Arvicola scherman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Arvicola scherman
Arvicola terrestris.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim (IUCN3.1)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Família: Cricetidae
Subfamília: Arvicolinae
Gènere: Arvicola
Espècie: A. scherman
Nom binomial
Arvicola scherman
Shaw, 1801

Arvicola scherman és una espècie de rosegador de la família Cricetidae.

Presenta dues formes ecològiques: la cavadora, que habita els massissos muntanyosos del sud-oest i centre d'Europa, i la semiaquàtica, que ocupa la resta de la seva àrea de distribució.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És una espècie de gran variabilitat morfològica al llarg de la seva àrea de distribució. Als Països Catalans està representada per morfotips de petita mida, amb dimensions corporals sensiblement més més petites que les de la rata d'aigua (A. sapidus), i amb la cua més curta. Espècie sense dimorfisme sexual, la coloració del pelatge d'A. scherman és diferent fins i tot a escala intrapoblacional, variant des del bru fosc o bru groguenc fins al gris, els flancs des del bru groguenc o ocre fins al gris clar; a la zona ventral predominen els tons grisencs i la cua és generalment bicolor.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Des del nord de la península Ibèrica fins a Ucraïna, faltant a l'oest i l'extrem sud-est de França; el seu límit septentrional està localitzat al nord d'Alemanya i el meridional als Alps i els Balcans. A la Península Ibèrica es distribueix en una franja septentrional que aniria des de la Vall d'Aran fins a les serres de Los Ancares (Lugo), Segundera (Zamora) i Montezinho (Portugal). Existeix un aïllament geogràfic entre les poblacions dels Pirineus, la serralada Cantàbrica i l'extrem nord-est de Guipúscoa.

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Espècie herbívora, ocupa principalment prats naturals situats a altituds variables, des del nivell del mar fins a prats alpins propers als 2.000 metres. En terrenys cultivats i prats de farratge pot arribar a constituir una plaga agrícola.

En algunes zones de la seva àrea de distribució, pot ser un reservori de tularèmia i hoste intermediari de diverses espècies de paràsits.

Depredació[modifica | modifica el codi]

És presa habitual de les aus rapinyaires, com el mussol banyut (Asio otus) i l'òliba (Tyto alba), i de carnívors de mida mitjana.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]