Ànec cullerot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ànec cullerot
Exemplar mascle.
Exemplar mascle.
Exemplar femella.
Exemplar femella.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Anseriformes
Família: Anatidae
Gènere: Anas
Espècie: A. clypeata
Nom binomial
Anas clypeata
(Linnaeus, 1758)
Distribució europea de l'ànec cullerot: verd clar (sols a l'estiu), blau (només a l'hivern) i verd fosc (tot l'any).
Distribució europea de l'ànec cullerot: verd clar (sols a l'estiu), blau (només a l'hivern) i verd fosc (tot l'any).
Sinònims

Spatula clypeata

Exemplar femella fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia).
Ànec cullerot en vol fotografiat a Alemanya.

L'ànec cullerot, cullerot o bec d'espàtula (Anas clypeata) és un ànec de superfície que es distingeix pel gran bec eixamplat a l'extrem en forma de cullera.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 51 cm de llargària.
  • Pesa entre 460 i 850 g.
  • El mascle té el cap verd brillant, el pit blanc, el bec negre i l'abdomen castany.
  • La femella es distingeix per tindre dues plomes blavoses a les ales.
  • Bec ample i desmesurat amb laminetes molt desenvolupades que fa servir com a sedàs per retindre la matèria animal i vegetal.
  • El mirall és verd flanquejat de blanc i la part mitjana anterior de les ales ostenta un bonic color blau cel.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nia en pocs llocs i de manera irregular (a la primavera i a l'estiu, pràcticament només es troba als deltes de l'Ebre i del Llobregat). Cerca llacunes d'aigua dolça o llacunes litorals per fer-hi el niu, cosa que té lloc a l'abril-maig. Seguidament hi pondrà 8-12 ous que la femella haurà de covar al llarg de 24 dies. Els petits seran alimentats per la femella i, com passa en totes les espècies d'ànecs, són molt precoços i volen al cap de 40 dies.[2]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

El règim alimentari és variat, amb un ample component d'aliment d'origen animal. Molts autors el consideren un zooplantòfag que s'alimenta de puces d'aigua, caragolets i d'altres crustacis, bé que a l'hivern consumeix una bona quantitat d'arròs.[3]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Ocupa zones d'aigües lliures, arrossars sense rostolls, i té tirada cap a les aigües dolces, malgrat que també pot estar en aigües salabroses i, fins i tot, salades.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Nia als països nòrdics i hiverna al sud, i arriba a l'Àfrica, a l'Amèrica del Sud, a Oceania i a l'Àsia del Sud. Hom el troba a l'hivern també als Països Catalans (Aiguamolls de l'Empordà, Delta del Llobregat, Albufera de València, El Fondo, la llacuna d'Almenara i el Delta de l'Ebre).

Sol arribar als Països Catalans el mes d'agost i l'increment d'exemplars continua fins al novembre, i se'n va a partir de mitjan gener.

Costums[modifica | modifica el codi]

Fruit de la necessitat d'haver d'anar constantment amb el bec enfonsat a l'aigua llotosa és la posició que sovint adopta, una mica inclinat endavant. Per això mateix, són un xic malaptes a terra. Quan estan sobre l'aigua, la seua silueta els fa inconfusibles, ja que tenen el bec apuntant cap avall.

No és tan gregari com altres ànecs i forma estols petits.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BirdLife International (2004). Ànec cullerot. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 5 de juny del 2008 (anglès).
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 28-29. ISBN 84-315-0434-X.
  3. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 90-91. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ànec cullerot