Vés al contingut

Franja de Gaza: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
→‎Israel i la Franja de Gaza: imatge canviada en català
Història afegida
Línia 8: Línia 8:


L'any 2005, l'[[Forces de Defensa d'Israel|Exèrcit d'IsraeI]] es va retirar de la Franja de Gaza. Actualment aquest territori és governat pel grup [[Hamàs]] que, juntament amb [[Cisjordània]], forma part de la [[Autoritat Nacional Palestina]] definida en els [[Acords d'Oslo]] i en la [[resolució 1680 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides|resolució 1680]]<ref>[http://www.un.org/en/ga/search/view_doc.asp?symbol=S/RES/1860%282009%29&referer=http://www.un.org/en/sc/documents/resolutions/2009.shtml&Lang=S Resolución № 1860] del Consejo de seguridad de la ONU</ref> del [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]].<ref name="eccpalestine.org">{{ref-web|url=http://www.eccpalestine.org/eu-heads-of-missions-report-on-gaza/ |títol=EU Heads of Missions' report on Gaza 2013 |publicació=Eccpalestine.org |consulta=2 d'agost de 2014}}</ref> Finalment l'any 2012 va ser admesa per l'[[Assemblea General de les Nacions Unides]] com a [[Estat]] amb l'estatuts d'observador sota el nom d'«[[Estat de Palestina]]».<ref>{{ref-web|url=http://www.un.org/News/Press/docs/2012/ga11317.doc.htm |títol=General Assembly Votes Overwhelmingly to Accord Palestine ‘Non-Member Observer State’ Status in United Nations |publicació=Un.org |consulta= 2 d'agost de 2014}}</ref>
L'any 2005, l'[[Forces de Defensa d'Israel|Exèrcit d'IsraeI]] es va retirar de la Franja de Gaza. Actualment aquest territori és governat pel grup [[Hamàs]] que, juntament amb [[Cisjordània]], forma part de la [[Autoritat Nacional Palestina]] definida en els [[Acords d'Oslo]] i en la [[resolució 1680 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides|resolució 1680]]<ref>[http://www.un.org/en/ga/search/view_doc.asp?symbol=S/RES/1860%282009%29&referer=http://www.un.org/en/sc/documents/resolutions/2009.shtml&Lang=S Resolución № 1860] del Consejo de seguridad de la ONU</ref> del [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]].<ref name="eccpalestine.org">{{ref-web|url=http://www.eccpalestine.org/eu-heads-of-missions-report-on-gaza/ |títol=EU Heads of Missions' report on Gaza 2013 |publicació=Eccpalestine.org |consulta=2 d'agost de 2014}}</ref> Finalment l'any 2012 va ser admesa per l'[[Assemblea General de les Nacions Unides]] com a [[Estat]] amb l'estatuts d'observador sota el nom d'«[[Estat de Palestina]]».<ref>{{ref-web|url=http://www.un.org/News/Press/docs/2012/ga11317.doc.htm |títol=General Assembly Votes Overwhelmingly to Accord Palestine ‘Non-Member Observer State’ Status in United Nations |publicació=Un.org |consulta= 2 d'agost de 2014}}</ref>

== Història ==
Gaza va formar part de l'[[Imperi Otomà]] abans de ser ocupada pel Regne Unit (1918-1948), Egipte (1948-1967) i després Israel, que el 1993 va concedir a l'Autoritat Palestina de Gaza un autogovern limitat mitjançant els Acords d'Oslo. Des del 2007, la Franja de Gaza està governada de facto per Hamàs, que afirma representar l'Estat de Palestina i el poble palestí.

Les Nacions Unides, les organitzacions internacionals de drets humans i la majoria dels governs i comentaristes jurídics continuen considerant que el territori està ocupat per Israel malgrat la retirada israeliana de Gaza el 2005.<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Yearbook of International Humanitarian Law - 2010|url=https://books.google.com/books?id=hYiIWVlpFzEC&pg=PA429|editorial=Springer Science & Business Media|data=2011-08-05|isbn=978-90-6704-811-8|llengua=en|nom=M. N.|cognom=Schmitt|nom2=Louise|cognom2=Arimatsu|nom3=Tim|cognom3=McCormack|pàgines=429}}</ref> Israel manté un control extern directe sobre Gaza i un control indirecte sobre la vida dins de Gaza:

* Israel controla l'espai aeri i marítim de Gaza i sis dels set passos fronterers terrestres.
* Israel es reserva el dret d'entrar a Gaza a voluntat amb el seu exèrcit i manté una zona de seguretat dins el territori de Gaza.
* Gaza depèn d'Israel per al subministrament d'aigua, electricitat, telecomunicacions i altres serveis.<ref name=":0" />

Els límits nord i est de la Franja de Gaza es van establir en cessar els combats a la [[Guerra arabo-israeliana de 1948|guerra de 1948]], confirmats pels [[Acords d'armistici araboisraelians de 1949|acords d'armistici entre Israel i Egipte]] el 24 de febrer de 1949.<ref>[https://unispal.un.org/UNISPAL.NSF/0/9EC4A332E2F9A128525643D007702E6 Egypt Israel Armistice Agreement] UN Doc S/1264/Corr.1 23 February 1949 {{dead link|date=June 2016|bot=medic}}{{cbignore|bot=medic}}</ref> L‟article V de l‟Acord declarava que la línia de demarcació no seria una frontera internacional. Al principi, la Franja de Gaza va ser administrada oficialment pel Govern de Tota Palestina, establert per la [[Lliga Àrab]] el setembre de 1948. Tota Palestina a la Franja de Gaza es va gestionar sota l'autoritat militar d'Egipte, funcionant com un [[Govern titella|Estat titella]], fins a que es va fusionar oficialment amb la [[República Àrab Unida]] i es va dissoldre el 1959. Des de la dissolució del Govern de Tota Palestina fins al 1967, la Franja de Gaza va ser administrada directament per un governador militar egipci.

Israel va prendre la Franja de Gaza a Egipte a la [[Guerra dels Sis Dies]] del 1967. En virtut dels Acords d'Oslo signats el 1993, l'Autoritat Palestina es va convertir en l'òrgan administratiu que governava els nuclis de població palestins, mentre que Israel mantenia el control de l'espai aeri, les aigües territorials i els passos fronterers, amb l'excepció de la frontera terrestre amb Egipte, controlada per aquest país. El 2005, Israel es va retirar de la Franja de Gaza en virtut del seu [[Pla de retirada unilateral israeliana|pla de retirada unilateral]].

El juliol de 2007, després de guanyar les [[eleccions legislatives palestines de 2006]], Hamàs es va convertir en el govern triat.<ref>{{Cite news|url=https://www.theguardian.com/world/2008/mar/04/usa.israelandthepalestinians|title=US plotted to overthrow Hamas after election victory|last=Goldenberg|first=Suzanne|date=2008-03-04|work=The Guardian|access-date=2017-12-09|language=en-GB|issn=0261-3077|archive-date=29 April 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20180429200433/https://www.theguardian.com/world/2008/mar/04/usa.israelandthepalestinians|url-status=live}}</ref><ref>{{Cite book|url=https://books.google.com/books?id=y693DgAAQBAJ&pg=PA87|title=Between State and Non-State: Politics and Society in Kurdistan-Iraq and Palestine|last1=Gürbey|first1=Gülistan|last2=Hofmann|first2=Sabine|last3=Seyder|first3=Ferhad Ibrahim|date=2017-03-23|publisher=Springer|isbn=978-1-137-60181-0|language=en|access-date=6 February 2018|archive-date=28 February 2023|archive-url=https://web.archive.org/web/20230228174714/https://books.google.com/books?id=y693DgAAQBAJ&pg=PA87|url-status=live}}</ref> El 2007, Hamàs va expulsar de Gaza el partit rival [[Fatah|Al-Fatah]],<ref>{{cite web|url=http://www.aljazeera.com/indepth/opinion/issues-derail-fatah-hamas-deal-171017185321599.html|title=Three issues that could derail the Fatah-Hamas deal|last=Amer|first=Adnan Abu|website=aljazeera.com|access-date=2017-12-09|archive-date=9 December 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20171209075249/https://www.aljazeera.com/indepth/opinion/issues-derail-fatah-hamas-deal-171017185321599.html|url-status=live}}</ref> cosa que va trencar el Govern d'Unitat entre la Franja de Gaza i [[Cisjordània]], creant dos governs separats per als Territoris Palestins Ocupats.

El 2014, després de les converses de reconciliació, Hamàs i Fatah van formar un govern d'unitat palestí a Cisjordània i Gaza. [[Rami Hamdal·la|Rami Hamdal·lah]] es va convertir en el primer ministre de la coalició i ha planificat la celebració d'eleccions a Gaza i Cisjordània.<ref>{{cite news|author=Peter Beaumont in Jerusalem|url=https://www.theguardian.com/world/2014/jun/02/palestinian-unity-government-sworn-in-fatah-hamas|title=Palestinian unity government of Fatah and Hamas sworn in &#124; World news|work=The Guardian|access-date=2014-08-02|archive-date=6 December 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20161206085224/https://www.theguardian.com/world/2014/jun/02/palestinian-unity-government-sworn-in-fatah-hamas|url-status=live}}</ref> El juliol del 2014, una sèrie d'incidents letals entre Hamàs i Israel van desembocar en el [[Operació Marge Protector|conflicte Israel-Gaza del 2014]]. El Govern d'Unitat es va dissoldre el 17 de juny del 2015 després que el president Abbas digués que no podia operar a la Franja de Gaza.

Després de que Hamàs assolís el control de Gaza, el territori ha estat sotmès a un bloqueig, mantingut per Israel i Egipte.{{sfn|Seib|2012|p=148}} Israel sosté que és necessari: per impedir que Hamàs es rearmi i per restringir els atacs palestins amb coets; Egipte sosté que impedeix als residents de Gaza entrar a Egipte. Els bloquejos d'Israel i Egipte es van estendre a reduccions dràstiques en la disponibilitat de materials de construcció, subministraments mèdics i aliments necessaris després dels intensos atacs aeris sobre la ciutat de Gaza el desembre del 2008. Un informe filtrat de l'ONU el 2009 advertia que el bloqueig estava "devastant els mitjans de subsistència" i provocant un "subdesenvolupament" gradual. Assenyalava que el vidre estaba prohibit pel bloqueig.<ref name="middleeastmonitor2013">{{cite web|title=Israel tightens its blockade of Gaza for 'security reasons'|author=Samira Shackle|url=https://www.middleeastmonitor.com/blogs/lifestyle/7813-israel-tightens-its-blockade-of-gaza-for-security-reasons|archive-url=https://web.archive.org/web/20131014153810/http://www.middleeastmonitor.com/blogs/lifestyle/7813-israel-tightens-its-blockade-of-gaza-for-security-reasons|url-status=dead|archive-date=14 October 2013|work=[[Middle East Monitor]]|date=14 October 2013}}:'Yet critics point out that it is not just military supplies that cannot enter Gaza, but basic construction materials, medical supplies, and food stuffs. The issue came to international attention in 2010, when a flotilla of activists attempted to break the blockade and carry humanitarian aid into Gaza. Nine were killed when the Israeli navy entered the flotilla. The incident shone a spotlight onto the blockade of Gaza. At one stage, prohibited materials included coriander, ginger, nutmeg and newspapers. A relaxation of the rules in June 2009 meant that processed hummus was allowed in, but not hummus with extras such as pine nuts or mushrooms. One of the biggest issues has been building materials. The strict restrictions on goods going into Gaza meant that it was impossible to start reconstruction work; it was therefore impossible to repair shattered windows to keep out the winter rain.'</ref><ref>Dion Nissenbaum. [http://washingtonbureau.typepad.com/jerusalem/2008/12/olmert-aide-supports-free-gaza.html "Olmert aide supports free Gaza"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141006090950/http://washingtonbureau.typepad.com/jerusalem/2008/12/olmert-aide-supports-free-gaza.html|date=6 October 2014}}. [[McClatchy Newspapers]]. 8 December 2008:'Since Hamas took control of Gaza last year, Israel has dramatically reduced the amount of food, fuel and supplies going through its border crossings with Gaza that are the main Palestinian lifeline to the outside world. Since the Israeli military operation on 4 November, according to humanitarian groups, about 700 truck loads of goods have gone into Gaza. That's what should be going in-and-out on a single day.'</ref><ref name="Gaza's Tunnel Economy">{{cite web|title=Gaza's Tunnel Economy|url=http://www.borgenmagazine.com/gazas-tunnel-economy/|work=Borgen Magazine|date=4 August 2014|access-date=24 December 2014|archive-date=14 April 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20190414125027/https://www.borgenmagazine.com/gazas-tunnel-economy/|url-status=live}}</ref><ref name="bbc.co.uk">{{cite web|title=Inquiry urged into Israel convoy raid|url=http://www.bbc.co.uk/newsbeat/10202756|work=BBC|date=1 June 2010|access-date=24 December 2014|archive-date=13 March 2015|archive-url=https://web.archive.org/web/20150313042851/http://www.bbc.co.uk/newsbeat/10202756|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web|title=Gaza Strip, overview|url=https://www.freedomhouse.org/report/freedom-world/2012/gaza-strip|publisher=Freedom House|access-date=31 December 2014|archive-date=31 December 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20141231203138/https://www.freedomhouse.org/report/freedom-world/2012/gaza-strip|url-status=dead}}</ref> Sota el bloqueig, Gaza ha estat descrita per grups de drets i crítics com "la major presó a l'aire lliure del món".<ref>{{cite web|url=https://www.aljazeera.com/news/2023/10/9/palestinians-in-lebanon-ready-to-fight-israel-if-hezbollah-helps-them|title=Palestinians in Lebanon ready to fight Israel, if Hezbollah helps them|publisher=Al Jazeera}}</ref> En un informe presentat a l'ONU el 2013, la presidenta d'Al Athar Global Consulting a Gaza, Reham el Wehaidy, animava a reparar les infraestructures bàsiques per al 2020, tenint en compte l'augment demogràfic previst de 500.000 persones per al 2020 i la intensificació dels problemes de vivenda.<ref>{{Cite web|date=27 Feb 2013|title=Assistance to the Palestinians — challenges and opportunities in the new reality of a State under occupation|url=http://www.un.org/depts/dpa/qpal/docs/2013Rome/P2%20MS.%20AL%20WEHAIDY%20EN.pdf|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20160101014608/http://www.un.org/depts/dpa/qpal/docs/2013Rome/P2%20MS.%20AL%20WEHAIDY%20EN.pdf|archive-date=1 January 2016|website=un.org|access-date=27 October 2015}}</ref>


== Geografia ==
== Geografia ==
Línia 91: Línia 110:
{{commonscat}}
{{commonscat}}
{{referències}}
{{referències}}

== Bibliografia ==

* {{Ref-llibre|cognom=Seib|nom=Philip|títol=Al Jazeera English: Global News in a Changing World|url=https://books.google.com/books?id=7RPIAAAAQBAJ|data=2012|isbn=978-1137015747}}
{{Governacions Palestina}}
{{Governacions Palestina}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

Revisió del 17:18, 10 oct 2023

Plantilla:Infotaula geografia políticaFranja de Gaza
قطاع غزة
Qiṭāʿ Ġazzah
Imatge
EpònimGaza Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 31° 27′ N, 34° 24′ E / 31.45°N,34.4°E / 31.45; 34.4
Territori reivindicat perIsrael Modifica el valor a Wikidata
CapitalGaza Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.098.389 (2023) Modifica el valor a Wikidata (5.749,01 hab./km²)
Gentilicigazià, gaziana, gazians, gazianes Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície365 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altAbu Auda (105 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació1949 Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
agost 2005pla de retirada unilateral israeliana
25 gener 2006conflicte Fatah-Hamàs
10 juny 2007batalla de Gaza de 2007
27 desembre 2008Operació Plom Fos
31 maig 2010atac a la flotilla de Gaza
14 novembre 2012Operació Columna de Núvol
2014Operació Marge Protector
30 març 2018protestes a la frontera de Gaza de 2018-2019
maig 2021Operació Guardià de les Muralles
agost 2022Operació Alba
2023guerra entre Israel i Gaza de 2023-2024 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governYahya Sinwar Modifica el valor a Wikidata
Monedanou xéquel Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic+970 Modifica el valor a Wikidata
Mapa de la Franja de Gaza

La Franja de Gaza (àrab: قطاع غزّة, Qiṭāʿ Ḡazza; en hebreu: רצועת עזה‎) és una territori que pertany a la nació de Palestina, i que es troba al sud-oest de l'Estat d'Israel.[1]

L'any 2005, l'Exèrcit d'IsraeI es va retirar de la Franja de Gaza. Actualment aquest territori és governat pel grup Hamàs que, juntament amb Cisjordània, forma part de la Autoritat Nacional Palestina definida en els Acords d'Oslo i en la resolució 1680[2] del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.[3] Finalment l'any 2012 va ser admesa per l'Assemblea General de les Nacions Unides com a Estat amb l'estatuts d'observador sota el nom d'«Estat de Palestina».[4]

Història

Gaza va formar part de l'Imperi Otomà abans de ser ocupada pel Regne Unit (1918-1948), Egipte (1948-1967) i després Israel, que el 1993 va concedir a l'Autoritat Palestina de Gaza un autogovern limitat mitjançant els Acords d'Oslo. Des del 2007, la Franja de Gaza està governada de facto per Hamàs, que afirma representar l'Estat de Palestina i el poble palestí.

Les Nacions Unides, les organitzacions internacionals de drets humans i la majoria dels governs i comentaristes jurídics continuen considerant que el territori està ocupat per Israel malgrat la retirada israeliana de Gaza el 2005.[5] Israel manté un control extern directe sobre Gaza i un control indirecte sobre la vida dins de Gaza:

  • Israel controla l'espai aeri i marítim de Gaza i sis dels set passos fronterers terrestres.
  • Israel es reserva el dret d'entrar a Gaza a voluntat amb el seu exèrcit i manté una zona de seguretat dins el territori de Gaza.
  • Gaza depèn d'Israel per al subministrament d'aigua, electricitat, telecomunicacions i altres serveis.[5]

Els límits nord i est de la Franja de Gaza es van establir en cessar els combats a la guerra de 1948, confirmats pels acords d'armistici entre Israel i Egipte el 24 de febrer de 1949.[6] L‟article V de l‟Acord declarava que la línia de demarcació no seria una frontera internacional. Al principi, la Franja de Gaza va ser administrada oficialment pel Govern de Tota Palestina, establert per la Lliga Àrab el setembre de 1948. Tota Palestina a la Franja de Gaza es va gestionar sota l'autoritat militar d'Egipte, funcionant com un Estat titella, fins a que es va fusionar oficialment amb la República Àrab Unida i es va dissoldre el 1959. Des de la dissolució del Govern de Tota Palestina fins al 1967, la Franja de Gaza va ser administrada directament per un governador militar egipci.

Israel va prendre la Franja de Gaza a Egipte a la Guerra dels Sis Dies del 1967. En virtut dels Acords d'Oslo signats el 1993, l'Autoritat Palestina es va convertir en l'òrgan administratiu que governava els nuclis de població palestins, mentre que Israel mantenia el control de l'espai aeri, les aigües territorials i els passos fronterers, amb l'excepció de la frontera terrestre amb Egipte, controlada per aquest país. El 2005, Israel es va retirar de la Franja de Gaza en virtut del seu pla de retirada unilateral.

El juliol de 2007, després de guanyar les eleccions legislatives palestines de 2006, Hamàs es va convertir en el govern triat.[7][8] El 2007, Hamàs va expulsar de Gaza el partit rival Al-Fatah,[9] cosa que va trencar el Govern d'Unitat entre la Franja de Gaza i Cisjordània, creant dos governs separats per als Territoris Palestins Ocupats.

El 2014, després de les converses de reconciliació, Hamàs i Fatah van formar un govern d'unitat palestí a Cisjordània i Gaza. Rami Hamdal·lah es va convertir en el primer ministre de la coalició i ha planificat la celebració d'eleccions a Gaza i Cisjordània.[10] El juliol del 2014, una sèrie d'incidents letals entre Hamàs i Israel van desembocar en el conflicte Israel-Gaza del 2014. El Govern d'Unitat es va dissoldre el 17 de juny del 2015 després que el president Abbas digués que no podia operar a la Franja de Gaza.

Després de que Hamàs assolís el control de Gaza, el territori ha estat sotmès a un bloqueig, mantingut per Israel i Egipte.[11] Israel sosté que és necessari: per impedir que Hamàs es rearmi i per restringir els atacs palestins amb coets; Egipte sosté que impedeix als residents de Gaza entrar a Egipte. Els bloquejos d'Israel i Egipte es van estendre a reduccions dràstiques en la disponibilitat de materials de construcció, subministraments mèdics i aliments necessaris després dels intensos atacs aeris sobre la ciutat de Gaza el desembre del 2008. Un informe filtrat de l'ONU el 2009 advertia que el bloqueig estava "devastant els mitjans de subsistència" i provocant un "subdesenvolupament" gradual. Assenyalava que el vidre estaba prohibit pel bloqueig.[12][13][14][15][16] Sota el bloqueig, Gaza ha estat descrita per grups de drets i crítics com "la major presó a l'aire lliure del món".[17] En un informe presentat a l'ONU el 2013, la presidenta d'Al Athar Global Consulting a Gaza, Reham el Wehaidy, animava a reparar les infraestructures bàsiques per al 2020, tenint en compte l'augment demogràfic previst de 500.000 persones per al 2020 i la intensificació dels problemes de vivenda.[18]

Geografia

La Franja de Gaza està situada al Pròxim Orient . Té 51 km de frontera amb Israel i 11 amb Egipte, així com 40 km de costa al mar Mediterrani. El seu clima és àrid, amb hiverns suaus i estius secs i càlids, exposats a les sequeres. El territori és pla o ondat, amb dunes prop de la costa i el punt més alt a 105 msnm (Abu 'Awdah o Joz Abu 'Auda). Els recursos naturals es limiten a les terres de cultiu (un terç de la Franja està irrigada), encara que recentment s'ha descobert gas natural. Entre els problemes mediambientals s'inclouen la desertificació, la salinització de l'aigua, el tractament d'aigües residuals, les malalties produïdes per l'aigua contaminada, la degradació dels sòls, l'esgotament i contaminació de les aigües subterrànies. La Franja de Gaza depèn àmpliament del riu Habesor, el qual és també un recurs per a Israel.[19]

La Franja de Gaza rep el seu nom de la seva població més gran, la ciutat de Gaza. Altres poblacions importants de la Franja son Rafah, Khan Yunis, Deir al-Balah, Beit Lahia, Bait Hanun i Jabaliya. Al voltant d'1,4 milions de palestins viuen a la Franja de Gaza; una gran part dels quals són refugiats de la guerra de 1948. Per tant, té una de les densitats de població més elevades del món. Des de 1967 s'havien construït 26 assentaments de colons israelians. El 2005 hi vivien al voltant de 9.000 colons. Aquest any, però, el govern va ordenar l'evacuació dels colons israelians de la Franja de Gaza com a part del procés de pau.

Encara que el territori és administrat per Israel, té un cos governamental propi, l'Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza.

Organització polític-administrativa

La Franja de Gaza és un territori pertanyent de iure a l'Autoritat Nacional Palestina, encara que de facto sigui una entitat autogovernada. Cinc de les setze governacions en les que es divideix l'Autoritat Nacional Palestina es troben a la Franja. Les seves localitats principals són Gaza, Rafah, Khan Yunis, Jabaliya, Dayr al Balah, Beit Hanoun i Beit Lahia.

Nom Població
(2007)		 [20]Área (km²)
Governació de Gaza Nord 290 843 61
Governació de Gaza 524 001 70
Governació de Deir al-Balah 216 494 56
Governació de Khan Yunis 290 399 108
Governació de Rafah 177 632 65
Total 1.499.369 360

Israel i la Franja de Gaza

D'acord amb la decisió de les Nacions Unides del 29 de novembre, 1947, es va dictaminar la partició de Palestina en dos estats independents, un estat jueu i un estat àrab; l'estat àrab hauria d'estar localitzat a la regió de la Cisjordània i la Franja de Gaza. No obstant això, els països àrabs van rebutjar el pla de partició, i van declarar la guerra a l'estat israelià. L'armistici de 1949 va donar fi a la contesa, i l'àrea de Cisjordània va formar part de facto de l'estat de Jordània. La Franja de Gaza, per contra, va quedar administrada per Egipte.

Després de la Guerra dels sis dies, la Franja de Gaza va ser ocupada per Israel fins a 1994, any en què es van signar els Acords d'Oslo, per mitjà dels quals s'establia que l'Autoritat Nacional Palestina administraria el 80% d'aquest territori. El 2005 Israel va forçar la retirada dels colons israelians que hi habitaven. A la darreria de 2008 i principi de 2009 va tenir-hi lloc l'Operació Plom Fos, iniciada per Israel.

El 31 de maig 2010 l'exèrcit israelià va atacar a la Flotilla de Gaza. La Flota de la Llibertat, era una flota de sis vaixells, a on anaven cooperants de diferents ONGs, i voluntaris, amb l'objectiu de donar aliments a la població de Gaza, la flota va ser abordada després que els vaixells que la formaven no van canviar la seva ruta cap al port israelià d'Ashdod, a on els israelians volien inspeccionar la càrrega dels vaixells de la flotilla, per tal d'evitar que portessin mercaderies afectades pel bloqueig naval a Gaza.[21] En l'atac van morir el periodista Cevdet Kılıçlar i 9 cooperants, la majoria turcs.[22]

Transports i comunicacions

Transport

A causa del bloqueig actual de Gaza, qualsevol viatge a l'exterior des de Gaza requereix l'autorització d'Egipte o Israel.

Carreteres

La carretera Salah al-Din (també coneguda com a autopista Salah ad-Deen) és la principal carretera de la Franja de Gaza i s'estén al llarg de 45 km, des del pas fronterer de Rafah, al sud, fins al pas fronterer d'Erez, al nord.[23] La carretera deu el seu nom al general aiubí del segle XII Salah al-Din.[24]

Transport ferroviari

De 1920 a 1948, la Franja de Gaza va albergar seccions dels Ferrocarrils Palestins, que connectaven la regió amb Egipte.

Transport marítim

El port de Gaza ha estat un port important i actiu des de l'antiguitat. Tot i els plans d'ampliació previstos als Acords de Pau d'Oslo, està bloquejat des que Hamàs va ser elegit partit majoritari a les eleccions del 2006. Tant l'Armada israeliana com Egipte fan complir el bloqueig, que limita molts aspectes de la vida a Gaza. Segons Human Rights Watch, limita especialment la circulació de persones i el comerç, i les exportacions són les més afectades. La millora i la reconstrucció de les infraestructures també es veu afectada negativament per aquestes sancions.[25] Els plans per ampliar el port es van interrompre després de l'esclat de la Intifada d'al-Aqsa.

Transport aeri

L'aeroport Internacional Yasser Arafat es va inaugurar el 24 de novembre de 1998 després de la signatura de l'Acord d'Oslo II i el Memoràndum de Wye River. Israel el va tancar a l'octubre de 2000. La seva estació de radar i la seva torre de control van ser destruïdes per avions de les Forces de Defensa d'Israel el 2001, durant la Intifada d'al-Aqsa, i les excavadores van arrasar la pista el gener de 2002.[26][27] L'única pista que quedava a la Franja, la de l'aeroport de Gush Katif, va quedar en desús després de la retirada israeliana. L'espai aeri sobre Gaza pot estar restringit per la Força Aèria israeliana, tal com autoritzaven els Acords d'Oslo.

Telecomunicacions

Servei telefònic

La Franja de Gaza compta amb un servei telefònic rudimentari de línia terrestre proporcionat per un sistema de cable obert, així com amb amplis serveis de telefonia mòbil prestats per PalTel (Jawwal) i proveïdors israelians com Cellcom. Gaza té quatre proveïdors de serveis d'Internet que competeixen pels clients d'ADSL i accés telefònic.

Televisió i ràdio

El 2004, la majoria de les llars de Gaza tenien ràdio i televisió (més del 70%), i aproximadament el 20% disposava d'ordinador personal. Els habitants de Gaza tenen accés a programes per satèl·lit FTA ia la televisió de la Corporació Palestina de Radiodifusió, l'Autoritat Israeliana de Radiodifusió i la Segona Autoritat Israeliana de Radiodifusió.[28]

Vegeu també

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franja de Gaza
  1. ↑ «Franja de Gaza». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Resolución № 1860 del Consejo de seguridad de la ONU
  3. ↑ «EU Heads of Missions' report on Gaza 2013». [Consulta: 2 agost 2014].
  4. ↑ «General Assembly Votes Overwhelmingly to Accord Palestine ‘Non-Member Observer State’ Status in United Nations». [Consulta: 2 agost 2014].
  5. ↑ 5,0 5,1 Schmitt, M. N.; Arimatsu, Louise; McCormack, Tim. Yearbook of International Humanitarian Law - 2010 (en anglès). Springer Science & Business Media, 2011-08-05, p. 429. ISBN 978-90-6704-811-8. 
  6. ↑ Egypt Israel Armistice Agreement UN Doc S/1264/Corr.1 23 February 1949 [Enllaç no actiu]
  7. ↑ Goldenberg, Suzanne «US plotted to overthrow Hamas after election victory» (en anglès). The Guardian, 04-03-2008.
  8. ↑ Gürbey, Gülistan; Hofmann, Sabine; Seyder, Ferhad Ibrahim. Between State and Non-State: Politics and Society in Kurdistan-Iraq and Palestine (en anglès). Springer, 2017-03-23. ISBN 978-1-137-60181-0. 
  9. ↑ Amer, Adnan Abu. «Three issues that could derail the Fatah-Hamas deal». aljazeera.com. Arxivat de l'original el 9 December 2017. [Consulta: 9 desembre 2017].
  10. ↑ Peter Beaumont in Jerusalem «Palestinian unity government of Fatah and Hamas sworn in | World news». The Guardian.
  11. ↑ Seib, 2012, p. 148.
  12. ↑ Samira Shackle. «Israel tightens its blockade of Gaza for 'security reasons'». Middle East Monitor, 14-10-2013. Arxivat de l'original el 14 October 2013.:'Yet critics point out that it is not just military supplies that cannot enter Gaza, but basic construction materials, medical supplies, and food stuffs. The issue came to international attention in 2010, when a flotilla of activists attempted to break the blockade and carry humanitarian aid into Gaza. Nine were killed when the Israeli navy entered the flotilla. The incident shone a spotlight onto the blockade of Gaza. At one stage, prohibited materials included coriander, ginger, nutmeg and newspapers. A relaxation of the rules in June 2009 meant that processed hummus was allowed in, but not hummus with extras such as pine nuts or mushrooms. One of the biggest issues has been building materials. The strict restrictions on goods going into Gaza meant that it was impossible to start reconstruction work; it was therefore impossible to repair shattered windows to keep out the winter rain.'
  13. ↑ Dion Nissenbaum. "Olmert aide supports free Gaza" Arxivat 6 October 2014 a Wayback Machine.. McClatchy Newspapers. 8 December 2008:'Since Hamas took control of Gaza last year, Israel has dramatically reduced the amount of food, fuel and supplies going through its border crossings with Gaza that are the main Palestinian lifeline to the outside world. Since the Israeli military operation on 4 November, according to humanitarian groups, about 700 truck loads of goods have gone into Gaza. That's what should be going in-and-out on a single day.'
  14. ↑ «Gaza's Tunnel Economy». Borgen Magazine, 04-08-2014. Arxivat de l'original el 14 April 2019. [Consulta: 24 December 2014].
  15. ↑ «Inquiry urged into Israel convoy raid». BBC, 01-06-2010. Arxivat de l'original el 13 March 2015. [Consulta: 24 December 2014].
  16. ↑ «Gaza Strip, overview». Freedom House. Arxivat de l'original el 31 December 2014. [Consulta: 31 December 2014].
  17. ↑ «Palestinians in Lebanon ready to fight Israel, if Hezbollah helps them». Al Jazeera.
  18. ↑ «Assistance to the Palestinians — challenges and opportunities in the new reality of a State under occupation». un.org, 27-02-2013. Arxivat de l'original el 1 January 2016. [Consulta: 27 octubre 2015].
  19. ↑ Lipchin, Clive. Integrated Water Resources Management and Security in the Middle East. [Enllaç no actiu]
  20. ↑ «Població en 2007». Arxivat de l'original el 2012-09-24. [Consulta: 4 març 2017].
  21. ↑ Ravid, Barak. «Israel: Gaza aid convoy can unload cargo in Ashdod for inspection – Haaretz Daily Newspaper | Israel News» (en anglès). Haaretz.com, 25-05-2010. [Consulta: 1r juny 2010].
  22. ↑ ; Uribe, Alvaro; Itzhar, Joseph Ciechanover; Sanberk, Süleyman Özdem«Report of the Secretary-General's Panel of Inquiry on the 31 May 2010 Flotilla Incident» (pdf) (en anglès). United Nations, 02-09-2011. [Consulta: 15 setembre 2011].
  23. ↑ Cunningham, Erin. Ancient Gaza Roadway Still a Vital Resource Arxivat 25 June 2017 a Wayback Machine. The National. 2010-03-10.
  24. ↑ «Inquiry urged into Israel convoy raid». BBC, 01-06-2010. Arxivat de l'original el 13 March 2015. [Consulta: 24 December 2014].
  25. ↑ «World Report 2015: Israel/Palestine». A: World Report 2015: Israel/Palestine – Events of 2014. Human Rights Watch, 11 January 2015. 
  26. ↑ Grounded in Gaza, but hoping to fly again Arxivat 1 December 2019 a Wayback Machine., NBC News, 19 May 2005
  27. ↑ Years of delays at Gaza airport Arxivat 8 March 2006 a Wayback Machine., Johnston, Alan. BBC News, 15 April 2005
  28. ↑ «Palestinian Central Bureau of Statistics – 2004 Survey of Computer, Internet and Mobile Phone Ownership». Arxivat de l'original el 11 May 2011. [Consulta: 1r juny 2010].

Bibliografia

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Franja_de_Gaza&oldid=32547469»