Alster (Elba)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Alster».
Alster
Hamburg - Alster - Rathsmühlendamm.jpg
L'Alster a Ohlsdorf
Cota del naixement 38 msnm
Coordenades del naixement 53° 45′ 49.68″ N, 10° 0′ 16.92″ E / 53.7638000,10.0047000
Naixement El barri Rhen d'Henstedt-Ulzburg a Alemanya
Desembocadura L'Elba a Hamburg
Cota de la desembocadura 2 m
Coordenades de la desembocadura 53° 32′ 37.87″ N, 9° 58′ 56.37″ E / 53.5438528,9.9823250
Longitud 56 km
Cabal mitjà 6,4 /s
Superfície de la conca 581 km²
Territoris de la conca Estats de Slesvig-Holstein i Hamburg a Alemanya
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

L'Alster és un riu d'Alemanya que neix a Henstedt i que desemboca a l'Elba a estat d'Hamburg.

Taula de continguts

Etimologia [modifica]

El nom provindria del mot indoeuropeu alis per causa del bosc primari de verns, de la família dels alnus que fins a la fi de l'edat mitjana proliferava a les seves ribes.[1] Un altre teoria part l'arrel indogermànic «el» o «al» que significa fluir i el sufix germànic «str» per a riu, igual com per al riu Schwarze Elster o Kleine Elster.[2]

Artèria vital d'Hamburg [modifica]

A l'inici de la història de la ciutat, més encara que l'Elba, l'Alster va tenir un paper important a la seva creació i el desenvolupament: fins fa poc proveïa energia i una via de transport vital per a la ciutat hanseàtica. Segles durant, el molí municipal al Binnenalster, del qual només queda el nom de carrer Bei der Stadtmühle, era una eina estratègica crucial per a l'abastament dels ciutadans.

A l'inici del segle XX, l'arquitecte de la ciutat Fritz Schumacher va dissenyar la canalització i la creació del passeig i les terrasses al llarg del riu, des del barri de l'Uhlenhorst cap a la resclosa de Fuhlsbüttel.

Energia [modifica]

A llarg de la història, es van construir molts embassaments als seu curs, per a alimentar els molins. Els dos llacs artificials més coneguts són el Binnenalster (1195) (trad.: Alster dins les muralles) i el Aussenalster o Außenalster (1235) (trad.: Alster fora de les muralles), ambdós al centre d'Hamburg. En perdre el seu paper industrial, des del segle XIX, a l'entorn d'aquests llacs el barris més elegants i cars de la ciutat van desenvolupar-se. Altres preses són l'Alsterdorfer Damm, el Ratsmühlendamm…

Al segle XIX, a poc a poc l'energia hidràulica va perdre pes davant de la concurrència dels combustibles fòssils. El menester creixent d'energia sostenible va tornar al riu a l'any 2000, després de més d'un segle, el seu paper de font d'energia: una primera central hidroelèctrica de 110 kilowatt va estrenar-se a la resclosa de Fuhlsbüttel.[3]

Transport [modifica]

Des de l'edat mitjana, llargues parts del riu van canalitzar-se per a poder sirgar petites barques de mercaderies a una època quan no hi havia gaire camins practicables. De 1529 a 1550, un enllaç aquàtic entre l'Alster i el riu Beste, el canal Alster-Trave va connectar les dues ciutats hanseàtiques principals: Hamburg i Lübeck, el riu Elba al Mar Bàltic. Peró problemes de enginyeria i d'alimentació d'aigua a la divisòria d'aigües Elba-Trave tot i la hostilitat dels barons veïns de l'enllaç van significar la ràpida fi de l'obra. Des d'aleshores, s'havia de transbordar les mercaderies a Stegen i porta'ls per via terrestre cap al port del riu Trave a Bad Oldesloe.

Fins a la fi de la segona guerra mundial, l'Alster va quedar navegable fins a Stegen. Després les rescloses van decaure, les seves portes van desmuntar-se i només la funció de resclosa de bol va romandre. El riu va mantenir el seu encant per remadors amb caiac o canoa. A costat de les antigues rescloses van construir-se plans inclinats per a permetre el pas.

Geografia [modifica]

Afluents [modifica]

L'Alster es diu Alsterfleet des de l'embocadura, des del pont Reesendammbrücke Binnenalster, des del pont Kennedybrücke Außenalster o Butenalster, des del pont Krugkoppelbrücke Alster (fins a Ohlsdorf també Streek).

1. Thielbek o Tegelbek terraplenat
2. Hundebek, terraplenat al 1719 i al 1867
3. Wandse, Eilbek, Mundsburger Kanal

(també anomenat: Bek, Beckfluß, Mühlenbeck, Mühlenstrom, Rahlau)
  • Schürbek, terraplenat
  • Schulenbek a Hamm-Nord, terraplenat o entubat
  • Gehölzbach, Gehölzgraben, parcialment entubat
    • Derbygraben
    • Tennisgraben
  • Rahlau
    • Abflußgraben Jenfelder Moor
    • Langenbek (entubat)
      • Kuehngraben (entubat)
    • Deepenbrookgraben (entubat)
  • Berner Au
(també anomenat Farmsenerbek)

4. Uhlenhorster Kanal-Feenteich

5. Osterbek o Osterbekkanal

antigament Bernebeke

6. Rondeelkanal

7. Leinpfadkanal 8. Isebek o Isebekkanal

  • Bornbek (entubat)
  • Ottersbek (parcialment entubat)
    • Ottersbek Nebengraben

9. Tarpenbek

10. Doven Streek, braç lateral, terraplenat al 1920
11. Inselkanal
12. Skagerrakkanal
13. Brabandkanal
14. Susebek
15. Minsbek
16. Mellingbek

també anomenat Twelenbek

17. Saselbek

18. Horstbek
19. Lohbek
20. Rodenbek
21. Bredenbek

22. Drosselbek
23. Ammersbek

des del carrer Lübecker Straße Hunnau, des del carrer Bramkampredder Aue, des de l'aiguamoll Beimoor Gölmbach, o Wohldorfer Au

24. Diekbek

des del carrer Puckaffer Weg Tangstedter Graben
  • Wittmoorgraben

25. Mühlenau

també anomenat Mühlenbach

26. Sielbek

27. Canal Alster-Trave, Alte Alster, Canal Alster-Beste

28. Lankau 29. Rönne, també anomenat Seebek

30. Höllenbek
31. Wischbek
32. Wöddelbek[4]

Referències [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alster (Elba)
  1. Josef Nyáry, Die Alster lehrt gesellig sein in: Hamburger Abendblatt, 17 d'agost de 2006
  2. Prof. Dr. Jürgen Udolph: Namenkundliche Studien zum Germanenproblem, pàgina 245, Sieboldshausen 1993, o Ortsnamen als Geschichtsquelle, Eurasischen Magazin, 26 de març de 2004
  3. UWW Windstrom Wedel, Wasserkraftanlage Fuhlsbütteler Schleuse (traducció: Central hidroelèctrica a la resclosa de Fuhlsbüttel)
  4. AA.VV., Gesamtliste der Fließgewässer im Elbeeinzugsgebiet, Magdeburg , Flussgebietsgemeinschaft Elbe Geschäftsstelle, 2011