Alux
  | |
| Altres | |
|---|---|
| Part de | mitologia maia |
Alux (del maia alux, amb el mateix significat)[1] és, per al maia al sud-est de Mèxic i en certs llocs de Belize i Guatemala, l'equivalent de l'elf (el follet germànic), i com ell es dedica a robar objectes brillants, dolços o tabac, bestiar, i a fer tota mena de entremaliadures.[2]
Mitologia[modifica]
En llengua maia, el plural d'alux és aluxo'ob, encara que a la major part de Mèxic el plural es forma com en el castellà: aluxes. És el nom donat al follet o esperit en la tradició mitològica d'alguns pobles maies del sud-est de Mèxic, Belize i Guatemala. Es creu que els aluxo'ob o aluxes són petits, amb una alçada que només s'acosta a l'alçada dels genolls d'una persona mitjana, i amb l'aparença de persones miniatura, tradicionalment vestides a la usança maia. La tradició sosté que els aluxes són invisibles generalment, però poden assumir forma física amb el propòsit de comunicar-se o espantar els humans així com per congregar-se entre ells. Estan associats generalment amb llocs de la natura com ara les selves, grutes, roques i els camps, però també poden ser engatusats a moure's cap a algun lloc per rebre ofrenes. La seva descripció i paper mitològic, com per exemple els estratagemes que ells fan, són molt semblants a les que tenen altres entitats mítiques en altres cultures (tal com el leprechaun celta o el chaneque totonaca). Es diu que habiten als cenotes i grutes. Els aluxes també han de protegir el món subterrani maia, el Xibalbà. Per ingressar a un bosc o santuari, cal demanar permís als aluxes per evitar que les seves ments causin accidents, malalties o fins i tot desastres naturals (huracans, tempestes, llamps).[3]
Referències[modifica]
- ↑ Barrera Vásquez, 1980.
- ↑ Yucatán en el tiempo. Enciclopedia Alfabética (en castellà), 1998.
- ↑ «Aluxes. Los Duendes Mayas» (en castellà). Pueblos Antiguos.
Bibliografia[modifica]
- Álvarez, José Rogelio. Leyendas mexicanas (en castellà). España: Everest, 1998.
- Baqueiro López, Oswaldo. Magia, mitos y supersticiones entre los mayas (en castellà). México: Maldonado editores, 1983.
- Barrera Vásquez, Alfredo. Diccionario Maya - Español - Maya. Mérida, Yucatan, Mèxic: Cordemex, 1980.
- Medina, Elsie Encarnación «El alma de Campeche en la leyenda maya» (en castellà). Biblioteca Enciclopédica Popular [Mèxic], Segunda época, 166, 1947.
- Morley, Sylvanus. La civilización maya (en castellà). Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1965.
- Fantasmas mayas (en castellà). Mèxic: Presencia latinoamericana, 1982.
- Peniche Barrera, Roldán. El libro de los fantasmas mayas (en castellà). Mèxic: Maldonado editores, 1992.
- Ruz Lhuillier, Alberto. Planeación e instalación del Museo Nacional de Antropología (en castellà). Mèxic: INAH, 1961.
- Scheffler, Lilian. Cuentos y leyendas de México (en castellà). Mèxic: Panorama, 1991.
- Suárez, Isabel. Leyendas de la provincia mexicana. Zona Sureste (en castellà). Mèxic: Selector, 2002.
- Trejo Silva, Marcia. Guía de seres fantásticos del México prehispánico (en castellà). Mèxic: Vila Editores, 2004. ISBN 968-5414-24-6.
- Trejo Silva, Marcia. Fantasmario mexicano (en castellà). Mèxic: Trillas, 2009. ISBN 978-607-0069-8.
- Uc Chi, José Domingo. Leyendas y Tradiciones del Camino Real (en castellà). Campeche: Secretaría de Educación, Cultura y Deporte. Consejo Nacional de Fomento Educativo. Programa para Abatir el Rezago en Educación Básica, 1996.
- Villa Rojas, Alfonso. Los elegidos de Dios. Etnografía de los mayas de Quintana Roo (en castellà). Instituto Nacional Indigenista, 1987 (Serie de Antropología Social. Colección INI número 56).
Vegeu també[modifica]
- «Lu'umNa'-Tierra madre. El Alux enamorado» (en castellà).