Ecologia: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
refs
revisant
Línia 47: Línia 47:
Les opinions difereixen sobre qui va ser el fundador de la teoria ecològica moderna. Per alguns la definició inicial és de Haeckel.<ref name="Hinchman07">{{Cite journal |last = Hinchman |first = L. P. |last2 = Hinchman |first2 = S. K.|title = What we owe the Romantics |journal = Environmental Values |volume = 16 |issue = 3 |pages = 333–354 |year = 2007 |doi = 10.3197/096327107X228382 }}</ref> Altres diuen que va ser Eugen Warming amb el llibre ''Plantesamfund'' (Ecologia de les plantes: Una introducció a l'estudi de les comunitats vegetals), el 1895.<ref name="Goodland75">{{Cite journal |last = Goodland |first = R. J. |title = The Tropical Origin of Ecology: Eugen Warming's Jubilee |journal = Oikos |volume = 26 |issue = 2 |pages = 240–245 |year = 1975 |url = http://www.jstor.org/pss/3543715 |doi = 10.2307/3543715 }}</ref> Ecologia també es pot pensar que han començat amb Carl von Linné que portà a terme investigacions sobre l'economia de la natura que va madurar al segle XVIII.<ref name="Egerton07">{{Cite journal |last = Egerton |first = F. N. |title = A History of the Ecological Sciences, Part 23: Linnaeus and the Economy of Nature. |journal = Bulletin of the Ecological Society of America |volume = 88 |issue = 1 |pages = 72–88 |year = 2007 |doi = 10.1890/0012-9623(2007)88[72:AHOTES]2.0.CO;2}}</ref><ref name="Kormandy78">{{Cite journal |last = Kormandy |first = E. J. |title = Review: Ecology/Economy of Nature--Synonyms? |journal = Ecology|volume = 59 |issue = 6 |pages = 1292–1294 |year = 1978 |url = http://www.jstor.org/pss/1938247 |doi = 10.2307/1938247 |last2 = Wooster |first2 = Donald}}</ref> Ell va fundar una branca precoç d'estudi ecològic que ell anomenava l'economia de la natura.<ref name="Egerton07"/> Les obres de Linné influència de Darwin a L'origen de les espècies on va adoptar l'ús de la frase de Linné en l'economia o l'economia de la natura.<ref name="Stauffer57">{{Cite journal |last = Stauffer |first = R. C. |title = Haeckel, Darwin and ecology. |journal = The Quarterly Review of Biology |volume = 32 |issue = 2 |pages = 138–144 |year = 1957 |url = http://www.clt.astate.edu/aromero/ECO3.Haeckel.pdf |doi = 10.1086/401754 }}</ref> Linné va fer el primer en tractar de definir l'equilibri de la natura, que prèviament havia estat detingut com a suposat lloc de formular com una hipòtesi comprovable. Haeckel, que admirava l'obra de Darwin, que es defineix l'ecologia en referència a l'economia de la naturalesa que ha portat a alguns a qüestionar si l'ecologia és sinònim de Linné "conceptes de l'economia de la natura.<ref name="Kormandy78" /> El biogeograf Alexander von Humboldt va ser també fonamental i va ser un dels primer a reconèixer gradients ecològics i va al.ludir a la llei moderna ecològiques de les espècies a les relacions d'àrea.<ref name="Rosenzweig03">{{Cite journal |last = Rosenzweig |first = M.L. |title = Reconciliation ecology and the future of species diversity |journal = Oryx |volume = 37 |issue = 2 |pages = 194–205 |year = 2003 |url = http://eebweb.arizona.edu/COURSES/Ecol302/Lectures/ORYXRosenzweig.pdf}}</ref><ref name="Hawkins01">{{Cite journal |last = Hawkins |first = B. A. |title = Ecology's oldest pattern. |journal = Endeavor |volume = 25 |issue = 3 |page = 133 |year = 2001 |url = http://www4.ncsu.edu/~rrdunn/Hawkins%202001.pdf |doi = 10.1016/S0160-9327(00)01369-7 |format = {{dead link|date=July 2010}}}}</ref>
Les opinions difereixen sobre qui va ser el fundador de la teoria ecològica moderna. Per alguns la definició inicial és de Haeckel.<ref name="Hinchman07">{{Cite journal |last = Hinchman |first = L. P. |last2 = Hinchman |first2 = S. K.|title = What we owe the Romantics |journal = Environmental Values |volume = 16 |issue = 3 |pages = 333–354 |year = 2007 |doi = 10.3197/096327107X228382 }}</ref> Altres diuen que va ser Eugen Warming amb el llibre ''Plantesamfund'' (Ecologia de les plantes: Una introducció a l'estudi de les comunitats vegetals), el 1895.<ref name="Goodland75">{{Cite journal |last = Goodland |first = R. J. |title = The Tropical Origin of Ecology: Eugen Warming's Jubilee |journal = Oikos |volume = 26 |issue = 2 |pages = 240–245 |year = 1975 |url = http://www.jstor.org/pss/3543715 |doi = 10.2307/3543715 }}</ref> Ecologia també es pot pensar que han començat amb Carl von Linné que portà a terme investigacions sobre l'economia de la natura que va madurar al segle XVIII.<ref name="Egerton07">{{Cite journal |last = Egerton |first = F. N. |title = A History of the Ecological Sciences, Part 23: Linnaeus and the Economy of Nature. |journal = Bulletin of the Ecological Society of America |volume = 88 |issue = 1 |pages = 72–88 |year = 2007 |doi = 10.1890/0012-9623(2007)88[72:AHOTES]2.0.CO;2}}</ref><ref name="Kormandy78">{{Cite journal |last = Kormandy |first = E. J. |title = Review: Ecology/Economy of Nature--Synonyms? |journal = Ecology|volume = 59 |issue = 6 |pages = 1292–1294 |year = 1978 |url = http://www.jstor.org/pss/1938247 |doi = 10.2307/1938247 |last2 = Wooster |first2 = Donald}}</ref> Ell va fundar una branca precoç d'estudi ecològic que ell anomenava l'economia de la natura.<ref name="Egerton07"/> Les obres de Linné influència de Darwin a L'origen de les espècies on va adoptar l'ús de la frase de Linné en l'economia o l'economia de la natura.<ref name="Stauffer57">{{Cite journal |last = Stauffer |first = R. C. |title = Haeckel, Darwin and ecology. |journal = The Quarterly Review of Biology |volume = 32 |issue = 2 |pages = 138–144 |year = 1957 |url = http://www.clt.astate.edu/aromero/ECO3.Haeckel.pdf |doi = 10.1086/401754 }}</ref> Linné va fer el primer en tractar de definir l'equilibri de la natura, que prèviament havia estat detingut com a suposat lloc de formular com una hipòtesi comprovable. Haeckel, que admirava l'obra de Darwin, que es defineix l'ecologia en referència a l'economia de la naturalesa que ha portat a alguns a qüestionar si l'ecologia és sinònim de Linné "conceptes de l'economia de la natura.<ref name="Kormandy78" /> El biogeograf Alexander von Humboldt va ser també fonamental i va ser un dels primer a reconèixer gradients ecològics i va al.ludir a la llei moderna ecològiques de les espècies a les relacions d'àrea.<ref name="Rosenzweig03">{{Cite journal |last = Rosenzweig |first = M.L. |title = Reconciliation ecology and the future of species diversity |journal = Oryx |volume = 37 |issue = 2 |pages = 194–205 |year = 2003 |url = http://eebweb.arizona.edu/COURSES/Ecol302/Lectures/ORYXRosenzweig.pdf}}</ref><ref name="Hawkins01">{{Cite journal |last = Hawkins |first = B. A. |title = Ecology's oldest pattern. |journal = Endeavor |volume = 25 |issue = 3 |page = 133 |year = 2001 |url = http://www4.ncsu.edu/~rrdunn/Hawkins%202001.pdf |doi = 10.1016/S0160-9327(00)01369-7 |format = {{dead link|date=July 2010}}}}</ref>


La síntesi moderna de l'ecologia és una ciència jove, que primer va atreure l'atenció formal substancial a finals del segle 19 (al voltant del mateix temps que els estudis evolutius) i ser encara més popular durant la dècada de 1960 el moviment ambiental. [206] No obstant això, moltes observacions , les interpretacions i els descobriments relatius a l'ecologia es remunten a molt abans en els estudis d'història natural. Per exemple, el concepte en l'equilibri o la regulació de la natura es remunta a Heròdot (va morir c. 425 aC), que va descriure un compte a principis del mutualisme al llarg del riu Nil, on els cocodrils obren la boca per permetre l'accés beneficiosament platja segur treure les sangoneres . [202] En les contribucions més ampli per al desenvolupament històric de les ciències ecològiques, Aristòtil és considerat un dels primers naturalistes que tenia un paper influent en el desenvolupament filosòfic de les ciències ecològiques. Un dels estudiants d'Aristòtil, Teofrast, van fer astutes observacions ecològiques sobre les plantes i postulava una postura filosòfica sobre les relacions autònomes entre les plantes i el seu medi ambient que està més en consonància amb el pensament ecològic modern. Tant Aristòtil i Teofrast va fer extenses observacions sobre les plantes i les migracions d'animals, la biogeografia, la fisiologia, i els seus hàbits en el que podria ser considerat un anàleg del nínxol ecològic modern. [214] [215]
L'actual ecologia és una ciència jove, que primer va atreure l'atenció formal substancial a finals del segle XIX (aproximadament al mateix temps que els estudis evolutius) i va ser encara més popular durant la [[dècada del 1960]] amb el creixement del moviment ambiental.<ref name="McIntosh85" /> No obstant això, moltes observacions, les interpretacions i els descobriments relatius a l'ecologia es remunten a molt abans en els estudis d'història natural. Per exemple, el concepte en l'equilibri o la regulació de la natura es remunta a [[Heròdot]] (va morir c. 425 aC), que va descriure un compte a principis del mutualisme al llarg del riu Nil, on els cocodrils obren la boca per permetre l'accés beneficiós del sandpiper que s'alimentava de les sangoneres.<ref name="Egerton01" /> En les contribucions més ampli per al desenvolupament històric de les ciències ecològiques, Aristòtil és considerat un dels primers naturalistes que tenia un paper influent en el desenvolupament filosòfic de les ciències ecològiques. Un dels estudiants d'Aristòtil, Teofrast, van fer astutes observacions ecològiques sobre les plantes i postulava una postura filosòfica sobre les relacions autònomes entre les plantes i el seu medi ambient que està més en consonància amb el pensament ecològic modern. Tant Aristòtil i Teofrast va fer extenses observacions sobre les plantes i les migracions d'animals, la biogeografia, la fisiologia, i els seus hàbits en el que podria ser considerat un anàleg del nínxol ecològic modern.<ref name="Hughes85">{{Cite journal |last = Hughes |first = J. D. |title = Theophrastus as Ecologist |journal = Environmental Review |volume = 9 |issue = 4 |pages = 296–306 |year = 1985 |url = http://www.jstor.org/stable/info/3984460?seq=1 |doi = 10.2307/3984460}}</ref><ref name="Hughes75">{{Cite journal |last = Hughes |first = J. D. |title = Ecology in ancient Greece |journal = Inquiry |volume = 18 |issue = 2 |pages = 115–125 |year = 1975 |url=http://www.informaworld.com/smpp/content~db=all~content=a902027058}}</ref>
El disseny de l'experiment ecològic primer, assenyalat per Charles Darwin a L'origen de les espècies, es va estudiar en un jardí de gespa a Woburn Abbey el 1817. L'experiment estudia el desenvolupament de diferents mescles d'espècies plantades en diferents tipus de sòls. [216] [217]
[[Fitxer:Darwin EcoExperiment.JPG|thumb|up300px|El disseny del primer l'experiment ecològic, assenyalat per Charles Darwin a ''L'origen de les espècies'', es va estudiar en un jardí de gespa a Woburn Abbey el 1817. L'experiment estudia el desenvolupament de diferents mescles d'espècies plantades en diferents tipus de sòls.<ref name="Hector02" /><ref name="Sinclair26">{{Cite news |last = Sinclair |first = G. |title = On cultivating a collection of grasses in pleasure-grounds or flower-gardens, and on the utility of studying the Gramineae. |place = New-Street-Square |publisher = A. & R. Spottiswoode |magazine = London Gardener's Magazine |year = 1826 |volume = 1 |page = 115 |url = http://books.google.com/?id=fF0CAAAAYAAJ&pg=PA230}}</ref>]]


D'Aristòtil a Darwin el món natural va ser considerada predominantment estàtiques i sense canvis des de la seva creació original. Abans de L'Origen de les Espècies hi va haver poc estima o la comprensió de les relacions dinàmiques i recíproques entre els organismes, les seves adaptacions i les seves modificacions per al medi ambient. [207] [218] Mentre que Charles Darwin és més notable per la seva tractat sobre l'evolució, [219 ] és també un dels fundadors de l'ecologia del sòl. [220] A El Origen de les Espècies de Darwin també va anotar el primer experiment ecològic que es va publicar el 1816. [216] En la ciència condueix a la idea de Darwin de l'evolució de les espècies va anar guanyant suport popular. Aquest paradigma científic canviat la manera com els investigadors es va acostar a les ciències ecològiques. [221]
D'Aristòtil a Darwin el món natural va ser considerada predominantment estàtiques i sense canvis des de la seva creació original. Abans de L'Origen de les Espècies hi va haver poc estima o la comprensió de les relacions dinàmiques i recíproques entre els organismes, les seves adaptacions i les seves modificacions per al medi ambient.<ref name="Esbjorn-Hargens05">{{Cite journal |last = Esbjorn-Hargens |first = S. |title = Integral Ecology: An Ecology of Perspectives |journal = Journal of Integral Theory and Practice |volume = 1 |issue = 1 |pages = 2–37 |year = 2005 |url = http://www.vancouver.wsu.edu/fac/tissot/IU_Ecology_Intro.pdf}}</ref><ref name="Benson00">{{Cite journal |last = Benson |first = Keith R. |title = The emergence of ecology from natural history |journal = Endeavour |volume = 24 |issue = 2 |pages = 59–62 |year = 2000 |doi = 10.1016/S0160-9327(99)01260-0 |pmid = 10969480}}</ref> Mentre que Charles Darwin és més notable per la seva tractat sobre l'evolució,<ref name=Darwin>{{cite book |last=Darwin |first=Charles |authorlink = Charles Darwin |year=1859 |title=On the Origin of Species |place=London |publisher=John Murray |edition=1st |page=1 |url=http://darwin-online.org.uk/content/frameset?itemID=F373&viewtype=text&pageseq=16 |isbn=0801413192}}</ref> és també un dels fundadors de l'ecologia del sòl.<ref name="Meysman06">{{Cite journal |last = Meysman |first = f. j. r. |last2 = Middelburg |first2 = Jack J. |last3 = Heip |first3 = C. H. R. |title = Bioturbation: a fresh look at Darwin’s last idea |journal = TRENDS in Ecology and Evolution |volume = 21 |issue = 22 |pages = 688–695|year = 2006|url = http://www.marbee.fmns.rug.nl/pdf/marbee/2006-Meysman-TREE.pdf |doi = 10.1016/j.tree.2006.08.002 |pmid = 16901581 }}</ref> A ''L'origen de les Espècies'', Darwin també va anotar el primer experiment ecològic que es va publicar el 1816.<ref name="Hector02">{{Cite journal |last1 = Hector |first1 = A. |last2 = Hooper |first2 = R. |title = Darwin and the First Ecological Experiment |journal = Science |volume = 295 |pages = 639–640 |year = 2002 |doi = 10.1126/science.1064815 |pmid = 11809960 |issue = 5555}}</ref> En la ciència condueix a la idea de Darwin de l'evolució de les espècies va anar guanyant suport popular. Aquest paradigma científic canviat la manera com els investigadors es va acostar a les ciències ecològiques.<ref name="Acot97">{{Cite journal |last = Acot |first = P. |title = The Lamarckian Cradle of Scientific Ecology |journal = Acta Biotheoretica |volume = 45 |issue = 3-4 |pages = 185–193 |year = 1997 |doi = 10.1023/A:1000631103244}}</ref>


{{Requadre
⚫
Enlloc es pot veure més clarament il lustra el que pot anomenar-la sensibilitat d'aquest tipus de complexos orgànics, - expressada pel fet que tot el que afecti les espècies que pertanyen a ella, ràpidament ha de tenir la seva influència d'algun tipus sobre tota l'assemblea. Ell serà posat a veure la impossibilitat d'estudiar qualsevol forma del tot, de relació amb les altres formes, - la necessitat d'adoptar un estudi exhaustiu de la totalitat com a condició per a una comprensió satisfactòria de qualsevol part.
|width = 200
Stephen Forbes (1887) [222]
|switch = right
[Edita] Després de la volta del segle 20
|títol =
⚫
|contingut =Enlloc es pot veure més clarament el que pot anomenar-la sensibilitat d'aquest tipus de complexos orgànics, - expressada pel fet que tot el que afecti les espècies que pertanyen a ella, ràpidament ha de tenir la seva influència d'algun tipus sobre tota l'assemblea. Ell serà posat a veure la impossibilitat d'estudiar qualsevol forma del tot, de relació amb les altres formes, - la necessitat d'adoptar un estudi exhaustiu de la totalitat com a condició per a una comprensió satisfactòria de qualsevol part.
Stephen Forbes (1887).<ref name="Forbes1887">{{Cite journal |last = Forbes |first = S. |title = The lake as a microcosm |journal = Bull. of the Scientific Association |pages = 77–87 |location = Peoria, IL|year = 1887 |url = http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/scasado/documentos/Forbes.PDF}}</ref>
}}


=== El segle XX ===
⚫
El primer llibre es va publicar l'ecologia d'Amèrica el 1905 per Frederic Clements. [223] En el seu llibre, Clements transmetre la idea de comunitats de plantes com un superorganisme. Aquesta publicació es va obrir un debat entre el holisme ecològic i l'individualisme que es va perllongar fins a la dècada de 1970. El concepte de superorganisme Clements proposa que els ecosistemes de progrés a través d'etapes regulars i decidida de desenvolupament Seral que són anàlogues a les etapes de desenvolupament d'un organisme les parts funcionen per mantenir la integritat del conjunt. El paradigma d'Clements va ser impugnada per Henry Allan Gleason. [224] Segons Gleason, les comunitats ecològiques desenvolupen a partir de l'associació única i coincident dels organismes individuals. Aquest canvi de percepció posa el focus de nou en les històries de vida dels organismes individuals i com això es relaciona amb el desenvolupament d'associacions de la comunitat [225].

⚫
El primer llibre es va publicar sobre ecologia d'Amèrica el 1905 va ser el de Frederic Clements.<ref name="Clements05">{{Cite book |last = Clements |first = F. E. |title = Research Methods in Ecology |publisher = University Publ. |year = 1905 |location = Lincoln, Nebraska |isbn = 0405103816}}</ref> En el seu llibre, Clements transmetre la idea de comunitats de plantes com un superorganisme. Aquesta publicació es va obrir un debat entre el holisme ecològic i l'individualisme que es va perllongar fins a la dècada de 1970. El concepte de superorganisme Clements proposa que els ecosistemes de progrés a través d'etapes regulars i decidida de desenvolupament Seral que són anàlogues a les etapes de desenvolupament d'un organisme les parts funcionen per mantenir la integritat del conjunt. El paradigma d'Clements va ser impugnada per Henry Allan Gleason. [224] Segons Gleason, les comunitats ecològiques desenvolupen a partir de l'associació única i coincident dels organismes individuals. Aquest canvi de percepció posa el focus de nou en les històries de vida dels organismes individuals i com això es relaciona amb el desenvolupament d'associacions de la comunitat [225].


El concepte de Clements superorganisme no ha estat completament rebutjada, però va ser una sol licitud excedit del holisme, [162], que segueix sent un tema significatiu en els estudis ecològics contemporanis. [226] L'holisme es va introduir per primera vegada el 1926 per una figura polaritzant històric, un sud-africà General Jan Smuts anomenat cristià. Smuts va ser inspirat per la teoria superorganisme Climent quan va desenvolupar i publicar en el concepte unificador de holisme, és a dir, en clar contrast amb el seu punt de vista racial com el pare de l'apartheid. [227] Per la mateixa època, Charles Elton pioner en el concepte de les cadenes alimentàries en el seu llibre clàssic "Animal Ecology". [82] Elton [82], va definir les relacions ecològiques utilitzant conceptes de les cadenes d'aliments, menjar-cicles, el menjar de mida, i descriure les relacions numèriques entre els diferents grups funcionals i la seva abundància relativa. termini d'Elton "aliments de cicle» es va substituir per "xarxa alimentària" en un text ecològics posteriors. [228] llibre d'Elton John va obrir conceptuals il.lustrant les relacions ecològiques complexes a través de senzills diagrames de la xarxa alimentària [73].
El concepte de Clements superorganisme no ha estat completament rebutjada, però va ser una sol licitud excedit del holisme, [162], que segueix sent un tema significatiu en els estudis ecològics contemporanis. [226] L'holisme es va introduir per primera vegada el 1926 per una figura polaritzant històric, un sud-africà General Jan Smuts anomenat cristià. Smuts va ser inspirat per la teoria superorganisme Climent quan va desenvolupar i publicar en el concepte unificador de holisme, és a dir, en clar contrast amb el seu punt de vista racial com el pare de l'apartheid. [227] Per la mateixa època, Charles Elton pioner en el concepte de les cadenes alimentàries en el seu llibre clàssic "Animal Ecology". [82] Elton [82], va definir les relacions ecològiques utilitzant conceptes de les cadenes d'aliments, menjar-cicles, el menjar de mida, i descriure les relacions numèriques entre els diferents grups funcionals i la seva abundància relativa. termini d'Elton "aliments de cicle» es va substituir per "xarxa alimentària" en un text ecològics posteriors. [228] llibre d'Elton John va obrir conceptuals il.lustrant les relacions ecològiques complexes a través de senzills diagrames de la xarxa alimentària [73].


El nombre d'autors que publiquen sobre el tema de l'ecologia ha crescut considerablement des del començament del segle 20. [229] L'explosió de la informació a disposició de l'investigador de l'ecologia moderna fa que sigui una tasca impossible per a un individu a tamisar a través de tota la història. Per tant, la identificació dels clàssics en la història de l'ecologia és una designació difícil de fer. [230]
El nombre d'autors que publiquen sobre el tema de l'ecologia ha crescut considerablement des del començament del segle 20. [229] L'explosió de la informació a disposició de l'investigador de l'ecologia moderna fa que sigui una tasca impossible per a un individu a tamisar a través de tota la història. Per tant, la identificació dels clàssics en la història de l'ecologia és una designació difícil de fer. [230]
[Edita Desenvolupament paral.lel]


Ecologia ha desenvolupadors en moltes nacions, incloent el rus Vladimir Vernadsky i la fundació del concepte de biosfera en la dècada de 1920 [231] o Imanishi Japó Kinji i els seus conceptes d'harmonia en la naturalesa i la segregació d'hàbitat en la dècada de 1950. [232] El reconeixement científic o d'importància de les contribucions a l'ecologia d'altres cultures es veu obstaculitzat per barreres d'idioma i traducció. [231] La història de l'ecologia continua sent una àrea activa d'estudi, sovint publicats en el Diari de la Història de la Biologia. [233]
Ecologia ha desenvolupadors en moltes nacions, incloent el rus Vladimir Vernadsky i la fundació del concepte de biosfera en la dècada de 1920 [231] o Imanishi Japó Kinji i els seus conceptes d'harmonia en la naturalesa i la segregació d'hàbitat en la dècada de 1950. [232] El reconeixement científic o d'importància de les contribucions a l'ecologia d'altres cultures es veu obstaculitzat per barreres d'idioma i traducció. [231] La història de l'ecologia continua sent una àrea activa d'estudi, sovint publicats en el Diari de la Història de la Biologia. [233]

Revisió del 10:32, 17 ago 2010

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.


L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi dels processos globals (a dalt),
l'estudi dels hàbitats marins (oceanografia) i terrestres (al centre)
i interaccions interespecífiques com la depredació i la pol·linització (a baix).

L'ecologia és la part de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb llur medi;[1] la biologia dels ecosistemes.[2] És l'estudi científic de les distribucions, l'abundància i les relacions dels organismes i les seves interaccions amb el medi ambient.[3] El 1866 Ernst Häckel va introduir el concepte d'ecologia, compost de les paraules gregues οικος (oikos: casa, habitatge, llar) i λόγος (logos: coneixement, ciència, raó). En un principi, Häckel entenia per ecologia la ciència que estudia les relacions dels sers vius amb el seu medi ambient, però més tard va ampliar aquesta definició a l'estudi de les característiques del medi, que també inclou el transport de matèria i energia i la seua transformació per les comunitats biològiques.

Entren dins el camp de l'ecologia l'estudi de les poblacions de plantes i animals, de les comunitats de plantes i animals i dels ecosistemes; un ecosistema representa la xarxa de relacions entre els organismes a diferents nivells d'organització. Els ecòlegs s'interessen per qualsevol forma de biodiversitat, des del paper dels bacteris en el reciclatge de nutrients als efectes de la selva tropical en la dinàmica de l'atmosfera de la Terra. La disciplina de l'ecologia va emergir de les ciències naturals durant el segle XIX. L'ecologia no és sinònim de medi ambient o d'ecologisme, i es diferencia de les ciències del medi ambient.[3][4][5] Ecologia està estretament relacionat amb disciplines com la fisiologia, l'evolució, la genètica i el comportament.[6]

L'ecologia estudia els éssers vius, la seva distribució i abundància, i com les seves propietats són afectades per la interacció entre els organismes i el seu ambient. L'ambient inclou les propietats físiques que poden ser descrites com la suma de factors abiòtics locals, com el clima i la geologia, i els altres organismes que comparteixen aquest hàbitat (factors biòtics). La visió integradora de l'ecologia planteja que és l'estudi científic dels processos que influencien la distribució i abundància dels organismes, les interaccions entre els organismes, així com les interaccions entre els organismes i la transformació dels fluxos d'energia i matèria.[7]

Igual que moltes branques de les ciències naturals, en els detalls més ampli d'estudi es troba una comprensió conceptual de l'ecologia, detalls que comprenen:[3][4][5]

  • La durada dels processos que expliquen les adaptacions.
  • La distribució i abundància dels organismes.
  • El moviment de materials i energia a través de les comunitats que viuen.
  • El desenvolupament evolutiu dels ecosistemes.
  • L'abundància i distribució de la biodiversitat en el context del medi ambient.

L'ecologia és una ciència multidisciplinària. A causa del seu enfocament en els nivells més alts de l'organització de la vida a la terra i en interrelacions entre els organismes i el seu ambient, l'ecologia utilitza moltes altres branques de ciència com la geologia i geografia, la meteorologia, la pedologia, la química i la física. Així, es diu que l'ecologia és una ciència holística. Un concepte important en ecologia és el d'ecosistema, el conjunt de sers vius (comunitat ecològica o biocenosi), el medi físic on viuen (biòtop) i les relacions que s'estableixen entre ells.[8] L'ecologia es distingeix de la història natural, que s'ocupa fonamentalment de l'estudi descriptiu dels organismes. Es tracta d'una subdisciplina de la biologia, que és l'estudi de la vida.

Hi ha moltes aplicacions pràctiques de l'ecologia dins el camps de la biologia de la conservació,[9] el control dels aiguamolls, la gestió dels recursos naturals (agricultura, silvicultura, pesca), la planificació de ciutats sostenibles (ecologia urbana), la salut comunitària, l'economia, la ciència bàsica i aplicada i proporciona un marc conceptual per a la comprensió i la investigació de la interacció social humana (ecologia humana).[10][11][12][13]

Història

El terme Ökologie va ser introduït el 1869 pel científic prussià Ernst Haeckel en el seu treball Morfologia general de l'organisme. Està compost per les paraules gregues Oikos (casa, habitatge, llar) i logos (estudi o tractat), per això ecologia es pot traduir per "l'estudi de les llars ". En un principi, Haeckel entenia per ecologia a la ciència que estudia les relacions dels éssers vius amb el seu ambient, però més tard va ampliar aquesta definició a l'estudi de les característiques del medi, que també inclou el transport de matèria i energia i la seva transformació per les comunitats biològiques.

A diferència de moltes de les disciplines científiques, l'ecologia té un complex i l'origen de liquidació, a causa en gran part al seu caràcter interdisciplinari.[14] Diversos llibres publicats proporcionarà una cobertura extensa dels clàssics.[15][16] A principis del segle XX, l'ecologia era una forma analítica de la història natural.[17] El caràcter descriptiu de la història natural inclou un examen de la interacció dels organismes amb ambdós seu entorn i la seva comunitat. Aquests exàmens, realitzats per importants historiadors naturals, entre ells James Hutton i Jean-Baptiste Lamarck, va contribuir al desenvolupament de l'ecologia.[18] El terme "ecologia" (en alemany: oekologie) és un desenvolupament científic més recent i va ser encunyat per primera vegada per l'alemany biòleg Ernst Haeckel en el seu llibre Generelle Morphologie der Organismen (1866).

L'ecologia segons Haeckel

Per ecologia entenem el cos de coneixements relatius a l'economia de la natura-la investigació de les relacions totals de l'animal tant a la seva inorgànics i orgànics del seu entorn, com són, sobretot, les seves relacions amistoses i hostils amb els animals i les plantes amb les quals prové directament o indirectament en contacte, en una paraula, l'ecologia és l'estudi de totes aquelles complexes interrelacions esmentades per Darwin com les condicions de la lluita de l'existència.[19]

Ernst Haeckel (esquerra) i Eugenius Warming (dreta), els dos primers fundadors de l'ecologia

Les opinions difereixen sobre qui va ser el fundador de la teoria ecològica moderna. Per alguns la definició inicial és de Haeckel.[20] Altres diuen que va ser Eugen Warming amb el llibre Plantesamfund (Ecologia de les plantes: Una introducció a l'estudi de les comunitats vegetals), el 1895.[21] Ecologia també es pot pensar que han començat amb Carl von Linné que portà a terme investigacions sobre l'economia de la natura que va madurar al segle XVIII.[22][23] Ell va fundar una branca precoç d'estudi ecològic que ell anomenava l'economia de la natura.[22] Les obres de Linné influència de Darwin a L'origen de les espècies on va adoptar l'ús de la frase de Linné en l'economia o l'economia de la natura.[24] Linné va fer el primer en tractar de definir l'equilibri de la natura, que prèviament havia estat detingut com a suposat lloc de formular com una hipòtesi comprovable. Haeckel, que admirava l'obra de Darwin, que es defineix l'ecologia en referència a l'economia de la naturalesa que ha portat a alguns a qüestionar si l'ecologia és sinònim de Linné "conceptes de l'economia de la natura.[23] El biogeograf Alexander von Humboldt va ser també fonamental i va ser un dels primer a reconèixer gradients ecològics i va al.ludir a la llei moderna ecològiques de les espècies a les relacions d'àrea.[25][26]

L'actual ecologia és una ciència jove, que primer va atreure l'atenció formal substancial a finals del segle XIX (aproximadament al mateix temps que els estudis evolutius) i va ser encara més popular durant la dècada del 1960 amb el creixement del moviment ambiental.[18] No obstant això, moltes observacions, les interpretacions i els descobriments relatius a l'ecologia es remunten a molt abans en els estudis d'història natural. Per exemple, el concepte en l'equilibri o la regulació de la natura es remunta a Heròdot (va morir c. 425 aC), que va descriure un compte a principis del mutualisme al llarg del riu Nil, on els cocodrils obren la boca per permetre l'accés beneficiós del sandpiper que s'alimentava de les sangoneres.[14] En les contribucions més ampli per al desenvolupament històric de les ciències ecològiques, Aristòtil és considerat un dels primers naturalistes que tenia un paper influent en el desenvolupament filosòfic de les ciències ecològiques. Un dels estudiants d'Aristòtil, Teofrast, van fer astutes observacions ecològiques sobre les plantes i postulava una postura filosòfica sobre les relacions autònomes entre les plantes i el seu medi ambient que està més en consonància amb el pensament ecològic modern. Tant Aristòtil i Teofrast va fer extenses observacions sobre les plantes i les migracions d'animals, la biogeografia, la fisiologia, i els seus hàbits en el que podria ser considerat un anàleg del nínxol ecològic modern.[27][28]

El disseny del primer l'experiment ecològic, assenyalat per Charles Darwin a L'origen de les espècies, es va estudiar en un jardí de gespa a Woburn Abbey el 1817. L'experiment estudia el desenvolupament de diferents mescles d'espècies plantades en diferents tipus de sòls.[29][30]

D'Aristòtil a Darwin el món natural va ser considerada predominantment estàtiques i sense canvis des de la seva creació original. Abans de L'Origen de les Espècies hi va haver poc estima o la comprensió de les relacions dinàmiques i recíproques entre els organismes, les seves adaptacions i les seves modificacions per al medi ambient.[19][31] Mentre que Charles Darwin és més notable per la seva tractat sobre l'evolució,[32] és també un dels fundadors de l'ecologia del sòl.[33] A L'origen de les Espècies, Darwin també va anotar el primer experiment ecològic que es va publicar el 1816.[29] En la ciència condueix a la idea de Darwin de l'evolució de les espècies va anar guanyant suport popular. Aquest paradigma científic canviat la manera com els investigadors es va acostar a les ciències ecològiques.[34]

Enlloc es pot veure més clarament el que pot anomenar-la sensibilitat d'aquest tipus de complexos orgànics, - expressada pel fet que tot el que afecti les espècies que pertanyen a ella, ràpidament ha de tenir la seva influència d'algun tipus sobre tota l'assemblea. Ell serà posat a veure la impossibilitat d'estudiar qualsevol forma del tot, de relació amb les altres formes, - la necessitat d'adoptar un estudi exhaustiu de la totalitat com a condició per a una comprensió satisfactòria de qualsevol part. Stephen Forbes (1887).[35]

El segle XX

El primer llibre es va publicar sobre ecologia d'Amèrica el 1905 va ser el de Frederic Clements.[36] En el seu llibre, Clements transmetre la idea de comunitats de plantes com un superorganisme. Aquesta publicació es va obrir un debat entre el holisme ecològic i l'individualisme que es va perllongar fins a la dècada de 1970. El concepte de superorganisme Clements proposa que els ecosistemes de progrés a través d'etapes regulars i decidida de desenvolupament Seral que són anàlogues a les etapes de desenvolupament d'un organisme les parts funcionen per mantenir la integritat del conjunt. El paradigma d'Clements va ser impugnada per Henry Allan Gleason. [224] Segons Gleason, les comunitats ecològiques desenvolupen a partir de l'associació única i coincident dels organismes individuals. Aquest canvi de percepció posa el focus de nou en les històries de vida dels organismes individuals i com això es relaciona amb el desenvolupament d'associacions de la comunitat [225].

El concepte de Clements superorganisme no ha estat completament rebutjada, però va ser una sol licitud excedit del holisme, [162], que segueix sent un tema significatiu en els estudis ecològics contemporanis. [226] L'holisme es va introduir per primera vegada el 1926 per una figura polaritzant històric, un sud-africà General Jan Smuts anomenat cristià. Smuts va ser inspirat per la teoria superorganisme Climent quan va desenvolupar i publicar en el concepte unificador de holisme, és a dir, en clar contrast amb el seu punt de vista racial com el pare de l'apartheid. [227] Per la mateixa època, Charles Elton pioner en el concepte de les cadenes alimentàries en el seu llibre clàssic "Animal Ecology". [82] Elton [82], va definir les relacions ecològiques utilitzant conceptes de les cadenes d'aliments, menjar-cicles, el menjar de mida, i descriure les relacions numèriques entre els diferents grups funcionals i la seva abundància relativa. termini d'Elton "aliments de cicle» es va substituir per "xarxa alimentària" en un text ecològics posteriors. [228] llibre d'Elton John va obrir conceptuals il.lustrant les relacions ecològiques complexes a través de senzills diagrames de la xarxa alimentària [73].

El nombre d'autors que publiquen sobre el tema de l'ecologia ha crescut considerablement des del començament del segle 20. [229] L'explosió de la informació a disposició de l'investigador de l'ecologia moderna fa que sigui una tasca impossible per a un individu a tamisar a través de tota la història. Per tant, la identificació dels clàssics en la història de l'ecologia és una designació difícil de fer. [230]

Ecologia ha desenvolupadors en moltes nacions, incloent el rus Vladimir Vernadsky i la fundació del concepte de biosfera en la dècada de 1920 [231] o Imanishi Japó Kinji i els seus conceptes d'harmonia en la naturalesa i la segregació d'hàbitat en la dècada de 1950. [232] El reconeixement científic o d'importància de les contribucions a l'ecologia d'altres cultures es veu obstaculitzat per barreres d'idioma i traducció. [231] La història de l'ecologia continua sent una àrea activa d'estudi, sovint publicats en el Diari de la Història de la Biologia. [233]

Objecte d'estudi

L'ecologia és la branca de la Biologia que estudia els éssers vius, el seu medi i les relacions que estableixen entre ells. Aquests poden ser estudiats a molts nivells diferents, des de les proteïnes i àcids nucleics (a la bioquímica i la biologia molecular), a les cèl·lules (biologia cel·lular), teixits (histologia), individus (botànica, zoologia, fisiologia, bacteriologia, virologia, micologia i altres) i, finalment, al nivell de les poblacions, comunitats, ecosistemes i la biosfera. Aquests últims són els subjectes d'estudi de l'ecologia.

Atès que es concentra en els més alts nivells d'organització de la vida a la Terra i en la interacció entre els individus i el seu ambient, l'ecologia és una ciència multidisciplinària que utilitza eines d'altres branques de la ciència, especialment Geologia, Meteorologia, Geografia , Física, Química i Matemàtica.

Els treballs d'investigació en aquesta disciplina es diferencien respecte de la majoria dels treballs en les altres branques de la Biologia per la seva major ús d'eines matemàtiques, com l'estadística i els models matemàtics.

Disciplines de l'ecologia

Com a disciplina científica on intervenen diferents caràcters l'ecologia no pot dictar què és "bo" o "dolent". Tot i així, es pot considerar que el manteniment de la biodiversitat i els seus objectius relacionats han proveït la base científica per expressar els objectius de l'ecologisme i, així mateix, li ha proveït la metodologia i terminologia per expressar els problemes ambientals.

Les economia i l'ecologia comparteixen formalisme en moltes de les seves àrees; algunes eines utilitzades en aquesta disciplina, com taules de vida i teoria de jocs, van tenir el seu origen en l'economia. La disciplina que integra ambdues ciències és l'economia ecològica.

  • L'ecologia microbiana és la branca de l'ecologia que estudia els microorganismes en el seu ambient natural, els quals mantenen una activitat contínua imprescindible per a la vida a la Terra. En els últims anys s'han aconseguit molts avenços en aquesta disciplina amb les tècniques disponibles de biologia molecular. Els mecanismes que mantenen la diversitat microbiana de la biosfera són la base de la dinàmica dels ecosistemes terrestres, aquàtics i aeris. És a dir, la base de l'existència de les selves i dels sistemes agrícoles, entre d'altres. D'altra banda, la diversitat microbiana del sòl és la causa de la fertilitat del mateix.
  • Biogeografia: és la ciència que estudia la distribució dels éssers vius sobre la Terra, així com els processos que l'han originat, que la modifiquen i que la poden fer desaparèixer. És una ciència interdisciplinària, de manera que encara que formalment és una branca de la Geografia, rebent part dels seus fonaments d'especialitats com la Climatologia i altres Ciències de la Terra, és a la vegada part de la Biologia. La superfície de la Terra no és uniforme, ni en tota ella existeixen les mateixes característiques. L'espai isòtrop que utilitzen, o suposen, els esquemes teòrics de localització és tan sols una construcció matemàtica de l'espai.
  • L'ecologia matemàtica es dedica a l'aplicació dels teoremes i mètodes matemàtics als problemes de la relació dels éssers vius amb el seu medi i és, per tant, una branca de la biologia. Aquesta disciplina proveeix de la base formal per l'enunciació de gran part de l'ecologia teòrica
  • L'Ecologia urbana és una disciplina l'objecte d'estudi són les interrelacions entre els habitants d'una aglomeració urbana i les seves múltiples interaccions amb l'ambient.
  • L'ecologia de la recreació és l'estudi científic de les relacions ecològiques entre l'ésser humà i la naturalesa dins d'un context recreatiu. Els estudis preliminars es van centrar principalment en els impactes dels visitants en àrees naturals. Mentre que els primers estudis sobre impactes humans daten de finals de la dècada dels 20, no va ser sinó fins als 70s que es va reunir una important quantitat de material documental sobre ecologia de la recreació, època en la qual alguns països van patir un excés de visitants en àrees naturals, el que va ocasionar desequilibris dins de processos ecològics en aquestes zones. Malgrat la seva importància per al turisme sostenible i per al maneig d'àrees protegides, la recerca en aquest camp ha estat escassa, dispersa i relativament desarticulada, especialment en països biodiversos.
  • L'ecologia del paisatge és una disciplina a cavall entre la geografia física orientada regionals i la biologia. Estudia els paisatges naturals prestant especial atenció als grups humans com a agents transformadors de la dinàmica físic-ecològica d'aquests. Ha rebut aportacions tant de la geografia física com de la biologia, ja que si bé la geografia aporta les visions estructurals del paisatge (l'estudi de l'estructura horitzontal o del mosaic de subecosistemes que conformen el paisatge), la biologia ens aportarà la visió funcional del paisatge (les relacions verticals de matèria i energia). Aquest concepte comença el 1898, amb el geògraf, pare de la pedologia russa, Vasily Vasilievich Dokuchaev i va ser més tard continuat pel geògraf alemany Carl Troll. És una disciplina molt relacionada amb altres àrees com la Geoquímica, la Geobotànica, les Ciències Forestals o la Pedología.
  • L'Ecologia Regional és una disciplina que estudia els processos ecosistèmics com el flux d'energia, el cicle de la matèria o la producció de gasos d'hivernacle a escala de paisatge regional o bioma. Considera que hi ha grans regions que funcionen com un únic ecosistema.
  • La Agronomia, Pesca i, en general, tota disciplina que tingui relació amb l'explotació o conservació de recursos naturals, especialment éssers vius, tenen la mateixa relació amb l'ecologia que gran part de les enginyeries amb la matemàtica, física o química.

Vegeu també

Ecòlegs destacats

Referències

  1. ↑ «ecologia». l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 17 agost 2010].
  2. ↑ Margalef, 1998, p. 2
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Begon, M.; Townsend, C. R., Harper, J. L.. Ecology: From individuals to ecosystems. (4th ed.). Blackwell, 2006. ISBN 1405111178. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Allee, W.; Emerson, A. E., Park, O., Park, T., and Schmidt, K. P.. Principles of Animal Ecology. W. B. Saunders Company, 1949. ISBN 0721611206. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Smith, R.; Smith, R. M.. Ecology and Field Biology. (6th ed.). Prentice Hall, 2000. ISBN 0321042905. 
  6. ↑ Ecological Entomology. 2nd. John Wiley and Sons, 1999. ISBN 9780471244837. 
  7. ↑ Pickett, Kolasa i Jones (1994). "Defining Ecology" ecostudies.org. Cary Institute of Ecosystem Studies. Millbrook, Nova York. Consultat l'11 de juny de 2009. (anglès)
  8. ↑ Begon, M.; Townsend, C. R., Harper, J. L.. Ecology: From individuals to ecosystems. (4ª ed.). Blackwell, 2006. ISBN 1405111178. 
  9. ↑ Disciplina que pretén la identificació dels processos que amenacen la conservació d'espècies i ecosistemes, així com la provisió d'un marc conceptual en el qual estudiar-los.
  10. ↑ Omerod, S.J.; Pienkowski, M.W.; Watkinson, A.R. «Communicating the value of ecology». Journal of Applied Ecology, vol. 36, 1999, pàg. 847–855. DOI: 10.1046/j.1365-2664.1999.00474.x.
  11. ↑ Phillipson, J.; Lowe, P.; Bullock, J.M. «Navigating the social sciences: interdisciplinarity and ecology». Journal of Applied Ecology, vol. 46, 2009, pàg. 261–264. DOI: 10.1111/j.1365-2664.2009.01625.x.
  12. ↑ Steward T. A. Pickett, Mary L. Cadenasso, J. Morgan Grove, Peter M. Groffman, Lawrence E. Band, Christopher G. Boone, William R. Burch Jr., C. Susan B. Grimmond, John Hom, Jennifer C. Jenkins, Neely L. Law, Charles H. Nilon, Richard V. Pouyat, Katalin Szlavecz, Paige S. Warren, Matthew A. Wilson, Steward T. A.; Cadenasso, Mary L.; Grove, J. Morgan; Groffman, Peter M.; Band, Lawrence E.; Boone, Christopher G.; Burch, William R.; Grimmond, C. Susan B.; Hom, John «Beyond Urban Legends: An Emerging Framework of Urban Ecology, as Illustrated by the Baltimore Ecosystem Study». BioScience, vol. 58, 2008, pàg. 139–150. DOI: 10.1641/B580208.
  13. ↑ Aguirre, A.A. «Biodiversity and Human Health». EcoHealth, vol. 6, 2009, pàg. 153. DOI: 10.1007/s10393-009-0242-0.
  14. ↑ 14,0 14,1 Egerton, F. N. «A History of the Ecological Sciences: Early Greek Origins». Bulletin of the Ecological Society of America, vol. 82, 1, 2001, pàg. 93–97.
  15. ↑ Keller, D. R.; Golley, F. B.. The philosophy of ecology: from science to synthesis.. Athens, Georgia: University of Georgia Press, 2000. ISBN 978-0820322209. 
  16. ↑ Real, L. A.; Brown, J. H.. Foundations of ecology: classic papers with commentaries.. Chicago: University of Chicago Press, 1992. ISBN 978-0226705941. 
  17. ↑ Kingsland, S. «Conveying the intellectual challenge of ecology: an historical perspective». Frontiers in Ecology and the Environment, vol. 2, 7, 2004, pàg. 367–374. DOI: 10.1890/1540-9295(2004)002[0367:CTICOE]2.0.CO;2.
  18. ↑ 18,0 18,1 McIntosh, R. The Background of Ecology: Concept and Theory.. New York: Cambridge University Press, 1985. ISBN 0-521-24935. 
  19. ↑ 19,0 19,1 Esbjorn-Hargens, S. «Integral Ecology: An Ecology of Perspectives». Journal of Integral Theory and Practice, vol. 1, 1, 2005, pàg. 2–37.
  20. ↑ Hinchman, L. P.; Hinchman, S. K. «What we owe the Romantics». Environmental Values, vol. 16, 3, 2007, pàg. 333–354. DOI: 10.3197/096327107X228382.
  21. ↑ Goodland, R. J. «The Tropical Origin of Ecology: Eugen Warming's Jubilee». Oikos, vol. 26, 2, 1975, pàg. 240–245. DOI: 10.2307/3543715.
  22. ↑ 22,0 22,1 Egerton, F. N. «A History of the Ecological Sciences, Part 23: Linnaeus and the Economy of Nature.». Bulletin of the Ecological Society of America, vol. 88, 1, 2007, pàg. 72–88. DOI: 10.1890/0012-9623(2007)88[72:AHOTES]2.0.CO;2.
  23. ↑ 23,0 23,1 Kormandy, E. J.; Wooster, Donald «Review: Ecology/Economy of Nature--Synonyms?». Ecology, vol. 59, 6, 1978, pàg. 1292–1294. DOI: 10.2307/1938247.
  24. ↑ Stauffer, R. C. «Haeckel, Darwin and ecology.». The Quarterly Review of Biology, vol. 32, 2, 1957, pàg. 138–144. DOI: 10.1086/401754.
  25. ↑ Rosenzweig, M.L. «Reconciliation ecology and the future of species diversity». Oryx, vol. 37, 2, 2003, pàg. 194–205.
  26. ↑ Hawkins, B. A. «Ecology's oldest pattern.» ([Enllaç no actiu]). Endeavor, vol. 25, 3, 2001, pàg. 133. DOI: 10.1016/S0160-9327(00)01369-7.
  27. ↑ Hughes, J. D. «Theophrastus as Ecologist». Environmental Review, vol. 9, 4, 1985, pàg. 296–306. DOI: 10.2307/3984460.
  28. ↑ Hughes, J. D. «Ecology in ancient Greece». Inquiry, vol. 18, 2, 1975, pàg. 115–125.
  29. ↑ 29,0 29,1 Hector, A.; Hooper, R. «Darwin and the First Ecological Experiment». Science, vol. 295, 5555, 2002, pàg. 639–640. DOI: 10.1126/science.1064815. PMID: 11809960.
  30. ↑ Sinclair, G. «On cultivating a collection of grasses in pleasure-grounds or flower-gardens, and on the utility of studying the Gramineae.». A. & R. Spottiswoode [New-Street-Square], p. 115.
  31. ↑ Benson, Keith R. «The emergence of ecology from natural history». Endeavour, vol. 24, 2, 2000, pàg. 59–62. DOI: 10.1016/S0160-9327(99)01260-0. PMID: 10969480.
  32. ↑ Darwin, Charles. On the Origin of Species. 1st. London: John Murray, 1859, p. 1. ISBN 0801413192. 
  33. ↑ Meysman, f. j. r.; Middelburg, Jack J.; Heip, C. H. R. «Bioturbation: a fresh look at Darwin’s last idea». TRENDS in Ecology and Evolution, vol. 21, 22, 2006, pàg. 688–695. DOI: 10.1016/j.tree.2006.08.002. PMID: 16901581.
  34. ↑ Acot, P. «The Lamarckian Cradle of Scientific Ecology». Acta Biotheoretica, vol. 45, 3-4, 1997, pàg. 185–193. DOI: 10.1023/A:1000631103244.
  35. ↑ Forbes, S. «The lake as a microcosm». Bull. of the Scientific Association [Peoria, IL], 1887, pàg. 77–87.
  36. ↑ Clements, F. E.. Research Methods in Ecology. Lincoln, Nebraska: University Publ., 1905. ISBN 0405103816. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ecologia

Vegeu també

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ecologia&oldid=5836300»