Ductus arteriós persistent: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula malaltia}}
{{Infotaula malaltia}}
El '''ductus arteriós persistent (DAP)''' és la permanència de la comunicació vascular entre l'[[artèria pulmonar]] i l'artèria [[aorta]] descendent. És una comunicació pròpia de la circulació fetal, que en condicions normals es tanca durant els primers dies de vida. La persistència del ductus arteriós de forma perllongada pot produir sintomatologia cardíaca.<ref name=:0>{{Ref-publicació|cognom= Ruiz González, MD; Gómez Guzmán, E; Párraga Quiles, MJ; Tejero, MA; Guzmán Cabañas, JM |títol= Ductus arterioso persistente |publicació= A: Protocolos Diagnóstico Terapeúticos de la Asociación Española de Pediatría: Neonatologia, Cap. 36 |volum= 2008 |pàgines=pp: 353-361 |issn= 2171-8172 |url= https://www.aeped.es/sites/default/files/documentos/36.pdf |consulta= 14 gener 2019 |llengua= castellà}}</ref>
El '''ductus arteriós persistent (DAP)''' és la permanència de la comunicació vascular entre l'[[artèria pulmonar]] i l'artèria [[aorta]] descendent. És una comunicació pròpia de la circulació fetal, que en condicions normals es tanca durant els primers dies de vida.<ref>{{ref-publicació|cognom= Marty, M; Kerndt, CC; Lui, F |títol= Embryology, Fetal Circulation |publicació= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |pàgines=pàgs: 5|volum= 2022 Maig 8; NBK537149 (rev) |pmid= 30725834 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK537149/ |llengua= anglès |consulta= 21 febrer 2023|}}</ref> La persistència del ductus arteriós de forma perllongada pot produir sintomatologia cardíaca.<ref name=:0>{{Ref-publicació|cognom= Ruiz González, MD; Gómez Guzmán, E; Párraga Quiles, MJ; Tejero, MA; Guzmán Cabañas, JM |títol= Ductus arterioso persistente |publicació= A: Protocolos Diagnóstico Terapeúticos de la Asociación Española de Pediatría: Neonatologia, Cap. 36 |volum= 2008 |pàgines=pp: 353-361 |issn= 2171-8172 |url= https://www.aeped.es/sites/default/files/documentos/36.pdf |consulta= 14 gener 2019 |llengua= castellà}}</ref>


Els factors relacionats amb la persistència del ductus arteriós son la prematuritat, les infeccions prenatals i els factors genètics.<ref>{{ref-publicació|cognom= Dagle, JM; Lepp, NT; Cooper, ME; Schaa, KL; Kelsey, KJP; Orr, KL; ''et al'' |títol= Determination of genetic predisposition to patent ductus arteriosus in preterm infants |publicació= Pediatrics |pàgines=pp: 1116-1123|volum= 2009 Abr; 123 (4) |pmid= 19336370 |pmc= 2734952 |doi= 10.1542/peds.2008-0313 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2734952/ |llengua= anglès |consulta= 8 febrer 2022|}}</ref>
Els factors relacionats amb la persistència del ductus arteriós son la prematuritat, les infeccions prenatals i els factors genètics.<ref>{{ref-publicació|cognom= Dagle, JM; Lepp, NT; Cooper, ME; Schaa, KL; Kelsey, KJP; Orr, KL; ''et al'' |títol= Determination of genetic predisposition to patent ductus arteriosus in preterm infants |publicació= Pediatrics |pàgines=pp: 1116-1123|volum= 2009 Abr; 123 (4) |pmid= 19336370 |pmc= 2734952 |doi= 10.1542/peds.2008-0313 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2734952/ |llengua= anglès |consulta= 8 febrer 2022|}}</ref>
Línia 59: Línia 59:


== Tractament ==
== Tractament ==
No existeix un consens global per al tractament del ductus arteriós persistent. Si bé antigament es tendia a tractar el ductus de manera profilàctica, actualment les pautes recomanen valorar la situació individual de cada pacient i tractar aquells casos en els quals el ductus representi un factor de morbi-mortalitat. En els casos on el tancament del DAP estigui indicat, es recomana iniciar el tractament de forma precoç abans de les dues primeres setmanes de vida, ja que la tassa d'èxit en el tancament és major.
No existeix un consens global per al tractament del ductus arteriós persistent.<ref>{{ref-publicació|cognom= Benitz, WE |títol= Patent ductus arteriosus: to treat or not to treat? |publicació= Arch Dis Child Fetal Neonatal Ed |pàgines=pp: F80-F82|volum= 2012 Mar; 97 (2) |pmid= 22174019 |issn= 1359-2998 |doi= 10.1136/archdischild-2011-300381 |url= http://www.manuelosses.cl/BNN/Ductus%20arteriosos%20persistente.Cerramos%20o%20no%20cerramos.Full.PDF |llengua= anglès |consulta= 21 febrer 2023|}}</ref> Si bé en el passat es tendia a la lligadura del ductus de manera [[Profilaxi|profilàctica]], ara per ara les pautes recomanen valorar la situació individual de cada pacient i tractar aquells casos en els quals el ductus representi un factor de morbi-mortalitat.<ref>{{ref-publicació|cognom= Mosalli, R; Alfaleh, K |títol= Prophylactic surgical ligation of patent ductus arteriosus for prevention of mortality and morbidity in extremely low birth weight infants - Review |publicació= Cochrane Database Syst Rev |pàgines=pp: CD006181|volum= 2008 Gen 23; 2008 (1) |pmid= 18254095 |pmc= 8916218 |doi= 10.1002/14651858.CD006181.pub2 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8916218/pdf/CD006181.pdf |llengua= anglès |consulta= 21 febrer 2023|}}</ref> En els casos on el tancament del DAP estigui indicat es recomana iniciar el tractament de forma precoç abans de les dues primeres setmanes de vida, però no durant els dies immediatament posteriors al part, ja que la tassa d'èxit és major i la de complicacions més baixa.<ref>{{ref-publicació|cognom= Hallman, M; Treluyer, JM; Aikio, O; Rozé, JC |títol= Early closure mechanisms of the ductus arteriosus in immature infants |publicació= Acta Paediatr |pàgines=pp: 1995-2007|volum= 2021 Jul; 110 (7) |pmid= 33655615 |issn= 1651-2227 |doi= 10.1111/apa.15826 |url= https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/apa.15826 |llengua= anglès |consulta= 21 febrer 2023|}}</ref>


Els tractaments utilitzats pel tancament del ductus arteriós persistent son el tractament farmacològic, el tractament quirúrgic i el tractament percutani.<ref name=":5">{{Ref-publicació|cognom= Alonso Larruscain, I; Olmedo Díaz, I; de Miguel Serrano, T |article= Nuevas pautas de tratamiento del conducto arterioso en prematuros |publicació= An Pediatr Contin |volum= 2011 Set-Oct; 9 (5) |pàgines=pp: 310-315|issn= 1696-2818 |doi= 10.1016/S1696-2818(11)70045-2 |url= https://www.elsevier.es/es-revista-anales-pediatria-continuada-51-pdf-S1696281811700452 |consulta= 14 gener 2019 |llengua= castellà}}</ref>
Els tractaments utilitzats pel tancament del ductus arteriós persistent son el tractament amb [[fàrmac]]s,<ref>{{ref-publicació|cognom= Gillam-Krakauer, M; Hagadorn, JI; Reese, J |títol= Pharmacological closure of the patent ductus arteriosus: when treatment still makes sense |publicació= J Perinatol |pàgines=pp: 1439-1441|volum= 2019 Nov; 39 (11) |pmid= 31591487 |pmc= 7055580 |doi= 10.1038/s41372-019-0518-3 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7055580/pdf/nihms-1565691.pdf |llengua= anglès |consulta= 21 febrer 2023|}}</ref> el tractament quirúrgic i el tractament percutani.<ref name=":5">{{Ref-publicació|cognom= Alonso Larruscain, I; Olmedo Díaz, I; de Miguel Serrano, T |article= Nuevas pautas de tratamiento del conducto arterioso en prematuros |publicació= An Pediatr Contin |volum= 2011 Set-Oct; 9 (5) |pàgines=pp: 310-315|issn= 1696-2818 |doi= 10.1016/S1696-2818(11)70045-2 |url= https://www.elsevier.es/es-revista-anales-pediatria-continuada-51-pdf-S1696281811700452 |consulta= 14 gener 2019 |llengua= castellà}}</ref>


* Tractament farmacològic: s'utilitzen inhibidors de la ciclooxigenasa 2 (COX-2) com la indometacina (un [[AINE]] relacionat amb el [[diclofenac]])<ref>{{ref-publicació|cognom= Evans, P; O'Reilly, D; Flyer, JN; Soll, R; Mitra, S |títol= Indomethacin for symptomatic patent ductus arteriosus in preterm infants |publicació= Cochrane Database Syst Rev |pàgines=pp: CD013133|volum= 2021 Gen 15; 1 (1) |pmid= 33448032 |pmc= 8095061 |doi= 10.1002/14651858.CD013133.pub2 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8095061/ |llengua= anglès |consulta= 22 febrer 2022|}}</ref> i l'[[ibuprofèn]],<ref>{{ref-publicació|cognom= Ohlsson, A; Walia, R; Shah, SS |títol= Ibuprofen for the treatment of patent ductus arteriosus in preterm or low birth weight (or both) infants |publicació= Cochrane Database Syst Rev |pàgines=pp: CD003481|volum= 2020 Feb 11; 2 (2) |pmid= 32045960 |pmc= 7012639 |doi= 10.1002/14651858.CD003481.pub8 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7012639/ |llengua= anglès |consulta= 22 febrer 2022|}}</ref> que s'administren en tandes de 3 dosis, amb la possibilitat de repetir el protocol en cas de fracàs en la primera tanda. En prematurs de pes molt baix, el [[paracetamol]] pot ser una alternativa terapèutica útil.<ref>{{ref-publicació|cognom= Gálvez Criado, R; Rodríguez Blanco, S; Oulego Erroz, I; Jiménez González, A; Alonso Quintela, P |títol= Paracetamol: tratamiento útil de elección para el ductus arterioso persistente en prematuros de muy bajo peso |publicació= An Pediatr |pàgines=pp: 353-355|volum= 2018 Jun; 88 (6) |pmid= 28941989 |issn= 1695-4033 |doi= 10.1016/j.anpedi.2017.07.007 |url= https://www.analesdepediatria.org/es-paracetamol-tratamiento-util-eleccion-el-articulo-S1695403317303028 |llengua= anglès |consulta= 11 febrer 2022|}}</ref>
* Tractament farmacològic: s'utilitzen inhibidors de la ciclooxigenasa 2 (COX-2) com la indometacina (un [[AINE]] relacionat amb el [[diclofenac]])<ref>{{ref-publicació|cognom= Evans, P; O'Reilly, D; Flyer, JN; Soll, R; Mitra, S |títol= Indomethacin for symptomatic patent ductus arteriosus in preterm infants |publicació= Cochrane Database Syst Rev |pàgines=pp: CD013133|volum= 2021 Gen 15; 1 (1) |pmid= 33448032 |pmc= 8095061 |doi= 10.1002/14651858.CD013133.pub2 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8095061/ |llengua= anglès |consulta= 22 febrer 2022|}}</ref> i l'[[ibuprofèn]],<ref>{{ref-publicació|cognom= Ohlsson, A; Walia, R; Shah, SS |títol= Ibuprofen for the treatment of patent ductus arteriosus in preterm or low birth weight (or both) infants |publicació= Cochrane Database Syst Rev |pàgines=pp: CD003481|volum= 2020 Feb 11; 2 (2) |pmid= 32045960 |pmc= 7012639 |doi= 10.1002/14651858.CD003481.pub8 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7012639/ |llengua= anglès |consulta= 22 febrer 2022|}}</ref> que s'administren en tandes de 3 dosis, amb la possibilitat de repetir el protocol en cas de fracàs en la primera tanda. En prematurs de pes molt baix, el [[paracetamol]] pot ser una alternativa terapèutica útil.<ref>{{ref-publicació|cognom= Gálvez Criado, R; Rodríguez Blanco, S; Oulego Erroz, I; Jiménez González, A; Alonso Quintela, P |títol= Paracetamol: tratamiento útil de elección para el ductus arterioso persistente en prematuros de muy bajo peso |publicació= An Pediatr |pàgines=pp: 353-355|volum= 2018 Jun; 88 (6) |pmid= 28941989 |issn= 1695-4033 |doi= 10.1016/j.anpedi.2017.07.007 |url= https://www.analesdepediatria.org/es-paracetamol-tratamiento-util-eleccion-el-articulo-S1695403317303028 |llengua= anglès |consulta= 11 febrer 2022|}}</ref>

Revisió del 03:35, 21 feb 2023

Plantilla:Infotaula malaltiaConducte arteriós persistent
Tipuscardiopatia congènita, anomalia del conducte arteriós i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatcardiologia i pediatria Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
alprostadil, indometacina i L-lysine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Afectaconducte arteriós Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11LA8B.4 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10Q25.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9747.0 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM607411 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB9706 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001560 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine891096 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKpatent-ductus-arteriosus Modifica el valor a Wikidata
MeSHD004374 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet706 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0013274 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:13832 Modifica el valor a Wikidata

El ductus arteriós persistent (DAP) és la permanència de la comunicació vascular entre l'artèria pulmonar i l'artèria aorta descendent. És una comunicació pròpia de la circulació fetal, que en condicions normals es tanca durant els primers dies de vida.[1] La persistència del ductus arteriós de forma perllongada pot produir sintomatologia cardíaca.[2]

Els factors relacionats amb la persistència del ductus arteriós son la prematuritat, les infeccions prenatals i els factors genètics.[3]

  • Representació del DAP: es pot observar la comunicació entre artèria pulmonar i aorta.
    Representació del DAP: es pot observar la comunicació entre artèria pulmonar i aorta.

Etiologia

Durant el desenvolupament intrauterí, la circulació fetal afavoreix la irrigació i oxigenació de teixits com el cervell i el miocardi. Els pulmons fetals, que no realitzen cap funció respiratòria intraúter, presenten una elevada resistència al pas de sang a través del seu arbre vascular (elevada resistència vascular pulmonar o RVP). D'aquesta manera, la sang que arriba a l'artèria pulmonar procedent del ventricle dret (VD) es desvia a través del ductus arteriós cap a l'aorta descendent, saltant-se per tant la circulació pulmonar. El ductus arteriós gestiona el pas de la majoria del dèbit del ventricle dret (precàrrega VD), que es correspon al 60% del cabal cardíac total. Es tracta d'una estructura imprescindible per al desenvolupament fetal.[4] Durant la gestació, el ductus arteriós es manté permeable gràcies a la secreció de prostaglandines fetals i placentàries, que afavoreixen la relaxació de la capa muscular arterial i mantenen el ductus obert. Amb el naixement del nadó, es produeix el tancament funcional del ductus arteriós en les primeres 12-48 h de vida.[5] L'increment de la concentració d'oxigen sanguini, així com el descens dels nivells de prostaglandines, produeixen la contracció de les fibres musculars que tancaran el ductus arteriós. El tancament anatòmic es completa entre la segona i tercera setmana de vida. Cap a les 8 setmanes de vida, el ductus arteriós és tancat en el 90% dels nadons nascuts a terme.[6][7]

  • Representació de la circulació fetal
    Representació de la circulació fetal
  • Representació de la circulació fetal vs circulació del nounat
    Representació de la circulació fetal vs circulació del nounat

Epidemiologia

Existeixen factors relacionats amb la persistència del ductus arteriós. La incidència del DAP en nens nascuts a terme segons sèries històriques és d'1 per cada 2.000-2.500 nascuts vius. No obstant això, s'estima que la incidència real tenint en compte la freqüència de ductus persistents sense repercussió clínica que es diagnostiquen de manera incidental, podria ascendir fins a 1 per cada 500 nascuts vius.[6]

Tot i que en la majoria de casos de DAP no es localitza una causa identificable, s'associa la seva aparició a factors genètics. Predomina en el sexe femení (2:1), i la seva prevalença és major en nens afectats per diversos trastorns genètics: trisomia 21 i 18,[6] síndrome de Char[8] o síndrome d'Holt-Oram,[9] entre d'altres. L'exposició del fetus a una infecció primerenca pel virus de la rubèola és un altre factor relacionat amb l'aparició de DAP, sobretot de tipus tubular, associat a lesions arterials pulmonars i renals.[10] També la corioamnionitis[11] i el consum de substàncies teratogèniques com alcohol, amfetamines i anticonvulsivants durant la gestació augmenta la probabilitat de DAP fetal.[6]

Els nounats nascuts preterme son la població més susceptible a patir DAP. La persistència del ductus arteriós és inversament proporcional a l'edat gestacional del nadó.[12] La incidència varia des d'un 20% en els nadons majors de 32 setmanes de gestació (SG) fins a un 60% d'afectats en menors de 28 SG, especialment si han patit síndrome del destret respiratori neonatal i necessitat de ventilació mecànica invasiva (VMI).[2]

Fisiopatologia i simptomatologia

Durant la vida fetal, les elevades resistències vasculars pulmonars (RVP) provoquen el pas de sang des de l'artèria pulmonar cap a l'aorta descendent (shunt pulmonar-sistèmic). A partir del naixement, amb la disminució de les resistències pulmonars es produeix el shunt invers des de l'aorta cap a la circulació pulmonar (shunt sistèmic-pulmonar), produint una sobrecàrrega de la mateixa. La repercussió d'aquest shunt dependrà del diàmetre del ductus i de la resposta dels òrgans afectats: cor i pulmons.

L'aneurisma del DAP és una condició que detecta en un petit percentatge d'individus amb aquesta anomalia congènita. La seva veritable incidència no es coneix ben bé, ja que molts casos detectats en les ecocardiografies neonatals es resolen espontàniament sense seqüeles clíniques d'importància.[13] Aquest tipus singular d'aneurisma s'observa sobretot en nens, encara que també s'ha descrit en adults.[14]

En el context d'una síndrome d'Upshaw-Schulman (un trastorn hereditari de la coagulació autosòmic recessiu causat per mutacions en el gen ADAMTS13),[15] el DAP pot desencadenar greus episodis d'icterícia hemolítica neonatal.[16]

Alguns dels símptomes derivats del DAP són:[17]

  • Fisiopatologia del DAP

Variants morfològiques

Segons estudis angiogràfics, els diferents tipus de DAP es poden classificar com:[18]

  • Tipus 1 o cònic.
  • Tipus 2 o fenestrat.
  • Tipus 3 o tubular.
  • Tipus 4 o complex.
  • Tipus 5 o allargat.

Diagnòstic

L'ecocardiografia és la prova diagnòstica més útil per detectar la presència del ductus arteriós persistent (DAP), així com per visualitzar el shunt sanguini i la seva repercussió sobre les cavitats cardíaques. Es poden detectar indicis de DAP en altres proves clíniques com l'electrocardiograma (EEC) i la radiografia de tòrax.[2]

Tractament

No existeix un consens global per al tractament del ductus arteriós persistent.[19] Si bé en el passat es tendia a la lligadura del ductus de manera profilàctica, ara per ara les pautes recomanen valorar la situació individual de cada pacient i tractar aquells casos en els quals el ductus representi un factor de morbi-mortalitat.[20] En els casos on el tancament del DAP estigui indicat es recomana iniciar el tractament de forma precoç abans de les dues primeres setmanes de vida, però no durant els dies immediatament posteriors al part, ja que la tassa d'èxit és major i la de complicacions més baixa.[21]

Els tractaments utilitzats pel tancament del ductus arteriós persistent son el tractament amb fàrmacs,[22] el tractament quirúrgic i el tractament percutani.[23]

  • Tractament farmacològic: s'utilitzen inhibidors de la ciclooxigenasa 2 (COX-2) com la indometacina (un AINE relacionat amb el diclofenac)[24] i l'ibuprofèn,[25] que s'administren en tandes de 3 dosis, amb la possibilitat de repetir el protocol en cas de fracàs en la primera tanda. En prematurs de pes molt baix, el paracetamol pot ser una alternativa terapèutica útil.[26]
  • Tractament quirúrgic: es realitza una lligadura quirúrgica mitjançant la pràctica d'una toracotomia esquerra. Es reserva per aquells casos on el tractament farmacològic no està indicat o ha fracassat, ja que no està exempt de complicacions postquirúrgiques.[23] El mètode operatori específic està determinat per la mida del DAP i l'edat del pacient.[27]
  • Tractament percutani: en nens més grans el tractament d'elecció és l'abordatge percutani, on mitjançant un cateterisme es col·loca una pròtesi que tancarà el flux de sang a través del ductus.[7][28]
Tractament farmacològic del DAP: pauta recomanada[23][29]
Ibuprofèn (administració cada 24 h) Indometacina (administració cada 12 h)
1a dosi 10mg/Kg Edat l'inici del tractament < 48h de vida > 48h de vida > 7 dies de vida
2a dosi 5mg/Kg 1a dosi 0,2mg/Kg 0,2mg/Kg 0,2mg/Kg
3a dosi 5mg/Kg 2a dosi 0,1mg/Kg 0,2mg/Kg 0,25mg/Kg
3a dosi 0,1mg/Kg 0,2mg/Kg 0,25mg/Kg
  • Abordatge percutani del DAP
    Abordatge percutani del DAP

Referències

  1. ↑ Marty, M; Kerndt, CC; Lui, F «Embryology, Fetal Circulation» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Maig 8; NBK537149 (rev), pàgs: 5. PMID: 30725834 [Consulta: 21 febrer 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Ruiz González, MD; Gómez Guzmán, E; Párraga Quiles, MJ; Tejero, MA; Guzmán Cabañas, JM «Ductus arterioso persistente» (en castellà). A: Protocolos Diagnóstico Terapeúticos de la Asociación Española de Pediatría: Neonatologia, Cap. 36, 2008, pp: 353-361. ISSN: 2171-8172 [Consulta: 14 gener 2019].
  3. ↑ Dagle, JM; Lepp, NT; Cooper, ME; Schaa, KL; Kelsey, KJP; Orr, KL; et al «Determination of genetic predisposition to patent ductus arteriosus in preterm infants» (en anglès). Pediatrics, 2009 Abr; 123 (4), pp: 1116-1123. DOI: 10.1542/peds.2008-0313. PMC: 2734952. PMID: 19336370 [Consulta: 8 febrer 2022].
  4. ↑ Morton, SU; Brodsky, D «Fetal Physiology and the Transition to Extrauterine Life» (en anglès). Clin Perinatol, 2016 Set; 43 (3), pp: 395-407. DOI: 10.1016/j.clp.2016.04.001. PMC: 4987541. PMID: 27524443 [Consulta: 8 febrer 2022].
  5. ↑ Nagasawa, H; Hamada, C; Wakabayashi, M; Nakagawa, Y; et al «Time to spontaneous ductus arteriosus closure in full-term neonates» (en anglès). Open Heart, 2016 Maig 11; 3 (1), pp: e000413. DOI: 10.1136/openhrt-2016-000413. PMC: 4874051. PMID: 27239325 [Consulta: 8 febrer 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Ballesteros Tejerizo, F; Rodríguez Ogando, A; Gil Villanueva, N «Ductus arterioso persistente (en el niño a termino) y ventana aortopulmonar» (en castellà). A: Protocolos Diagnósticos y Terapéuticos en Cardiología Pediátrica de la Sociedad Española de Cardiología Pediátrica. Sección III, Cap. 23; CTO Editorial, 2015; 3a Edición. Volumen 1, pp: 229-240. ISBN 978-84-16276-96-7 [Consulta: 8 febrer 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 Rodríguez, A; Aguilar, JM. «Ductus» (en castellà). CardiopatiasCongenitas.net, 2021; Jul 17 (rev). [Consulta: 8 febrer 2022].
  8. ↑ Babaoğlu, K; Oruç, M; Günlemez, A; Gelb, BD «Char syndrome, a familial form of patent ductus arteriosus, with a new finding: hyperplasia of the 3rd finger» (en anglès). Anadolu Kardiyol Derg, 2012 Set; 12 (6), pp: 523-524. DOI: 10.5152/akd.2012.165. ISSN: 1308-0032. PMID: 22728731 [Consulta: 27 febrer 2022].
  9. ↑ Tyczyński, P; Michałowska, I; Miłosz-Wieczorek, B; Hoffman, P; Witkowski, A «Holt-Oram syndrome, bicuspid aortic valve, and patent ductus arteriosus» (en anglès). Kardiol Pol, 2021; 79 (12), pp: 1395-1396. DOI: 10.33963/KP.a2021.0118. ISSN: 1897-4279. PMID: 34599494 [Consulta: 27 febrer 2022].
  10. ↑ Toizumi, M; Do, CGT; Motomura, H; Do, TN; et al «Characteristics of Patent Ductus Arteriosus in Congenital Rubella Syndrome» (en anglès). Sci Rep, 2019 Nov 19; 9 (1), pp: 17105. DOI: 10.1038/s41598-019-52936-6. PMC: 6863812. PMID: 31745134 [Consulta: 25 abril 2022].
  11. ↑ Green, CA; Westreich, D; Laughon, MM; Stamilio, DM; Strauss, RA; et al «Association of chorioamnionitis and patent ductus arteriosus in a national U.S. cohort» (en anglès). J Perinatol, 2021 Gen; 41 (1), pp: 119-125. DOI: 10.1038/s41372-020-00866-x. PMC: 8788109. PMID: 33093626 [Consulta: 14 febrer 2022].
  12. ↑ Hamrick, SEG; Sallmon, H; Rose, AT; Porras, D; Shelton, EL; et al «Patent Ductus Arteriosus of the Preterm Infant» (en anglès). Pediatrics, 2020 Nov; 146 (5), pp: e20201209. DOI: 10.1542/peds.2020-1209. PMC: 7605084. PMID: 33093140 [Consulta: 11 febrer 2022].
  13. ↑ Wang, SW; Kim, JE; Lee, YS; Lee, YA «A case of congenital ductus arteriosus aneurysm» (en anglès). Korean J Pediatr, 2006 Gen; 49 (12), pp: 1363-1366. DOI: 10.3345/kjp.2006.49.12.1363. ISSN: 1738-1061 [Consulta: 27 febrer 2022].
  14. ↑ Yukimoto, M; Okuma, T; Sohgawa, E; Nakano, MM; et al «Incidentally identified ductus arteriosus aneurysm in eight adults: a case series» (en anglès). BJR Case Rep, 2021 Mar 18; 7 (4), pp: 20200097. DOI: 10.1259/bjrcr.20200097. PMC: 8749408. PMID: 35047188 [Consulta: 27 febrer 2022].
  15. ↑ John, BM; Singh, D; Ravichander, B; Madan, R; Raghu Raman, TS «Upshaw-Schulman Syndrome» (en anglès). Med J Armed Forces India, 2010 Abr; 66 (2), pp: 188-189. DOI: 10.1016/S0377-1237(10)80149-2. PMC: 4920926. PMID: 27375335 [Consulta: 18 març 2022].
  16. ↑ Fujimura, Y; Lämmle, B; Tanabe, S; Sakai, K; Kimura, T; Kokame, K; Miyata, T; et al «Patent ductus arteriosus generates neonatal hemolytic jaundice with thrombocytopenia in Upshaw-Schulman syndrome» (en anglès). Blood Adv, 2019 Nov 12; 3 (21), pp: 3191-3195. DOI: 10.1182/bloodadvances.2019000601. PMC: 6855110. PMID: 31698449 [Consulta: 18 març 2022].
  17. ↑ Gillam-Krakauer, M; Mahajan, K «Patent Ductus Arteriosus» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Ag 11; NBK430758 (rev), pàgs: 8. PMID: 28613509 [Consulta: 8 febrer 2022].
  18. ↑ Tatco, V «Krichenko angiographic classification of patent ductus arteriosus (illustration)» (en anglès). Cardiac System, Radiopaedia.org, 2017 Mar 1; ID51870, pàgs: 2. DOI: 10.53347/rID-51870 [Consulta: 25 abril 2022].
  19. ↑ Benitz, WE «Patent ductus arteriosus: to treat or not to treat?» (en anglès). Arch Dis Child Fetal Neonatal Ed, 2012 Mar; 97 (2), pp: F80-F82. DOI: 10.1136/archdischild-2011-300381. ISSN: 1359-2998. PMID: 22174019 [Consulta: 21 febrer 2023].
  20. ↑ Mosalli, R; Alfaleh, K «Prophylactic surgical ligation of patent ductus arteriosus for prevention of mortality and morbidity in extremely low birth weight infants - Review» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2008 Gen 23; 2008 (1), pp: CD006181. DOI: 10.1002/14651858.CD006181.pub2. PMC: 8916218. PMID: 18254095 [Consulta: 21 febrer 2023].
  21. ↑ Hallman, M; Treluyer, JM; Aikio, O; Rozé, JC «Early closure mechanisms of the ductus arteriosus in immature infants» (en anglès). Acta Paediatr, 2021 Jul; 110 (7), pp: 1995-2007. DOI: 10.1111/apa.15826. ISSN: 1651-2227. PMID: 33655615 [Consulta: 21 febrer 2023].
  22. ↑ Gillam-Krakauer, M; Hagadorn, JI; Reese, J «Pharmacological closure of the patent ductus arteriosus: when treatment still makes sense» (en anglès). J Perinatol, 2019 Nov; 39 (11), pp: 1439-1441. DOI: 10.1038/s41372-019-0518-3. PMC: 7055580. PMID: 31591487 [Consulta: 21 febrer 2023].
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Alonso Larruscain, I; Olmedo Díaz, I; de Miguel Serrano, T «Nuevas pautas de tratamiento del conducto arterioso en prematuros» (en castellà). An Pediatr Contin, 2011 Set-Oct; 9 (5), pp: 310-315. DOI: 10.1016/S1696-2818(11)70045-2. ISSN: 1696-2818 [Consulta: 14 gener 2019].
  24. ↑ Evans, P; O'Reilly, D; Flyer, JN; Soll, R; Mitra, S «Indomethacin for symptomatic patent ductus arteriosus in preterm infants» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2021 Gen 15; 1 (1), pp: CD013133. DOI: 10.1002/14651858.CD013133.pub2. PMC: 8095061. PMID: 33448032 [Consulta: 22 febrer 2022].
  25. ↑ Ohlsson, A; Walia, R; Shah, SS «Ibuprofen for the treatment of patent ductus arteriosus in preterm or low birth weight (or both) infants» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2020 Feb 11; 2 (2), pp: CD003481. DOI: 10.1002/14651858.CD003481.pub8. PMC: 7012639. PMID: 32045960 [Consulta: 22 febrer 2022].
  26. ↑ Gálvez Criado, R; Rodríguez Blanco, S; Oulego Erroz, I; Jiménez González, A; Alonso Quintela, P «Paracetamol: tratamiento útil de elección para el ductus arterioso persistente en prematuros de muy bajo peso» (en anglès). An Pediatr, 2018 Jun; 88 (6), pp: 353-355. DOI: 10.1016/j.anpedi.2017.07.007. ISSN: 1695-4033. PMID: 28941989 [Consulta: 11 febrer 2022].
  27. ↑ Nagre, SW; Bhosle, KN «Patent Ductus Arteriosus Treatment: Size does Matter» (en anglès). AWCH, 2017 Des; 3 (4), pp: A-51. DOI: 10.21276/AWCH.1803. ISSN: 2456-0138 [Consulta: 14 febrer 2022].
  28. ↑ Pinto, FF «Percutaneous closure of patent ductus arteriosus: A standard procedure with new perspectives» (en anglès). Rev Port Cardiol (Engl Ed), 2021 Ag; 40 (8), pp: 569-571. DOI: 10.1016/j.repce.2021.07.027. ISSN: 2174-2049. PMID: 34392899 [Consulta: 8 febrer 2022].
  29. ↑ Morcillo Sopena, F; Cano Sánchez, A; Fernández Gilino, C; Carrasco Moreno, JI; et al «Ibuprofeno frente a indometacina en el tratamiento del conducto arterioso persistente del prematuro» (en castellà). An Pediatr (Barc), 63, 3, 01-09-2005, pp: 212–218. DOI: 10.1157/13078483. ISSN: 1695-9531. PMID: 16219273 [Consulta: 8 febrer 2022].

Bibliografia

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ductus_arteriós_persistent&oldid=31336132»