Alster (Elba)
|
||||
|---|---|---|---|---|
L'Alster a Ohlsdorf |
||||
| Cota del naixement | 38 msnm | |||
| Coordenades del naixement | 53° 45′ 49.68″ N, 10° 0′ 16.92″ E / 53.7638000,10.0047000 | |||
| Naixement | El barri Rhen d'Henstedt-Ulzburg a Alemanya | |||
| Desembocadura | L'Elba a Hamburg | |||
| Cota de la desembocadura | 2 m | |||
| Coordenades de la desembocadura | 53° 32′ 37.87″ N, 9° 58′ 56.37″ E / 53.5438528,9.9823250 | |||
| Longitud | 56 km | |||
| Cabal mitjà | 6,4 m³/s | |||
| Superfície de la conca | 581 km² | |||
| Territoris de la conca | Estats de Slesvig-Holstein i Hamburg a Alemanya | |||
L'Alster és un riu d'Alemanya que neix a Henstedt i que desemboca a l'Elba a estat d'Hamburg.
Taula de continguts |
Etimologia [modifica]
El nom provindria del mot indoeuropeu alis per causa del bosc primari de verns, de la família dels alnus que fins a la fi de l'edat mitjana proliferava a les seves ribes.[1] Un altre teoria part l'arrel indogermànic «el» o «al» que significa fluir i el sufix germànic «str» per a riu, igual com per al riu Schwarze Elster o Kleine Elster.[2]
Artèria vital d'Hamburg [modifica]
A l'inici de la història de la ciutat, més encara que l'Elba, l'Alster va tenir un paper important a la seva creació i el desenvolupament: fins fa poc proveïa energia i una via de transport vital per a la ciutat hanseàtica. Segles durant, el molí municipal al Binnenalster, del qual només queda el nom de carrer Bei der Stadtmühle, era una eina estratègica crucial per a l'abastament dels ciutadans.
A l'inici del segle XX, l'arquitecte de la ciutat Fritz Schumacher va dissenyar la canalització i la creació del passeig i les terrasses al llarg del riu, des del barri de l'Uhlenhorst cap a la resclosa de Fuhlsbüttel.
Energia [modifica]
A llarg de la història, es van construir molts embassaments als seu curs, per a alimentar els molins. Els dos llacs artificials més coneguts són el Binnenalster (1195) (trad.: Alster dins les muralles) i el Aussenalster o Außenalster (1235) (trad.: Alster fora de les muralles), ambdós al centre d'Hamburg. En perdre el seu paper industrial, des del segle XIX, a l'entorn d'aquests llacs el barris més elegants i cars de la ciutat van desenvolupar-se. Altres preses són l'Alsterdorfer Damm, el Ratsmühlendamm…
Al segle XIX, a poc a poc l'energia hidràulica va perdre pes davant de la concurrència dels combustibles fòssils. El menester creixent d'energia sostenible va tornar al riu a l'any 2000, després de més d'un segle, el seu paper de font d'energia: una primera central hidroelèctrica de 110 kilowatt va estrenar-se a la resclosa de Fuhlsbüttel.[3]
Transport [modifica]
Des de l'edat mitjana, llargues parts del riu van canalitzar-se per a poder sirgar petites barques de mercaderies a una època quan no hi havia gaire camins practicables. De 1529 a 1550, un enllaç aquàtic entre l'Alster i el riu Beste, el canal Alster-Trave va connectar les dues ciutats hanseàtiques principals: Hamburg i Lübeck, el riu Elba al Mar Bàltic. Peró problemes de enginyeria i d'alimentació d'aigua a la divisòria d'aigües Elba-Trave tot i la hostilitat dels barons veïns de l'enllaç van significar la ràpida fi de l'obra. Des d'aleshores, s'havia de transbordar les mercaderies a Stegen i porta'ls per via terrestre cap al port del riu Trave a Bad Oldesloe.
Fins a la fi de la segona guerra mundial, l'Alster va quedar navegable fins a Stegen. Després les rescloses van decaure, les seves portes van desmuntar-se i només la funció de resclosa de bol va romandre. El riu va mantenir el seu encant per remadors amb caiac o canoa. A costat de les antigues rescloses van construir-se plans inclinats per a permetre el pas.
Geografia [modifica]
-
Pont de l'Alster a Kayhude
Afluents [modifica]
L'Alster es diu Alsterfleet des de l'embocadura, des del pont Reesendammbrücke Binnenalster, des del pont Kennedybrücke Außenalster o Butenalster, des del pont Krugkoppelbrücke Alster (fins a Ohlsdorf també Streek).
1. Thielbek o Tegelbek terraplenat
2. Hundebek, terraplenat al 1719 i al 1867
3. Wandse, Eilbek, Mundsburger Kanal
- (també anomenat: Bek, Beckfluß, Mühlenbeck, Mühlenstrom, Rahlau)
- Schürbek, terraplenat
- Schulenbek a Hamm-Nord, terraplenat o entubat
- Gehölzbach, Gehölzgraben, parcialment entubat
- Derbygraben
- Tennisgraben
- Rahlau
- Abflußgraben Jenfelder Moor
- Langenbek (entubat)
- Kuehngraben (entubat)
- Deepenbrookgraben (entubat)
- Berner Au
- (també anomenat Farmsenerbek)
-
- Klosterwischengraben
- Deepenwischengraben
- Diekkampgraben
- Saselheidergraben
- Kampgraben
- Saselheidergraben
- Deepenhorngraben
- Karlshöher Graben
- Wellingsbüttler Grenzgraben
- Muushörngraben (parcialment entubat)
- Oldenfelder Graben (parcialment entubat)
- Stellau
- Wiesenhofgraben
- Stapelfelder Graben
- Neurahlstedter Graben
- Meiendorfer Graben (parcialment entubat)
- Stellmoorer Quellfluß
- Bültenhorstbek i Fleischbek
- Braaker Au
- Dänenbek
- Wiggersbach
- Fleischgaffler Quellfluß, Fleischgaffelgraben
4. Uhlenhorster Kanal-Feenteich
5. Osterbek o Osterbekkanal
- antigament Bernebeke
- Mühlenkampkanal
- Hofwegkanal
- Barmbeker Stichkanal
- Seebek
- Bramfelder Dorfgraben
- Moorkampgraben
- Alte Osterbek
- Hopfengraben
6. Rondeelkanal
7. Leinpfadkanal 8. Isebek o Isebekkanal
- Bornbek (entubat)
- Ottersbek (parcialment entubat)
- Ottersbek Nebengraben
9. Tarpenbek
- Kollau
- Schillingsbek (parcialment entubat)
- Lohbek (entubat des del carrer Meyermannweg)
- Alte Kollau
- Langenhorstgraben
- Wegenkampgraben
- Mühlenau
- Düngelau
- Jaarsmoorgraben (entubat)
- Fangdiekgraben (parcialment entubat)
- Schießplatzgraben
- Duvenackergraben (entubat)
- Brookgraben
- Grothwischgraben
- Brookgraben-Zubringer
- Röthmoorgraben
- Schippelmoorgraben
- Vielohgraben
- Dübwischgraben
- Schillingsbek (parcialment entubat)
- Bornweggraben
- Quellgraben
- Hainholzgraben
- Raakmoorgraben
- Bornbach
- Ossenmoorgraben
- Tarpenbek-West
- Tarpenbek Ost
- Beek
- Bek in der Twiete
- Glasmoorgraben
10. Doven Streek, braç lateral, terraplenat al 1920
11. Inselkanal
12. Skagerrakkanal
13. Brabandkanal
14. Susebek
15. Minsbek
16. Mellingbek
- també anomenat Twelenbek
17. Saselbek
- Furtbek
- Bach bei Rögengrund
- Deepenwischengraben
- Gussau
18. Horstbek
19. Lohbek
20. Rodenbek
21. Bredenbek
- Rodenbek
- Lottbek
- Moorbek
- Deepenreiengraben
- Tonradsmoorgraben
- Bach in Teich von Norden
- Bach am Bauhof
22. Drosselbek
23. Ammersbek
- des del carrer Lübecker Straße Hunnau, des del carrer Bramkampredder Aue, des de l'aiguamoll Beimoor Gölmbach, o Wohldorfer Au
- Wohldorfer Graben
- Krempenheger Graben
- Röthbek
- Ellernbek
- Geelenbekgraben
- Geelenbek
- Geelenbekgraben
- Bunsbek
- Hopfenbach (fins al segle XVI Bredenbek)
- Mühlenbach
- Bornbek
24. Diekbek
- des del carrer Puckaffer Weg Tangstedter Graben
- Wittmoorgraben
25. Mühlenau
- també anomenat Mühlenbach
26. Sielbek
- Wiemersbek
- Wiemersgraben
- Eisenbek o Isenbek
27. Canal Alster-Trave, Alte Alster, Canal Alster-Beste
Referències [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alster (Elba) |
- ↑ Josef Nyáry, Die Alster lehrt gesellig sein in: Hamburger Abendblatt, 17 d'agost de 2006
- ↑ Prof. Dr. Jürgen Udolph: Namenkundliche Studien zum Germanenproblem, pàgina 245, Sieboldshausen 1993, o Ortsnamen als Geschichtsquelle, Eurasischen Magazin, 26 de març de 2004
- ↑ UWW Windstrom Wedel, Wasserkraftanlage Fuhlsbütteler Schleuse (traducció: Central hidroelèctrica a la resclosa de Fuhlsbüttel)
- ↑ AA.VV., Gesamtliste der Fließgewässer im Elbeeinzugsgebiet, Magdeburg , Flussgebietsgemeinschaft Elbe Geschäftsstelle, 2011