Aliança Cooperativa Internacional: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
→Organització: Amplio l'article i afegeixo referències |
||
| Línia 21: | Línia 21: | ||
L'ACI té una direcció i un secretariat permanent. Les llengües oficials dels congressos són el francès, anglès i alemany.<ref name=":02" /> Així mateix, l'ACI va crear una comissió per a discutir els principis bàsics de l'organització i adaptar la seva actuació a les circumstàncies del lloc i temps. Es va plantejar per evitar el dogmatisme.<ref name=":0" /> |
L'ACI té una direcció i un secretariat permanent. Les llengües oficials dels congressos són el francès, anglès i alemany.<ref name=":02" /> Així mateix, l'ACI va crear una comissió per a discutir els principis bàsics de l'organització i adaptar la seva actuació a les circumstàncies del lloc i temps. Es va plantejar per evitar el dogmatisme.<ref name=":0" /> |
||
El finançament de l'ACI prové principalment de contribucions dels seus membres, que paguen una subscripció en funció a una taxa bàsica universal, i en proporció al nombre de membres de la cooperativa i un factor que té en compte les diferències socioeconòmiques de cada país.<ref>{{Cite book|publisher=Springer US|isbn=978-0-387-93996-4|pages=886–888|editors=Helmut K. Anheier, Stefan Toepler (eds.)|last=Rousseliere|first=Damien|title=International Encyclopedia of Civil Society|chapter=International Co-operative Alliance (ICA)|location=New York, NY|accessdate=2023-07-08|date=2010|chapterurl=https://doi.org/10.1007/978-0-387-93996-4_692}}</ref> |
|||
== Publicacions i esdeveniments == |
== Publicacions i esdeveniments == |
||
Revisió del 13:15, 8 jul 2023
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | ACI, ICA, ACI i ACI  | ||||
| Tipus | cooperativa de segon grau | ||||
| Indústria | altres activitats associatives n.c.p. i moviment cooperatiu | ||||
| Idioma oficial | anglès, francès, alemany, rus i castellà | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1895 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu (2013–) | |||||
| Filial | |||||
| Lloc web | ica.coop… | ||||
    | |||||
L'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) és una organització no governamental que reuneix i representa organitzacions cooperatives d'arreu del món i de tots els sectors d'activitat. Es va fundar a Londres l'any 1895 per promoure l'economia col·lectiva de manera coordinada entre diferents països. Des de 1937 ha definit els valors i principis cooperatius.[1]
És un organisme consultiu de l'Organització de les Nacions Unides de categoria A. També col·labora amb organismes que depenen de l'ONU, com la UNESCO en programes de formació, la FAO a través del Programa Alimentari Mundial, l'OIT, o la Conferència de l'ONU sobre el Comerç i el Desenvolupament.[1]
L'any 2022 aglutinava més de 230 organitzacions de més de 100 estats, i que en conjunt representen més de 730 milions de persones de tot el món.[2]
Història
La idea de formar una Aliança Internacional sorgia de tant en tant quan cooperativistes de diversos països es trobaven, tanmateix, va prendre forma al Congrés de la Cooperativa Rochdale de 1892, en què es va prendre la decisió de crear una Aliança Internacional.[3] El líder dels socialistes cristians anglesos, Edward Vansitart Neale, va tenir un rol important en aquesta decisió, i la seva mort va endarrerir la constitució de l'organització.[3][1] El projecte es va reprendre en el Festival Nacional de Cooperació dut a terme al Crystal Palace el 1893 i que va aplegar cooperativistes internacionals. E. O. Greening i Henry W. Wolff van reactivar la creació de l'Aliança.[3]
L'Aliança Cooperativa Internacional es va fundar en una reunió a Londres el 1895, amb l'objectiu de crear una superestructura internacional que coordinés els moviments cooperativistes desenvolupats en diversos països europeus durant el segle XIX. Van tenir un paper important en la seva constitució cooperativistes anglesos i francesos, com Vansitart Neale, Emile de Boyvé i Charles Gide.[1]
En els seus principis, l'ACI va donar preferència a la cooperació de producció autònoma, s'ha assenyalat per la influència del cooperativisme de Phillippe Buchez a França, i sobretot, dels socialistes cristians anglesos, que es decantaven per les cooperatives industrials i cooperatives de consum. Més endavant, el congrés de Manchester de 1902 va eliminar les representacions individuals per donar accés i vot només a les col·lectives. En el congrés d'Hamburg de 1910, l'ACI va convidar totes les formes de cooperatives a unir-se a l'organització per formar-ne la base.[1]
El desè congrés es va preveure celebrar a Basilea (Suïssa), però es va anul·lar per la Gran Guerra (1914-1918), ja que impossibilitava la presència de tots els seus membres. Tanmateix, l'ACI va mantenir la seva activitat, i va celebrar dos congressos a París, en què només van poder assistir-hi representacions de països aliats i neutrals. Durant la Primera Guerra Mundial, l'ACI va treballar intensament per preparar l'escenari posterior al conflicte armat.[1][4] Pel que fa a la Segona Guerra Mundial, l'ACI no es va celebrar congressos, però va actuar en solidaritat amb cooperativistes fugitius de països com Txecoslovàquia, Finlàndia, França, Itàlia, Holanda, Polònia i Noruega, anteriorment també d'Espanya.[1]
El congrés de París de 1937 va fixar les condicions perquè una cooperativa pugui formar part de l'ACI. Prenent de referència els principis dels pioners de Rochdale de 1844, es van establir set principis fonamentals, quatre d'obligatoris i tres de recomanats. Per una banda, calia que les cooperatives fossin d'adhesió lliure i oberta a tothom, amb un control democràtic (un vot per membre), una distribució d'excedents a prorrata de les transaccions, i un interès limitat al capital. Per altra banda, es recomanava la neutralitat política i religiosa, la venda al comptat i el foment de l'educació.[1][5] La declaració sobre Identitat Cooperativa es va adoptar el 1995 en el congrés de Manchester (el centenari de l'organització) i va redefinir alguns dels principis cooperatius.[6]
Organització
El Comitè Central es reuneix un cop l'any, nomenat pel congrés, amb candidats proposats per les cooperatives. Dels membres d'aquest Comitè, en són elegits catorze que formen el Comitè Executiu, que procura que hi siguin representades totes les ètnies.[7]
L'ACI té una direcció i un secretariat permanent. Les llengües oficials dels congressos són el francès, anglès i alemany.[7] Així mateix, l'ACI va crear una comissió per a discutir els principis bàsics de l'organització i adaptar la seva actuació a les circumstàncies del lloc i temps. Es va plantejar per evitar el dogmatisme.[1]
El finançament de l'ACI prové principalment de contribucions dels seus membres, que paguen una subscripció en funció a una taxa bàsica universal, i en proporció al nombre de membres de la cooperativa i un factor que té en compte les diferències socioeconòmiques de cada país.[8]
Publicacions i esdeveniments
L'ACI edita una revista de Cooperació Internacional en francès, anglès i alemany des de 1913.[1]
En el Congrés celebrat a Gant el 1924, es va dur a terme l'Exposició Cooperativa Internacional, que va tenir participació de les Federacions de Cooperatives de Catalunya i del Nord d'Espanya, la Quinta de Salut l'Aliança i una representació de l'Institut de Reformes Socials.[1]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Pérez Baró, Albert. «La Cooperació internacional l'any que portava el seu nom». A: Temàtica Cooperatista. Barcelona: Pòrtic, 1971, p. 125-140.
- ↑ «The International Co-operative Alliance». [Consulta: 13 maig 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Williams, Aneurin «The International Co-Operative Alliance and its Congress». The Economic Journal, vol. 5, 19, 1895-09, pàg. 456. DOI: 10.2307/2955642. ISSN: 00130133. JSTOR: 2955642 [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ «Cooperation». Monthly Labor Review, vol. 9, 4, 1919, pàg. 165–178. ISSN: 0098-1818. JSTOR: 41827665 [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ Díaz, Luis Francisco Ramírez; Ospina, José de Jesús Herrera; Franco, Luis Fernando Londoño «El Cooperativismo y la Economía Solidaria: Génesis e Historia». Cooperativismo & Desarrollo, 24, 109, 18-08-2016. DOI: 10.16925/co.v24i109.1507. ISSN: 2382-4220 [Consulta: 21 juny 2023].
- ↑ Gadea Soler, Enrique «Estudio sobre el Concepto de Cooperativa : referencia a los Principios Cooperativos y a su discutida vigencia». Jado: boletín de la Academia Vasca de Derecho = Zuzenbidearen Euskal Akademiaren aldizkaria, vol. 7, 17, 2009, pàg. 165–185. ISSN: 1888-0525 [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ 7,0 7,1 Pérez Baró, Albert. Temàtica Cooperatista. Barcelona: Pòrtic, 1971, p. 125-140.
- ↑ Rousseliere, Damien. «International Co-operative Alliance (ICA)». A: International Encyclopedia of Civil Society. New York, NY: Springer US, 2010, p. 886–888. ISBN 978-0-387-93996-4 [Consulta: 8 juliol 2023].