Vés al contingut

Parantrop: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Els 10000
Els 10000
Línia 18: Línia 18:
Parantrop tenia [[sutura|sutures]] al crani, adaptacions per resistir grans forces de mossegada mentre s'alimentava.<ref>{{ref-publicació |nom1=C. |cognom1=Dzialo |nom2=S. A. |cognom2=Wood |nom3=M. |cognom3=Berthaume |display-authors=et al. |any=2013 |títol=Functional implications of squamosal suture size in ''Paranthropus boisei'' |publicació=American Journal of Physical Anthropology |volum=153 |exemplar=2 |pàgines=260–268 |doi=10.1002/ajpa.22427 |pmid=24242913 |llengua=anglès}}</ref> Es creia que el seu [[paladar]] notablement gruixut era una adaptació per resistir la gran força de mossegada, però s'explica millor com un subproducte de l'allargament facial i de l'anatomia nasal.<ref>{{ref-publicació|nom=M. A. |cognom=McCollum |any=1998 |títol=Palatal thickening and facial form in ''Paranthropus'': Examination of alternative developmental models |publicació=American Journal of Physical Anthropology |volum=103 |exemplar=3 |pàgines=375–392 |doi=10.1002/(SICI)1096-8644(199707)103:3<375::AID-AJPA7>3.0.CO;2-P |pmid=9261500 |llengua=anglès}}</ref> ''P. boisei'' va adaptar la frontissa de la mandíbula per triturar aliments de costat a costat (en lloc d'amunt i avall com fan els humans moderns) per processar aliments abrasius amb midó, que probablement constituïen la major part de la seva dieta. ''P. robustus'' podria haver mastegat de davant a darrere, i tenia característiques anatòmiques menys exagerades que ''P. boisei'', ja que potser no necessitava aquesta tècnica de mastegar, permetent-lo processar millor els aliments més durs.<ref>{{ref-publicació|nom1=K. |cognom1=Kupczik |nom2=V. |cognom2=Toro-Ibacache |nom3=G. A. |cognom3=Macho |any=2018 |títol=On the relationship between maxillary molar root shape and jaw kinematics in ''Australopithecus africanus'' and ''Paranthropus robustus'' |publicació=Royal Society Open Science |volum=5 |exemplar=8 |pàgina=180825 |doi=10.1098/rsos.180825 |pmc=6124107 |pmid=30225074 |bibcode=2018RSOS....580825K |llengua=anglès}}</ref>
Parantrop tenia [[sutura|sutures]] al crani, adaptacions per resistir grans forces de mossegada mentre s'alimentava.<ref>{{ref-publicació |nom1=C. |cognom1=Dzialo |nom2=S. A. |cognom2=Wood |nom3=M. |cognom3=Berthaume |display-authors=et al. |any=2013 |títol=Functional implications of squamosal suture size in ''Paranthropus boisei'' |publicació=American Journal of Physical Anthropology |volum=153 |exemplar=2 |pàgines=260–268 |doi=10.1002/ajpa.22427 |pmid=24242913 |llengua=anglès}}</ref> Es creia que el seu [[paladar]] notablement gruixut era una adaptació per resistir la gran força de mossegada, però s'explica millor com un subproducte de l'allargament facial i de l'anatomia nasal.<ref>{{ref-publicació|nom=M. A. |cognom=McCollum |any=1998 |títol=Palatal thickening and facial form in ''Paranthropus'': Examination of alternative developmental models |publicació=American Journal of Physical Anthropology |volum=103 |exemplar=3 |pàgines=375–392 |doi=10.1002/(SICI)1096-8644(199707)103:3<375::AID-AJPA7>3.0.CO;2-P |pmid=9261500 |llengua=anglès}}</ref> ''P. boisei'' va adaptar la frontissa de la mandíbula per triturar aliments de costat a costat (en lloc d'amunt i avall com fan els humans moderns) per processar aliments abrasius amb midó, que probablement constituïen la major part de la seva dieta. ''P. robustus'' podria haver mastegat de davant a darrere, i tenia característiques anatòmiques menys exagerades que ''P. boisei'', ja que potser no necessitava aquesta tècnica de mastegar, permetent-lo processar millor els aliments més durs.<ref>{{ref-publicació|nom1=K. |cognom1=Kupczik |nom2=V. |cognom2=Toro-Ibacache |nom3=G. A. |cognom3=Macho |any=2018 |títol=On the relationship between maxillary molar root shape and jaw kinematics in ''Australopithecus africanus'' and ''Paranthropus robustus'' |publicació=Royal Society Open Science |volum=5 |exemplar=8 |pàgina=180825 |doi=10.1098/rsos.180825 |pmc=6124107 |pmid=30225074 |bibcode=2018RSOS....580825K |llengua=anglès}}</ref>


A diferència de ''P. robustus'', els [[avantbraç]]os de ''P. boisei'' estaven construïts fortament, cosa que podria suggerir un comportament suspensiu habitual com en els [[orangutans]] i els [[gibons]].<ref name=Lague2019>{{cite journal |first1=M. R. |last1=Lague |first2=H. |last2=Chirchir |first3=D. J. |last3=Green |first4=E. |last4=Mbua |year=2019 |title=Humeral anatomy of the KNM-ER 47000 upper limb skeleton from Ileret, Kenya: Implications for taxonomic identification |journal=Journal of Human Evolution |volume=126 |pages=24–38 |doi=10.1016/j.jhevol.2018.06.011 |pmid=30583842 |s2cid=58607106 |url=https://www.researchgate.net/publication/329486548 |llengua=anglès}}</ref> Un [[omòplat]] de ''P. boisei'' indica músculs infraespinosos llargs, fet que també s'associa amb un comportament suspensori.<ref>{{cite journal |first1=D. J. |last1=Green |first2=H. |last2=Chirchir |first3=E. |last3=Mbua |year=2018 |title=Scapular anatomy of ''Paranthropus boisei'' from Ileret, Kenya |journal=Journal of Human Evolution |volume=125 |pages=181–192 |doi=10.1016/j.jhevol.2017.06.013 |pmid=30502893 |llengua=anglès}}</ref> Un cúbit de ''P. aethiopicus'', en canvi, mostra més semblances amb Homo que ''P. boisei''.<ref name=Lague2019/> ''Parantrop'' era [[bípede]], i els seus [[maluc]]s, [[cames]] i [[peu]]s s'assemblen a ''A. afarensi''s i als humans moderns.<ref>{{cite journal|first1=T. M.|last1=Ryan|first2=K. J. |last2=Carlson |first3=A. D. |last3=Gordon |display-authors=et al. |year=2018 |title=Human-like hip joint loading in ''Australopithecus africanus'' and ''Paranthropus robustus''|journal=Journal of Human Anthropology |volume=121 |pages=12–24 |doi=10.1016/j.jhevol.2018.03.008 |pmid=29706230 |s2cid=14060188 |url=https://www.repository.cam.ac.uk/handle/1810/277557 |llengua=anglès}}</ref> La [[pelvis]] és semblant a ''A. afarensis'', però les articulacions del maluc són més petites a ''P. robustus''. La similitud física implica una marxa similar al caminar.<ref>{{cite journal |vauthors=Macchiarelli R, Bondioli L, Galichon V, Tobias PV |title=Hip bone trabecular architecture shows uniquely distinctive locomotor behaviour in South African australopithecines |journal=Journal of Human Evolution |volume=36 |issue=2 |pages=211–32 |date=febrer 1999 |pmid=10068067 |doi=10.1006/jhev.1998.0267 |llengua=anglès}}</ref> El seu dit gros del peu modern i humà indica una postura del peu moderna i una amplitud de moviment, però l'articulació més distal del turmell hauria inhibit el cicle de la marxa humana moderna. Als 1,8 milions d'anys, ''Parantrop'' i ''H. habilis'' poden haver assolit aproximadament el mateix grau de bipedalitat.<ref>{{cite journal |first1=R. L. |last1=Susman |first2=T. M. |last2=Brain |year=1988 |title=New first metatarsal (SKX 5017) from Swartkrans and the gait of ''Paranthropus robustus'' |journal=American Journal of Physical Anthropology |volume=77 |issue=1 |pages=7–15 |doi=10.1002/ajpa.1330770103 |pmid=3189526 |llengua=anglès}}</ref>
A diferència de ''P. robustus'', els [[avantbraç]]os de ''P. boisei'' estaven construïts fortament, cosa que podria suggerir un comportament suspensiu habitual com en els [[orangutans]] i els [[gibons]].<ref name=Lague2019>{{cite journal |first1=M. R. |last1=Lague |first2=H. |last2=Chirchir |first3=D. J. |last3=Green |first4=E. |last4=Mbua |year=2019 |title=Humeral anatomy of the KNM-ER 47000 upper limb skeleton from Ileret, Kenya: Implications for taxonomic identification |journal=Journal of Human Evolution |volume=126 |pages=24–38 |doi=10.1016/j.jhevol.2018.06.011 |pmid=30583842 |s2cid=58607106 |url=https://www.researchgate.net/publication/329486548 |llengua=anglès}}</ref> Un [[omòplat]] de ''P. boisei'' indica músculs infraespinosos llargs, fet que també s'associa amb un comportament suspensori.<ref>{{cite journal |first1=D. J. |last1=Green |first2=H. |last2=Chirchir |first3=E. |last3=Mbua |year=2018 |title=Scapular anatomy of ''Paranthropus boisei'' from Ileret, Kenya |journal=Journal of Human Evolution |volume=125 |pages=181–192 |doi=10.1016/j.jhevol.2017.06.013 |pmid=30502893 |llengua=anglès}}</ref> Un cúbit de ''P. aethiopicus'', en canvi, mostra més semblances amb Homo que ''P. boisei''.<ref name=Lague2019/> ''Parantrop'' era [[bípede]], i els seus [[maluc]]s, [[cames]] i [[peu]]s s'assemblen a ''A. afarensi''s i als humans moderns.<ref>{{cite journal|first1=T. M.|last1=Ryan|first2=K. J. |last2=Carlson |first3=A. D. |last3=Gordon |display-authors=et al. |year=2018 |title=Human-like hip joint loading in ''Australopithecus africanus'' and ''Paranthropus robustus''|journal=Journal of Human Anthropology |volume=121 |pages=12–24 |doi=10.1016/j.jhevol.2018.03.008 |pmid=29706230 |s2cid=14060188 |url=https://www.repository.cam.ac.uk/handle/1810/277557 |llengua=anglès}}</ref> La [[pelvis]] és semblant a ''A. afarensis'', però les articulacions del maluc són més petites a ''P. robustus''. La similitud física implica una marxa similar al caminar.<ref>{{cite journal |author=Macchiarelli R, Bondioli L, Galichon V, Tobias PV |title=Hip bone trabecular architecture shows uniquely distinctive locomotor behaviour in South African australopithecines |journal=Journal of Human Evolution |volume=36 |issue=2 |pages=211–32 |date=febrer 1999 |pmid=10068067 |doi=10.1006/jhev.1998.0267 |llengua=anglès}}</ref> El seu dit gros del peu modern i humà indica una postura del peu moderna i una amplitud de moviment, però l'articulació més distal del turmell hauria inhibit el cicle de la marxa humana moderna. Als 1,8 milions d'anys, ''Parantrop'' i ''H. habilis'' poden haver assolit aproximadament el mateix grau de bipedalitat.<ref>{{cite journal |first1=R. L. |last1=Susman |first2=T. M. |last2=Brain |year=1988 |title=New first metatarsal (SKX 5017) from Swartkrans and the gait of ''Paranthropus robustus'' |journal=American Journal of Physical Anthropology |volume=77 |issue=1 |pages=7–15 |doi=10.1002/ajpa.1330770103 |pmid=3189526 |llengua=anglès}}</ref>

En comparació amb el cap gran i robust, el cos de parantrop era bastant petit. El pes mitjà de ''P. robustus'' pot haver estat de 40 kg per als mascles i de 32 kg per a les femelles,<ref name=Wood/> i de 50 kg els mascles i 34 kg les femelles de ''P. boisei''.<ref name=Wood/> La femella pesava aproximadament el mateix que l{{'}}''H. erectus'' contemporani, però els mascles d{{'}}''H. erectus'' pesaven de mitjana 13 kg més que els mascles de ''P. robustus''.<ref>{{cite journal |first1=R. L. |last1=Susman |first2=D. |last2=de Ruiter |first3=C. K. |last3=Brain |year=2001 |title=Recently identified postcranial remains of ''Paranthropus'' and Early ''Homo'' from Swartkrans Cave, South Africa |journal=Journal of Human Evolution |volume=41 |issue=6 |pages=607–629 |doi=10.1006/jhev.2001.0510 |pmid=11782111 |s2cid=26326715 |llengua=anglès}}</ref> Els jaciments de ''P. robustus'' estan estranyament dominats per adults petits, que pot significar una major depredació o mortalitat dels mascles més grans d'un grup.<ref>{{cite journal |first1=J. |last1=Braga |first2=J. F. |last2=Thackeray |first3=L. |last3=Bruxelles |first4=J. |last4=Dumoncel |first5=J.-P. |last5=Fourvel |year=2017 |title=Stretching the time span of hominin evolution at Kromdraai (Gauteng, South Africa): Recent discoveries |journal=Comptes Rendus Palevol |volume=16 |issue=1 |pages=58–70 |doi=10.1016/j.crpv.2016.03.003 |bibcode=2017CRPal..16...58B |doi- |llengua=anglès}}</ref> L'individu de Parantrop més gran conegut es va estimar en 54 kg.<ref>{{cite journal |first=H. M. |last=McHenry |year=1991 |title=Petite bodies of the "robust" australopithecines |journal=American Journal of Physical Anthropology |volume=86 |issue=4 |pages=445–454 |doi=10.1002/ajpa.1330860402 |llengua=anglès}}</ref> Segons un estudi de 1991, basat en la longitud del fèmur i utilitzant les dimensions dels humans moderns, s'estima que el mascle i la femella de ''P. robustus'' tenien una mitjana de 132 i 110 cm, respectivament, i els de ''P. boisei'' 137 i 124 cm, i el 2013, es va estimar que un esquelet parcial de ''P. boisei'' masculí d'1,34 Ma feia almenys 156 cm i 50 kg.<ref>{{cite journal |first1=M. |last1=Domínguez-Rodrigo |first2=T. R.|last2=Rayne |first3=E. |last3=Baquedano |display-authors=et al. |year=2013|title=First Partial Skeleton of a 1.34-Million-Year-Old ''Paranthropus boisei'' from Bed II, Olduvai Gorge, Tanzania |journal=PLOS ONE |volume=8 |issue=12 |page=e80347 |pmc=3855051 |pmid=24339873 |doi=10.1371/journal.pone.0080347 |bibcode=2013PLoSO...880347D |llengua=anglès}}</ref>


== Dieta ==
== Dieta ==

Revisió del 11:16, 24 nov 2023

Infotaula d'ésser viuParantrop
Paranthropus Modifica el valor a Wikidata

Crani de P. boisei al Museu Estatal d'Arqueologia de Chemnitz
Període
Pliocè superior - Plistocè inferior[1]
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaHominidae
SubfamíliaAustralopithecinae
GènereParanthropus Modifica el valor a Wikidata
Broom, 1938
Nomenclatura
Sinònims
Paraustralopithecus Modifica el valor a Wikidata
Llocs on s'ha trobat restes de parantrop

El parantrop (Paranthropus) és un gènere d'homínids extints que representa un llinatge evolutiu paral·lel al que porta a la humanitat[2][3] probablement de la tribu dels australopitecinis, que està relacionat amb els australopitec.[4] El gènere conté dues espècies àmpliament acceptades: Paranthropus robustus i Paranthropus boisei, i també es considera que paranthropus aethiopicus pertany al gènere, tanmateix la validesa de parantrop és contestada, i de vegades es considera que és sinònim d'australopitec. Van viure fa aproximadament 2,9 i 1,2 milions d'anys (mya) des del final del Pliocè fins al Pleistocè mitjà.

Història

Els gèneres Homo (que inclou humans moderns), Parantrop i kenyantrop van evolucionar a partir d'algunes espècies d'australopitec.[5] En general es considera que les espècies integrants d'aquest gènere son Paranthropus aethiopicus, la més antiga[6] amb les restes més antigues a la formació etíop Omo Kibish datades en 2,6 milions d'anys al final del Pliocè, i que de vegades es considera l'ancestre directe de P. boisei i P. robustus.[6] Paranthropus boisei[7] i Paranthropus robustus, però no està gaire clar que pertanyin al tronc filogenètic que portaria directament al gènere Homo i hi ha debat sobre si algunes espècies d'australopitec s'han de reclassificar en nous gèneres, o si parantrop i kenyantrop són sinònims d'Australopithecus, en part a causa de la inconsistència taxonòmica.[8]

És possible que paranthropus aethiopicus hagi evolucionat fins i tot abans, fins a 3,3 milions d'anys, a les planes inundables de Kenya de l'època.[9] Les restes més antigues de P. boisei daten d'uns 2,3 milions d'anys de Malema, Malawi.[6] P. boisei va canviar notablement poc durant els seus gairebé un milió d'anys d'existència.[10] Paranthropus s'havia estès a Sud-àfrica fa 2 milions d'anys amb les restes més primerenques de P. robustus.[11] Totes aquestes espècies només s'han trobat a Àfrica i sembla que vivien en ambients més forestals que els australopitecs pròpiament dits. Paranthropus robustus va cohabitar el Bressol de la Humanitat amb Homo ergaster/Homo erectus,[12] i les dues espècies van viure al costat d'australopithecus sediba que es coneix des de fa uns 2 milions d'anys a Malapa. L'exemplar més recent d'australopithecus africanus data de fa uns 2,07 milions d'anys, al voltant de l'arribada de P. robustus i H. erectus.[12] S'ha debatut si P. robustus hauria tingut o no relacions simbiòtiques, neutrals o antagonistes amb Australopithecus i Homo contemporanis.[13] És possible que Sud-àfrica fos un refugi per a Australopithecus fins fa uns 2 milions d'anys amb l'inici d'una gran variabilitat i volatilitat climàtiques, i potencialment competència amb Homo i Parantrop.[12]

Morfologia

Parantrop tenia un crani de construcció massiva, alt i pla, amb una cresta sagital prominent semblant a un goril·la al llarg de la línia mitjana que ancorava els músculs temporals massius utilitzats per mastegar.[14] El volum de la caixa del seu cervell tenia una mitjana d'uns 500 cm3, comparable als gràcils australopitecins, però més petit que el de l'Homo.[15] Com altres australopitec, parantrop presentava dimorfisme sexual, amb els mascles notablement més grans que les femelles.[11] Tenien dents molars grans amb un recobriment d'esmalt dental relativament gruixut (megadòncia postcanina)[16] i incisius comparativament petits (de mida semblant als humans moderns),[17] possiblement adaptacions al processament d'aliments abrasius.[18] Les dents de P. aethiopicus es van desenvolupar més ràpidament que les de P. boisei.[19]

Parantrop tenia sutures al crani, adaptacions per resistir grans forces de mossegada mentre s'alimentava.[20] Es creia que el seu paladar notablement gruixut era una adaptació per resistir la gran força de mossegada, però s'explica millor com un subproducte de l'allargament facial i de l'anatomia nasal.[21] P. boisei va adaptar la frontissa de la mandíbula per triturar aliments de costat a costat (en lloc d'amunt i avall com fan els humans moderns) per processar aliments abrasius amb midó, que probablement constituïen la major part de la seva dieta. P. robustus podria haver mastegat de davant a darrere, i tenia característiques anatòmiques menys exagerades que P. boisei, ja que potser no necessitava aquesta tècnica de mastegar, permetent-lo processar millor els aliments més durs.[22]

A diferència de P. robustus, els avantbraços de P. boisei estaven construïts fortament, cosa que podria suggerir un comportament suspensiu habitual com en els orangutans i els gibons.[23] Un omòplat de P. boisei indica músculs infraespinosos llargs, fet que també s'associa amb un comportament suspensori.[24] Un cúbit de P. aethiopicus, en canvi, mostra més semblances amb Homo que P. boisei.[23] Parantrop era bípede, i els seus malucs, cames i peus s'assemblen a A. afarensis i als humans moderns.[25] La pelvis és semblant a A. afarensis, però les articulacions del maluc són més petites a P. robustus. La similitud física implica una marxa similar al caminar.[26] El seu dit gros del peu modern i humà indica una postura del peu moderna i una amplitud de moviment, però l'articulació més distal del turmell hauria inhibit el cicle de la marxa humana moderna. Als 1,8 milions d'anys, Parantrop i H. habilis poden haver assolit aproximadament el mateix grau de bipedalitat.[27]

En comparació amb el cap gran i robust, el cos de parantrop era bastant petit. El pes mitjà de P. robustus pot haver estat de 40 kg per als mascles i de 32 kg per a les femelles,[11] i de 50 kg els mascles i 34 kg les femelles de P. boisei.[11] La femella pesava aproximadament el mateix que l'H. erectus contemporani, però els mascles d'H. erectus pesaven de mitjana 13 kg més que els mascles de P. robustus.[28] Els jaciments de P. robustus estan estranyament dominats per adults petits, que pot significar una major depredació o mortalitat dels mascles més grans d'un grup.[29] L'individu de Parantrop més gran conegut es va estimar en 54 kg.[30] Segons un estudi de 1991, basat en la longitud del fèmur i utilitzant les dimensions dels humans moderns, s'estima que el mascle i la femella de P. robustus tenien una mitjana de 132 i 110 cm, respectivament, i els de P. boisei 137 i 124 cm, i el 2013, es va estimar que un esquelet parcial de P. boisei masculí d'1,34 Ma feia almenys 156 cm i 50 kg.[31]

Dieta

Inicialment es creia que paranthropus boisei trencava fruita de closca amb les dents, però com els goril·les,`probablement preferia els aliments tous, i en temps d'escassetat consumiria els durs emprant llavors les seves dents,[32] que tenien un gruixut esmalt que resistia l'abrasió de les partícules granulades en triturar els aliments durs.[33] Els parantrop s'alimentaven de manera generalista, amb una dieta que variava en funció del seu hàbitat. El sud-africà paranthropus robustus sembla haver estat omnívor, amb una dieta similar als homo contemporanis[34] i gairebé idèntica al posterior homo ergaster,[35] i subsistia principalment amb plantes de sabana C4 i plantes de bosc C3, que podria indicar canvis estacionals en la dieta o migracions estacional del bosc a la sabana. En èpoques d'escassetat, pot haver tornat a menjar aliments tous. Probablement també consumia llavors,[36] tubercles o tèrmits.[37]

Referències

  1. ↑ Entrada «Paranthropus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2023].
  2. ↑ «Paranthropus - fossil hominin genus» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2021].
  3. ↑ Gómez, Carlos Federico Lira. «Paranthropus: descubrimiento, características, cráneo» (en castellà), 09-04-2019. [Consulta: 28 agost 2021].
  4. ↑ «Paranthropus robustus» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2021].
  5. ↑ Briggs, D.; Crowther, P. R.. Palaeobiology II (en anglès). John Wiley & Sons, 2008, p. 124. ISBN 9780470999288. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Constantino, B. A.; Wood «The Evolution of Zinjanthropus boisei» (en anglès). Evolutionary Anthropology, 16, 2, 2007, pàg. 49–62.
  7. ↑ Leakey, L. S. B. «A new fossil skull from Olduvai» (en anglès). Nature, 185, 4685, 1959, pàg. 491. Bibcode: 1959Natur.184..491L. DOI: 10.1038/184491a0.
  8. ↑ Haile-Selassie, Y «Phylogeny of early Australopithecus: new fossil evidence from the Woranso-Mille (central Afar, Ethiopia)» (en anglès). Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences, vol.365, n.1556, 27-10-2010, pàg. 3323–3331. DOI: 10.1098/rstb.2010.0064. PMC: 2981958. PMID: 20855306.
  9. ↑ Joordens, J. C. A.; Feibel, C. S.; Vonhof, H. B.; Schulp, A. S.; Kroon, D. «Relevance of the eastern African coastal forest for early hominin biogeography» (en anglès). Journal of Human Evolution, 131, 2019, pàg. 176–202.
  10. ↑ Wood, Bernard; Wood, C.; Konigsberg, L. «Paranthropus boisei: an example of evolutionary stasis?». American Journal of Physical Anthropology, 95, 2, 1994, pàg. 117–136. DOI: 10.1002/ajpa.1330950202. PMID: 7802091.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Wood, Bernard; Richmond, B. G. «Human evolution: taxonomy and paleobiology» (en anglès). Journal of Anatomy, 192 (Pt 1), 2000, pàg. 34–38. PMID: 10999270.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Herries, A. I. R.; Martin, J. M.; et al. «Contemporaneity of Australopithecus, Paranthropus, and early Homo erectus in South Africa» (en anglès). Science, 368, 6486, 2020. DOI: 10.1126/science.aaw7293.
  13. ↑ Boaz, N. T. «Paleoecology of Early Hominidae in Africa» (en anglès). Kroeber Anthropological Society, 50, 39–40, 1977.
  14. ↑ Wood, Bernard; Strait, D. «Patterns of resource use in early Homo and Paranthropus» (en anglès). Journal of Human Evolution, 46, 2, 2004, pàg. 119–162. DOI: 10.1016/j.jhevol.2003.11.004. PMID: 14871560.
  15. ↑ Du, A.; Zipkin, A. M.; Hatala, K. G. «Pattern and process in hominin brain size evolution are scale-dependent» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B, 285, 1873, 2018, pàg. 20172738. DOI: 10.1098/rspb.2017.2738. PMC: 5832710. PMID: 29467267.
  16. ↑ Olejniczak, A. J.; Smith, T. M.; Skinner, M. M. «Three-dimensional molar enamel distribution and thickness in Australopithecus and Paranthropus» (en anglès). Biology Letters, 4, 4, 2008, pàg. 406–410. DOI: 10.1098/rsbl.2008.0223. PMC: 2610159. PMID: 18522924.
  17. ↑ Ungar, P. S.; Grine, F. E. «Incisor size and wear in Australopithecus africanus and Paranthropus robustus» (en anglès). Journal of Human Evolution, 20, 4, 1991, pàg. 313–340. DOI: 10.1016/0047-2484(91)90013-L.
  18. ↑ Williams, F. L. «Dietary proclivities of Paranthropus robustus from Swartkrans, South Africa» (en anglès). Anthropological Review, 78, 1, 2015, pàg. 1–19. DOI: 10.1515/anre-2015-0001.
  19. ↑ Ramirez-Rozzi, F. V. «Tooth development in East African Paranthropus» (en anglès). Journal of Human Evolution, 24, 6, 1993, pàg. 429–454. DOI: 10.1006/jhev.1993.1030.
  20. ↑ Dzialo, C.; Wood, S. A.; Berthaume, M. «Functional implications of squamosal suture size in Paranthropus boisei» (en anglès). American Journal of Physical Anthropology, 153, 2, 2013, pàg. 260–268. DOI: 10.1002/ajpa.22427. PMID: 24242913.
  21. ↑ McCollum, M. A. «Palatal thickening and facial form in Paranthropus: Examination of alternative developmental models» (en anglès). American Journal of Physical Anthropology, 103, 3, 1998, pàg. 375–392. DOI: 10.1002/(SICI)1096-8644(199707)103:3<375::AID-AJPA7>3.0.CO;2-P. PMID: 9261500.
  22. ↑ Kupczik, K.; Toro-Ibacache, V.; Macho, G. A. «On the relationship between maxillary molar root shape and jaw kinematics in Australopithecus africanus and Paranthropus robustus» (en anglès). Royal Society Open Science, 5, 8, 2018, pàg. 180825. Bibcode: 2018RSOS....580825K. DOI: 10.1098/rsos.180825. PMC: 6124107. PMID: 30225074.
  23. ↑ 23,0 23,1 Lague, M. R.; Chirchir, H.; Green, D. J.; Mbua, E. «Humeral anatomy of the KNM-ER 47000 upper limb skeleton from Ileret, Kenya: Implications for taxonomic identification». Journal of Human Evolution, vol. 126, 2019, pàg. 24–38. DOI: 10.1016/j.jhevol.2018.06.011. PMID: 30583842.
  24. ↑ Green, D. J.; Chirchir, H.; Mbua, E. «Scapular anatomy of Paranthropus boisei from Ileret, Kenya». Journal of Human Evolution, vol. 125, 2018, pàg. 181–192. DOI: 10.1016/j.jhevol.2017.06.013. PMID: 30502893.
  25. ↑ Ryan, T. M.; Carlson, K. J.; Gordon, A. D. «Human-like hip joint loading in Australopithecus africanus and Paranthropus robustus». Journal of Human Anthropology, vol. 121, 2018, pàg. 12–24. DOI: 10.1016/j.jhevol.2018.03.008. PMID: 29706230.
  26. ↑ Macchiarelli R, Bondioli L, Galichon V, Tobias PV «Hip bone trabecular architecture shows uniquely distinctive locomotor behaviour in South African australopithecines». Journal of Human Evolution, vol. 36, 2, febrer 1999, pàg. 211–32. DOI: 10.1006/jhev.1998.0267. PMID: 10068067.
  27. ↑ Susman, R. L.; Brain, T. M. «New first metatarsal (SKX 5017) from Swartkrans and the gait of Paranthropus robustus». American Journal of Physical Anthropology, vol. 77, 1, 1988, pàg. 7–15. DOI: 10.1002/ajpa.1330770103. PMID: 3189526.
  28. ↑ Susman, R. L.; de Ruiter, D.; Brain, C. K. «Recently identified postcranial remains of Paranthropus and Early Homo from Swartkrans Cave, South Africa». Journal of Human Evolution, vol. 41, 6, 2001, pàg. 607–629. DOI: 10.1006/jhev.2001.0510. PMID: 11782111.
  29. ↑ Braga, J.; Thackeray, J. F.; Bruxelles, L.; Dumoncel, J.; Fourvel, J.-P. «Stretching the time span of hominin evolution at Kromdraai (Gauteng, South Africa): Recent discoveries». Comptes Rendus Palevol, vol. 16, 1, 2017, pàg. 58–70. Bibcode: 2017CRPal..16...58B. DOI: 10.1016/j.crpv.2016.03.003.
  30. ↑ McHenry, H. M. «Petite bodies of the "robust" australopithecines». American Journal of Physical Anthropology, vol. 86, 4, 1991, pàg. 445–454. DOI: 10.1002/ajpa.1330860402.
  31. ↑ Domínguez-Rodrigo, M.; Rayne, T. R.; Baquedano, E. «First Partial Skeleton of a 1.34-Million-Year-Old Paranthropus boisei from Bed II, Olduvai Gorge, Tanzania». PLOS ONE, vol. 8, 12, 2013, pàg. e80347. Bibcode: 2013PLoSO...880347D. DOI: 10.1371/journal.pone.0080347. PMC: 3855051. PMID: 24339873.
  32. ↑ Ungar, P. S.; Grine, F. E.; Teaford, M. F. «Dental Microwear and Diet of the Plio-Pleistocene Hominin Paranthropus boisei» (en anglès). PLOS ONE, 3, 4, 2008, pàg. e2044. Bibcode: 2008PLoSO...3.2044U. DOI: 10.1371/journal.pone.0002044. PMC: 2315797. PMID: 18446200.
  33. ↑ Rabenold, D.; Pearson, O. M. «Abrasive, Silica Phytoliths and the Evolution of Thick Molar Enamel in Primates, with Implications for the Diet of Paranthropus boisei» (en anglès). PLOS ONE, 6, 12, 2011, pàg. e28379. Bibcode: 2011PLoSO...628379R. DOI: 10.1371/journal.pone.0028379. PMC: 3233556. PMID: 22163299.
  34. ↑ Wood, B.; Strait, D. «Patterns of resource use in early Homo and Paranthropus» (en anglès). Journal of Human Evolution, 46, 2, 2004, pàg. 119–162. DOI: 10.1016/j.jhevol.2003.11.004. PMID: 14871560.
  35. ↑ Lee-Thorp, J.; Thackeray, J. F.; der Merwe, N. V. «The hunters and the hunted revisited» (en anglès). Journal of Human Evolution, 39, 6, 2000, pàg. 565–576. DOI: 10.1006/jhev.2000.0436. PMID: 11102267.
  36. ↑ Sponheimer, M.; Passey, B. H.; de Ruiter, D. J. «Isotopic Evidence for Dietary Variability in the Early Hominin Paranthropus robustus». Science, 314, 5801, 2006, pàg. 980–982. Bibcode: 2006Sci...314..980S. DOI: 10.1126/science.1133827. PMID: 17095699.
  37. ↑ Backwell, L. R.; d'Errico, F. «Evidence of termite foraging by Swartkrans early hominids» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 98, 4, 2001, pàg. 1358–1363. DOI: 10.1073/pnas.021551598. PMC: 29261. PMID: 11171955.

Vegeu també

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Parantrop&oldid=32700411»