Tularèmia
La tularèmia és una malaltia infecciosa d'origen bacterià provocada pel cocobacil Francisella tularensis. Afecta els lagomorfs (conills i llebres) i al rosegadors, i pot ser transmesa als humans pel contacte amb animals malalts o per picades de tàvecs o paparres, essent potencialment greu.[1][2]
Noms[modifica]
La tularèmia és coneguda també com a febre de la mosca del cérvol, febre del conill, malaltia de Francis i pesta de la vall de Pahvant.[1]
Història[modifica]
La malaltia va ser descrita el 1911, durant un brot a Tulare, Califòrnia.[3] Es va observar que es transmet als éssers humans pel contacte amb els cossos dels animals infectats, mostrant-se com un problema creixent entre els agricultors, els caçadors i els cuiners.
Agent infecciós[modifica]
El bacteri responsable de la infecció, Francisella tularensis, és un cocobacil gramnegatiu, resistent al fred i fins i tot a la congelació, i notablement resistent al lleixiu, però sensible als desinfectants comuns. És un bacteri molt infecciós, és a dir, es necessita molt poc inòcul (quantitat de bacteris) per aconseguir la infecció.
Hi ha dues varietats, diferents per les característiques de cultiu i també per la virulència. F. t. tularensis, que és pròpia d'Amèrica del Nord, és la més virulenta per a les persones; a Àsia i Europa es presenta la varietat F. t. palaeartica, menys virulenta.
Transmissió[modifica]
No es transmet per contagi directe, és a dir, per contacte amb una persona malalta o portadora. No cal aïllar els malalts de tularèmia. La transmissió pot passar de diverses maneres:[4][5]
- Per contacte físic amb el cos infectat d'animals, sobretot a través de ferides i mucoses. Aquesta és l'única manera freqüent de transmissió de la variant pròpia d'Europa i Àsia. Caçadors, carnissers, grangers i pelleters, agents rurals i, en general, persones que freqüenten el camp són les que amb més probabilitat poden infectar-se.
- Picada per diversos artròpodes. Els vectors primaris són sobretot paparres i tàvecs, però pot transmetre-la una àmplia varietat d'animals.
- Per aigua contaminada amb el bacteri. S'estima que a Amèrica del Nord una fracció significativa de les transmissions (5-10 %) es produeix d'aquesta manera.
- Per inhalació. Cal prendre precaucions amb la pols que aixequen les feines agrícoles i les obres públiques.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 18 maig 2022].
- ↑ «tularèmia | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 maig 2022].
- ↑ Hagan, William Arthur; Bruner, Dorsey William; Timoney, John Francis. Hagan and Bruner's Microbiology and Infectious Diseases of Domestic Animals: With Reference to Etiology, Epizootiology, Pathogenesis, Immunity, Diagnosis, and Antimicrobial Susceptibility (en anglès). Cornell University Press, 1988, p. 132. ISBN 978-0801418969.
- ↑ «Tularemia Transmission» (en anglès americà), 26-10-2015. [Consulta: 6 octubre 2017].
- ↑ George W. Beran; James H. Steele Handbook of Zoonoses: Bacterial, rickettsial, chlamydial, and mycotic. CRC Press, 22 octubre 1994, p. 117–. ISBN 978-0-8493-3205-0 [Consulta: 28 octubre 2010].