Arsenal de Venècia
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
L' Arsenal de Venècia (en Italià: Arsenale de Venècia ) és un drassana i base naval que va jugar un paper principal en la construcció del poder naval venecià. Va ser una de les àrees més importants de Venècia, al costat del sestiere de Castello.
Una estructura d'estil bizantí va poder haver existit al voltant del segle VIII encara que l'actual estructura es creu va començar a construir-se el 1104, ja que no hi ha evidència d'una data precisa. Definitivament existia en els inicis del segle XIII i és esmentat a l'obra de Dant La Divina Comèdia . (El mot "dàrsena" probablement prové de l'àrab Dar al Sina'a (dàrsena, drassana) sent el concepte tan islàmic com bizantí.[1][2])
Inicialment la drassana simplement allotjava els vaixells construïts de forma privada, però el 1320 va ser construït l'Arsenal Nuovo, molt més gran que l'original. Això va permetre als vaixells de l'Estat i els molt més grans vaixells mercants ser construïts i mantinguts en un sol lloc. L'Arsenal també es va convertir, incidentalment, en un important centre de manufactura de cordes, al mateix temps que els habitatges dels treballadors s'estenien fora dels seus murs.
Venècia desenvolupament mètodes de producció en massa de vaixells de guerra a l'Arsenal, incloent el sistema de construir primer la quilla del vaixell reemplaçant l'antic sistema romà de construir el casc primer. El nou sistema era molt més ràpid i requeria menys fusta. En el seu moment de màxima eficiència, el segle XVI, l'Arsenal emprava prop de 16.000 persones que aparentment eren capaços de fabricar un vaixell diari i podien posar a punt, armar i aprovisionar una nova galera amb tècniques de producció en massa basades en una producció en cadena que no es tornaria a veure de nou fins a la Revolució industrial.
En l'arsenal també es van desenvolupar noves armes de foc en primerenca data, començant per la bombarda el 1370 i nombroses armes més petites per lluitar contra els genovesos pocs anys després. També millores en les armes de mà dirigides a augmentar la velocitat de sortida i per tant la seva capacitat de penetrar una armadura millor que la d'una ballesta. El condottieri Bartolomeo Colleoni, és conegut com el primer a muntar la nova artilleria lleugera de l'Arsenal en carros mòbils per al seu ús en el camp de batalla.
La porta principal de l'Arsenal, la Porta Magna , va ser construïda el 1460 i va ser la primera estructura neoclàssica que va ser construïda a Venècia. Va ser potser construïda per Antonio Gambella a partir d'un disseny de Jacopo Bellini. Dos lleons portats de Grècia situats al costat van ser afegits el 1687. Un dels lleons, conegut com el Lleó de Pireu, és notable per haver estat desfigurat amb grans runes gravades al segle XI per soldats mercenaris escandinaus.
El Arsenal Novissima va ser començat el 1473. Va permetre la creació d'un sistema similar a la producció en cadena en la qual els cascos eren construïts en les noves àrees de l'Arsenal abans de ser acabats en el vell Arsenal.
A la fi del segle XVI els mestres de l'Arsenal van experimentar amb vaixells majors com a plataforma d'artilleria naval pesada. Les més impressionants van ser les galiassas , usades ja en Lepant, i desenvolupades a partir de l'antiga "gran galera" mercant. Enorme, propulsada tant per veles com per rems, virtualment una fortalesa flotant amb canons muntats sobre carro sa al llarg dels costats a l'estil modern. No obstant era lenta, i poc maniobrable en batalla pel que es van construir poques. El vaixell , també desenvolupat en l'Arsenal, era un vaixell veler armat, una versió més estilitzada del gruix vaixell mercant. Era útil en les batalla s, però no en les petites badia si estrets de la costa dàlmata.
Parts significatives de l'Arsenal van ser destruïdes durant el domini de Napoleó Bonaparte, i posteriorment reconstruïdes per habilitar el present ús de l'Arsenal com base naval. S'usa també com a centre d'investigació, escenari d'exhibició durant la Biennal de Venècia i acull també un centre de preservació de navilis històrics.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arsenal de Venècia |
- L'Arsenal en Venecia.es, la guia turística de la ciutat (en espanyol)
Coord.: IT-34_type: landmark 45° 26′ 07″ N, 12° 21′ 11″ E / 45.43528,12.35306
Nota[modifica]
- ↑ «dársena». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (castellà).
- ↑ arsenal a Optimot
