Murray Gell-Mann: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Amplio text
Vida professional
Línia 41: Línia 41:


El 2012 Gell-Mann i la seva companya Mary McFadden van publicar el llibre ''Mary McFadden: A Lifetime of Design, Collecting, and Adventure''.<ref name="McFaddenGell-Mann2012">{{Ref-llibre|cognom=Mary McFadden|títol=Mary McFadden: A Lifetime of Design, Collecting, and Adventure|url=https://books.google.com/books?id=oKlOygAACAAJ|any=2012|editorial=Random House Incorporated|isbn=978-0-8478-3656-7}}</ref>
El 2012 Gell-Mann i la seva companya Mary McFadden van publicar el llibre ''Mary McFadden: A Lifetime of Design, Collecting, and Adventure''.<ref name="McFaddenGell-Mann2012">{{Ref-llibre|cognom=Mary McFadden|títol=Mary McFadden: A Lifetime of Design, Collecting, and Adventure|url=https://books.google.com/books?id=oKlOygAACAAJ|any=2012|editorial=Random House Incorporated|isbn=978-0-8478-3656-7}}</ref>

El 1958, Gell-Mann en col·laboració amb [[Richard Feynman]], en paral·lel amb l'equip independent d’EC George Sudarshan i Robert Marshak, va descobrir les estructures quirals de la [[força nuclear feble]] de la física i va desenvolupar la teoria VA (vector minus axial vector theory).<ref>{{Ref-publicació|cognom=Sudarshan|nom=E. C. G.|cognom2=Marshak|nom2=R. E.|data=juny 1, 2016|publicació=AIP Conference Proceedings|volum=300|exemplar=1|pàgines=110–124|doi=10.1063/1.45454|issn=0094-243X}}</ref> Aquest treball va seguir el descobriment experimental de la [[Paritat (física)|violació de la paritat]] per part de [[Chien-Shiung Wu]], tal com suggereixen teòricament [[Chen Ning Yang]] i [[Tsung-Dao Lee]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gleick|nom=James|enllaçautor=James Gleick|títol=Genius: The Life and Science of Richard Feynman|editorial=[[Pantheon Books]]|any=1992|isbn=0-679-40836-3|oclc=243743850}}</ref>

El treball de Gell-Mann a la dècada del 1950 va implicar partícules [[Raigs còsmics|de raigs còsmics]] descobertes recentment que es van anomenar kaons i [[Hiperó|hiperons]]. La classificació d'aquestes partícules el va portar a proposar que un [[nombre quàntic]], anomenat [[Estranyesa (física)|estranyesa]], es conservaria per les interaccions [[Força nuclear forta|fortes]] i [[Electromagnetisme|electromagnètiques]], però no per la interacció feble.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Gell-Mann|nom=M.|publicació=[[Il Nuovo Cimento]]|any=1956|volum=4|pàgines=848–866|doi=10.1007/BF02748000|bibcode=1956NCim....4S.848G}}</ref> Una altra de les idees de Gell-Mann és la fórmula Gell-Mann-Okubo, que inicialment era una fórmula basada en resultats empírics, però més tard es va explicar pel seu [[model de quarks]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Georgi|nom=Howard|enllaçautor=Howard Georgi|títol=Lie Algebras in Particle Physics: from Isospin to Unified Theories|editorial=Perseus Books|any=1999|edició=2nd|isbn=9780738202334|oclc=479362196}}</ref> Gell-Mann i Abraham Pais van participar en l'explicació d'aquest aspecte desconcertant de la mescla de kaons neutres.<ref>{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/science/quantum-mechanics-physics/Applications-of-quantum-mechanics#ref77525|títol=Quantum mechanics – Applications of quantum mechanics – Decay of the Kaon|cognom=Squires|nom=Gordon Leslie|data=juliol 26, 1999|obra=[[Encyclopedia Britannica]]|consulta= 27 de maig de 2019}}</ref>

La afortunada trobada de Murray Gell-Mann amb el matemàtic Richard Earl Block a Caltech, a la tardor de 1960, el va ''il·luminar'' per introduir un nou esquema de classificació, el 1961, per als [[Hadró|hadrons]]. Un esquema similar havia estat proposat de manera independent per [[Yuval Ne'eman]], i ha arribat a ser explicat pel model de quarks.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ne'eman|nom=Y.|enllaçautor=Yuval Ne'eman|data=agost 1961|publicació=[[Nuclear Physics (journal)|Nuclear Physics]]|lloc=Amsterdam|doi=10.1016/0029-5582(61)90134-1|volum=26|exemplar=2|pàgines=222–229|bibcode=1961NucPh..26..222N}}</ref> Gell-Mann es va referir a l'esquema com la ''via octuple'', a causa dels ''octets'' de partícules de la classificació (el terme és una referència a la [[Noble Camí Òctuple|via octuple]] del [[budisme]]).<ref name="tnyt">{{Ref-publicació|data= 24 de maig de 2019|url=https://www.nytimes.com/2019/05/24/obituaries/murray-gell-mann-died-.html|publicació=[[The New York Times]]|issn=0362-4331|consulta= 24 de maig de 2019}}</ref><ref name="Guardian_obit">{{Ref-publicació|url=https://www.theguardian.com/science/2019/may/26/murray-gell-mann-nobel-prize-physicist-quarks-dies|publicació=The Guardian|data=26 Maig de 2019|consulta=27 Maig de 2019}}</ref>

Gell-Mann, juntament amb Maurice Lévy, van desenvolupar el [[model-sigma]] dels [[Pió|pions]], que descriu les interaccions de pions de baixa energia.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Gell-Mann|nom=M.|cognom2=Lévy|nom2=M.|any=1960|publicació=[[Il Nuovo Cimento]]|volum=16|exemplar=4|pàgines=705–726|doi=10.1007/BF02859738|bibcode=1960NCim...16..705G}}</ref>



== Recerca científica ==
== Recerca científica ==

Revisió del 07:36, 23 abr 2024

Infotaula de personaMurray Gell-Mann

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 setembre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Lower Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 maig 2019 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Santa Fe (Nou Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRed Butte Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de la junta Smithsonian Institution
31 agost 1974 – 1988 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióYale College
Columbia Grammar & Preparatory School (en) Tradueix
Universitat Yale
Institut de Tecnologia de Massachusetts
Jonathan Edwards College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiVictor Weisskopf Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica de partícules i física Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor de no-ficció, investigador, físic teòric, físic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Chicago
Institut Tecnològic de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society
Indian National Science Academy
Societat Filosòfica Americana
Associació americana per l'avanç de la ciència
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
American Physical Society
Acadèmia de Ciències de Rússia
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
JASON (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsVictor Weisskopf i Enrico Fermi Modifica el valor a Wikidata
AlumnesKenneth Geddes Wilson i Sidney Coleman Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralSidney Coleman, Kenneth Geddes Wilson, James Hartle, Jon Mathews, Todd Brun (en) Tradueix, Cosmas Zachos (en) Tradueix, Philip Moss Platzman (en) Tradueix, Sam M. Berman (en) Tradueix, Carl Iddings (en) Tradueix, Henry Hoyt Hilton (en) Tradueix, Donald F. DuBois (en) Tradueix, Kenneth Young (en) Tradueix, Rod Crewther, Christopher T. Hill, William C. Davidon, Norman Dombey (en) Tradueix i George Chapline, Jr. Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeJ. Margaret Dow (en) Tradueix
Marcia Southwick (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webtuvalu.santafe.edu… Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): quark_king TED: murray_gell_mann Musicbrainz: ae86d0f5-a312-4b91-acc3-a5ddc9c73a95 Find a Grave: 199423923 Modifica el valor a Wikidata
Murray Gell-Mann a la Universitat Harvard

Murray Gell-Mann (Lower Manhattan, 15 de setembre de 1929 - Santa Fe, 24 de maig de 2019) va ser un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1969.[1][2][3][4]

Llicenciat en física per la Universitat Yale i l'Institut Tecnològic de Massachusetts, el 1955 va esdevenir professor universitari a la Universitat de Califòrnia on va ocupar des de 1967 la càtedra de física teòrica.

Biografia

Educació

Gell-Mann va néixer al Baix Manhattan en una família d'immigrants jueus de l’Imperi Austrohongarès, concretament de Txernivtsí a l'actual Ucraïna.[5][6] Els seus pares eren Pauline (de soltera Reichstein) i Arthur Isidore Gelman, que ensenyaven anglès com a segona llengua.[7]

Impulsat per una intensa curiositat infantil i l'amor per la natura i les matemàtiques, es va graduar com a finalista de la Columbia Grammar &amp; Preparatory School als 14 anys i posteriorment va ingressar al Yale College com a membre del Jonathan Edwards College.[1][8] A Yale, va participar a la William Lowell Putnam Mathematical Competition i va formar part de l'equip que representava la Universitat Yale (juntament amb Murray Gerstenhaber i Henry O. Pollak) que va guanyar el segon premi el 1947.[9]

Gell-Mann es va graduar a Yale amb una llicenciatura en física el 1948 i tenia la intenció de cursar estudis de postgrau en física. Va intentar romandre a la Ivy League per a la seva formació de postgrau i va sol·licitar-se a la Universitat de Princeton i a la Universitat Harvard. Va ser rebutjat per Princeton i acceptat per Harvard, però aquesta darrera institució no va poder oferir-li l'ajuda financera necessària.

Va ser acceptat per l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i va rebre una carta de Victor Weisskopf que l'instava a assistir al MIT i fer-se l'assistent d'investigació de Weisskopf. Això proporcionaria a Gell-Mann l'ajuda financera que necessitava. No conscient de l'estatus eminent del MIT en la investigació física, Gell-Mann es va mostrar miserable pel fet que no podria assistir a Princeton o Harvard i, amb la característica ironia fosca, va dir que considerava el suïcidi. Gell-Mann va declarar que es va adonar que podria intentar entrar primer al MIT i suïcidar-se després si trobava que era realment terrible. Tanmateix, primer no va poder triar el suïcidi i després assistir al MIT; els dos no es van desplaçar, com va dir Gell-Mann.[10][11] Va rebre el seu doctorat. en física al MIT el 1951 després de completar una tesi doctoral, titulada Coupling force and nuclear reactions, sota la supervisió de Weisskopf.[12][13]

Posteriorment, Gell-Mann va ser becari postdoctoral a l’Institut d'Estudis Avançats de Princeton el 1951,[1] i professor d'investigació visitant a la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign de 1952 a 1953.[14] Va ser professor associat visitant a la Universitat de Colúmbia i professor associat a la Universitat de Chicago entre 1954 i 1955, abans de traslladar-se a l’Institut Tecnològic de Califòrnia, on va ensenyar des de 1955 fins que es va jubilar el 1993.[15] Va estar de període sabàtic al Collège de France durant el curs 1958-1959.[16]

Gell-Mann es va casar amb J. margaret Dow el 1955; van tenir una filla i un fill. Margaret va morir el 1981 i el 1992 es va casar amb Marcia Southwick, el fill de la qual es va convertir en el seu fillastre.[1]

Els amplis interessos de Gell-Mann fora de la física incloïen l'arqueologia, la numismàtica, l'observació d'aus i la lingüística.[17] Juntament amb Serguei Stàrostin, va establir el projecte Evolució de les llengües humanes[18] a l’Institut de Santa Fe. Com a humanista i agnòstic, Gell-Mann va ser un premi humanista a l’Acadèmia Internacional d'Humanisme.[19][20] El novel·lista Cormac McCarthy va veure Gell-Mann com un polímata que sabia més coses sobre més coses que ningú que hagi conegut mai... perdre Murray és com perdre l'Encyclopædia Britannica.[21]

Gell-Mann va morir el 24 de maig de 2019 a la seva casa de Santa Fe, Nou Mèxic.[1][17][22]

Vida professional

Gell-Mann va ser professor emèrit de física teòrica Robert Andrews Millikan a l'Institut Tecnològic de Califòrnia, així com professor universitari al departament de física i astronomia de la Universitat de Nou Mèxic a Albuquerque, Nou Mèxic, i professor presidencial de física i medicina. a la Universitat del Sud de Califòrnia.[23] Va ser membre del consell editorial de l'Encyclopædia Britannica.

Gell-Mann va passar diversos períodes al CERN, una instal·lació d'investigació nuclear a Suïssa, entre d'altres com a becari de la John Simon Guggenheim Memorial Foundation el 1972.[24][25]

El 1984 Gell-Mann va ser un dels diversos cofundadors del Santa Fe Institute, un institut d'investigació teòrica sense ànim de lucre a Santa Fe, Nou Mèxic, que pretenia estudiar diversos aspectes d'un sistema complex i difondre la noció d'un estudi interdisciplinari separat de teoria de la complexitat.[26][27]

Murray Gell-Mann a Niça, 2012

Va escriure un llibre de divulgació científica sobre física i ciència de la complexitat, The Quark and the Jaguar: Adventures in the Simple and the Complex (1994).[28] El títol del llibre està extret d'un vers d'un poema d’Arthur Sze: El món dels quarks té tot a veure amb un jaguar que gira a la nit.[29][30]

L'autor George Johnson ha escrit una biografia de Gell-Mann, Strange Beauty: Murray Gell-Mann, and the Revolution in 20th-Century Physics (1999),[31] que va ser finalista per al Royal Society Book Prize.[32] Tot i que el mateix Gell-Mann va criticar Strange Beauty per algunes inexactituds, amb un entrevistador que va informar que es va fer una ganyota davant la menció d'això, el llibre va ser aclamat per diversos dels seus col·legues.[33] El 2023 es va publicar una segona edició revisada per la Santa Fe Institute Press amb un pròleg de Douglas Hofstadter.[34]

El 2012 Gell-Mann i la seva companya Mary McFadden van publicar el llibre Mary McFadden: A Lifetime of Design, Collecting, and Adventure.[35]

El 1958, Gell-Mann en col·laboració amb Richard Feynman, en paral·lel amb l'equip independent d’EC George Sudarshan i Robert Marshak, va descobrir les estructures quirals de la força nuclear feble de la física i va desenvolupar la teoria VA (vector minus axial vector theory).[36] Aquest treball va seguir el descobriment experimental de la violació de la paritat per part de Chien-Shiung Wu, tal com suggereixen teòricament Chen Ning Yang i Tsung-Dao Lee.[37]

El treball de Gell-Mann a la dècada del 1950 va implicar partícules de raigs còsmics descobertes recentment que es van anomenar kaons i hiperons. La classificació d'aquestes partícules el va portar a proposar que un nombre quàntic, anomenat estranyesa, es conservaria per les interaccions fortes i electromagnètiques, però no per la interacció feble.[38] Una altra de les idees de Gell-Mann és la fórmula Gell-Mann-Okubo, que inicialment era una fórmula basada en resultats empírics, però més tard es va explicar pel seu model de quarks.[39] Gell-Mann i Abraham Pais van participar en l'explicació d'aquest aspecte desconcertant de la mescla de kaons neutres.[40]

La afortunada trobada de Murray Gell-Mann amb el matemàtic Richard Earl Block a Caltech, a la tardor de 1960, el va il·luminar per introduir un nou esquema de classificació, el 1961, per als hadrons. Un esquema similar havia estat proposat de manera independent per Yuval Ne'eman, i ha arribat a ser explicat pel model de quarks.[41] Gell-Mann es va referir a l'esquema com la via octuple, a causa dels octets de partícules de la classificació (el terme és una referència a la via octuple del budisme).[1][13]

Gell-Mann, juntament amb Maurice Lévy, van desenvolupar el model-sigma dels pions, que descriu les interaccions de pions de baixa energia.[42]


Recerca científica

Des de 1950 s'interessà en la investigació sobre les partícules elementals, recentment descobertes i anomenades kaó i hiperió. La seva classificiació va permetre nomenar un nou nombre quàntic. Les seves investigacions, primer amb Abraham Pais i posteriorment amb Kazuhiko Nishijima, van permetre la introducció d'una nova partícula, l'hadró, partícula que descobrí alhora el físic israelià Yuval Ne'emal. La teoria de Gell-Mann va aportar ordre al caos en descobrir prop de 100 partícules en l'interior del nucli atòmic. Aquestes partícules, a més dels protons i neutrons, estaven formades per altres partícules elementals anomenades quarks. Aquests quarks es mantenen units gràcies a l'intercanvi de gluons.

El 1960 va introduir amb Lévy el model-sigma que ha servit com el prototipus típic de trencament espontani de simetria. El 1964 ingressà a la NASA i va postular el model del quark, un model que també va postular independentment George Zweig. La teoria moderna de les interaccions dels quarks s'anomena Cromodinàmica quàntica, basada bàsicament en el treball de Gell-Mann.

El 1969 si li va atorgar el Premi Nobel de Física per les seves contribucions i descobriments en la classificació de partícules elementals i les seves interaccions.

Al costat de Richard Feynman, rivalitzant amb George Sudarshan i Robert Marshak, fou el primer a trobar l'estructura de la força nuclear feble en física. Aquest treball va seguir amb el descobriment inicial de la violació de la paritat de Chien-Shiung Wu, segons les idees suggerides pels físics Chen Ning Yang i Tsung-Dao Lee.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Johnson, George «Murray Gell-Mann, Who Peered at Particles and Saw the Universe, Dies at 89» (en anglès). The New York Times, 24-05-2019. ISSN: 0362-4331. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «tnyt» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  2. ↑ Hill, Christopher T. Physics Today, 73, 2020, pàg. 63. Bibcode: 2020PhT....73e..63H. DOI: 10.1063/PT.3.4480 [Consulta: free].
  3. ↑ «Caltech Mourns the Passing of Murray Gell-Mann (1929–2019)». California Institute of Technology, 24-05-2019. [Consulta: 25 maig 2019].
  4. ↑ «The Physicist Who Made Sense of the Universe - Murray Gell-Mann's discoveries illuminated the most puzzling aspects of nature, and changed science forever.». , 28-05-2019 [Consulta: 28 maig 2019].
  5. ↑ M. Gell-Mannvacant997. «My Father». Web of Stories. [Consulta: October 1, 2010].
  6. ↑ J. Brockman. «The Making of a Physicist: A talk with Murray Gell-Mann». Edge Foundation, Inc.. [Consulta: October 1, 2010].
  7. ↑ Profile, NNDB; consulta 26 abril 2015.
  8. ↑ «Notable Alumni». Jonathan Edwards College. [Consulta: 27 maig 2019].
  9. ↑ G. W. Mackey The American Mathematical Monthly, 54, 7, 1947, pàg. 400–3. DOI: 10.1080/00029890.1947.11990193. JSTOR: 2304390.
  10. ↑ , <https://www.youtube.com/watch?v=nfEvQMPDhOg>
  11. ↑ Strogatz, Steven. The Joy of x: A Guided Tour of Math, from One to Infinity. Mariner Books, 2013, p. 27. ISBN 978-0544105850. 
  12. ↑ (tesi). Thesis, 1951. 
  13. ↑ 13,0 13,1 The Guardian, 26-05-2019 [Consulta: 27 maig 2019].
  14. ↑ in 1954, there, working with Francis E. Low, he discovered the renormalization group equation of QED.
  15. ↑ «Interview with Murray Gell-Mann [Oral History]». Caltech Institute Archives. [Consulta: 25 maig 2019].
  16. ↑ Glashow, Sheldon Lee Inference, 4, 4, juliol 2019. DOI: 10.37282/991819.19.42.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Murray Gell-Mann passes away at 89». , 24-05-2019.
  18. ↑ Peregrine, Peter Neal. Ancient Human Migrations: A Multidisciplinary Approach. The University of Utah Press, 2009, p. ix. ISBN 978-0-87480-942-8. 
  19. ↑ The International Academy of Humanism Arxivat 2008-04-24 a Wayback Machine. at the website of the Council for Secular Humanism.
  20. ↑ Herman Wouk. The Language God Talks: On Science and Religion. Hachette Digital, Inc., 2010. ISBN 9780316096751. 
  21. ↑ Frazier, Kendrick Skeptical Inquirer, 43, 5, 2019, pàg. 10.
  22. ↑ «obituari» (en anglès). , 02-06-2019 [Consulta: 6 juny 2019].
  23. ↑ «Nobel Prize Winner Appointed Presidential Professor at USC». Arxivat de l'original el September 19, 2010.
  24. ↑ Gell-Mann, M. «Quarks». A: Elementary Particle Physics. Springer, 1972, p. 733–761. DOI 10.1007/978-3-7091-4034-5_20. ISBN 978-3-7091-4036-9. 
  25. ↑ «INSPIRE». [Consulta: 22 abril 2024].
  26. ↑ Mitchell M. Waldrop. Complexity: The Emerging Science at the Edge of Order and Chaos. Simon & Schuster, 1993. ISBN 9780671872342. 
  27. ↑ George A. Cowan. Manhattan Project to the Santa Fe Institute: The Memoirs of George A. Cowan. University of New Mexico Press, 2010. 
  28. ↑ Reviews of The Quark and the Jaguar:
  29. ↑ «Murray Gell-Mann – Physicist – The decision to write "The Quark and the Jaguar" – Web of Stories». [Consulta: July 17, 2020].
  30. ↑ «Murray Gell-Mann - The decision to write "The Quark and the Jaguar" (190/200)». YouTube. Arxivat de l'original el 2021-12-11. [Consulta: July 17, 2020].
  31. ↑ Johnson, George. «Strange Beauty». Talaya.net. [Consulta: June 3, 2019].
  32. ↑ «Royal Society Science Book Prize: Winners and shortlisted entries». [Consulta: 22 abril 2024].
  33. ↑ Rodgers, Peter. «The many worlds of Murray Gell-Mann». Physics World, 01-06-2003. [Consulta: 26 maig 2019].
  34. ↑ «Strange Beauty: Murray Gell-Mann & the Revolution in Physics» (en anglès americà). SFI Press. [Consulta: 26 novembre 2023].
  35. ↑ Mary McFadden. Mary McFadden: A Lifetime of Design, Collecting, and Adventure. Random House Incorporated, 2012. ISBN 978-0-8478-3656-7. 
  36. ↑ Sudarshan, E. C. G.; Marshak, R. E. AIP Conference Proceedings, 300, 1, juny 1, 2016, pàg. 110–124. DOI: 10.1063/1.45454. ISSN: 0094-243X.
  37. ↑ Gleick, James. Genius: The Life and Science of Richard Feynman. Pantheon Books, 1992. ISBN 0-679-40836-3. OCLC 243743850. 
  38. ↑ Gell-Mann, M. Il Nuovo Cimento, 4, 1956, pàg. 848–866. Bibcode: 1956NCim....4S.848G. DOI: 10.1007/BF02748000.
  39. ↑ Georgi, Howard. Lie Algebras in Particle Physics: from Isospin to Unified Theories. 2nd. Perseus Books, 1999. ISBN 9780738202334. OCLC 479362196. 
  40. ↑ Squires, Gordon Leslie. «Quantum mechanics – Applications of quantum mechanics – Decay of the Kaon». Encyclopedia Britannica, juliol 26, 1999. [Consulta: 27 maig 2019].
  41. ↑ Ne'eman, Y. Nuclear Physics [Amsterdam], 26, 2, agost 1961, pàg. 222–229. Bibcode: 1961NucPh..26..222N. DOI: 10.1016/0029-5582(61)90134-1.
  42. ↑ Gell-Mann, M.; Lévy, M. Il Nuovo Cimento, 16, 4, 1960, pàg. 705–726. Bibcode: 1960NCim...16..705G. DOI: 10.1007/BF02859738.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Murray Gell-Mann
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Murray_Gell-Mann&oldid=33416561»