Lerrouxisme: diferència entre les revisions
corregir una falta tipogràfica |
Més dades |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
El moviment [[Solidaritat Catalana]] (1906), a part de provocar indirectament l'exacerbació de l'espanyolisme de Lerroux, el dugué a la ruptura amb el republicanisme moderat que havia intentat incorporar anteriorment. Paral·lelament, el moviment [[Solidaridad Obrera|Solidaritat Obrera]] li restà una bona part del suport de la massa treballadora. Després de la seva participació en els fets de la [[Setmana Tràgica]] del juliol del 1909, Lerroux i el [[Partit Republicà Radical]] prengueren diferents característiques i, perduda l'embranzida obrerista anterior, intentaren de configurar el partit com un partit de [[classe mitjana]]. |
El moviment [[Solidaritat Catalana]] (1906), a part de provocar indirectament l'exacerbació de l'espanyolisme de Lerroux, el dugué a la ruptura amb el republicanisme moderat que havia intentat incorporar anteriorment. Paral·lelament, el moviment [[Solidaridad Obrera|Solidaritat Obrera]] li restà una bona part del suport de la massa treballadora. Després de la seva participació en els fets de la [[Setmana Tràgica]] del juliol del 1909, Lerroux i el [[Partit Republicà Radical]] prengueren diferents característiques i, perduda l'embranzida obrerista anterior, intentaren de configurar el partit com un partit de [[classe mitjana]]. |
||
Si bé una part del catalanisme reaccionà amb disgust a les primeres onades migratòries de primers de segle,<ref>I FERNÁNDEZ, Ramon Grau. Barcelona, eina o monstre. Algunes divagacions del segle XX. ''L'Avenç: Revista de història i cultura'', 2002, 272: 24-31</ref> amb una cultura recolzada pels poders de l'estat, just el contrari que la cultura catalana, el Lerrouxisme va posar les bases d'un discurs cultural/ètnic històricament fals <ref>{{Ref-llibre|cognom=Bernat i Baltrons|nom=Francesc|títol=El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització|llengua=català|data=2022|editorial=Onada Edicions|pàgines=264|isbn=978-84-18634-35-2|cognom2=De Rosselló Peralta|nom2=Carles|cognom3=Galindo Solé|nom3=Mireia}}</ref> però encara present transversalment dins l'espanyolisme,<ref>SERRANO, Ivan. Sorolls i silencis. El debat públic a Catalunya. L'Espill, nº 46. 2014.</ref><ref>DELGADO, Manuel. Racisme cultural i dret a la identitat a catalunya. ''Revista Nous Horitzons, 1996, num. 142, p. 30-36'', 1996.</ref> segons el que la classe obrera i oprimida era castellanoparlant/immigrant/espanyola, mentre que l'oligarquia/burgesia era catalanoparlant/catalanista.<ref>DÍEZ, Xavier. Catalanisme i espanyolisme: un xoc de cultures polítiques. ''Eines per a l'esquerra nacional'', 2010, 169-183.</ref><ref>MARFANY, Joan Lluís. Catalanistes i lerrouxistes. ''Recerques: història, economia, cultura'', 1994, 41-60.</ref> |
|||
| ⚫ | |||
D'en Lerroux, l'Andreu Nin afirma: <ref>{{Ref-web|url=https://repositori.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/1932/MCAP_AlbesaCostaIvan.pdf?sequence=1&isAllowed=y|títol=Tres aportacions d'Andreu Nin a la cultura catalana: periodisme, crítica literària i assaig|llengua=català|editor=Universitat de les Illes Balears|data=2016|nom=Ivan|cognom=Albesa}}</ref>“''Lerroux va ser enviat a Barcelona pel govern central per oposar-se per la creació d'un moviment republicà popular al moviment catalanista que començava a inquietar seriosament els polítics madrilenys.''" <ref>Lerroux fue enviado a Barcelona por el gobierno central para oponerse por la creación de un movimiento republicano popular al movimiento catalanista que comenzaba a inquietar seriamente a los políticos madrileños.</ref> |
|||
L’abril del 1922, l’[[Adolf Hitler]] proclamà que entre les característiques racials, la "[[raça ària]]" considerava el treball com la base del manteniment de la comunitat, mentre que la "[[Jueus|raça jueva]]" el considerava el mitjà per a l’explotació d’altres pobles.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Llaudó Avila|nom=Eduard|títol=Racisme i supremacisme polítics a l'Espanya contemporània|edició=7a|data=2021|editorial=Parcir|lloc=Manresa|isbn=9788418849107}}</ref> En aquella época, i de forma creixent en anys posteriors, el [[Nazisme|nacionalsocialisme alemany]] esdevení un referent ideològic molt important del nacionalisme espanyol conservador. <ref name=":0" /><ref name=":63">VIDAL, Cesar. [https://link.springer.com/chapter/10.1057/9780333985281_15 Franco’s Spain: Willing, Unwanted Ally of Nazi Germany]. ''The Plunder of Jewish Property during the Holocaust: Confronting European History'', 2001, 258-268. {{ISBN|978-0-333-98528-1}}</ref><ref name=":64">THOMÀS, Joan Maria. [http://revistascientificas.filo.uba.ar/index.php/che/article/view/9047/7829 La Alemania nazi y el fascismo español durante la Guerra Civil.] ''Cuadernos de Historia de España'', 2020, 87: 37-54.</ref><ref name=":65">{{Ref-llibre|cognom=Bowen|nom=Wayne H.|títol=Spaniards and Nazi Germany: Collaboration in the New Order|llengua=anglès|data=2000|editorial=University of Missouri Press|isbn=9780826262820}}</ref> I en aquest context, el discurs lerrouxista sobre la explotació burgesa/catalana vs. els espanyols es solapa amb les tesis nacionalsocialistes, refermant afirmacions anteriors sobre la influència semítica dins l'ètnia catalana, i fixant un marc ideològic. <ref name=":0" /> |
|||
| ⚫ | Per l'altre costat, d'ençà la desaparició de Lerroux i del moviment polític propi del [[Partido Republicano Radical]], el terme lerrouxisme s'empra per a fer referència a tota demagògia política espanyolista i anticatalana feta des d'opcions pretesament d'[[Esquerra|esquerres]] a Catalunyaː l'intent de confrontar obrerisme i sobiranisme català xoca amb l'[[internacionalisme]] d'esquerres clàssic basat en la fraternitat entre pobles lliures davant l'[[imperialisme]] forçat d’unes nacionalitats sobre altres.<ref>{{Ref-web|títol=1902-1909 L'origen del lerrouxisme i el seu enfrontament amb el catalanisme i l'anarquisme català|url=https://www.llibertat.cat/2016/08/1902-1909-l-origen-del-lerrouxisme-i-el-seu-enfrontament-amb-el-catalanisme-i-l-anarquisme-catala-35971|consulta=2020-11-28|cognom=Carreras|editor=Llibertat.cat|data=15-8-2016|nom=Josep A}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 19:18, 4 feb 2024
El lerrouxisme és la denominació aplicada a l'ideari del republicanisme espanyolista iniciat pel polític Alejandro Lerroux els anys 1901-09 a Barcelona.[1]
Les seves principals característiques foren l'anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l'anticatalanisme, el populisme i una peculiar demagògia obrerista, sovint enfrontada a l'anarquisme.[2] El lerrouxisme significà inicialment una superació de les antigues famílies republicanes i facilità, juntament amb la Lliga Regionalista —des de l'angle conservador—, l'enfonsament el 1901 del sistema polític dels partits dinàstics al Principat i la desfeta del caciquisme electoral durant el període de la Restauració borbònica. En els seus orígens, aconseguí per al republicanisme una renovació del suport obrer i es fonamentà organitzativament en la multiplicació dels centres republicans, en la celebració de multitudinàries "meriendas fraternales" i en la creació de grups de "Jóvenes Bárbaros".
El moviment Solidaritat Catalana (1906), a part de provocar indirectament l'exacerbació de l'espanyolisme de Lerroux, el dugué a la ruptura amb el republicanisme moderat que havia intentat incorporar anteriorment. Paral·lelament, el moviment Solidaritat Obrera li restà una bona part del suport de la massa treballadora. Després de la seva participació en els fets de la Setmana Tràgica del juliol del 1909, Lerroux i el Partit Republicà Radical prengueren diferents característiques i, perduda l'embranzida obrerista anterior, intentaren de configurar el partit com un partit de classe mitjana.
Si bé una part del catalanisme reaccionà amb disgust a les primeres onades migratòries de primers de segle,[3] amb una cultura recolzada pels poders de l'estat, just el contrari que la cultura catalana, el Lerrouxisme va posar les bases d'un discurs cultural/ètnic històricament fals [4] però encara present transversalment dins l'espanyolisme,[5][6] segons el que la classe obrera i oprimida era castellanoparlant/immigrant/espanyola, mentre que l'oligarquia/burgesia era catalanoparlant/catalanista.[7][8]
D'en Lerroux, l'Andreu Nin afirma: [9]“Lerroux va ser enviat a Barcelona pel govern central per oposar-se per la creació d'un moviment republicà popular al moviment catalanista que començava a inquietar seriosament els polítics madrilenys." [10]
L’abril del 1922, l’Adolf Hitler proclamà que entre les característiques racials, la "raça ària" considerava el treball com la base del manteniment de la comunitat, mentre que la "raça jueva" el considerava el mitjà per a l’explotació d’altres pobles.[11] En aquella época, i de forma creixent en anys posteriors, el nacionalsocialisme alemany esdevení un referent ideològic molt important del nacionalisme espanyol conservador. [11][12][13][14] I en aquest context, el discurs lerrouxista sobre la explotació burgesa/catalana vs. els espanyols es solapa amb les tesis nacionalsocialistes, refermant afirmacions anteriors sobre la influència semítica dins l'ètnia catalana, i fixant un marc ideològic. [11]
Per l'altre costat, d'ençà la desaparició de Lerroux i del moviment polític propi del Partido Republicano Radical, el terme lerrouxisme s'empra per a fer referència a tota demagògia política espanyolista i anticatalana feta des d'opcions pretesament d'esquerres a Catalunyaː l'intent de confrontar obrerisme i sobiranisme català xoca amb l'internacionalisme d'esquerres clàssic basat en la fraternitat entre pobles lliures davant l'imperialisme forçat d’unes nacionalitats sobre altres.[15]
Referències
- ↑ «Lerrouxisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «El lerrouxisme a la Catalunya d’inicis del segle XX- Sapiens.cat». [Consulta: 28 novembre 2020].
- ↑ I FERNÁNDEZ, Ramon Grau. Barcelona, eina o monstre. Algunes divagacions del segle XX. L'Avenç: Revista de història i cultura, 2002, 272: 24-31
- ↑ Bernat i Baltrons, Francesc; De Rosselló Peralta, Carles; Galindo Solé, Mireia. El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització. Onada Edicions, 2022, p. 264. ISBN 978-84-18634-35-2.
- ↑ SERRANO, Ivan. Sorolls i silencis. El debat públic a Catalunya. L'Espill, nº 46. 2014.
- ↑ DELGADO, Manuel. Racisme cultural i dret a la identitat a catalunya. Revista Nous Horitzons, 1996, num. 142, p. 30-36, 1996.
- ↑ DÍEZ, Xavier. Catalanisme i espanyolisme: un xoc de cultures polítiques. Eines per a l'esquerra nacional, 2010, 169-183.
- ↑ MARFANY, Joan Lluís. Catalanistes i lerrouxistes. Recerques: història, economia, cultura, 1994, 41-60.
- ↑ Albesa, Ivan. «Tres aportacions d'Andreu Nin a la cultura catalana: periodisme, crítica literària i assaig». Universitat de les Illes Balears, 2016.
- ↑ Lerroux fue enviado a Barcelona por el gobierno central para oponerse por la creación de un movimiento republicano popular al movimiento catalanista que comenzaba a inquietar seriamente a los políticos madrileños.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Llaudó Avila, Eduard. Racisme i supremacisme polítics a l'Espanya contemporània. 7a. Manresa: Parcir, 2021. ISBN 9788418849107.
- ↑ VIDAL, Cesar. Franco’s Spain: Willing, Unwanted Ally of Nazi Germany. The Plunder of Jewish Property during the Holocaust: Confronting European History, 2001, 258-268. ISBN 978-0-333-98528-1
- ↑ THOMÀS, Joan Maria. La Alemania nazi y el fascismo español durante la Guerra Civil. Cuadernos de Historia de España, 2020, 87: 37-54.
- ↑ Bowen, Wayne H. Spaniards and Nazi Germany: Collaboration in the New Order (en anglès). University of Missouri Press, 2000. ISBN 9780826262820.
- ↑ Carreras, Josep A. «1902-1909 L'origen del lerrouxisme i el seu enfrontament amb el catalanisme i l'anarquisme català». Llibertat.cat, 15-08-2016. [Consulta: 28 novembre 2020].