifiquen ja que la malaltia no posa en risc la vida de la persona, i els símptomes normalment no són suficientment greus com per requerir atenció mèdica[7]
  • Septicèmia, també associada a la ingesta de marisc cru o semi cru[5]. Aquesta malaltia sistèmica es dona sobretot en individus amb condicions preexistents com per exemple malalties del fetge o ronyons, càncers i diabetis[8]. La septicèmia cursa amb febre, esgotament, hipotensió, calfreds, nàusees, i ocasionalment vòmits, diarrees i dolor abdominal[8]
  • Infeccions en ferides, associat a activitats lúdiques o laborals al mar, i també a la indústria del marisc[4]. La presència de talls, lesions o ferides a la pell es consideren factors de risc quan aquestes s'exposen a l'aigua de mar o d'estuaris[4][5].


Altres signes que tenen lloc en menor freqüència inclouen: infecció de mucoses i úlceres corneals després de la manipulació de marisc, abscessos tubo-ovàrics després de l'activitat sexual al mar, i infecció peritoneal després de rebre diàlisi d'equips contaminats amb aigua de mar[9]

Tractament

Vibrio vulnificus és un bacteri sensible a la majoria d'antibiòtics excepte la colistina. Els antibiòtics efectius contra aquest patògen són les cefalosporines de tercera generació, la peperacilina-tazobactan, els carbapenems, les tetraciclines, els aminoglicòsids, les fluoroquinolones i el cotrimoxazol[10].

Prevenció

Prognosi

Epidemiologia

V. vulnificus té una distribució mundial, ja que s’han vist casos a diferents zones climàtiques arreu del món incloent Dinamarca, Suècia, Alemanya, Espanya, Turquia, Holanda, Bèlgica, Israel, Itàlia, Korea, Japó, Taiwan, Índia, Tailàndia, Austràlia i Brasil[11][12]; tot i això és molt més comú en regions tropicals i subtropicals i es sol trobar en les costes de l'Atlàntic i el Pacífic[13]. Es troba en mostres de marisc arreu del món, ja que les ostres crues són la forma de contaminació més comuna. Tot i això, s’ha vist que en algunes zones hi ha més contaminació que en altres, per exemple, a Europa es va trobar V. vulnificus entre en el 3,5% al 8% de les mostres, però en canvi, en les ostres recollides al golf de Mèxic durant èpoques càlides el percentatge va pujar fins al 100%[14]. El principal problema d'aquest patogen, és que pot replicar-se després de que s'hagi recollit el menjar[15].

Degut a que no a tots els països és comú menjar marisc, hi ha una correlació entre aquells països que consumeixen més marisc i aquelles amb més incidència de V. vulnificus. Això es veu reflectit en el cas de Korea o Mèxic, ja que són països en els que consumeix una elevada quantitat de marisc[16].

A Espanya aquesta infecció no és comuna. Hi ha hagut algun cas, un d'ells va ser el d'un home que va morir a la poques hores de contraure la infecció degut a una septicèmia o bacterièmia. A Taiwan el primer cas que va haver va ser durant 1985, i des de llavors els casos han anat en augment[17].

En el cas dels Estats Units d'Amèrica, la infecció per V. vulnificus és la causa més comuna de mort per infecció per marisc. Hi ha uns 60 casos per any, 45 hospitalitzacions i 16 morts[18]. Des de 1996 fins al 2005, els centres de control de malalties i prevenció van estimar un 41% d'augment de la incidència anual[9]. A Korea, la incidència de V. vulnificus varia segons el mes de l'any. Des del juny fins al novembre és quan hi ha més casos, havent un pic durant el setembre. Això es deu a la temperatura i la salinitat de l'aigua durant aquesta època (18ºC-20ºC, 25%0 ), ja que són les òptimes pel desenvolupament del patogen.[19]

Des del 1988 fins al 2012 es van identificar 1874 casos de V. Vulnificus als Estats Units, entre els quals van haver 600 morts. La transmissió d'aquesta malaltia majoritàriament van ser per infeccions d’una ferida oberta i per transmissió de sang. Durant les dues últimes dècades han augmentat els casos de V. vulnificus provocats per infeccions de ferides obertes, des de 1988 fins 1999 hi havia 24 casos per any, en canvi, des del 2000 fins al 2010 han augmentat a 54 casos per any[3].

Segons diversos estudis V. vulnificus afecta més a homes que a dones. Aquest cas es veu tan a Taiwan com a Korea o als Estats Units. A Korea, des de 2001 fins al 2010 van haver 588 casos, 506 dels quals eren homes (86,1%) i 82 eren dones (13,9%)[19], a més va haver un 48,5% de mortalitat[20]. Als Estats Units, des de 1988 fins al 2010, el 86% dels casos van ser homes, el que indica que les dones s'infecten 6 vegades menys que els homes[3].

La raó darrere la diferència entre homes i dones no està clara. Es va fer un estudi amb rates per veure quina podia ser la causa. Es va veure que les femelles tenien una mortalitat del 21% i els mascles d’un 82%; en canvi, quan a les femelles se li treien els ovaris, aquest percentatge de mortalitat va augmentar fins al 75%, però quan els hi administraven estrogen tornava a baixar fins a un 38%. Això va demostrar que l’estrogen té un paper protector aconseguint que la taxa de mortalitat femenina sigui inferior a la masculina[21]. Anteriorment, també s'havia relacionat la diferència de taxa d'infecció al comportament dels homes, ja que solien fer més activitats de risc que les dones en el passat, però actualment aquesta raó està obsoleta[3].

Tan les persones immunodeprimides com aquelles que pateixen cirrosi o altres malalties cròniques de fetge, tenen 80 vegades més possibilitats de patir una infecció per V. vulnificus[22]. Els pacients que pateixen cirrosi solen tenir disfuncions en el sistema immunitari degut a que disminueix la capacitat de fagocitosi i quimiotaxi entre altres, fent més propensa la infecció en aquestes persones[23]. En un informe sobre les sepsis provocades per V. Vulnificus a Korea, es va veure que més del 90% dels pacients que havien patit sepsis tenien alguna malaltia crònica, un 66% estava relacionada amb els ronyons i el 43% patien cirrosis. A més, com ja es sap, les malalties dels ronyons solen estar relacionades amb l’alcoholisme, i en aquest estudi es va confirmar, ja que un 75% de les persones que havien patit sepsis eren alcohòliques[24].

Aquells pacients amb hemocromatosi també són més propensos a patir una infecció per V. vulnificus. Això es deu a que aquest patogen no pot proliferar en un sèrum humà normal[25], necessita que hi hagi una alta quantitat de ferro, ja que l’emmagatzema pel seu creixement[26]. Es va confirmar la correlació entre la virulència de V. vulnificus i la presència de ferro en un estudi realitzat amb ratolins[23].

A Korea, es va fer un altre estudi amb 34 pacients infectats amb V. vulnificus amb l'objectiu de saber que provocava que una persona fos més propensa a morir per aquesta infecció. A més, a l'hora d'estudiar els casos es va constatar que hi havia més infeccions en homes (91%) i en persones amb malalties relacionades amb els ronyons (94%), i/o alcohòlics (84%). A més, també es va relacionar la infecció amb la consumició de marisc cru, ja que 25 dels 34 pacients n'havien consumit. Aquest estudi va buscar les diferències entre les 16 persones que van morir i les altres 18 que van sobreviure. La diferència més significant que van trobar va ser el pH, ja que totes aquelles persones que tenien un pH arterial al ser hospitalitzades inferior a 7,2 van morir i totes aquelles que el tenien superior a 7,35 van sobreviure[27].

Soques

Referències

  1. ↑ Poblete U, Rodrigo; Andresen H, Max; Pérez C, Carlos; Dougnac L, Alberto; Díaz P, Orlando «Vibrio vulnificus: una causa infrecuente de shock séptico». Revista médica de Chile, 130, 7, 2002-07, pàg. 787–791. DOI: 10.4067/S0034-98872002000700011. ISSN: 0034-9887.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Vibrio Vulnificus - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 31 octubre 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «[http://www.revista.unam.mx/vol.6/num4/art32/abr_art32.pdf PATÓGENO OPORTUNISTA VIBRIO VULNIFICUS]». [Consulta: 31 octubre 2021]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «:4» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Bhunia, Arun K. Foodborne microbial pathogens : mechanisms and pathogenesis. Second edition, 2018. ISBN 978-1-4939-7349-1. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Jones, Melissa K.; Oliver, James D. «Vibrio vulnificus: disease and pathogenesis». Infection and Immunity, 77, 5, 2009-05, pàg. 1723–1733. DOI: 10.1128/IAI.01046-08. ISSN: 1098-5522. PMC: 2681776. PMID: 19255188.
  6. ↑ «Symptoms | Vibrio Illness (Vibriosis) | CDC» (en anglès americà), 02-03-2021. [Consulta: 31 octubre 2021].
  7. ↑ Drake, Stephenie L.; DePaola, Angelo; Jaykus, Lee-Ann «An Overview of Vibrio vulnificus and Vibrio parahaemolyticus» (en anglès). Comprehensive Reviews in Food Science and Food Safety, 6, 4, 2007, pàg. 120–144. DOI: 10.1111/j.1541-4337.2007.00022.x. ISSN: 1541-4337.
  8. ↑ 8,0 8,1 Hoffmann, Thomas J. «Vibrio vulnificus Septicemia» (en anglès). Archives of Internal Medicine, 148, 8, 01-08-1988, pàg. 1825. DOI: 10.1001/archinte.1988.00380080097026. ISSN: 0003-9926.
  9. ↑ 9,0 9,1 Bross, Michael H.; Soch, Kathleen; Morales, Robert; Mitchell, Rayford B. «Vibrio vulnificus infection: diagnosis and treatment». American Family Physician, 76, 4, 15-08-2007, pàg. 539–544. ISSN: 0002-838X. PMID: 17853628.
  10. ↑ Yun, Na Ra; Kim, Dong-Min «Vibrio vulnificus infection: a persistent threat to public health». The Korean Journal of Internal Medicine, 33, 6, 2018-11, pàg. 1070–1078. DOI: 10.3904/kjim.2018.159. ISSN: 1226-3303. PMC: 6234401. PMID: 29898575.
  11. ↑ Oliver, James D.; Warner, Robert A.; Cleland, David R. «Distribution of Vibrio vulnificus and Other Lactose-Fermenting Vibrios in the Marine Environment». Applied and Environmental Microbiology, 45, 3, 1983-03, pàg. 985–998. ISSN: 0099-2240. PMID: 6847190.
  12. ↑ Bisharat, N.; Agmon, V.; Finkelstein, R.; Raz, R.; Ben-Dror, G. «Clinical, epidemiological, and microbiological features of Vibrio vulnificus biogroup 3 causing outbreaks of wound infection and bacteraemia in Israel. Israel Vibrio Study Group». Lancet (London, England), 354, 9188, 23-10-1999, pàg. 1421–1424. DOI: 10.1016/s0140-6736(99)02471-x. ISSN: 0140-6736. PMID: 10543668.
  13. ↑ Oliver, James D. Vibrio vulnificus (en anglès). John Wiley & Sons, Ltd, 2006, p. 349–366. DOI 10.1128/9781555815714.ch25. ISBN 978-1-68367-178-7. 
  14. ↑ Jones, J. L.. VIBRIO | Introduction, Including Vibrio parahaemolyticus, Vibrio vulnificus, and Other Vibrio Species (en anglès). Oxford: Academic Press, 2014, p. 691–698. ISBN 978-0-12-384733-1. 
  15. ↑ Heng, Sing-Peng; Letchumanan, Vengadesh; Deng, Chuan-Yan; Ab Mutalib, Nurul-Syakima; Khan, Tahir M. «Vibrio vulnificus: An Environmental and Clinical Burden». Frontiers in Microbiology, 8, 31-05-2017, pàg. 997. DOI: 10.3389/fmicb.2017.00997. ISSN: 1664-302X. PMC: 5449762. PMID: 28620366.
  16. ↑ Motarjemi, Yasmine; Moy, Gerald; Todd, Ewen. Encyclopedia of Food Safety (en anglès). Academic Press, 2013-12-12. ISBN 978-0-12-378613-5. 
  17. ↑ Hsueh, Po-Ren; Lin, Ching-Yih; Tang, Hung-Jen; Lee, Hsin-Chun; Liu, Jien-Wei «Vibrio vulnificus in Taiwan». Emerging Infectious Diseases, 10, 8, 2004-8, pàg. 1363–1368. DOI: 10.3201/eid1008.040047. ISSN: 1080-6040. PMC: 3320410. PMID: 15496235.
  18. ↑ Torres, L.; Escobar, S.; López, A. I.; Marco, M. L.; Pobo, V. «Wound Infection due to Vibrio vulnificus in Spain». European Journal of Clinical Microbiology & Infectious Diseases: Official Publication of the European Society of Clinical Microbiology, 21, 7, 2002-07, pàg. 537–538. DOI: 10.1007/s10096-002-0767-4. ISSN: 0934-9723. PMID: 12172745.
  19. ↑ 19,0 19,1 Lee, Soo-Han; Chung, Byung-Hyun; Lee, Won-Chang «Retrospective Analysis of Epidemiological Aspects of Vibrio vulnificus Infections in Korea in 2001–2010». Japanese Journal of Infectious Diseases, 66, 4, 2013, pàg. 331–333. DOI: 10.7883/yoken.66.331.
  20. ↑ Lee, Hyun-Jung; Kim, Jeong-A.; Lee, Mi-Ae; Park, Soon-Jung; Lee, Kyu-Ho «Regulation of haemolysin (VvhA) production by ferric uptake regulator (Fur) in Vibrio vulnificus: repression of vvhA transcription by Fur and proteolysis of VvhA by Fur-repressive exoproteases». Molecular Microbiology, 88, 4, 2013-05, pàg. 813–826. DOI: 10.1111/mmi.12224. ISSN: 1365-2958. PMID: 23560801.
  21. ↑ Merkel, Sandra M.; Alexander, Sarah; Zufall, Eric; Oliver, James D.; Huet-Hudson, Yvette M. «Essential Role for Estrogen in Protection against Vibrio vulnificus-Induced Endotoxic Shock». Infection and Immunity, 69, 10, 2001-10, pàg. 6119–6122. DOI: 10.1128/IAI.69.10.6119-6122.2001. ISSN: 0019-9567. PMID: 11553550.
  22. ↑ Centers for Disease Control and Prevention (CDC) «Vibrio vulnificus infections associated with raw oyster consumption--Florida, 1981-1992». MMWR. Morbidity and mortality weekly report, 42, 21, 04-06-1993, pàg. 405–407. ISSN: 0149-2195. PMID: 8497241.
  23. ↑ 23,0 23,1 Yun, Na Ra; Kim, Dong-Min «Vibrio vulnificus infection: a persistent threat to public health». The Korean Journal of Internal Medicine, 33, 6, 2018-11, pàg. 1070–1078. DOI: 10.3904/kjim.2018.159. ISSN: 1226-3303. PMC: 6234401. PMID: 29898575.
  24. ↑ Park, Seok Don; Lee, Jae Young; Kim, Hyun Dai; Yoon, Nyung Hoon «Clinical Study of Vibrio vulnificus Sepsis» (en korean). Korean Journal of Dermatology, 44, 6, 14-06-2016, pàg. 696–707. ISSN: 0494-4739.
  25. ↑ Wright, A C; Simpson, L M; Oliver, J D «Role of iron in the pathogenesis of Vibrio vulnificus infections.». Infection and Immunity, 34, 2, 1981-11, pàg. 503–507. ISSN: 0019-9567. PMID: 7309236.
  26. ↑ Haq, Samir M.; Dayal, Hari H. «Chronic liver disease and consumption of raw oysters: a potentially lethal combination--a review of Vibrio vulnificus septicemia». The American Journal of Gastroenterology, 100, 5, 2005-05, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1111/j.1572-0241.2005.40814.x. ISSN: 0002-9270. PMID: 15842598.
  27. ↑ Yun, Na Ra; Kim, Dong-Min; Lee, Jun; Han, Mi Ah «pH Level as a Marker for Predicting Death among Patients with Vibrio vulnificus Infection, South Korea, 2000–2011». Emerging Infectious Diseases, 21, 2, 2015-2, pàg. 259–264. DOI: 10.3201/eid2102.131249. ISSN: 1080-6040. PMC: 4313626. PMID: 25627847.

Bibliografia

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vibrio_vulnificus&oldid=28531844»