Amploia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Amploia
Sprattus sprattus.jpg
Sprattus sprattus1.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
Huxley, 1880
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Ordre: Clupeiformes
Subordre: Clupeoidei
Família: Clupeidae
Subfamília: Clupeinae
Gènere: Sprattus
Girgensohn, 1846[1][2]
Espècie: S. sprattus
Nom binomial
Sprattus sprattus
Linnaeus, 1758)[3]
Subespècies

Sprattus sprattus balticus (Schneider, 1908)
Sprattus sprattus sprattus (Linnaeus, 1758)[4]

Sinònims

Clupanodon phalerica (Risso, 1827)
Clupea latulus (Cuvier, 1829)
Clupea papalina (Bonaparte, 1846)
Clupea schoneveldii (Krøyer, 1846)
Clupea sprattus (Linnaeus, 1758)
Clupea sprattus balticus (Schneider, 1908)
Clupea sulinae (Antipa, 1904)
Meletta vulgaris (Valenciennes, 1847)
Spratella pumila (Valenciennes, 1847)
Spratella serdinka (Nikolskii, 1923)
Spratella sprattus baltica (Schneider, 1908)
Sprattus sprattus balticus (Schneider, 1908)
Sprattus sprattus phalerica (Risso, 1827)
Sprattus sprattus phalericus (Risso, 1827)
Sprattus sprattus sprattus (Linnaeus, 1758)
Spratus spratus (Linnaeus, 1758)[5]

L'amploia, la meleta o la patoia -la forma juvenil-[6] (Sprattus sprattus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids i semblant a la sardina[7] que habita des de la mar del Nord i la mar Bàltica[8] fins al Marroc, la Mediterrània,[9] la mar Adriàtica[10][11] i la mar Negra.[12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30] És objecte de pesca per tal com la seua carn és apreciada per la indústria conservera per a elaborar farina de peix i aliments per a visons. És menys emprada per al consum humà però, tot i així, és venuda fresca, fumada, en conserva i congelada per a ésser fregida i rostida a la graella.[31][32] Hi ha informes d'enverinament per ciguatera.[33]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Pot arribar a fer 16 cm de llargària màxima (normalment, en fa 12). Té el cos comprimit i recobert d'escates petites que es desprenen fàcilment. Té entre 13 i 21 radis tous a l'aleta dorsal i 12-23 a l'anal. El dors és de color blau-verdós fosc, els flancs grisencs i el ventre platejat. L'aleta dorsal és situada darrere el centre del cos.[13][34]

l'aparellament ocorre a l'estiu[31] i cada femella fa una posta de 6.000-14.000 ous pelàgics a 10-20 m de fondària.[35][36][37]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És un peix marí i d'aigua salabrosa, pelàgic-nerític, oceanòdrom[38] i de clima temperat (66°N-30°N, 11°W-42°E) que viu entre 10-150 m de fondària.[13][39] Mena una vida pelàgica i forma grans moles.[31] La seua esperança de vida és de 6 anys.[40] Menja crustacis planctònics.[41][42] És depredat per Clupea harengus, el bacallà (Gadus morhua),[43] Merlangius merlangus, el peix carboner (Pollachius virens) -a Escòcia-, el lluç (Merluccius merluccius),[44] el bonítol (Sarda sarda),[45] Chelidonichthys gurnardus, la mòllera fosca (Trisopterus luscus) -a Portugal-, Chelidonichthys lucernus -a Portugal-, Myxine glutinosa, la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) -a Escòcia-, la foca comuna (Phoca vitulina), la rajada vestida (Leucoraja naevus), la clavellada (Raja clavata), la rajada dolça (Raja montagui), Loligo forbesi -a Irlanda-[46] i el dofí mular (Tursiops truncatus) -a Escòcia-.[47][48][49]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Girgensohn O. G. L., 1846. Anatomie und physiologie des Fisch-nervensystems. Mem. Acad. Imp. Sci. St. Petersb. v. 5. 275-589.
  2. uBio (anglès)
  3. «Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata». Holmiæ. (Salvius)., 1758.
  4. BioLib (anglès)
  5. Catalogue of Life (anglès)
  6. TERMCAT (català)
  7. The Taxonomicon (anglès)
  8. Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  9. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66
  10. Ticina, V., O. Vidjak i I. Kacic, 2000. Feeding adult sprat, Sprattus sprattus, during spawning season in the Adriatic Sea. Ital. J. Zool. 67:307-311
  11. Sinovcic, G., M. Franicevic, B. Zorica i V. Cikes-Kec, 2004. Length-weight and length-length relationships for 10 pelagic fish species from the Adriatic Sea (Croatia). J. Appl. Ichthyol. 20(2):156-158
  12. Aslanova, N.E., 1954. Black sea sprat. Tr. Vses. Nauch. Issled. Morsk. Rybn. Khoz. 28:75-101
  13. 13,0 13,1 13,2 FishBase (anglès)
  14. Berg, L.S., 1962. Freshwater fishes of the U.S.S.R. and adjacent countries. volum 1, quarta edició. Israel Program for Scientific Translations Ltd, Jerusalem, Israel.
  15. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194
  16. Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool
  17. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  18. Costa, M.J., 1988. Écologie alimentaire des poissons de l'estuarie du Tage. Cybium 12(4):301-320
  19. Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  20. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  21. Furnestin, J., 1948. Observations sur le sprat (Clupea sprattus Linné) des côtes méridionales de France (Atlantique et Méditerranée). Rev. Trav. Inst. Pêches Marit. 1(1-4):39-69.
  22. Lindquist, A., 1978. A century of observations on sprat in the Skagerrak and the Kattegat. Rapp. P.-v. Réun. Cons. int. Explor. Mer. 172:187-796.
  23. Ojaveer, E. i E. Pihu, 2003. Estonian natural fish waters. P. 15-27. A: E. Ojaveer, E. Pihu i T. Saat (eds.). Fishes of Estonia. Estonian Academy Publishers, Tallinn
  24. Rechlin, O., 1974. Growth and age composition of sprat stock (Sprattus sprattus L.) in the waters around Gotland. ICES C.M. 1974/H:22. International Council for the Exploration of the Sea, Copenhagen. 3 p.
  25. Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9): 687-736.
  26. Robertson, J.A., 1938. The sprat and the sprat fishery of England. Fish. Invest. London Ser. 2, 16(2).
  27. Salekhova, L.P., N.S. Kostenko, T.A. Bogachick i O.N. Minibaeva, 1988. Composition of ichthyofauna in the region of the Karadag State Reserve (Black Sea). J. Ichthyol. 28(2):16-23.
  28. Svetovidov, A.N., 1979. Clupeidae. P. 99-109. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1
  29. Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  30. Whitehead, P.J.P., 1984. Clupeidae. P. 268-281. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1. 510 p.
  31. 31,0 31,1 31,2 «Amploia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  32. Flintegård, H., 1987.
  33. Dammann, A.E., 1969. Study of the fisheries potential of the Virgin Islands. Special Report. Contribution Núm. 1. Virgin Islands Ecological Research Station
  34. Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303. ISBN 92-5-102340-9
  35. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  36. Arbault, S. i N. Boutin, 1968. Ichtyoplancton. Oeufs et larves de poissons téléostéens dans le golfe de Gascogne en 1964. Rev. Trav. Off. Scient. Tech. Pêches Maritim. 32(4):413-476
  37. Torstensen, E., 1985. Fecundity of sprat from the Norwegian coast. ICES C.M. 1985/H:56. 8 p.
  38. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  39. Muus, B.J. i P. Dahlstrøm, 1989. Havfisk og Fiskeri i Nordvesteuropa. GEC Gads Forlag, København, 244 p.
  40. Chugunova, N.I., 1959. Age and growth studies in fish. A systematic guide for ichthyologists. Israel Program for Scientific Translations. Izdatel'stvo Akademii Nauk SSSR, Moscou. 132 p.
  41. Flintegård, H., 1987. Fishes in the North Sea Museum's aquaria. North Sea Museum, North Sea Centre, DK-9850 Hirtshals. Hirtshals Bogtryk/Offset A/S
  42. Last, J.M., 1987. The food of immature sprat [Sprattus sprattus (L.)] and herring (Clupea harengus) in coastal waters of the North Sea. J. Cons. Int. Explor. Mer. 44(1):73-79
  43. Alshuth, S. i E. Ebeling, 1989. A survey of the diet and diseases of Gadus morhua L. around Helgoland in the German bight. ICES, C.M. 1989/G:49, Demersal Fish Committee, Ref. MEQC, 10 p.
  44. Guichet, R., 1995. The diet of European hake (Merluccius merluccius) in the northen part of the bay of Biscay. ICES J. Mar. Sci. 52:21-31
  45. Yoshida, H.O., 1980. Synopsis of biological data on bonitos of the genus Sarda. NOAA Tech. Rep. NMFS Circ. 432. FAO Fish. Synop. Núm. 118. 50 p.
  46. Collins, M.A., S. De Grave, C. Lordan, G.M. Burnell i P.G. Rodhouse, 1994. Diet of the squid Loligo forbesi Steenstrup (Cephalopoda: Loliginidae) in Irish waters. ICES J. Mar. Sci. 51:337-344
  47. Santos, M.B., G.J. Pierce, R.J.I.A.P. Patterson, H.M. Ross i E. Mente, 2001. Stomach contents of bottlenose dolphins (Tursiops truncatus) in Scottish waters. J. Mar. Ass. U.K. 81:873-878
  48. FishBase (anglès)
  49. Daan, N., B. Johnson, J.R. Larsen i H. Sparholt, 1993. Analysis of the ray (Raja spec.) samples collected during the 1991 International Stomach Sampling Project. ICES C.M. 1993/G:15. 17 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]