Condottiero

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Il Condottiere, de Leonardo da Vinci

El condottiero (en italià plural condottieri; singular condottiero) era el nom que rebien els capitans de tropes mercenàries al servei de les ciutats-estat italianes des de finals de l'Edat Mitjana fins a mitjans del segle XVI. La paraula condottiero deriva de condotta, terme que designava al contracte entre el capità de mercenaris i el govern que llogava els seus serveis.

Els condottieri consideraven la guerra com un veritable art. No obstant això, els seus interessos no eren sempre els mateixos que els dels estats al servei dels quals estaven. Buscaven riquesa, fama i terres per a si, i no estaven lligats per llaços patriòtics a la causa per la qual lluitaven. Eren cèlebres per la seva falta d'escrúpols: podien canviar de bàndol si trobaven un millor postor abans o fins i tot durant la batalla. Conscients del seu poder, de vegades eren ells els quals imposaven condicions als seus suposats patrons.

Els primers condottieri van ser mercenaris estrangers (sobretot alemanys), però ja en el segle XV gairebé tots els professionals de les armes eren italians. Aquest segle va suposar la veritable edat d'or dels condottieri, amb grans figures, com Gattamelata o Bartolomeo Colleoni. A principis del segle XVI, no obstant això, van ser incapaços de plantar cara amb les seves tàctiques antiquades i les seves armadures medievals, als exèrcits moderns de les potències europees que van envair Itàlia, i van acabar per desaparèixer cap a 1550.

Condottieri famosos[modifica | modifica el codi]

Van gaudir de gran anomenada Angelo Tartaglia, Lodrisio Visconti, Alberico e Giovanni da Barbiano, Facino Cane, Iacopo dal Verme, Ottobono Terzo, Biordo dei Micheletti, el comte Lando, Paolo Orsini, Alberico Broglia di Chieri, Lucca da Canale, Ugolotto Biancardo entre altres. El més grans condottieri, provinents de l'escola d'Alberico, mort a Perusa l'any 1409 van ésser: Giacomo Attendolo, anomenat Sforza, i Braccio da Montone, Guido Torello, Angelo della Pergola, Carmagnola, Nicolò da Tolentino, Gattamelata, Michele Attendolo, Niccolò i Francesco Piccinino, Bartolomeo Colleoni, Tiberio Brandolini, Gentile da Leonessa, Carlo Gonzaga, Federico da Montefeltro, Nando i Vincenzo Brisighella, Annibale Bentivoglio, els Vitelli, els Orsini entre els quals Niccolò Orsini di Pitigliano, els Savelli, els Colonna, els Malatesta, els Baglioni, Roberto Sanseverino, Gian Giacomo Trivulzio, Bartolomeo d'Alviano, Giovanni de' Medici anomenat Giovanni dalle Bande Nere, Piero da Bastelica, Paolo Luzzasco, Amico da Venafro, Pompeo da Ramazzotto, Rosa da Vecchio, Lucantonio Cuppano, Otto Bartolani, el comte de Caiazzo el comte de' Rossi di San Secondo, Giambattista Gotti da Messina, Giovanni da Torino, els Corsi, el comte Bernardo da Lantignola, Medeghino, Bartolomeo dal Monte, Ivo Biliotti, Pandolfo Puccini, Iacopo Bichi, Francesco Ferruccio, Pietro Strozzi, Nicolò Alemanni, Otto da Montauto, Pietropaolo Tosighi, Moretto, Alessandro da Terni, Capaguzzo, Niccolò Pelliccione, Pagolo da Lari, Walter Benedict

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Condottiero Modifica l'enllaç a Wikidata