Capa de gel de l'Antàrtida Occidental: diferència entre les revisions

Capa de gel de l'Antàrtida occidental
	La capa de gel té una superfície de <1.970.000 km2 amb una gruixor de ~1,05 km (promig), i ~2 km (màxim) i actualment està retrocedint.
Tipus	Inlandsis
Part de	glacera continental de l'Antàrtida
Localització
Continent	Antàrtida
Entitat territorial administrativa	Regió Antàrtica
	80° S, 120° O / 80°S,120°O

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 16:14, 28 juny 2024

La Capa de gel de l'Antàrtida occidental (West Antarctic Ice Sheet o WAIS en anglès) és el segment de la capa de gel continental que cobreix l'Antàrtida occidental, la porció de l'Antàrtida al costat de les muntanyes transantàrtiques que es troba a l'Hemisferi occidental. Es classifica com una capa de gel de base marina, el que significa que el seu llit es troba molt per sota del nivell del mar i les seves vores flueixen a les plataformes de gel flotants. El WAIS està delimitat per la barrera de gel de Ross, la barrera de gel Filchner-Ronne i les glaceres de sortida que desemboquen al Mar d'Amundsen.^[1]

Com a part més petita de l'Antàrtida, WAIS també està més fortament afectat pel canvi climàtic. Hi ha hagut escalfament sobre la capa de gel des dels anys 50,^[3]^[4] i una retirada substancial de les seves glaceres costaneres des d'almenys la dècada de 1990.^[5] Les estimacions suggereixen que va afegir uns 7,6 ± 3,9 mm a l'augment del nivell del mar global entre 1992 i 2017,^[6] i ha anat perdent gel durant la dècada de 2010 a un ritme equivalent a 0,4 mil·límetres d'augment anual del nivell del mar.^[7] Tot i que algunes de les seves pèrdues es compensen amb el creixement de la capa de gel de l'Antàrtida oriental, l'Antàrtida en el seu conjunt probablement perdrà prou gel el 2100 per afegir 11 cm al nivell del mar. A més, l'inestabilitat de la capa de gel marina pot augmentar aquesta quantitat en desenes de centímetres, especialment amb un escalfament elevat.^[8] L'aigua de fusió fresca de WAIS també contribueix a l'estratificació de l'oceà i dilueix la formació d'aigua del fons antàrtic salada, que desestabilitza la circulació de l'Oceà Austral capgirant.^[8]^[9]^[10]

A llarg termini, és probable que la capa de gel de l'Antàrtida occidental desaparegui a causa de l'escalfament que ja s'ha produït.^[11] Les proves de Paleoclima suggereixen que això ja ha passat durant el període Eemià, quan les temperatures globals eren similars a les de principis del segle XXI.^[12]^[13] Es creu que la pèrdua de la capa de gel es produiria entre 2.000 i 13.000 anys en el futur,^[14]^[15] tot i que diversos segles d'emissions elevades poden escurçar-ho a 500 anys.^[16] Es produiria 3,3 m d'augment del nivell del mar si la capa de gel es col·lapsés però deixaria enrere casquets de gel a les muntanyes. L'augment total del nivell del mar des de l'Antàrtida occidental augmenta a 4,3 m si també es fonen,^[2] però això requeriria un nivell més alt d'escalfament.^[17] El rebot isostàtic de la terra lliure de gel també pot afegir al voltant d'1 m al nivell del mar global durant altres 1.000 anys.^[16]

La preservació del WAIS pot requerir una reducció persistent de les temperatures globals fins a 1 °C per sota del nivell preindustrial, o fins a 2 °C per sota de la temperatura del 2020.^[18] Com que l'enfonsament de la capa de gel estaria precedit per la pèrdua de la Glacera Thwaites i la Glacera de l'illa Pine, alguns han proposat intervencions d'enginyeria climàtica per preservar-les. En teoria, afegir milers de gigatones de neu creada artificialment podria estabilitzar-los,^[19] però seria extraordinàriament difícil i potser no explicaria l'acceleració contínua de l'escalfament dels oceans a la zona.^[11] Altres científics suggereixen que la construcció d'obstacles als fluxos d'aigua calenta sota les glaceres podria retardar la desaparició de la capa de gel durant molts segles, però encara requeriria una de les intervencions d'enginyeria civil més grans de la història.

Descripció

El volum total de tota la capa de gel antàrtica s'estima en 26,92 milions de km³,^[2] mentre que el WAIS conté uns 2,1 milions de km³ en gel que està per sobre del nivell del mar i ~1 milió de km³ en el gel que hi ha a sota.^[20] El pes del gel ha fet que la roca subjacent s'enfonsi entre 0,5 i 1 quilòmetre^[21] en un procés conegut com a depressió isostàtica.

Sota la força del seu propi pes, la capa de gel es deforma i flueix lentament sobre la roca base aspra. Les crestes de gel són les zones on el moviment de la capa de gel és lent perquè es congela al llit, mentre que els corrent de gel flueixen molt més ràpid perquè hi ha aigua líquida als sediments sota ells. Aquests són els sediments marins que solien cobrir el fons de l'oceà abans que la capa de gel es congelés per sobre d'ells, o bé s'han creat a causa de l'erosió de la fricció constant del gel contra la roca base. L'aigua d'aquests sediments es manté líquida perquè l'escorça terrestre sota els corrents de gel és prima i condueix la calor de l'activitat geotèrmica, i perquè la fricció també genera calor, especialment als marges entre els corrents de gel i les crestes de gel. .^[22]

Quan el gel arriba a la costa, o bé per despreniments o continua fluint cap a l'exterior a l'aigua. El resultat és una plataforma de gel gran i flotant fixada al continent. Aquestes plataformes de gel frenen el flux de gel a l'oceà mentre estiguin presents.^[23]

Sistema de rift antàrtic occidental

El Sistema de rift antàrtic occidental (West Antarctic Rift System o WARS en anglès) és un dels principals rifts continentals actius a la Terra.^[24] Es creu que té una gran influència en els fluxos de gel a l'oest. Antàrtida. A la Terra de Marie Byrd occidental, les glaceres actives flueixen a través de les valls delimitades per falles (grabens) de les WARS.^[25] S'ha detectat vulcanisme subgel i se sap que influeix en els fluxos de gel.^[26]^[24] El 2017, els geòlegs de la Universitat d'Edimburg van descobrir 91 volcans situats a dos quilòmetres per sota de la superfície gelada, la qual cosa la converteix en la regió volcànica més gran de la Terra.^[27]

Els corrents de gel de moviment ràpid a la Costa de Siple adjacents a la vora est de la plataforma de gel de Ross estan influenciats per la lubricació proporcionada per till saturat d'aigua dins grabens delimitats per falla dins de l'esquerda,^[28]^[29] que actuaria per accelerar la desintegració de la capa de gel a nivells més intensos de canvi climàtic.^[30]

Un mapa topogràfic i batimètric de l'Antàrtida sense les seves capes de gel, assumint nivells del mar constants i sense rebot postglacial

Història

Igual que les altres capes de gel, la capa de gel de l'Antàrtida Occidental havia sofert canvis significatius de mida durant la seva història. Fins fa uns 400.000 anys, l'estat de WAIS estava regit en gran mesura pels efectes de la variació solar sobre el contingut de calor de l'oceà Austral, i va augmentar i disminuir d'acord amb amb un cicle de 41.000 anys.^[31] Fa uns 80.000 anys, la seva mida era comparable a l'actual, però després va créixer substancialment, fins que la seva extensió va assolir els marges de la plataforma continental durant l'últim màxim glacial fa uns 30.000 anys.^[32] Després es va reduir al voltant del seu estat preindustrial fa uns 3.000 anys.^[33] També de vegades es va reduir fins a un punt on només quedaven casquets de gel menors i aïllats, com durant l'etapa d'isòtops marins fa 31 ~1,07 milions d'anys,^[33] o el període Eemià fa ~130.000 anys.^[12]^[13]

Canvi climàtic

Observacions

L'Antàrtida occidental ha experimentat un escalfament estadísticament significatiu en les últimes dècades, tot i que hi ha certa incertesa sobre la seva magnitud. El 2015, l'escalfament del WAIS entre 1976 i 2012 es va calcular com un rang entre 0,08 °C per dècada i 0,96 °C per dècada.^[34] El 2009, es va estimar que l'escalfament de la regió des del 1957 superava els 0,1 °C per dècada.^[3] Aquest escalfament és més fort a la Península Antàrtica. L'any 2012, la investigació va trobar que la capa de gel de l'Antàrtida occidental s'havia escalfat 2,4 °C des del 1958, uns 0,46 °C per dècada, que era gairebé el doble de l'estimació de 2009.^[35] El 2022, l'escalfament central del WAIS entre 1959 i 2000 es va estimar en 0,31 °C per dècada, i aquest canvi es va atribuir de manera concloent als augments de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle.^[4]

El contingut de calor oceànica en constant augment força el desglaç i la retirada de les glaceres costaneres de la capa de gel.^[7] Normalment, el balanç de massa de la glacera compensa les pèrdues costaneres a través dels guanys de les nevades a la superfície, però entre 1996 i 2006, la pèrdua de massa de gel antàrtica ja havia augmentat un 75%.^[37] Entre el 2005 i el 2010, es pensava que la fusió de WAIS havia afegit 0,28 mil·límetres al nivell global del mar cada any.^[38] Al voltant del 2012, la pèrdua total de massa de la capa de gel de l'Antàrtida occidental es va estimar en 118 ± 9 gigatones anuals.^[39] Les observacions posteriors per satèl·lit van revelar que la pèrdua de gel de l'Antàrtida occidental va augmentar de 53 ± 29 gigatones anuals el 1992 a 159 ± 26 gigatones anuals el 2017, donant lloc a un augment del nivell del mar de l'Antàrtida de 7,6 ± 3,9 mm.^[6] El 2023, ~150 gigatones anuals es van convertir en la taxa anual mitjana de pèrdua de massa des del 2002, equivalent a 0,4 mil·límetres d'augment anual del nivell del mar.^[7]

Les glaceres costaneres solen estar reforçades per plates de gel, que són blocs massius de gel flotant al costat d'una glacera. No obstant això, les plataformes de gel es fonen relativament ràpidament, ja que estan constantment en contacte amb l'escalfament de l'aigua de l'oceà. La retirada de la glacera s'accelera substancialment un cop s'enfonsen i deixen de proporcionar suport estructural a la glacera, i un cop l'aigua calenta pot fluir a la glacera sense obstacles.^[40]^[41] La majoria de les pèrdues de gel es produeixen a l'Amundsen Sea Embayment^[38] i les seves tres glaceres més vulnerables: Glacera Thwaites, Glacera de l'illa Pine i Glacera Smith.^[42]^[43] Al voltant de l'any 2005, es pensava que perdien un 60% més de massa que la que han guanyat i que contribuïen uns 0,24 mil·límetres per any a l'augment del nivell del mar.^[44]

De les tres, la glacera Thwaites és la més coneguda, fins al punt de ser batejada per alguns a la premsa com la "Glacera del dia del judici final",^[46]^[47] encara que molts científics ho consideren alarmista i inexacte.^[48] El motiu de preocupació per Thwaites és perquè havia experimentat una pèrdua de massa substancial des d'almenys principis dels anys noranta,^[5]mentre que la seva topografia del fons marí local no ofereix cap obstacle per a una ràpida retirada,^[49] amb les seves parts més vulnerables situades a 2,4 km sota el nivell del mar.^[50] A més, el 2021 s'havia demostrat que la plataforma de gel de Thwaites, que limita la part oriental de la glacera de Thwaites, podria començar a col·lapsar-se en cinc anys.^[41]^[51]^[52] La glacera començaria a veure pèrdues importants "en dècades" després de la fallada de la plataforma de gel, i la seva contribució anual a l'augment del nivell del mar augmentaria del 4% actual al 5%, tot i que encara trigaria segles a desaparèixer completament.^[53]

Pèrdua de gel prevista al segle XXI

A mesura que la capa de gel de l'Antàrtida occidental perd gel a causa de l'escalfament de l'aigua de l'oceà que fon les glaceres costaneres, inevitablement contribueix a l'augment del nivell del mar. No obstant això, les projeccions es compliquen per processos addicionals que són difícils de modelar, com ara l'aigua de fusió de la mateixa capa de gel que canvia la circulació local perquè és més càlida i fresca que l'aigua de l'oceà.^[54]^[55] Un altre procés complicat és la hidrofractura, on l'aigua de desglaç que s'acumula a la part superior de la capa de gel pot acumular-se en fractures i obligar-les a obrir-se, danyant encara més la seva integritat.^[56] El canvi climàtic altera els vents sobre l'Antàrtida, que també poden afectar la circulació del corrent superficial,^[57]^[58] però la importància d'aquest procés ha estat discutida.^[11]

El més important és que el WAIS té una topografia complexa que augmenta la seva vulnerabilitat. Les línies de terra de les seves glaceres es troben per sota del nivell del mar uns centenars de metres o més, i el llit només s'enfonsa aigües amunt.^[33] Això vol dir que a mesura que la capa de gel perd massa per fondre's, una fracció creixent de la seva alçada queda exposada a fluxos d'aigua tèbia que ja no es desplacen per la seva massa. Aquesta hipòtesi es coneix com a inestabilitat de la capa de gel marina (MISI) i té el potencial d'accelerar molt les pèrdues de gel. La manca de coneixement sobre les seves especificitats introdueix una incertesa substancial en les projeccions de l'augment del nivell del mar al segle XXI.^[59] El WAIS podria ser encara més vulnerable sota l'anomenada hipòtesi d'inestabilitat del "penya-segat" del gel marí (MICI). Suggereix que quan la plataforma de gel d'una glacera es fon, no només es retirarà més ràpid, sinó que es col·lapsaria ràpidament pel seu propi pes si l'alçada dels seus penya-segats fos superior als 100 m.^[60]^[61] Aquest procés en particular no s'ha observat mai i fins i tot va ser descartat per alguns dels models més detallats, però encara s'afegeix a la incertesa en les projeccions del nivell del mar.^[62]

El Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic ha lluitat amb la informació limitada sobre MISI durant molt de temps. L'any 2001, el Tercer Informe d'Avaluació de l'IPCC va esmentar la possibilitat d'aquesta desintegració i va proporcionar una vaga estimació a llarg termini del que llavors va descriure com a hipotètic. El 2007, el Quart Informe d'Avaluació de l'IPCC en va ometre qualsevol menció a causa de l'augment de la incertesa, i diversos científics van criticar aquesta decisió com a excessivament conservadora.^[63]^[64] El Cinquè informe d'avaluació de l'IPCC (AR5) de 2013/2014 no va poder descriure de nou el risc, però va afirmar amb confiança mitjana que MISI podria sumar diverses desenes de centímetres a l'augment del nivell del mar al segle XXI. L'informe projectava que, en absència d'inestabilitat, WAIS provocaria un augment del nivell del mar al voltant de 6 cm sota l'escenari de baixes emissions RCP2.6. L'escenari d'emissions altes RCP8.5 tindria un retrocés lleugerament menor de WAIS a 4 cm, a causa dels càlculs que la superfície estaria guanyant massa. Això és possible perquè els efectes del canvi climàtic sobre el cicle de l'aigua afegirien més neu a la superfície de la capa de gel, que aviat es comprimiria en més gel, i això podria compensar algunes de les pèrdues de les costes.^[65]

Després, diverses publicacions importants a finals de la dècada de 2010 (inclosa la Quarta Avaluació Nacional del Clima dels Estats Units el 2017) van suggerir que si es desencadenava la inestabilitat, llavors l'augment global del nivell del mar (combinant el desglaç de l'Antàrtida Occidental amb el de la La capa de gel de Groenlàndia i la glaceres de muntanya, així com l'expansió tèrmica de l'aigua de mar) de l'escenari de canvi climàtic d'altes emissions es podrien duplicar, potencialment superar els 2 m el 2100. en el pitjor dels casos.^[67]^[68]^[69]^[70] Un estudi de 2016 dirigit per Jim Hansen va presentar una hipòtesi d'un col·lapse vulnerable de la capa de gel que conduïa a una acceleració exponencial de l'augment del nivell del mar a curt termini, amb un temps de duplicació de 10, 20 o 40 anys, que després portaria a un multimetre. augment del nivell del mar en 50, 100 o 200 anys.^[71]^[72] Tanmateix, continua sent una visió minoritària entre la comunitat científica.^[73] Com a comparació, una enquesta del 2020 a 106 experts va trobar que el seu interval de confiança del 5%–95% de l'augment del nivell del mar el 2100 per a l'escenari d'altes emissions RCP8.5 era de 45-165 cm. Les seves projeccions d'alt nivell també incloïen tant la inestabilitat de la capa de gel com la inestabilitat dels penya-segats de gel: els experts van trobar que la investigació sobre la inestabilitat dels penya-segats de gel era igual o fins i tot més influent que l'informe de l'IPCC Fifth Assessment.^[66]

En conseqüència, quan es va publicar l'Sisè Informe d'Avaluació de l'IPCC (AR6) el 2021-2022, es va estimar que, si bé l'augment "mitjan" de l'augment del nivell del mar a partir de la fusió de la capa de gel de l'Antàrtida Occidental el 2100 seria de ~11. cm sota tots els escenaris d'emissió (ja que l'augment de l'escalfament intensificaria el cicle de l'aigua i augmentaria l'acumulació de nevades sobre la capa de gel aproximadament a la mateixa velocitat que augmentaria el gel. pèrdua), podria contribuir fins a 41 cm el 2100 en l'escenari de baixes emissions i fins a 57 cm en el de més emissió, a causa de les incerteses esmentades. També s'havia suggerit que l'any 2300, el paper de l'Antàrtida en l'augment del nivell del mar només augmentaria lleugerament a partir del 2100 si es seguia l'escenari RCP2.6 de baixes emissions, aportant només una mitjana de 16 cm. D'altra banda, fins i tot l'estimació mínima de fusió de l'Antàrtida Occidental sota l'escenari d'altes emissions seria no menys de 60 cm, mentre que la mitjana seria d'1,46 m i la màxima de 2,89 m.^[8]

Vegeu també

Capa de gel de l'Antàrtida Oriental

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Davies, Bethan. «West Antarctic Ice Sheet». AntarcticGlaciers.org, 21-10-2020.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Fretwell, P. «Bedmap2: improved ice bed, surface and thickness datasets for Antarctica». The Cryosphere, vol. 7, 1, 28-02-2013, pàg. 390. Bibcode: 2013TCry....7..375F. DOI: 10.5194/tc-7-375-2013.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Steig, E. J.; Schneider, D. P.; Rutherford, S. D.; Mann, M. E.; Comiso, J. C.; Shindell, D. T. «Warming of the Antarctic ice-sheet surface since the 1957 International Geophysical Year». Nature, vol. 457, 7228, 2009, pàg. 459–462. Bibcode: 2009Natur.457..459S. DOI: 10.1038/nature07669. PMID: 19158794.
↑ ^4,0 ^4,1 Dalaiden, Quentin; Schurer, Andrew P.; Kirchmeier-Young, Megan C.; Goosse, Hugues; Hegerl, Gabriele C. «West Antarctic Surface Climate Changes Since the Mid-20th Century Driven by Anthropogenic Forcing» (en anglès). Geophysical Research Letters, vol. 49, 16, 24-08-2022. Bibcode: 2022GeoRL..4999543D. DOI: 10.1029/2022GL099543.
↑ ^5,0 ^5,1 Rignot, Eric «Evidence for rapid retreat and mass loss of Thwaites Glacier, West Antarctica» (en anglès). Journal of Glaciology, vol. 47, 157, 2001, pàg. 213–222. Bibcode: 2001JGlac..47..213R. DOI: 10.3189/172756501781832340.
↑ ^6,0 ^6,1 The IMBIE Team «Mass balance of the Antarctic Ice Sheet from 1992 to 2017». Nature Geoscience, vol. 558, 7709, 13-06-2018, pàg. 219–222. Bibcode: 2018Natur.558..219I. DOI: 10.1038/s41586-018-0179-y. PMID: 29899482.
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 NASA. «Antarctic Ice Mass Loss 2002–2023», 07-07-2023.
↑ ^8,0 ^8,1 ^8,2 Fox-Kemper, B.; Hewitt, H. T.; Xiao, C.; Aðalgeirsdóttir, G.; Drijfhout, S. S.; Edwards, T. L.; Golledge, N. R.; Hemer, M.; Kopp, R. E. «Chapter 9: Ocean, Cryosphere and Sea Level Change». Climate Change 2021: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Cambridge University Press, Cambridge, UK and New York, New York, USA, 2021, pàg. 1270–1272.
↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Silvano2018
↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Li2023
↑ ^11,0 ^11,1 ^11,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Naughten2023
↑ ^12,0 ^12,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Carlson2018
↑ ^13,0 ^13,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Lau2023
↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades ArmstrongMcKay2022
↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Explainer
↑ ^16,0 ^16,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Pan2021
↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Hein2016
↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Garbe2020
↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Feldmann2019
↑ Lythe, Matthew B.; Vaughan, David G. «BEDMAP: A new ice thickness and subglacial topographic model of Antarctica». Journal of Geophysical Research, vol. 106, B6, 10-06-2001, pàg. 11335–11352. Bibcode: 2001JGR...10611335L. DOI: 10.1029/2000JB900449.
↑ Anderson, John B. Antarctic marine geology. Cambridge University Press, 1999, p. 59. ISBN 978-0-521-59317-5.
↑ Bindschadler, Robert «The environment and evolution of the West Antarctic ice sheet: setting the stage». Philosophical Transactions of the Royal Society A, vol. 364, 1844, 25-05-2006. DOI: 10.1098/rsta.2006.1790.
↑ Miles, Bertie W. J.; Bingham, Robert G. «Progressive unanchoring of Antarctic ice shelves since 1973». Nature, vol. 626, 21-02-2024, pàg. 785–791. DOI: 10.1038/s41586-024-07049-0. PMC: 10881387.
↑ ^24,0 ^24,1 Schroeder, Dustin M.; Blankenship, Donald D.; Young, Duncan A.; Quartini, Enrica «Evidence for elevated and spatially variable geothermal flux beneath the West Antarctic Ice Sheet». Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 111, 25, 09-06-2014, pàg. 9070–9072. Bibcode: 2014PNAS..111.9070S. DOI: 10.1073/pnas.1405184111. PMC: 4078843. PMID: 24927578.
↑ Luyendyk, Bruce P.; Wilson, Douglas S.; Siddoway, Christine S. «Eastern margin of the Ross Sea Rift in western Marie Byrd Land, Antarctica: Crustal structure and tectonic development» (en anglès). Geochemistry, Geophysics, Geosystems, vol. 4, 10, 29-10-2003, pàg. 1090. Bibcode: 2003GGG.....4.1090L. DOI: 10.1029/2002GC000462. ISSN: 1525-2027.
↑ Blankenship, Donald D.; Bell, Robin E.; Hodge, Steven M.; Brozena, John M.; Behrendt, John C.; Finn, Carol A. «Active volcanism beneath the West Antarctic ice sheet and implications for ice-sheet stability» (en anglès). Nature, vol. 361, 6412, 11-02-1993, pàg. 526–529. Bibcode: 1993Natur.361..526B. DOI: 10.1038/361526a0. ISSN: 1476-4687.
↑ «Scientists discover 91 volcanoes below Antarctic ice sheet». The Guardian, 12-08-2017. [Consulta: 13 agost 2017].
↑ Studinger, Michael; Bell, Robin E.; Blankenship, Donald D.; Finn, Carol A.; Arko, Robert A.; Morse, David L.; Joughin, Ian «Subglacial sediments: A regional geological template for ice flow in West Antarctica» (en anglès). Geophysical Research Letters, vol. 28, 18, 15-09-2001, pàg. 3493–3496. Bibcode: 2001GeoRL..28.3493S. DOI: 10.1029/2000GL011788. ISSN: 1944-8007.
↑ Peters, Leo E.; Anandakrishnan, Sridhar; Alley, Richard B.; Winberry, J. Paul; Voigt, Donald E.; Smith, Andrew M.; Morse, David L. «Subglacial sediments as a control on the onset and location of two Siple Coast ice streams, West Antarctica» (en anglès). Journal of Geophysical Research: Solid Earth, vol. 111, B1, 01-01-2006. Bibcode: 2006JGRB..111.1302P. DOI: 10.1029/2005JB003766. ISSN: 2156-2202.
↑ Van Der Veen, C. J.; Whillans, I. M. «New and improved determinations of velocity of Ice Streams B and C, West Antarctica» (en anglès). Journal of Glaciology, vol. 39, 133, 1993, pàg. 483–590. DOI: 10.3189/S0022143000016373. ISSN: 1727-5652.
↑ Ohneiser, Christian; Hulbe, Christina L.; Beltran, Catherine; Riesselman, Christina R.; Moy, Christopher M.; Condon, Donna B.; Worthington, Rachel A. «West Antarctic ice volume variability paced by obliquity until 400,000 years ago». Nature Geoscience, vol. 16, 5 December 2022, pàg. 44–49. DOI: 10.1038/s41561-022-01088-w.
↑ Gowan, Evan J.; Zhang, Xu; Khosravi, Sara; Rovere, Alessio; Stocchi, Paolo; Hughes, Anna L. C.; Gyllencreutz, Richard; Mangerud, Jan; Svendsen, John-Inge «A new global ice sheet reconstruction for the past 80 000 years». Nature Communications, vol. 12, 1, 23-02-2021, pàg. 1199. Bibcode: 2021NatCo..12.1199G. DOI: 10.1038/s41467-021-21469-w. PMC: 7902671. PMID: 33623046.
↑ ^33,0 ^33,1 ^33,2 Pollard, David; DeConto, Robert M. «Modelling West Antarctic ice sheet growth and collapse through the past five million years». Nature, vol. 458, 7236, 19-03-2009, pàg. 329–332. Bibcode: 2009Natur.458..329P. DOI: 10.1038/nature07809. PMID: 19295608.
↑ Ludescher, Josef; Bunde, Armin; Franzke, Christian L. E.; Schellnhuber, Hans Joachim «Long-term persistence enhances uncertainty about anthropogenic warming of Antarctica». Climate Dynamics, vol. 46, 1–2, 16-04-2015, pàg. 263–271. Bibcode: 2016ClDy...46..263L. DOI: 10.1007/s00382-015-2582-5.
↑ McGrath, Matt «West Antarctic Ice Sheet warming twice earlier estimate». BBC News, 23 December 2012.
↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Dotto2022
↑ Rignot, Eric; Bamber, Jonathan L.; van den Broeke, Michiel R.; Davis, Curt; Li, Yonghong; van de Berg, Willem Jan; van Meijgaard, Erik «Recent Antarctic ice mass loss from radar interferometry and regional climate modelling». Nature Geoscience, vol. 1, 2, 13-01-2008, pàg. 106–110. Bibcode: 2008NatGe...1..106R. DOI: 10.1038/ngeo102.
↑ ^38,0 ^38,1 ESA. «Antarctica's ice loss on the rise», 11 December 2013.
↑ King, M. A.; Bingham, R. J.; Moore, P.; Whitehouse, P. L.; Bentley, M. J.; Milne, G. A. «Lower satellite-gravimetry estimates of Antarctic sea-level contribution». Nature, vol. 491, 7425, 2012, pàg. 586–589. Bibcode: 2012Natur.491..586K. DOI: 10.1038/nature11621. PMID: 23086145.
↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Yu2018
↑ ^41,0 ^41,1 ^41,2 Wild, Christian T.; Alley, Karen E.; Muto, Atsuhiro; Truffer, Martin; Scambos, Ted A.; Pettit, Erin C. Pettit «Weakening of the pinning point buttressing Thwaites Glacier, West Antarctica» (en anglès). The Cryosphere, vol. 16, 2, 03-02-2022, pàg. 397–417. Bibcode: 2022TCry...16..397W. DOI: 10.5194/tc-16-397-2022.
↑ Rignot, E. «Changes in West Antarctic ice stream dynamics observed with ALOS PALSAR data». Geophysical Research Letters, vol. 35, 12, 2008, pàg. L12505. Bibcode: 2008GeoRL..3512505R. DOI: 10.1029/2008GL033365.
↑ Rignot; Mouginot, J.; Morlighem, M.; Seroussi, H.; Scheuch, B. «Widespread, rapid grounding line retreat of Pine Island, Thwaites, Smith and Kohler glaciers, West Antarctica from 1992 to 2011». Geophysical Research Letters, vol. 41, 10, May 12, 2014, pàg. 3502–3509. Bibcode: 2014GeoRL..41.3502R. DOI: 10.1002/2014GL060140.
↑ Jenny Hogan, "Antarctic ice sheet is an 'awakened giant'", New Scientist, February 2, 2005.
↑ Gudmundsson, G. H.; Barnes, J. M. A.; Goldberg, D. N.; Morlighem, M. «Limited Impact of Thwaites Ice Shelf on Future Ice Loss From Antarctica» (en anglès). Geophysical Research Letters, vol. 50, 11, 31-05-2023. Bibcode: 2023GeoRL..5002880G. DOI: 10.1029/2023GL102880.
↑ Goodell, Jeff (9 May 2017). «The Doomsday Glacier». Rolling Stone.
↑ Rowlatt, Justin. «Antarctica melting: Climate change and the journey to the 'doomsday glacier'». BBC News, 28-01-2020.
↑ Ryan, Jackson. «Please Stop Calling It the 'Doomsday Glacier'». CNET, 06-09-2022.
↑ Rignot, Eric; Thomas, Robert H.; Kanagaratnam, Pannir; Casassa, Gino; Frederick, Earl; Gogineni, Sivaprasad; Krabill, William; Rivera, Andrès; Russell, Robert «Improved estimation of the mass balance of glaciers draining into the Amundsen Sea sector of West Antarctica from the CECS/NASA 2002 campaign» (en anglès). Annals of Glaciology, vol. 39, 2004, pàg. 231–237. DOI: 10.3189/172756404781813916.
↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades NASAUnderbelly
↑ Cooperative Institute for Research in Environmental Sciences, University of Colorado Boulder (13 December 2021). "The Threat from Thwaites: The Retreat of Antarctica's Riskiest Glacier". Nota de premsa.
↑ Kaplan, Sarah «Crucial Antarctic ice shelf could fail within five years, scientists say». [Washington DC], December 13, 2021.
↑ Voosen, Paul. «Ice shelf holding back keystone Antarctic glacier within years of failure» (en anglès). Science Magazine, 13 December 2021. [Consulta: 22 octubre 2022]. «Because Thwaites sits below sea level on ground that dips away from the coast, the warm water is likely to melt its way inland, beneath the glacier itself, freeing its underbelly from bedrock. A collapse of the entire glacier, which some researchers think is only centuries away, would raise global sea level by 65 centimeters.»
↑ Golledge, Nicholas R.; Keller, Elizabeth D.; Gomez, Natalya; Naughten, Kaitlin A.; Bernales, Jorge; Trusel, Luke D.; Edwards, Tamsin L. «Global environmental consequences of twenty-first-century ice-sheet melt» (en anglès). Nature, vol. 566, 7742, 2019, pàg. 65–72. Bibcode: 2019Natur.566...65G. DOI: 10.1038/s41586-019-0889-9. ISSN: 1476-4687. PMID: 30728520.
↑ Moorman, Ruth; Morrison, Adele K.; Hogg, Andrew McC «Thermal Responses to Antarctic Ice Shelf Melt in an Eddy-Rich Global Ocean–Sea Ice Model» (en anglès). Journal of Climate, vol. 33, 15, 01-08-2020, pàg. 6599–6620. Bibcode: 2020JCli...33.6599M. DOI: 10.1175/JCLI-D-19-0846.1. ISSN: 0894-8755.
↑ ^56,0 ^56,1 Pattyn, Frank «The paradigm shift in Antarctic ice sheet modelling». Nature Communications, vol. 9, 1, 16-07-2018, pàg. 2728. Bibcode: 2018NatCo...9.2728P. DOI: 10.1038/s41467-018-05003-z. PMC: 6048022. PMID: 30013142.
↑ Thoma, M.; Jenkins, A.; Holland, D.; Jacobs, S. «Modelling Circumpolar Deep Water intrusions on the Amundsen Sea continental shelf, Antarctica». Geophysical Research Letters, vol. 35, 18, 18-09-2008, pàg. L18602. Bibcode: 2008GeoRL..3518602T. DOI: 10.1029/2008GL034939.
↑ Holland, Paul R.; O'Connor, Gemma K.; Bracegirdle, Thomas J.; Dutrieux, Pierre; Naughten, Kaitlin A.; Steig, Eric J.; Schneider, David P.; Jenkins, Adrian; Smith, James A. «Anthropogenic and internal drivers of wind changes over the Amundsen Sea, West Antarctica, during the 20th and 21st centuries». The Cryosphere, vol. 16, 12, 22 December 2022, pàg. 5085–5105. Bibcode: 2022TCry...16.5085H. DOI: 10.5194/tc-16-5085-2022.
↑ Robel, Alexander A.; Seroussi, Hélène; Roe, Gerard H. «Marine ice sheet instability amplifies and skews uncertainty in projections of future sea-level rise». Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 116, 30, 23-07-2019, pàg. 14887–14892. Bibcode: 2019PNAS..11614887R. DOI: 10.1073/pnas.1904822116. PMC: 6660720. PMID: 31285345.
↑ ^60,0 ^60,1 DeConto, Robert M.; Pollard, David «Contribution of Antarctica to past and future sea-level rise» (en anglès). Nature, vol. 531, 7596, 30-03-2016, pàg. 591–597. Bibcode: 2016Natur.531..591D. DOI: 10.1038/nature17145. PMID: 27029274.
↑ Gillis, Justin «Climate Model Predicts West Antarctic Ice Sheet Could Melt Rapidly». , 30-03-2016.
↑ «Collapse may not always be inevitable for marine ice cliffs». ScienceNews, June 17, 2021.
↑ O'Reilly, Jessica; Oreskes, Naomi; Oppenheimer, Michael «The Rapid Disintegration of Projections: The West Antarctic Ice Sheet and the Intergovernmental Panel on Climate Change». Social Studies of Science, vol. 42, 5, 26-06-2012, pàg. 709–731. DOI: 10.1177/0306312712448130. PMID: 23189611.
↑ «Statement: Thinning of West Antarctic Ice Sheet Demands Improved Monitoring to Reduce Uncertainty over Potential Sea-Level Rise». Jsg.utexas.edu. [Consulta: 26 octubre 2017].
↑ Church, J. A.; Clark, P. U.. «Sea Level Change». A: Climate Change 2013: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fifth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Cambridge, United Kingdom and New York, New York, US: Cambridge University Press, 2013.
↑ ^66,0 ^66,1 Horton, Benjamin P.; Khan, Nicole S.; Cahill, Niamh; Lee, Janice S. H.; Shaw, Timothy A.; Garner, Andra J.; Kemp, Andrew C.; Engelhart, Simon E.; Rahmstorf, Stefan «Estimating global mean sea-level rise and its uncertainties by 2100 and 2300 from an expert survey». npj Climate and Atmospheric Science, vol. 3, 1, 08-05-2020, pàg. 18. Bibcode: 2020npjCA...3...18H. DOI: 10.1038/s41612-020-0121-5.
↑ USGCRP «Climate Science Special Report. Chapter 12: Sea Level Rise.». , 2017, pàg. 1–470.
↑ Mooney «New science suggests the ocean could rise more – and faster – than we thought» (en anglès americà). The Chicago Tribune, October 26, 2017.
↑ Nauels, Alexander; Rogelj, Joeri; Schleussner, Carl-Friedrich; Meinshausen, Malte; Mengel, Matthias «Linking sea level rise and socioeconomic indicators under the Shared Socioeconomic Pathways». Environmental Research Letters, vol. 12, 11, 01-11-2017, pàg. 114002. Bibcode: 2017ERL....12k4002N. DOI: 10.1088/1748-9326/aa92b6.
↑ Bamber, Jonathan L.; Oppenheimer, Michael; Kopp, Robert E.; Aspinall, Willy P.; Cooke, Roger M. «Ice sheet contributions to future sea-level rise from structured expert judgment». Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 116, 23, May 2019, pàg. 11195–11200. Bibcode: 2019PNAS..11611195B. DOI: 10.1073/pnas.1817205116. PMC: 6561295. PMID: 31110015.
↑ Hansen, James; Sato, Makiko; Hearty, Paul; Ruedy, Reto; Kelley, Maxwell; Masson-Delmotte, Valerie; Russell, Gary; Tselioudis, George; Cao, Junji «Ice melt, sea level rise and superstorms: evidence from paleoclimate data, climate modeling, and modern observations that 2 °C global warming could be dangerous». Atmospheric Chemistry and Physics, vol. 16, 6, 22-03-2016, pàg. 3761–3812. arXiv: 1602.01393. Bibcode: 2016ACP....16.3761H. DOI: 10.5194/acp-16-3761-2016.
↑ Gillis, Justin «Scientists Warn of Perilous Climate Shift Within Decades, Not Centuries». , 22-03-2016.
↑ «James Hansen's controversial sea level rise paper has now been published online». . «"There is no doubt that the sea level rise, within the IPCC, is a very conservative number," says Greg Holland, a climate and hurricane researcher at the National Center for Atmospheric Research, who has also reviewed the Hansen study. "So the truth lies somewhere between IPCC and Jim."»
↑ ^74,0 ^74,1 «Anticipating Future Sea Levels». EarthObservatory.NASA.gov. National Aeronautics and Space Administration (NASA), 2021. Arxivat de l'original el 7 July 2021.

Enllaços externs

WAIS – West Antarctic Ice Sheet Initiative – Un estudi multidisciplinari sobre el canvi climàtic ràpid i el nivell del mar futur. Patrocinat per la National Science Foundation Office of Polar Programs i la NASA Earth Science.
Centre de dades de neu i gel nacional dels EUA Dades antàrtiques

[WAISDavies-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Davies, Bethan. «West Antarctic Ice Sheet». AntarcticGlaciers.org, 21-10-2020.

[BEDMAP2-2013-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Fretwell, P. «Bedmap2: improved ice bed, surface and thickness datasets for Antarctica». The Cryosphere, vol. 7, 1, 28-02-2013, pàg. 390. Bibcode: 2013TCry....7..375F. DOI: 10.5194/tc-7-375-2013.

[Steig2009-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 Steig, E. J.; Schneider, D. P.; Rutherford, S. D.; Mann, M. E.; Comiso, J. C.; Shindell, D. T. «Warming of the Antarctic ice-sheet surface since the 1957 International Geophysical Year». Nature, vol. 457, 7228, 2009, pàg. 459–462. Bibcode: 2009Natur.457..459S. DOI: 10.1038/nature07669. PMID: 19158794.

[Dalaiden2022-4] 4,0 ^4,1 Dalaiden, Quentin; Schurer, Andrew P.; Kirchmeier-Young, Megan C.; Goosse, Hugues; Hegerl, Gabriele C. «West Antarctic Surface Climate Changes Since the Mid-20th Century Driven by Anthropogenic Forcing» (en anglès). Geophysical Research Letters, vol. 49, 16, 24-08-2022. Bibcode: 2022GeoRL..4999543D. DOI: 10.1029/2022GL099543.

[Rignot2001-5] 5,0 ^5,1 Rignot, Eric «Evidence for rapid retreat and mass loss of Thwaites Glacier, West Antarctica» (en anglès). Journal of Glaciology, vol. 47, 157, 2001, pàg. 213–222. Bibcode: 2001JGlac..47..213R. DOI: 10.3189/172756501781832340.

[IMBIE2018-6] 6,0 ^6,1 The IMBIE Team «Mass balance of the Antarctic Ice Sheet from 1992 to 2017». Nature Geoscience, vol. 558, 7709, 13-06-2018, pàg. 219–222. Bibcode: 2018Natur.558..219I. DOI: 10.1038/s41586-018-0179-y. PMID: 29899482.

[NASA2023-7] 7,0 ^7,1 ^7,2 NASA. «Antarctic Ice Mass Loss 2002–2023», 07-07-2023.

[IPCC_AR6_WG1_Ch.9-8] 8,0 ^8,1 ^8,2 Fox-Kemper, B.; Hewitt, H. T.; Xiao, C.; Aðalgeirsdóttir, G.; Drijfhout, S. S.; Edwards, T. L.; Golledge, N. R.; Hemer, M.; Kopp, R. E. «Chapter 9: Ocean, Cryosphere and Sea Level Change». Climate Change 2021: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Cambridge University Press, Cambridge, UK and New York, New York, USA, 2021, pàg. 1270–1272.

[Silvano2018-9] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Silvano2018

[Li2023-10] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Li2023

[Naughten2023-11] 11,0 ^11,1 ^11,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Naughten2023

[Carlson2018-12] 12,0 ^12,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Carlson2018

[Lau2023-13] 13,0 ^13,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Lau2023

[ArmstrongMcKay2022-14] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades ArmstrongMcKay2022

[Explainer-15] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Explainer

[Pan2021-16] 16,0 ^16,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Pan2021

[Hein2016-17] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Hein2016

[Garbe2020-18] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Garbe2020

[Feldmann2019-19] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Feldmann2019

[BEDMAP1-2001-20] Lythe, Matthew B.; Vaughan, David G. «BEDMAP: A new ice thickness and subglacial topographic model of Antarctica». Journal of Geophysical Research, vol. 106, B6, 10-06-2001, pàg. 11335–11352. Bibcode: 2001JGR...10611335L. DOI: 10.1029/2000JB900449.

[Anderson1999-21] Anderson, John B. Antarctic marine geology. Cambridge University Press, 1999, p. 59. ISBN 978-0-521-59317-5.

[22] Bindschadler, Robert «The environment and evolution of the West Antarctic ice sheet: setting the stage». Philosophical Transactions of the Royal Society A, vol. 364, 1844, 25-05-2006. DOI: 10.1098/rsta.2006.1790.

[23] Miles, Bertie W. J.; Bingham, Robert G. «Progressive unanchoring of Antarctic ice shelves since 1973». Nature, vol. 626, 21-02-2024, pàg. 785–791. DOI: 10.1038/s41586-024-07049-0. PMC: 10881387.

[Schroeder2014-24] 24,0 ^24,1 Schroeder, Dustin M.; Blankenship, Donald D.; Young, Duncan A.; Quartini, Enrica «Evidence for elevated and spatially variable geothermal flux beneath the West Antarctic Ice Sheet». Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 111, 25, 09-06-2014, pàg. 9070–9072. Bibcode: 2014PNAS..111.9070S. DOI: 10.1073/pnas.1405184111. PMC: 4078843. PMID: 24927578.

[Luyendyk2003-25] Luyendyk, Bruce P.; Wilson, Douglas S.; Siddoway, Christine S. «Eastern margin of the Ross Sea Rift in western Marie Byrd Land, Antarctica: Crustal structure and tectonic development» (en anglès). Geochemistry, Geophysics, Geosystems, vol. 4, 10, 29-10-2003, pàg. 1090. Bibcode: 2003GGG.....4.1090L. DOI: 10.1029/2002GC000462. ISSN: 1525-2027.

[26] Blankenship, Donald D.; Bell, Robin E.; Hodge, Steven M.; Brozena, John M.; Behrendt, John C.; Finn, Carol A. «Active volcanism beneath the West Antarctic ice sheet and implications for ice-sheet stability» (en anglès). Nature, vol. 361, 6412, 11-02-1993, pàg. 526–529. Bibcode: 1993Natur.361..526B. DOI: 10.1038/361526a0. ISSN: 1476-4687.

[27] «Scientists discover 91 volcanoes below Antarctic ice sheet». The Guardian, 12-08-2017. [Consulta: 13 agost 2017].

[28] Studinger, Michael; Bell, Robin E.; Blankenship, Donald D.; Finn, Carol A.; Arko, Robert A.; Morse, David L.; Joughin, Ian «Subglacial sediments: A regional geological template for ice flow in West Antarctica» (en anglès). Geophysical Research Letters, vol. 28, 18, 15-09-2001, pàg. 3493–3496. Bibcode: 2001GeoRL..28.3493S. DOI: 10.1029/2000GL011788. ISSN: 1944-8007.

[29] Peters, Leo E.; Anandakrishnan, Sridhar; Alley, Richard B.; Winberry, J. Paul; Voigt, Donald E.; Smith, Andrew M.; Morse, David L. «Subglacial sediments as a control on the onset and location of two Siple Coast ice streams, West Antarctica» (en anglès). Journal of Geophysical Research: Solid Earth, vol. 111, B1, 01-01-2006. Bibcode: 2006JGRB..111.1302P. DOI: 10.1029/2005JB003766. ISSN: 2156-2202.

[30] Van Der Veen, C. J.; Whillans, I. M. «New and improved determinations of velocity of Ice Streams B and C, West Antarctica» (en anglès). Journal of Glaciology, vol. 39, 133, 1993, pàg. 483–590. DOI: 10.3189/S0022143000016373. ISSN: 1727-5652.

[Ohneiser2022-31] Ohneiser, Christian; Hulbe, Christina L.; Beltran, Catherine; Riesselman, Christina R.; Moy, Christopher M.; Condon, Donna B.; Worthington, Rachel A. «West Antarctic ice volume variability paced by obliquity until 400,000 years ago». Nature Geoscience, vol. 16, 5 December 2022, pàg. 44–49. DOI: 10.1038/s41561-022-01088-w.

[Gowan2021-32] Gowan, Evan J.; Zhang, Xu; Khosravi, Sara; Rovere, Alessio; Stocchi, Paolo; Hughes, Anna L. C.; Gyllencreutz, Richard; Mangerud, Jan; Svendsen, John-Inge «A new global ice sheet reconstruction for the past 80 000 years». Nature Communications, vol. 12, 1, 23-02-2021, pàg. 1199. Bibcode: 2021NatCo..12.1199G. DOI: 10.1038/s41467-021-21469-w. PMC: 7902671. PMID: 33623046.

[Pollard2009-33] 33,0 ^33,1 ^33,2 Pollard, David; DeConto, Robert M. «Modelling West Antarctic ice sheet growth and collapse through the past five million years». Nature, vol. 458, 7236, 19-03-2009, pàg. 329–332. Bibcode: 2009Natur.458..329P. DOI: 10.1038/nature07809. PMID: 19295608.

[34] Ludescher, Josef; Bunde, Armin; Franzke, Christian L. E.; Schellnhuber, Hans Joachim «Long-term persistence enhances uncertainty about anthropogenic warming of Antarctica». Climate Dynamics, vol. 46, 1–2, 16-04-2015, pàg. 263–271. Bibcode: 2016ClDy...46..263L. DOI: 10.1007/s00382-015-2582-5.

[35] McGrath, Matt «West Antarctic Ice Sheet warming twice earlier estimate». BBC News, 23 December 2012.

[Dotto2022-36] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Dotto2022

[RignotBamber2008-37] Rignot, Eric; Bamber, Jonathan L.; van den Broeke, Michiel R.; Davis, Curt; Li, Yonghong; van de Berg, Willem Jan; van Meijgaard, Erik «Recent Antarctic ice mass loss from radar interferometry and regional climate modelling». Nature Geoscience, vol. 1, 2, 13-01-2008, pàg. 106–110. Bibcode: 2008NatGe...1..106R. DOI: 10.1038/ngeo102.

[ESA2013-38] 38,0 ^38,1 ESA. «Antarctica's ice loss on the rise», 11 December 2013.

[King2012-39] King, M. A.; Bingham, R. J.; Moore, P.; Whitehouse, P. L.; Bentley, M. J.; Milne, G. A. «Lower satellite-gravimetry estimates of Antarctic sea-level contribution». Nature, vol. 491, 7425, 2012, pàg. 586–589. Bibcode: 2012Natur.491..586K. DOI: 10.1038/nature11621. PMID: 23086145.

[Yu2018-40] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Yu2018

[Wild2022-41] 41,0 ^41,1 ^41,2 Wild, Christian T.; Alley, Karen E.; Muto, Atsuhiro; Truffer, Martin; Scambos, Ted A.; Pettit, Erin C. Pettit «Weakening of the pinning point buttressing Thwaites Glacier, West Antarctica» (en anglès). The Cryosphere, vol. 16, 2, 03-02-2022, pàg. 397–417. Bibcode: 2022TCry...16..397W. DOI: 10.5194/tc-16-397-2022.

[Rignot2008-42] Rignot, E. «Changes in West Antarctic ice stream dynamics observed with ALOS PALSAR data». Geophysical Research Letters, vol. 35, 12, 2008, pàg. L12505. Bibcode: 2008GeoRL..3512505R. DOI: 10.1029/2008GL033365.

[Rignot2014-43] Rignot; Mouginot, J.; Morlighem, M.; Seroussi, H.; Scheuch, B. «Widespread, rapid grounding line retreat of Pine Island, Thwaites, Smith and Kohler glaciers, West Antarctica from 1992 to 2011». Geophysical Research Letters, vol. 41, 10, May 12, 2014, pàg. 3502–3509. Bibcode: 2014GeoRL..41.3502R. DOI: 10.1002/2014GL060140.

[NS-2-2-05-44] Jenny Hogan, "Antarctic ice sheet is an 'awakened giant'", New Scientist, February 2, 2005.

[Gudmundsson2023-45] Gudmundsson, G. H.; Barnes, J. M. A.; Goldberg, D. N.; Morlighem, M. «Limited Impact of Thwaites Ice Shelf on Future Ice Loss From Antarctica» (en anglès). Geophysical Research Letters, vol. 50, 11, 31-05-2023. Bibcode: 2023GeoRL..5002880G. DOI: 10.1029/2023GL102880.

[GoodellRS-46] Goodell, Jeff (9 May 2017). «The Doomsday Glacier». Rolling Stone.

[RowlattBBC-47] Rowlatt, Justin. «Antarctica melting: Climate change and the journey to the 'doomsday glacier'». BBC News, 28-01-2020.

[RyanCNET-48] Ryan, Jackson. «Please Stop Calling It the 'Doomsday Glacier'». CNET, 06-09-2022.

[49] Rignot, Eric; Thomas, Robert H.; Kanagaratnam, Pannir; Casassa, Gino; Frederick, Earl; Gogineni, Sivaprasad; Krabill, William; Rivera, Andrès; Russell, Robert «Improved estimation of the mass balance of glaciers draining into the Amundsen Sea sector of West Antarctica from the CECS/NASA 2002 campaign» (en anglès). Annals of Glaciology, vol. 39, 2004, pàg. 231–237. DOI: 10.3189/172756404781813916.

[NASAUnderbelly-50] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades NASAUnderbelly

[CIRES-51] Cooperative Institute for Research in Environmental Sciences, University of Colorado Boulder (13 December 2021). "The Threat from Thwaites: The Retreat of Antarctica's Riskiest Glacier". Nota de premsa.

[KaplanWaPo-52] Kaplan, Sarah «Crucial Antarctic ice shelf could fail within five years, scientists say». [Washington DC], December 13, 2021.

[VoosenSciMag-53] Voosen, Paul. «Ice shelf holding back keystone Antarctic glacier within years of failure» (en anglès). Science Magazine, 13 December 2021. [Consulta: 22 octubre 2022]. «Because Thwaites sits below sea level on ground that dips away from the coast, the warm water is likely to melt its way inland, beneath the glacier itself, freeing its underbelly from bedrock. A collapse of the entire glacier, which some researchers think is only centuries away, would raise global sea level by 65 centimeters.»

[54] Golledge, Nicholas R.; Keller, Elizabeth D.; Gomez, Natalya; Naughten, Kaitlin A.; Bernales, Jorge; Trusel, Luke D.; Edwards, Tamsin L. «Global environmental consequences of twenty-first-century ice-sheet melt» (en anglès). Nature, vol. 566, 7742, 2019, pàg. 65–72. Bibcode: 2019Natur.566...65G. DOI: 10.1038/s41586-019-0889-9. ISSN: 1476-4687. PMID: 30728520.

[55] Moorman, Ruth; Morrison, Adele K.; Hogg, Andrew McC «Thermal Responses to Antarctic Ice Shelf Melt in an Eddy-Rich Global Ocean–Sea Ice Model» (en anglès). Journal of Climate, vol. 33, 15, 01-08-2020, pàg. 6599–6620. Bibcode: 2020JCli...33.6599M. DOI: 10.1175/JCLI-D-19-0846.1. ISSN: 0894-8755.

[Pattyn2018-56] 56,0 ^56,1 Pattyn, Frank «The paradigm shift in Antarctic ice sheet modelling». Nature Communications, vol. 9, 1, 16-07-2018, pàg. 2728. Bibcode: 2018NatCo...9.2728P. DOI: 10.1038/s41467-018-05003-z. PMC: 6048022. PMID: 30013142.

[Thoma2008-57] Thoma, M.; Jenkins, A.; Holland, D.; Jacobs, S. «Modelling Circumpolar Deep Water intrusions on the Amundsen Sea continental shelf, Antarctica». Geophysical Research Letters, vol. 35, 18, 18-09-2008, pàg. L18602. Bibcode: 2008GeoRL..3518602T. DOI: 10.1029/2008GL034939.

[58] Holland, Paul R.; O'Connor, Gemma K.; Bracegirdle, Thomas J.; Dutrieux, Pierre; Naughten, Kaitlin A.; Steig, Eric J.; Schneider, David P.; Jenkins, Adrian; Smith, James A. «Anthropogenic and internal drivers of wind changes over the Amundsen Sea, West Antarctica, during the 20th and 21st centuries». The Cryosphere, vol. 16, 12, 22 December 2022, pàg. 5085–5105. Bibcode: 2022TCry...16.5085H. DOI: 10.5194/tc-16-5085-2022.

[59] Robel, Alexander A.; Seroussi, Hélène; Roe, Gerard H. «Marine ice sheet instability amplifies and skews uncertainty in projections of future sea-level rise». Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 116, 30, 23-07-2019, pàg. 14887–14892. Bibcode: 2019PNAS..11614887R. DOI: 10.1073/pnas.1904822116. PMC: 6660720. PMID: 31285345.

[DeConto2016-60] 60,0 ^60,1 DeConto, Robert M.; Pollard, David «Contribution of Antarctica to past and future sea-level rise» (en anglès). Nature, vol. 531, 7596, 30-03-2016, pàg. 591–597. Bibcode: 2016Natur.531..591D. DOI: 10.1038/nature17145. PMID: 27029274.

[61] Gillis, Justin «Climate Model Predicts West Antarctic Ice Sheet Could Melt Rapidly». , 30-03-2016.

[62] «Collapse may not always be inevitable for marine ice cliffs». ScienceNews, June 17, 2021.

[Oreskes2012-63] O'Reilly, Jessica; Oreskes, Naomi; Oppenheimer, Michael «The Rapid Disintegration of Projections: The West Antarctic Ice Sheet and the Intergovernmental Panel on Climate Change». Social Studies of Science, vol. 42, 5, 26-06-2012, pàg. 709–731. DOI: 10.1177/0306312712448130. PMID: 23189611.

[JSG2007-64] «Statement: Thinning of West Antarctic Ice Sheet Demands Improved Monitoring to Reduce Uncertainty over Potential Sea-Level Rise». Jsg.utexas.edu. [Consulta: 26 octubre 2017].

[ipcc13-65] Church, J. A.; Clark, P. U.. «Sea Level Change». A: Climate Change 2013: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fifth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Cambridge, United Kingdom and New York, New York, US: Cambridge University Press, 2013.

[Horton2020-66] 66,0 ^66,1 Horton, Benjamin P.; Khan, Nicole S.; Cahill, Niamh; Lee, Janice S. H.; Shaw, Timothy A.; Garner, Andra J.; Kemp, Andrew C.; Engelhart, Simon E.; Rahmstorf, Stefan «Estimating global mean sea-level rise and its uncertainties by 2100 and 2300 from an expert survey». npj Climate and Atmospheric Science, vol. 3, 1, 08-05-2020, pàg. 18. Bibcode: 2020npjCA...3...18H. DOI: 10.1038/s41612-020-0121-5.

[USGCRP-2017-67] USGCRP «Climate Science Special Report. Chapter 12: Sea Level Rise.». , 2017, pàg. 1–470.

[68] Mooney «New science suggests the ocean could rise more – and faster – than we thought» (en anglès americà). The Chicago Tribune, October 26, 2017.

[69] Nauels, Alexander; Rogelj, Joeri; Schleussner, Carl-Friedrich; Meinshausen, Malte; Mengel, Matthias «Linking sea level rise and socioeconomic indicators under the Shared Socioeconomic Pathways». Environmental Research Letters, vol. 12, 11, 01-11-2017, pàg. 114002. Bibcode: 2017ERL....12k4002N. DOI: 10.1088/1748-9326/aa92b6.

[Bamber2019-70] Bamber, Jonathan L.; Oppenheimer, Michael; Kopp, Robert E.; Aspinall, Willy P.; Cooke, Roger M. «Ice sheet contributions to future sea-level rise from structured expert judgment». Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 116, 23, May 2019, pàg. 11195–11200. Bibcode: 2019PNAS..11611195B. DOI: 10.1073/pnas.1817205116. PMC: 6561295. PMID: 31110015.

[Hansen2016-71] Hansen, James; Sato, Makiko; Hearty, Paul; Ruedy, Reto; Kelley, Maxwell; Masson-Delmotte, Valerie; Russell, Gary; Tselioudis, George; Cao, Junji «Ice melt, sea level rise and superstorms: evidence from paleoclimate data, climate modeling, and modern observations that 2 °C global warming could be dangerous». Atmospheric Chemistry and Physics, vol. 16, 6, 22-03-2016, pàg. 3761–3812. arXiv: 1602.01393. Bibcode: 2016ACP....16.3761H. DOI: 10.5194/acp-16-3761-2016.

[72] Gillis, Justin «Scientists Warn of Perilous Climate Shift Within Decades, Not Centuries». , 22-03-2016.

[73] «James Hansen's controversial sea level rise paper has now been published online». . «"There is no doubt that the sea level rise, within the IPCC, is a very conservative number," says Greg Holland, a climate and hurricane researcher at the National Center for Atmospheric Research, who has also reviewed the Hansen study. "So the truth lies somewhere between IPCC and Jim."»

[NASA_SLR_2021-74] 74,0 ^74,1 «Anticipating Future Sea Levels». EarthObservatory.NASA.gov. National Aeronautics and Space Administration (NASA), 2021. Arxivat de l'original el 7 July 2021.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]

[34]

[35]

[36]

[37]

[38]

[39]

[40]

[41]

[42]

[43]

[44]

[45]

[46]

[47]

[48]

[49]

[50]

[51]

[52]

[53]

[54]

[55]

[56]

[57]

[58]

[59]

[60]

[61]

[62]

[63]

[64]

[65]

[66]

[67]

[68]

[69]

[70]

[71]

[72]

[73]

[74]

@@ Línia 25: / Línia 25: @@
 Els [[corrents de gel de moviment ràpid]] a la [[Costa de Siple]] adjacents a la vora est de la [[plataforma de gel de Ross]] estan influenciats per la lubricació proporcionada per [[till]] saturat d'aigua dins grabens delimitats per falla dins de l'esquerda,<ref>{{Cite journal |last1=Studinger |first1=Michael |last2=Bell |first2=Robin E. |last3=Blankenship |first3=Donald D. |last4=Finn |first4=Carol A. |last5=Arko |first5=Robert A. |last6=Morse |first6=David L. |last7=Joughin |first7=Ian |date=15 September 2001 |title=Subglacial sediments: A regional geological template for ice flow in West Antarctica |journal=Geophysical Research Letters |language=en |volume=28 |issue=18 |pages=3493–3496 |doi=10.1029/2000GL011788 |bibcode=2001GeoRL..28.3493S |issn=1944-8007 |doi-access=free}}</ref><ref>{{Cite journal |last1=Peters |first1=Leo E. |last2=Anandakrishnan |first2=Sridhar |last3=Alley |first3=Richard B. |last4=Winberry |first4=J. Paul |last5=Voigt |first5=Donald E. |last6=Smith |first6=Andrew M. |last7=Morse |first7=David L. |date=1 January 2006 |title=Subglacial sediments as a control on the onset and location of two Siple Coast ice streams, West Antarctica |journal=Journal of Geophysical Research: Solid Earth |language=en |volume=111 |issue=B1 |doi=10.1029/2005JB003766 |bibcode=2006JGRB..111.1302P |issn=2156-2202 |doi-access=free }}</ref> que actuaria per accelerar la desintegració de la capa de gel a nivells més intensos de canvi climàtic.<ref>{{Cite journal |last1=Van Der Veen |first1=C. J. |last2=Whillans |first2=I. M. |year=1993 |title=New and improved determinations of velocity of Ice Streams B and C, West Antarctica |journal=Journal of Glaciology |language=en |volume=39 |issue=133 |pages=483–590 |doi=10.3189/S0022143000016373 |issn=1727-5652 |doi-access=free |hdl-access=free |hdl=1808/17424}}</ref>[[File:AntarcticBedrock.jpg|thumb|upright=1.6|Un mapa topogràfic i [[batimetria|batimètric]] de l'Antàrtida sense les seves capes de gel, assumint nivells del mar constants i sense [[rebot postglacial]]]]
+==Història==
+Igual que les altres capes de gel, la capa de gel de l'Antàrtida Occidental havia sofert canvis significatius de mida durant la seva història. Fins fa uns 400.000 anys, l'estat de WAIS estava regit en gran mesura pels efectes de la [[variació solar]] sobre el [[contingut de calor de l'oceà|contingut de calor]] de l'[[oceà Austral]], i va augmentar i disminuir d'acord amb amb un cicle de 41.000 anys.<ref name="Ohneiser2022">{{Cite journal |last1=Ohneiser |first1=Christian |last2=Hulbe |first2=Christina L. |last3=Beltran |first3=Catherine |last4=Riesselman |first4=Christina R. |last5=Moy |first5=Christopher M. |last6=Condon |first6=Donna B. |last7=Worthington |first7=Rachel A. |date=5 December 2022 |title=West Antarctic ice volume variability paced by obliquity until 400,000 years ago |journal=Nature Geoscience |volume=16 |pages=44–49 |doi=10.1038/s41561-022-01088-w |s2cid=254326281 }}</ref> Fa uns 80.000 anys, la seva mida era comparable a l'actual, però després va créixer substancialment, fins que la seva extensió va assolir els marges de la [[plataforma continental]] durant l'[[últim màxim glacial]] fa uns 30.000 anys.<ref name="Gowan2021">{{Cite journal |last1=Gowan |first1=Evan J. |last2=Zhang |first2=Xu |last3=Khosravi |first3=Sara |last4=Rovere |first4=Alessio |last5=Stocchi |first5=Paolo |last6=Hughes |first6=Anna L. C. |last7=Gyllencreutz |first7=Richard |last8=Mangerud |first8=Jan |last9=Svendsen |first9=John-Inge |last10=Lohmann |first10=Gerrit |date=23 February 2021 |title=A new global ice sheet reconstruction for the past 80 000 years |journal=Nature Communications |volume=12 |issue=1 |page=1199 |doi=10.1038/s41467-021-21469-w |pmid=33623046 |pmc=7902671 |bibcode=2021NatCo..12.1199G |hdl=10278/3747429 |hdl-access=free }}</ref> Després es va reduir al voltant del seu estat preindustrial fa uns 3.000 anys.<ref name="Pollard2009" /> També de vegades es va reduir fins a un punt on només quedaven [[casquets de gel]] menors i aïllats, com durant l'etapa d'isòtops marins fa 31 ~1,07 milions d'anys,<ref name="Pollard2009">{{Cite journal |last1=Pollard |first1=David |last2=DeConto |first2=Robert M. |date=19 March 2009 |title=Modelling West Antarctic ice sheet growth and collapse through the past five million years |journal=Nature |volume=458 |issue=7236 |pages=329–332 |doi=10.1038/nature07809 |pmid=19295608 |bibcode=2009Natur.458..329P |s2cid=4427715 }}</ref> o el període Eemià fa ~130.000 anys.<ref name="Carlson2018" /><ref name="Lau2023" />
+==Canvi climàtic==
+===Observacions===
+[[File:Antarctic surface trends.jpg|thumb|upright=1.2|Tendències de 1957–2007 de la temperatura de la superfície antàrtica, en °C/dècada.<ref name="Steig2009" />]]
+L'Antàrtida occidental ha experimentat un escalfament [[importància estadística|estadísticament significatiu]] en les últimes dècades, tot i que hi ha certa incertesa sobre la seva magnitud. El 2015, l'escalfament del WAIS entre 1976 i 2012 es va calcular com un rang entre 0,08 °C per dècada i 0,96 °C per dècada.<ref>{{cite journal |last1=Ludescher |first1=Josef |last2=Bunde |first2=Armin |last3=Franzke |first3=Christian L. E. |last4=Schellnhuber |first4=Hans Joachim |title=Long-term persistence enhances uncertainty about anthropogenic warming of Antarctica |journal=Climate Dynamics |date=16 April 2015 |volume=46 |issue=1–2 |pages=263–271 |doi=10.1007/s00382-015-2582-5 |bibcode=2016ClDy...46..263L |s2cid=131723421 }}</ref> El 2009, es va estimar que l'escalfament de la regió des del 1957 superava els 0,1 °C per dècada.<ref name="Steig2009">{{cite journal| doi = 10.1038/nature07669| last1 = Steig| first1 = E. J.| last2 = Schneider | first2 = D. P.| last3 = Rutherford | first3 = S. D.| last4 = Mann | first4 = M. E.| last5 = Comiso | first5 = J. C.| last6 = Shindell | first6 = D. T.| year = 2009| title = Warming of the Antarctic ice-sheet surface since the 1957 International Geophysical Year| journal = [[Nature (journal)|Nature]]| volume = 457| issue = 7228| pages = 459–462| pmid = 19158794| bibcode = 2009Natur.457..459S| s2cid = 4410477| url = https://docs.rwu.edu/fcas_fp/313}}</ref> Aquest escalfament és més fort a la [[Península Antàrtica]]. L'any 2012, la investigació va trobar que la capa de gel de l'Antàrtida occidental s'havia escalfat 2,4 °C des del 1958, uns 0,46 °C per dècada, que era gairebé el doble de l'estimació de 2009.<ref>{{cite news |last=McGrath |first=Matt |date=23 December 2012 |title=West Antarctic Ice Sheet warming twice earlier estimate |url=https://www.bbc.co.uk/news/science-environment-20804192 |access-date=16 February 2013|work=BBC News}}</ref> El 2022, l'escalfament central del WAIS entre 1959 i 2000 es va estimar en 0,31 °C per dècada, i aquest canvi es va atribuir de manera concloent als augments de les concentracions de [[gasos d'efecte hivernacle]].<ref name="Dalaiden2022">{{Cite journal |last1=Dalaiden |first1=Quentin |last2=Schurer |first2=Andrew P. |last3=Kirchmeier-Young |first3=Megan C. |last4=Goosse |first4=Hugues |last5=Hegerl |first5=Gabriele C. |date=24 August 2022 |title=West Antarctic Surface Climate Changes Since the Mid-20th Century Driven by Anthropogenic Forcing |journal=Geophysical Research Letters |volume=49 |issue=16 |language=en |doi=10.1029/2022GL099543 |bibcode=2022GeoRL..4999543D |hdl=20.500.11820/64ecd5a1-af19-43e8-9d34-da7274cc4ae0 |s2cid=251854055 |url=https://www.pure.ed.ac.uk/ws/files/293470894/Dalaidan_et_al._Accepted_Manuscript._GRL..pdf |hdl-access=free }}</ref>
+[[File:Dotto_2022_PIB_meltwater.png|thumb|left|upright=1.4|Distribució dels punts calents d'aigua de desglaç causats per les pèrdues de gel a [[Pine Island Bay]], la ubicació tant de Thwaites (TEIS es refereix a la plataforma de gel oriental de Thwaites) com de les glaceres de Pine Island.<ref name="Dotto2022" />]]
+El [[contingut de calor oceànica]] en constant augment força el desglaç i la retirada de les glaceres costaneres de la capa de gel.<ref name="NASA2023" /> Normalment, el [[balanç de massa de la glacera]] compensa les pèrdues costaneres a través dels guanys de les nevades a la superfície, però entre 1996 i 2006, la pèrdua de massa de gel antàrtica ja havia augmentat un 75%.<ref name="RignotBamber2008">{{cite journal |last1=Rignot |first1=Eric |last2=Bamber |first2=Jonathan L. |last3=van den Broeke |first3=Michiel R. |last4=Davis |first4=Curt |last5=Li |first5=Yonghong |last6=van de Berg |first6=Willem Jan |last7=van Meijgaard |first7=Erik |title=Recent Antarctic ice mass loss from radar interferometry and regional climate modelling |journal=Nature Geoscience |date=13 January 2008 |volume=1 |issue=2 |pages=106–110 |doi=10.1038/ngeo102 |bibcode=2008NatGe...1..106R |s2cid=784105 |url=http://www.escholarship.org/uc/item/26f4j9vv}}</ref> Entre el 2005 i el 2010, es pensava que la fusió de WAIS havia afegit 0,28 mil·límetres al nivell global del mar cada any.<ref name="ESA2013">{{cite web |title=Antarctica's ice loss on the rise |url=https://www.esa.int/Applications/Observing_the_Earth/FutureEO/CryoSat/Antarctica_s_ice_loss_on_the_rise |author=ESA |date=11 December 2013}}</ref> Al voltant del 2012, la pèrdua total de massa de la capa de gel de l'Antàrtida occidental es va estimar en 118 ± 9 gigatones anuals.<ref name="King2012">{{Cite journal | last1 = King | first1 = M. A. | last2 = Bingham | first2 = R. J. | last3 = Moore | first3 = P. | last4 = Whitehouse | first4 = P. L. | last5 = Bentley | first5 = M. J. | last6 = Milne | first6 = G. A. | doi = 10.1038/nature11621 | title = Lower satellite-gravimetry estimates of Antarctic sea-level contribution | journal = Nature | volume = 491 | issue = 7425 | pages = 586–589 | year = 2012 | pmid =  23086145| bibcode = 2012Natur.491..586K | s2cid = 4414976 }}</ref> Les observacions posteriors per satèl·lit van revelar que la pèrdua de gel de l'Antàrtida occidental va augmentar de 53 ± 29 gigatones anuals el 1992 a 159 ± 26 gigatones anuals el 2017, donant lloc a un augment del nivell del mar de l'Antàrtida de 7,6 ± 3,9 mm.<ref name="IMBIE2018">{{cite journal |author=The IMBIE Team |title=Mass balance of the Antarctic Ice Sheet from 1992 to 2017 |journal=Nature Geoscience |date=13 June 2018 |volume=558|issue=7709 |pages=219–222 |doi=10.1038/s41586-018-0179-y |pmid=29899482 |bibcode=2018Natur.558..219I |hdl=1874/367877 |s2cid=49188002 |hdl-access=free }}</ref> El 2023, ~150 gigatones anuals es van convertir en la taxa anual mitjana de pèrdua de massa des del 2002, equivalent a 0,4 mil·límetres d'augment anual del nivell del mar.<ref name="NASA2023">{{cite web |author=NASA |date=7 July 2023 |title=Antarctic Ice Mass Loss 2002–2023 |url=https://svs.gsfc.nasa.gov/31158}}</ref>
+Les glaceres costaneres solen estar reforçades per [[plataforma de gel|plates de gel]], que són blocs massius de gel flotant al costat d'una glacera. No obstant això, les plataformes de gel es fonen relativament ràpidament, ja que estan constantment en contacte amb l'escalfament de l'aigua de l'oceà. La retirada de la glacera s'accelera substancialment un cop s'enfonsen i deixen de proporcionar suport estructural a la glacera, i un cop l'aigua calenta pot fluir a la glacera sense obstacles.<ref name="Yu2018" /><ref name="Wild2022" /> La majoria de les pèrdues de gel es produeixen a l'[[Amundsen Sea Embayment]]<ref name="ESA2013" /> i les seves tres glaceres més vulnerables: [[Glacera Thwaites]], [[Glacera de l'illa Pine]] i [[Glacera Smith]].<ref name="Rignot2008">{{cite journal| doi = 10.1029/2008GL033365| last1 = Rignot| first1 = E.| year = 2008| title = Changes in West Antarctic ice stream dynamics observed with ALOS PALSAR data| journal = [[Geophysical Research Letters]]| volume = 35| issue = 12| pages = L12505| bibcode = 2008GeoRL..3512505R| url = https://escholarship.org/uc/item/0db3r20j| doi-access = free}}</ref><ref name="Rignot2014">{{cite journal |author=Rignot |first=E. |last2=Mouginot |first2=J. |last3=Morlighem |first3=M. |last4=Seroussi |first4=H. |last5=Scheuch |first5=B. |date=May 12, 2014 |title=Widespread, rapid grounding line retreat of Pine Island, Thwaites, Smith and Kohler glaciers, West Antarctica from 1992 to 2011 |url=http://www.escholarship.org/uc/item/0wz826xt |journal=[[Geophysical Research Letters]] |volume=41 |issue=10 |pages=3502–3509 |bibcode=2014GeoRL..41.3502R |doi=10.1002/2014GL060140 |s2cid=55646040 |doi-access=free}}</ref> Al voltant de l'any 2005, es pensava que perdien un 60% més de massa que la que han guanyat i que contribuïen uns 0,24 mil·límetres per any a l'[[augment del nivell del mar]].<ref name="NS-2-2-05">Jenny Hogan, [https://www.newscientist.com/article.ns?id=dn6962 "Antarctic ice sheet is an 'awakened giant'"], ''New Scientist'', February 2, 2005.</ref>
+[[File:Wild_2022_thwaites_shelf.png|thumb|upright=2.4|La comparació de les taxes actuals de retirada al costat est de la glacera de Thwaites (esquerra) i les projectades després del col·lapse de la plataforma de gel de Thwaites.<ref name="Wild2022" /> Aquesta projecció va ser impugnada l'any següent.<ref name="Gudmundsson2023">{{Cite journal|last1=Gudmundsson |first1=G. H. |last2=Barnes |first2=J. M. A.|last3=Goldberg |first3=D. N. |last4=Morlighem |first4=M. |date=31 May 2023 |title=Limited Impact of Thwaites Ice Shelf on Future Ice Loss From Antarctica |journal=Geophysical Research Letters |language=en|volume=50 |issue=11 |doi=10.1029/2023GL102880 |bibcode=2023GeoRL..5002880G |s2cid=259008792 |doi-access=free }}</ref>]]
+De les tres, la glacera Thwaites és la més coneguda, fins al punt de ser batejada per alguns a la premsa com la "Glacera del dia del judici final",<ref name="GoodellRS">{{cite magazine |first=Jeff |last=Goodell |title=The Doomsday Glacier |date=9 May 2017 |url=https://www.rollingstone.com/politics/politics-features/the-doomsday-glacier-113792/ | magazine=[[Rolling Stone]] |access-date=8 July 2023 }}</ref><ref name="RowlattBBC">{{cite web |first=Justin |last=Rowlatt |url=https://www.bbc.com/news/science-environment-51097309 |title=Antarctica melting: Climate change and the journey to the 'doomsday glacier' |publisher=BBC News |date=28 January 2020 }}</ref> encara que molts científics ho consideren alarmista i inexacte.<ref name="RyanCNET">{{cite web |first=Jackson |last=Ryan |url=https://www.cnet.com/science/climate/please-stop-calling-it-the-doomsday-glacier/ |title=Please Stop Calling It the 'Doomsday Glacier' |publisher=[[CNET]] |date=6 September 2022 }}</ref> El motiu de preocupació per Thwaites és perquè havia experimentat una pèrdua de massa substancial des d'almenys principis dels anys noranta,<ref name="Rignot2001">{{Cite journal |last1=Rignot |first1=Eric |year=2001 |title=Evidence for rapid retreat and mass loss of Thwaites Glacier, West Antarctica |journal=Journal of Glaciology |volume=47 |issue=157 |language=en |pages=213–222 |doi=10.3189/172756501781832340 |bibcode=2001JGlac..47..213R |s2cid=128683798 |doi-access=free }}</ref>mentre que la seva [[topografia]] del fons marí local no ofereix cap obstacle per a una ràpida retirada,<ref>{{Cite journal |last1=Rignot |first1=Eric |last2=Thomas |first2=Robert H. |last3=Kanagaratnam |first3=Pannir |last4=Casassa |first4=Gino |last5=Frederick |first5=Earl |last6=Gogineni |first6=Sivaprasad |last7=Krabill |first7=William |last8=Rivera |first8=Andrès |last9=Russell |first9=Robert |last10=Sontag |first10=John |year=2004 |title= Improved estimation of the mass balance of glaciers draining into the Amundsen Sea sector of West Antarctica from the CECS/NASA 2002 campaign|journal=Annals of Glaciology |volume=39 |pages=231–237 |language=en |doi=10.3189/172756404781813916 |s2cid=129780210 |doi-access=free }}</ref> amb les seves parts més vulnerables situades a 2,4 km sota el nivell del mar.<ref name="NASAUnderbelly" /> A més, el 2021 s'havia demostrat que la plataforma de gel de Thwaites, que limita la part oriental de la glacera de Thwaites, podria començar a col·lapsar-se en cinc anys.<ref name="Wild2022">{{Cite journal |last1=Wild |first1= Christian T. |last2=Alley |first2=Karen E. |last3=Muto |first3=Atsuhiro |last4=Truffer |first4=Martin |last5=Scambos |first5=Ted A. |last6=Pettit |first6=Erin C. Pettit |date=3 February 2022 |title=Weakening of the pinning point buttressing Thwaites Glacier, West Antarctica |url=https://tc.copernicus.org/articles/16/397/2022/ |journal=The Cryosphere |volume=16 |issue=2 |pages=397–417 |language=en |doi=10.5194/tc-16-397-2022 |bibcode= 2022TCry...16..397W |doi-access=free |hdl=20.500.12613/9340 |hdl-access=free }}</ref><ref name="CIRES">{{cite press release |last1=Weeman|first1=Katie|last2=Scambos|first2=Ted |title=The Threat from Thwaites: The Retreat of Antarctica's Riskiest Glacier| website= cires.colorado.edu |url= https://cires.colorado.edu/news/threat-thwaites-retreat-antarctica’s-riskiest-glacier |publisher=Cooperative Institute for Research in Environmental Sciences, [[University of Colorado Boulder]] |date=13 December 2021 |access-date=14 December 2021}}</ref><ref name="KaplanWaPo">{{cite news |last=Kaplan |first=Sarah |date=December 13, 2021 |title=Crucial Antarctic ice shelf could fail within five years, scientists say |url=https://www.washingtonpost.com/climate-environment/2021/12/13/thwaites-glacier-melt-antarctica/ |newspaper=[[The Washington Post]] |location=Washington DC |access-date=14 December 2021}}</ref> La glacera començaria a veure pèrdues importants "en dècades" després de la fallada de la plataforma de gel, i la seva contribució anual a l'augment del nivell del mar augmentaria del 4% actual al 5%, tot i que encara trigaria segles a desaparèixer completament.<ref name="VoosenSciMag">{{Cite web |last1=Voosen |first1=Paul |date=13 December 2021 |title=Ice shelf holding back keystone Antarctic glacier within years of failure|url=https://www.science.org/content/article/ice-shelf-holding-back-keystone-antarctic-glacier-within-years-failure|access-date=22 October 2022|website=[[Science Magazine]]|language=en|quote=Because Thwaites sits below sea level on ground that dips away from the coast, the warm water is likely to melt its way inland, beneath the glacier itself, freeing its underbelly from bedrock. A collapse of the entire glacier, which some researchers think is only centuries away, would raise global sea level by 65 centimeters.}}</ref>
+=== Pèrdua de gel prevista al segle XXI ===
+[[File:Thwaites Glacier.jpg|thumb|left|La glacera de Thwaites, amb la seva vulnerable topografia rocosa visible.]]
+A mesura que la capa de gel de l'Antàrtida occidental perd gel a causa de l'escalfament de l'aigua de l'oceà que fon les glaceres costaneres, inevitablement contribueix a l'[[augment del nivell del mar]]. No obstant això, les projeccions es compliquen per processos addicionals que són difícils de modelar, com ara l'[[aigua de fusió]] de la mateixa capa de gel que canvia la circulació local perquè és més càlida i fresca que l'aigua de l'oceà.<ref>{{Cite journal |last1=Golledge |first1=Nicholas R. |last2=Keller |first2=Elizabeth D. |last3=Gomez |first3=Natalya |last4=Naughten |first4=Kaitlin A. |last5=Bernales |first5=Jorge |last6=Trusel |first6=Luke D. |last7=Edwards |first7=Tamsin L. |date=2019 |title=Global environmental consequences of twenty-first-century ice-sheet melt |journal=Nature |language=en |volume=566 |issue=7742 |pages=65–72 |doi=10.1038/s41586-019-0889-9 |pmid=30728520 |bibcode=2019Natur.566...65G |s2cid=59606358 |issn=1476-4687}}</ref><ref>{{Cite journal |last1=Moorman |first1=Ruth |last2=Morrison |first2=Adele K. |last3=Hogg |first3=Andrew McC |date=1 August 2020 |title=Thermal Responses to Antarctic Ice Shelf Melt in an Eddy-Rich Global Ocean–Sea Ice Model |journal=Journal of Climate |language=EN |volume=33 |issue=15 |pages=6599–6620 |doi=10.1175/JCLI-D-19-0846.1 |bibcode=2020JCli...33.6599M |s2cid=219487981 |issn=0894-8755}}</ref> Un altre procés complicat és la hidrofractura, on l'aigua de desglaç que s'acumula a la part superior de la capa de gel pot acumular-se en fractures i obligar-les a obrir-se, danyant encara més la seva integritat.<ref name="Pattyn2018">{{cite journal |last1=Pattyn |first1=Frank |author-link=Frank Pattyn |date=16 July 2018 |title=The paradigm shift in Antarctic ice sheet modelling |journal=Nature Communications |volume=9 |issue=1 |page=2728 |bibcode=2018NatCo...9.2728P |doi=10.1038/s41467-018-05003-z |pmc=6048022 |pmid=30013142}}</ref> El canvi climàtic altera els vents sobre l'Antàrtida, que també poden afectar la circulació del corrent superficial,<ref name="Thoma2008">{{cite journal |last1=Thoma |first1=M. |last2=Jenkins |first2=A. |last3=Holland |first3=D. |last4=Jacobs |first4=S. |date=18 September 2008 |title=Modelling Circumpolar Deep Water intrusions on the Amundsen Sea continental shelf, Antarctica |journal=[[Geophysical Research Letters]] |volume=35 |issue=18 |page=L18602 |doi=10.1029/2008GL034939 |bibcode=2008GeoRL..3518602T |s2cid=55937812 |url=http://epic.awi.de/25479/1/2008_Modelling_Circumpolar_Deep_Water_intrusions_on_the_Amundsen_Sea_continental_shelf_Antarctica.pdf }}</ref><ref>{{Cite journal |last1=Holland |first1=Paul R. |last2=O'Connor |first2=Gemma K. |last3=Bracegirdle |first3=Thomas J. |last4=Dutrieux |first4=Pierre |last5=Naughten |first5=Kaitlin A. |last6=Steig |first6=Eric J. |last7=Schneider |first7=David P. |last8=Jenkins |first8=Adrian |last9=Smith |first9=James A. |date=22 December 2022 |title=Anthropogenic and internal drivers of wind changes over the Amundsen Sea, West Antarctica, during the 20th and 21st centuries |journal=The Cryosphere |volume=16 |issue=12 |pages=5085–5105 |doi=10.5194/tc-16-5085-2022 |doi-access=free |bibcode=2022TCry...16.5085H }}</ref> però la importància d'aquest procés ha estat discutida.<ref name="Naughten2023" />
+[[File:Pattyn_2018_MISI_and_MICI.jpg|thumb|upright=1.4|Una il·lustració de la teoria darrere de les inestabilitats de la capa de gel i els penya-segats de gel marí.<ref name="Pattyn2018" />]]
+El més important és que el WAIS té una [[topografia]] complexa que augmenta la seva vulnerabilitat. Les línies de terra de les seves glaceres es troben per sota del nivell del mar uns centenars de metres o més, i el llit només s'enfonsa aigües amunt.<ref name="Pollard2009" /> Això vol dir que a mesura que la capa de gel perd massa per fondre's, una fracció creixent de la seva alçada queda exposada a fluxos d'aigua tèbia que ja no es desplacen per la seva massa. Aquesta hipòtesi es coneix com a [[inestabilitat de la capa de gel marina]] (MISI) i té el potencial d'accelerar molt les pèrdues de gel. La manca de coneixement sobre les seves especificitats introdueix una incertesa substancial en les projeccions de l'augment del nivell del mar al segle XXI.<ref>{{cite journal |last1=Robel |first1=Alexander A. |last2=Seroussi |first2=Hélène |last3=Roe |first3=Gerard H. |title=Marine ice sheet instability amplifies and skews uncertainty in projections of future sea-level rise |journal=Proceedings of the National Academy of Sciences |date=23 July 2019 |volume=116 |issue=30 |pages=14887–14892 |doi=10.1073/pnas.1904822116 |pmid=31285345 |pmc=6660720 |bibcode=2019PNAS..11614887R |doi-access=free }}</ref> El WAIS podria ser encara més vulnerable sota l'anomenada hipòtesi d'inestabilitat del "penya-segat" del gel marí (MICI). Suggereix que quan la plataforma de gel d'una glacera es fon, no només es retirarà més ràpid, sinó que es col·lapsaria ràpidament pel seu propi pes si l'alçada dels seus penya-segats fos superior als 100 m.<ref name="DeConto2016">{{Cite journal |last1=DeConto |first1=Robert M. |last2=Pollard |first2=David |date=30 March 2016 |title=Contribution of Antarctica to past and future sea-level rise |journal=Nature |language=en |volume=531 |issue=7596 |pages=591–597 |doi=10.1038/nature17145 |pmid=27029274 |bibcode=2016Natur.531..591D |s2cid=205247890 }}</ref><ref>{{cite news |last=Gillis |first=Justin |date=30 March 2016 |title=Climate Model Predicts West Antarctic Ice Sheet Could Melt Rapidly |newspaper=The New York Times |url=https://www.nytimes.com/2016/03/31/science/global-warming-antarctica-ice-sheet-sea-level-rise.html }}</ref> Aquest procés en particular no s'ha observat mai i fins i tot va ser descartat per alguns dels models més detallats, però encara s'afegeix a la incertesa en les projeccions del nivell del mar.<ref>{{cite news|url=https://www.sciencenews.org/article/climate-marine-ice-cliffs-sheets-collapse-not-inevitable-sea-level|title=Collapse may not always be inevitable for marine ice cliffs|last1=Perkins|first1=Sid|date=June 17, 2021|access-date=9 January 2023|agency=ScienceNews}}</ref>
+El [[Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic]] ha lluitat amb la informació limitada sobre MISI durant molt de temps. L'any 2001, el [[Tercer Informe d'Avaluació de l'IPCC]] va esmentar la possibilitat d'aquesta desintegració i va proporcionar una vaga estimació a llarg termini del que llavors va descriure com a hipotètic. El 2007, el [[Quart Informe d'Avaluació de l'IPCC]] en va ometre qualsevol menció a causa de l'augment de la incertesa, i diversos científics van criticar aquesta decisió com a excessivament conservadora.<ref name="Oreskes2012">{{cite journal |last1=O'Reilly |first1=Jessica |author1-link=Jessica O'Reilly |last2=Oreskes |first2=Naomi |author2-link=Naomi Oreskes |last3=Oppenheimer |first3=Michael |author3-link=Michael Oppenheimer |date=26 June 2012 |title=The Rapid Disintegration of Projections: The West Antarctic Ice Sheet and the Intergovernmental Panel on Climate Change |journal=Social Studies of Science |volume=42 |issue=5 |pages=709–731 |doi=10.1177/0306312712448130 |doi-access=free|pmid=23189611 }}</ref><ref name="JSG2007">{{cite web|url=http://www.jsg.utexas.edu/news/2007/05/statement-thinning-of-west-antarctic-ice-sheet-demands-improved-monitoring-to-reduce-uncertainty-over-potential-sea-level-rise/|title=Statement: Thinning of West Antarctic Ice Sheet Demands Improved Monitoring to Reduce Uncertainty over Potential Sea-Level Rise|website=Jsg.utexas.edu|access-date=26 October 2017}}</ref> El [[Cinquè informe d'avaluació de l'IPCC]] (AR5) de 2013/2014 no va poder descriure de nou el risc, però va afirmar amb ''confiança mitjana'' que MISI podria sumar diverses desenes de centímetres a l'augment del nivell del mar al segle XXI. L'informe projectava que, en absència d'inestabilitat, WAIS provocaria un augment del nivell del mar al voltant de 6 cm sota l'escenari de baixes emissions [[Representative Concentration Pathway|RCP2.6]]. L'escenari d'emissions altes RCP8.5 tindria un retrocés lleugerament menor de WAIS a 4 cm, a causa dels càlculs que [[balanç de massa superficial|la superfície estaria guanyant massa]]. Això és possible perquè els [[efectes del canvi climàtic sobre el cicle de l'aigua]] afegirien més neu a la superfície de la capa de gel, que aviat es comprimiria en més gel, i això podria compensar algunes de les pèrdues de les costes.<ref name="ipcc13">{{cite book |last1=Church |first1=J. A. |title=Climate Change 2013: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fifth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change |last2=Clark |first2=P. U. |publisher=Cambridge University Press |year=2013 |editor-last=Stocker |editor-first=T. F. |location=Cambridge, United Kingdom and New York, New York, US |chapter=Sea Level Change |display-editors=etal |chapter-url=https://ipcc.ch/report/ar5/wg1/}}</ref>
+[[File:Horton2020 SLR influences.png|thumb|left|upright=1.4|El 2020, els experts van considerar la investigació del 2016 sobre la inestabilitat dels penya-segats de gel marí<ref name="DeConto2016" /> fins i tot més influent que l'AR5 de l'IPCC.<ref name="Horton2020" />]]
+Després, diverses publicacions importants a finals de la dècada de 2010 (inclosa la Quarta [[Avaluació Nacional del Clima]] dels Estats Units el 2017) van suggerir que si es desencadenava la inestabilitat, llavors l'augment global del nivell del mar (combinant el desglaç de l'Antàrtida Occidental amb el de la [[La capa de gel de Groenlàndia]] i la [[Retirada de les glaceres des de 1850|glaceres de muntanya]], així com l'expansió tèrmica de l'aigua de mar) de l'[[escenari de canvi climàtic]] d'altes emissions es podrien duplicar, potencialment superar els 2 m el 2100. en el pitjor dels casos.<ref name="USGCRP-2017">{{Cite journal |last=USGCRP |year=2017 |title=Climate Science Special Report. Chapter 12: Sea Level Rise. |url=https://science2017.globalchange.gov/chapter/12/ |pages=1–470 |access-date=2018-12-27 |website=science2017.globalchange.gov}}</ref><ref>{{cite news |author=Mooney |first=Chris |date=October 26, 2017 |title=New science suggests the ocean could rise more – and faster – than we thought |url=http://www.chicagotribune.com/news/nationworld/science/ct-climate-change-sea-level-rise-20171026-story.html |work=The Chicago Tribune |language=en-us |publication-place=Chicago, Illinois}}</ref><ref>{{cite journal |last1=Nauels |first1=Alexander|author2-link=Joeri Rogelj |last2=Rogelj |first2=Joeri |last3=Schleussner |first3=Carl-Friedrich |last4=Meinshausen |first4=Malte |last5=Mengel |first5=Matthias |date=1 November 2017 |title=Linking sea level rise and socioeconomic indicators under the Shared Socioeconomic Pathways |journal=Environmental Research Letters |volume=12 |issue=11 |page=114002 |bibcode=2017ERL....12k4002N |doi=10.1088/1748-9326/aa92b6 |doi-access=free|hdl=20.500.11850/230713 |hdl-access=free }}</ref><ref name="Bamber2019">{{cite journal |last1=Bamber |first1=Jonathan L. |last2=Oppenheimer |first2=Michael |last3=Kopp |first3=Robert E. |last4=Aspinall |first4=Willy P. |last5=Cooke |first5=Roger M. |date=May 2019 |title=Ice sheet contributions to future sea-level rise from structured expert judgment |journal=Proceedings of the National Academy of Sciences |volume=116 |issue=23 |pages=11195–11200 |bibcode=2019PNAS..11611195B |doi=10.1073/pnas.1817205116 |pmc=6561295 |pmid=31110015 |doi-access=free}}</ref> Un estudi de 2016 dirigit per [[Jim Hansen]] va presentar una hipòtesi d'un col·lapse vulnerable de la capa de gel que conduïa a una acceleració exponencial de l'augment del nivell del mar a curt termini, amb un temps de duplicació de 10, 20 o 40 anys, que després portaria a un multimetre. augment del nivell del mar en 50, 100 o 200 anys.<ref name="Hansen2016">{{cite journal |last1=Hansen |first1=James |last2=Sato |first2=Makiko |last3=Hearty |first3=Paul |last4=Ruedy |first4=Reto |last5=Kelley |first5=Maxwell |last6=Masson-Delmotte |first6=Valerie |last7=Russell |first7=Gary |last8=Tselioudis |first8=George |last9=Cao |first9=Junji |last10=Rignot |first10=Eric |last11=Velicogna |first11=Isabella |date=22 March 2016 |title=Ice melt, sea level rise and superstorms: evidence from paleoclimate data, climate modeling, and modern observations that 2 °C global warming could be dangerous |journal=Atmospheric Chemistry and Physics |volume=16 |issue=6 |pages=3761–3812 |arxiv=1602.01393 |bibcode=2016ACP....16.3761H |doi=10.5194/acp-16-3761-2016 |first18=Michael |first19=Kwok-Wai |last19=Lo |first12=Blair |last18=Bauer |first17=Allegra N. |last17=Legrande |first16=Pushker |last16=Kharecha |first15=Karina |last15=von Schuckmann |first14=Evgeniya |last14=Kandiano |first13=Bailey |last13=Donovan |last12=Tormey |author-link11=Isabella Velicogna |s2cid=9410444 |doi-access=free }}</ref><ref>{{cite news |last=Gillis |first=Justin |date=22 March 2016 |title=Scientists Warn of Perilous Climate Shift Within Decades, Not Centuries |newspaper=The New York Times |url=https://www.nytimes.com/2016/03/23/science/global-warming-sea-level-carbon-dioxide-emissions.html }}</ref> Tanmateix, continua sent una visió minoritària entre la comunitat científica.<ref>{{cite news |year=2015 |title=James Hansen's controversial sea level rise paper has now been published online |newspaper=The Washington Post |url=https://www.washingtonpost.com/news/energy-environment/wp/2015/07/23/controversial-sea-level-rise-paper-is-now-published-online/ |quote="There is no doubt that the sea level rise, within the IPCC, is a very conservative number," says [[Greg Holland]], a climate and hurricane researcher at the [[National Center for Atmospheric Research]], who has also reviewed the Hansen study. "So the truth lies somewhere between IPCC and Jim."}}</ref> Com a comparació, una enquesta del 2020 a 106 experts va trobar que el seu [[interval de confiança]] del 5%–95% de l'augment del nivell del mar el 2100 per a l'escenari d'altes emissions [[Via de concentració representativa|RCP8.5]] era de 45-165 cm. Les seves projeccions d'alt nivell també incloïen tant la inestabilitat de la capa de gel com la inestabilitat dels penya-segats de gel: els experts van trobar que la investigació sobre la inestabilitat dels penya-segats de gel era igual o fins i tot més influent que l'informe de l'IPCC Fifth Assessment.<ref name="Horton2020">{{Cite journal |last1=Horton |first1=Benjamin P. |last2=Khan |first2=Nicole S. |last3=Cahill |first3=Niamh |last4=Lee |first4=Janice S. H. |last5=Shaw |first5=Timothy A. |last6=Garner |first6=Andra J. |last7=Kemp |first7=Andrew C. |last8=Engelhart |first8=Simon E. |last9=Rahmstorf |first9=Stefan |date=2020-05-08 |title=Estimating global mean sea-level rise and its uncertainties by 2100 and 2300 from an expert survey |journal=npj Climate and Atmospheric Science |volume=3 |issue=1 |page=18 |doi=10.1038/s41612-020-0121-5 |bibcode=2020npjCA...3...18H |s2cid=218541055 |hdl=10356/143900 |hdl-access=free }}</ref>
+[[File:1900-2300 Long-term projections of sea level rise.svg|thumb|upright=1.6|Si els països redueixen significativament les emissions de [[gasos d'efecte hivernacle]] (traça més baixa), llavors l'[[augment del nivell del mar]] l'any 2100 es pot limitar a 0,3-0,6 m.<ref name="NASA_SLR_2021"/> Si, en canvi, les emissions s'acceleren ràpidament (traça superior), el nivell del mar podria augmentar 5 m l'any 2300.<ref name=NASA_SLR_2021>{{cite web |title=Anticipating Future Sea Levels |url=https://earthobservatory.nasa.gov/images/148494/anticipating-future-sea-levels |website=EarthObservatory.NASA.gov |publisher=National Aeronautics and Space Administration (NASA) |archive-url=https://web.archive.org/web/20210707220354/https://earthobservatory.nasa.gov/images/148494/anticipating-future-sea-levels |archive-date=7 July 2021 |date=2021 |url-status=live }}</ref>]]
+En conseqüència, quan es va publicar l'[[Sisè Informe d'Avaluació de l'IPCC]] (AR6) el 2021-2022, es va estimar que, si bé l'augment "mitjan" de l'augment del nivell del mar a partir de la fusió de la capa de gel de l'Antàrtida Occidental el 2100 seria de ~11. cm sota tots els escenaris d'emissió (ja que l'augment de l'escalfament [[efectes del canvi climàtic sobre el cicle de l'aigua|intensificaria el cicle de l'aigua]] i augmentaria l'acumulació de [[nevades]] sobre la capa de gel aproximadament a la mateixa velocitat que augmentaria el gel. pèrdua), podria contribuir fins a 41 cm el 2100 en l'escenari de baixes emissions i fins a 57 cm en el de més emissió, a causa de les incerteses esmentades. També s'havia suggerit que l'any 2300, el paper de l'Antàrtida en l'augment del nivell del mar només augmentaria lleugerament a partir del 2100 si es seguia l'escenari RCP2.6 de baixes emissions, aportant només una mitjana de 16 cm. D'altra banda, fins i tot l'estimació mínima de fusió de l'Antàrtida Occidental sota l'escenari d'altes emissions seria no menys de 60 cm, mentre que la mitjana seria d'1,46 m i la màxima de 2,89 m.<ref name="IPCC AR6 WG1 Ch.9">{{Cite journal |last1=Fox-Kemper |first1=B. |last2=Hewitt |first2=H. T. |author2-link=Helene Hewitt |last3=Xiao |first3=C. |last4=Aðalgeirsdóttir |first4=G. |last5=Drijfhout |first5=S. S. |last6=Edwards |first6=T. L. |last7=Golledge |first7=N. R. |last8=Hemer |first8=M. |last9=Kopp |first9=R. E. |last10=Krinner |first10=G. |last11=Mix |first11=A. |date=2021 |editor-last=Masson-Delmotte |editor-first=V. |editor2-last=Zhai |editor2-first=P. |editor3-last=Pirani |editor3-first=A. |editor4-last=Connors |editor4-first=S. L. |editor5-last=Péan |editor5-first=C. |editor6-last=Berger |editor6-first=S. |editor7-last=Caud |editor7-first=N. |editor8-last=Chen |editor8-first=Y. |editor9-last=Goldfarb |editor9-first=L. |title=Chapter 9: Ocean, Cryosphere and Sea Level Change |url=https://www.ipcc.ch/report/ar6/wg1/downloads/report/IPCC_AR6_WGI_Chapter09.pdf |journal=Climate Change 2021: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change |publisher=Cambridge University Press, Cambridge, UK and New York, New York, USA |pages=1270–1272}}</ref>
 ==Vegeu també==

Geografia de l'Antàrtida
General	Altiplà Polar Glacera continental de l'Antàrtida Glacera d'Axel Heiberg Glacera Beardmore Cascades de sang Costa Scott Cràter de la Terra de Wilkes Dom A Terra de Graham Les Valls Seques Oasi Schirmacher Pol Sud Terra de Coats Terra de l'Emperador Guillem II Terra de la Princesa Marta Terra de Marie Byrd Terra de Victòria Terra de Wilkes Vall Wright Barrera de gel de Ross Costa de Luitpold Costa de Leopold i Astrid Plataforma de gel Shackleton
Regions geogràfiques	Península Antàrtica Antàrtida Occidental Antàrtida Oriental Zona antàrtica Terra del Foc
Muntanyes	Pic Castellvi Collada Catalana Mont Erebus Gaussberg Mont Haddington Mont Hope Pic Knutzen Massís Vinson Mont Kirkpatrick Mont Markham Mont McClintock Mont Terror Mont Tyree Muntanya de Tangra Muntanyes Transantàrtiques Serralada del Sentinella Muntanyes Ellsworth Muntanyes Bowers Serralada de Bastien Antartandes
Illes	Illa Adelaida Illa d'Alexandre I Illa de Berkner Illes Biscoe Illa Dundee Illa Charcot Illa de Carney Illa de Roosevelt Illa de Siple Illes Argentina Illa James Ross Illes Llanquihue Arxipèlag Palmer Illa Paulet Seymour Island Illa Snow Hill Illa de Thurston Illa Vega Illa de Ross
Badies i Penínsules	Península d'Eduard VII Hut Point Península Antàrtica Estret de Bransfield Estret de Wilkins Badia Wilhelmina Badia Esperança Badia Balenes Badia Vahsel Canal Jones
Mars	Mar d'Amundsen Mar de Bellingshausen Mar de la Cooperació Mar dels Cosmonautes Mar de Davis Mar de Scotia Mar de Ross Mar de Weddell
Llacs i rius	Estany Don Juan Llac Vanda Mercer Lake Riu Onyx Llac Vostok
Bases	Bases antàrtiques permanents Base Científica Antàrtica Artigas Base Antàrtica Gabriel de Castilla Base Antàrtica Joan Carles I Base Troll Base Bellingshausen Bases i refugis antàrtics del Brasil Camp Acadèmia Campament Byers Base Comandant Ferraz Bases antàrtiques d'Espanya Estació Amundsen-Scott Estació Vanda Estació Vostok Base Frei Base Carlini Estació McMurdo Refugi Astrònom Cruls Refugi Emilio Goeldi Refugi Tor Base Sant Climent d'Ohrid Base Scott
Reclamacions territorials	Antàrtida Argentina Antàrtida brasilera Dependència de Ross Illa de Pere I Illes Òrcades del Sud Reclamacions territorials a l'Antàrtida Territori Antàrtic Britànic Terra de la Reina Maud Territori Antàrtic Australià Territori Antàrtic Xilè Terra Adèlia
Exploradors famosos	Roald Amundsen Richard E. Byrd Douglas Mawson James Clark Ross Robert Falcon Scott Ernest Shackleton John Biscoe mes...
Categoria Commons