Amploia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Amploia
Sprattus sprattus.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
(Huxley, 1880)
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Ordre: Clupeiformes
Subordre: Clupeoidei
Família: Clupeidae
Subfamília: Clupeinae
Gènere: Sprattus
(Girgensohn, 1846)[1][2]
Espècie: S. sprattus
Nom binomial
Sprattus sprattus
(Linnaeus, 1758)[3]
Sinònims
  • Clupanodon phalerica (Risso, 1827)
  • Clupea latulus (Cuvier, 1829)
  • Clupea papalina (Bonaparte, 1846)
  • Clupea schoneveldii (Krøyer, 1846)
  • Clupea sprattus (Linnaeus, 1758)
  • Clupea sprattus balticus (Schneider, 1908)
  • Clupea sulinae (Antipa, 1904)
  • Meletta vulgaris (Valenciennes, 1847)
  • Spratella pumila (Valenciennes, 1847)
  • Spratella serdinka (Nikolskii, 1923)
  • Spratella sprattus baltica (Schneider, 1908)
  • Sprattus sprattus balticus (Schneider, 1908)
  • Sprattus sprattus phalerica (Risso, 1827)
  • Sprattus sprattus phalericus (Risso, 1827)
  • Sprattus sprattus sprattus (Linnaeus, 1758)
  • Spratus spratus (Linnaeus, 1758)[4]

L'amploia, la meleta o la patoia -la forma juvenil-[5] (Sprattus sprattus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids i semblant a la sardina.[6]

Taula de continguts

Descripció [modifica]

  • Pot arribar a fer 16 cm de llargària màxima (normalment, en fa 12).
  • Cos comprimit i recobert d'escates petites que es desprenen fàcilment.
  • 13-21 radis tous a l'aleta dorsal i 12-23 a l'anal.
  • El dors és de color blau-verdós fosc, els flancs grisencs i el ventre platejat.
  • L'aleta dorsal és situada darrere el centre del cos.[7][8]

Reproducció [modifica]

Té lloc a l'estiu[9] i cada femella fa una posta de 6.000-14.000 ous pelàgics a 10-20 m de fondària.[10][11][12]

Subespècies [modifica]

Alimentació [modifica]

Menja crustacis planctònics.[14][15]

Depredadors [modifica]

És depredat per Clupea harengus, el bacallà (Gadus morhua),[16] Merlangius merlangus, el peix carboner (Pollachius virens) -a Escòcia-, el lluç (Merluccius merluccius),[17] el bonítol (Sarda sarda),[18] Chelidonichthys gurnardus, la mòllera fosca (Trisopterus luscus) -a Portugal-, Chelidonichthys lucernus -a Portugal-, Myxine glutinosa, la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) -a Escòcia-, la foca comuna (Phoca vitulina), la rajada vestida (Leucoraja naevus), la clavellada (Raja clavata), la rajada dolça (Raja montagui), Loligo forbesi -a Irlanda-[19] i el dofí mular (Tursiops truncatus) -a Escòcia-.[20][21][22]

Hàbitat [modifica]

És un peix marí i d'aigua salabrosa, pelàgic-nerític, oceanòdrom[23] i de clima temperat (66°N-30°N, 11°W-42°E) que viu entre 10-150 m de fondària.[7][24]

Distribució geogràfica [modifica]

Es troba des de la mar del Nord i la mar Bàltica[25] fins al Marroc, la Mediterrània,[26] la mar Adriàtica[27][28] i la mar Negra.[29][7][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46]

Costums [modifica]

Mena una vida pelàgica i forma grans moles.[9]

Longevitat [modifica]

La seua esperança de vida és de 6 anys.[47]

Ús comercial [modifica]

És objecte de pesca per tal com la seua carn és apreciada per la indústria conservera per a elaborar farina de peix i aliments per a visons. És menys emprada per al consum humà però, tot i així, és venuda fresca, fumada, en conserva i congelada per a ésser fregida i rostida a la graella.[9][48]

Observacions [modifica]

N'hi ha informes d'enverinament per ciguatera.[49]

Referències [modifica]

  1. ↑ Girgensohn O. G. L., 1846. Anatomie und physiologie des Fisch-nervensystems. Mem. Acad. Imp. Sci. St. Petersb. v. 5. 275-589.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Göttinger Digitalisierungszentrum: Seitenansicht». [Consulta: 27 de juliol de 2012].
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ TERMCAT (català)
  6. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 FishBase (anglès)
  8. ↑ Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303. ISBN 92-5-102340-9.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Enciclopèdia Catalana (català)
  10. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  11. ↑ Arbault, S. i N. Boutin, 1968. Ichtyoplancton. Oeufs et larves de poissons téléostéens dans le golfe de Gascogne en 1964. Rev. Trav. Off. Scient. Tech. Pêches Maritim. 32(4):413-476.
  12. ↑ Torstensen, E., 1985. Fecundity of sprat from the Norwegian coast. ICES C.M. 1985/H:56. 8 p.
  13. ↑ BioLib (anglès)
  14. ↑ Flintegård, H., 1987. Fishes in the North Sea Museum's aquaria. North Sea Museum, North Sea Centre, DK-9850 Hirtshals. Hirtshals Bogtryk/Offset A/S.
  15. ↑ Last, J.M., 1987. The food of immature sprat [Sprattus sprattus (L.)] and herring (Clupea harengus) in coastal waters of the North Sea. J. Cons. Int. Explor. Mer. 44(1):73-79.
  16. ↑ Alshuth, S. i E. Ebeling, 1989. A survey of the diet and diseases of Gadus morhua L. around Helgoland in the German bight. ICES, C.M. 1989/G:49, Demersal Fish Committee, Ref. MEQC, 10 p.
  17. ↑ Guichet, R., 1995. The diet of European hake (Merluccius merluccius) in the northen part of the bay of Biscay. ICES J. Mar. Sci. 52:21-31.
  18. ↑ Yoshida, H.O., 1980. Synopsis of biological data on bonitos of the genus Sarda. NOAA Tech. Rep. NMFS Circ. 432. FAO Fish. Synop. Núm. 118. 50 p.
  19. ↑ Collins, M.A., S. De Grave, C. Lordan, G.M. Burnell i P.G. Rodhouse, 1994. Diet of the squid Loligo forbesi Steenstrup (Cephalopoda: Loliginidae) in Irish waters. ICES J. Mar. Sci. 51:337-344.
  20. ↑ Santos, M.B., G.J. Pierce, R.J.I.A.P. Patterson, H.M. Ross i E. Mente, 2001. Stomach contents of bottlenose dolphins (Tursiops truncatus) in Scottish waters. J. Mar. Ass. U.K. 81:873-878.
  21. ↑ FishBase (anglès)
  22. ↑ Daan, N., B. Johnson, J.R. Larsen i H. Sparholt, 1993. Analysis of the ray (Raja spec.) samples collected during the 1991 International Stomach Sampling Project. ICES C.M. 1993/G:15. 17 p.
  23. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  24. ↑ Muus, B.J. i P. Dahlstrøm, 1989. Havfisk og Fiskeri i Nordvesteuropa. GEC Gads Forlag, København, 244 p.
  25. ↑ Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  26. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  27. ↑ Ticina, V., O. Vidjak i I. Kacic, 2000. Feeding adult sprat, Sprattus sprattus, during spawning season in the Adriatic Sea. Ital. J. Zool. 67:307-311.
  28. ↑ Sinovcic, G., M. Franicevic, B. Zorica i V. Cikes-Kec, 2004. Length-weight and length-length relationships for 10 pelagic fish species from the Adriatic Sea (Croatia). J. Appl. Ichthyol. 20(2):156-158.
  29. ↑ Aslanova, N.E., 1954. Black sea sprat. Tr. Vses. Nauch. Issled. Morsk. Rybn. Khoz. 28:75-101.
  30. ↑ Berg, L.S., 1962. Freshwater fishes of the U.S.S.R. and adjacent countries. volum 1, quarta edició. Israel Program for Scientific Translations Ltd, Jerusalem, Israel.
  31. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  32. ↑ Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.
  33. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  34. ↑ Costa, M.J., 1988. Écologie alimentaire des poissons de l'estuarie du Tage. Cybium 12(4):301-320.
  35. ↑ Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  36. ↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  37. ↑ Furnestin, J., 1948. Observations sur le sprat (Clupea sprattus Linné) des côtes méridionales de France (Atlantique et Méditerranée). Rev. Trav. Inst. Pêches Marit. 1(1-4):39-69.
  38. ↑ Lindquist, A., 1978. A century of observations on sprat in the Skagerrak and the Kattegat. Rapp. P.-v. Réun. Cons. int. Explor. Mer. 172:187-796.
  39. ↑ Ojaveer, E. i E. Pihu, 2003. Estonian natural fish waters. P. 15-27. A: E. Ojaveer, E. Pihu i T. Saat (eds.). Fishes of Estonia. Estonian Academy Publishers, Tallinn.
  40. ↑ Rechlin, O., 1974. Growth and age composition of sprat stock (Sprattus sprattus L.) in the waters around Gotland. ICES C.M. 1974/H:22. International Council for the Exploration of the Sea, Copenhagen. 3 p.
  41. ↑ Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9): 687-736.
  42. ↑ Robertson, J.A., 1938. The sprat and the sprat fishery of England. Fish. Invest. London Ser. 2, 16(2).
  43. ↑ Salekhova, L.P., N.S. Kostenko, T.A. Bogachick i O.N. Minibaeva, 1988. Composition of ichthyofauna in the region of the Karadag State Reserve (Black Sea). J. Ichthyol. 28(2):16-23.
  44. ↑ Svetovidov, A.N., 1979. Clupeidae. P. 99-109. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  45. ↑ Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  46. ↑ Whitehead, P.J.P., 1984. Clupeidae. P. 268-281. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1. 510 p.
  47. ↑ Chugunova, N.I., 1959. Age and growth studies in fish. A systematic guide for ichthyologists. Israel Program for Scientific Translations. Izdatel'stvo Akademii Nauk SSSR, Moscou. 132 p.
  48. ↑ Flintegård, H., 1987.
  49. ↑ Dammann, A.E., 1969. Study of the fisheries potential of the Virgin Islands. Special Report. Contribution Núm. 1. Virgin Islands Ecological Research Station.

Bibliografia [modifica]

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West , NY 10024-5192, Estats Units.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col•lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amploia


Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Amploia&oldid=11628373»