Alster (Elba)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alster
Hamburg - Alster - Rathsmühlendamm.jpg
L'Alster a Ohlsdorf
Cota del naixement 38 msnm
Coordenades del naixement 53° 45′ 49.68″ N, 10° 0′ 16.92″ E / 53.7638000,10.0047000
Naixement El barri Rhen d'Henstedt-Ulzburg a Alemanya
Desembocadura L'Elba a Hamburg
Cota de la desembocadura 2 m
Coordenades de la desembocadura 53° 32′ 37.87″ N, 9° 58′ 56.37″ E / 53.5438528,9.9823250
Longitud 56 km
Cabal mitjà 6,4 /s
Superfície de la conca 581 km²
Territoris de la conca Estats de Slesvig-Holstein i Hamburg a Alemanya
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

L’Alster és un riu d'Alemanya que neix a Henstedt i que desemboca a l'Elba a estat d'Hamburg.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom provindria del mot indoeuropeu alis per causa del bosc primari de verns, de la família dels alnus que fins a la fi de l'edat mitjana proliferava a les seves ribes.[1] Una altra teoria part l'arrel indogermànic «el» o «al» que significa fluir i el sufix germànic «str» per a riu, igual com per al riu Schwarze Elster o Kleine Elster.[2]

Artèria vital d'Hamburg[modifica | modifica el codi]

A l'inici de la història de la ciutat, més encara que l'Elba, l'Alster va tenir un paper important a la seva creació i el desenvolupament: fins fa poc proveïa energia i una via de transport vital per a la ciutat hanseàtica. Segles durant, el molí municipal al Binnenalster, del qual només queda el nom de carrer Bei der Stadtmühle, era una eina estratègica crucial per a l'abastament dels ciutadans.

A l'inici del segle XX, l'arquitecte de la ciutat Fritz Schumacher va dissenyar la canalització i la creació del passeig i les terrasses a les ribes des del barri de l'Uhlenhorst cap a la resclosa de Fuhlsbüttel.

Energia[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la història, es van construir molts embassaments per a alimentar els molins. Els dos llacs artificials més coneguts són el Binnenalster (Alster dins les muralles, 1195) i el Aussenalster (Alster fora de les muralles, 1235), ambdós al centre d'Hamburg. En perdre el seu paper industrial, des del segle XIX, a l'entorn d'aquests llacs el barris més elegants i cars de la ciutat van desenvolupar-se. Altres preses són l'Alsterdorfer Damm, el Ratsmühlendamm…

Al segle XIX, a poc a poc l'energia hidràulica va perdre pes davant de la concurrència dels combustibles fòssils. El menester creixent d'energia sostenible va tornar al riu a l'any 2000, després de més d'un segle, el seu paper de font d'energia: una primera central hidroelèctrica de 110 kilowatt va estrenar-se a la resclosa de Fuhlsbüttel.[3]

Transport[modifica | modifica el codi]

Des de l'edat mitjana, llargues parts del riu van canalitzar-se per a poder sirgar petites barques de mercaderies a una època quan no hi havia gaire camins practicables. De 1529 a 1550, un enllaç aquàtic entre l'Alster i el riu Beste, el canal Alster-Trave va connectar les dues ciutats hanseàtiques principals: Hamburg i Lübeck, el riu Elba al Mar Bàltic. Però problemes de enginyeria i d'alimentació d'aigua a la divisòria d'aigües Elba-Trave tot i l'hostilitat dels barons veïns de l'enllaç van significar la ràpida fi de l'obra. Des d'aleshores, s'havia de transbordar les mercaderies a Stegen i porta'ls per via terrestre cap al port del riu Trave a Bad Oldesloe.

Fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, l'Alster va quedar navegable fins a Stegen. En acabar la guerra el riu i els seus afluents urbans canalitzats van tenir un darrere paper important en l'evacuació del runam superabundant als barris destruïts durant l'Operació Gomorra. Amb el retorn de la prosperitat ràpidament va perdre la competició contra el transport per carretera. A poc a poc les rescloses van decaure, les seves portes van desmuntar-se i només la funció de resclosa de bol va romandre.

El riu manté el seu encant per a remadors amb caiac o canoa així com per a velers a l'Aussenalster. A costat de les antigues rescloses van construir-se plans inclinats per als navegants esportius i passos de peixos per a la fauna aquàtica. El servei regular d'Alsterdampfer cap a Ohlsdorf va ser suprimit el 1962, les altres línies de transport públic amb barca el 1984.[4] Des d'aleshores, la navegació comercial queda possible fins a Fuhlsbüttel, però es limita a excursions turístiques i unes poques embarcacions tècniques per al manteniment de les ribes.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Afluents[modifica | modifica el codi]

L'Alster es diu Alsterfleet des de l'embocadura, des del pont Reesendammbrücke Binnenalster, des del pont Kennedybrücke Aussenalster o en baix alemany Butenalster, des del pont Krugkoppelbrücke Alster (fins a Ohlsdorf també Streek).

1. Thielbek o Tegelbek terraplenat
2. Hundebek, terraplenat al 1719 i al 1867
3. Wandse, Eilbek, Mundsburger Kanal

(també anomenat: Bek, Beckfluß, Mühlenbeck, Mühlenstrom, Rahlau)
  • Schürbek, terraplenat
  • Schulenbek a Hamm-Nord, terraplenat o entubat
  • Gehölzbach, Gehölzgraben, parcialment entubat
    • Derbygraben
    • Tennisgraben
  • Rahlau
    • Abflußgraben Jenfelder Moor
    • Langenbek (entubat)
      • Kuehngraben (entubat)
    • Deepenbrookgraben (entubat)
  • Berner Au
(també anomenat Farmsenerbek)

4. Uhlenhorster Kanal-Feenteich

5. Osterbek o Osterbekkanal

antigament Bernebeke

6. Rondeelkanal

7. Leinpfadkanal 8. Isebek o Isebekkanal

  • Bornbek (entubat)
  • Ottersbek (parcialment entubat)
    • Ottersbek Nebengraben

9. Tarpenbek

10. Doven Streek, braç lateral, terraplenat al 1920
11. Inselkanal
12. Skagerrakkanal
13. Brabandkanal
14. Susebek
15. Minsbek
16. Mellingbek

també anomenat Twelenbek

17. Saselbek

18. Horstbek
19. Lohbek
20. Rodenbek
21. Bredenbek

22. Drosselbek
23. Ammersbek

des del carrer Lübecker Straße Hunnau, des del carrer Bramkampredder Aue, des de l'aiguamoll Beimoor Gölmbach, o Wohldorfer Au

24. Diekbek

des del carrer Puckaffer Weg Tangstedter Graben
  • Wittmoorgraben

25. Mühlenau

també anomenat Mühlenbach

26. Sielbek

27. Canal Alster-Trave, Alte Alster, Canal Alster-Beste

28. Lankau 29. Rönne, també anomenat Seebek

30. Höllenbek
31. Wischbek
32. Wöddelbek[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Josef Nyáry, «Die Alster lehrt gesellig sein», Hamburger Abendblatt, 17 d'agost de 2006
  2. Prof. Dr. Jürgen Udolph: Namenkundliche Studien zum Germanenproblem, pàgina 245, Sieboldshausen 1993, o Ortsnamen als Geschichtsquelle, Eurasischen Magazin, 26 de març de 2004
  3. UWW Windstrom Wedel, Wasserkraftanlage Fuhlsbütteler Schleuse (traducció: Central hidroelèctrica a la resclosa de Fuhlsbüttel)
  4. «Aus für die Alster-Linien», Hamburger Abendblatt, 8 de febrer de 1984 (en català: La fi de les línies de l'Alster)
  5. AA.VV., Gesamtliste der Fließgewässer im Elbeeinzugsgebiet, Magdeburg , Flussgebietsgemeinschaft Elbe Geschäftsstelle, 2011
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alster (Elba)