August Font i Carreras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:16, 19 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaAugust Font i Carreras

Retrat de l'arquitecte
Biografia
Naixement2 de juny de 1846
Barcelona
Mort6 de març de 1924(1924-03-06) (als 77 anys)
Barcelona
SepulturaCementiri de Sant Gervasi (Barcelona) 
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obres destacables

Plaça de toros de Les Arenas, abans de la seva transformació.

August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924) va ser un arquitecte i professor català.[1]

Alumne avantatjat d'Elies Rogent, es va llicenciar el 21 de novembre de 1869.[2] Va començar la seva activitat professional més destacable a la basílica del Pilar de Saragossa, on va dirigir les obres de restauració i reforçament de la cúpula central. Va intervenir també en la redacció, al costat de Rogent, al projecte de la Universitat de Barcelona, al projecte de restauració de la catedral de Tarragona, i va participar en la de Girona.

Imatge de l'interior del Palau de les Belles Arts de Barcelona, 1911.


Del conjunt de la seva obra, destaca especialment la finalització de la façana gòtica de la catedral de Santa Eulàlia de Barcelona, on va destacar la seva habilitat i mestratge per a l'arquitectura neogòtica.

Altres obres destacables van ser el Palau de Belles Arts de Barcelona, que es trobava dintre de l'Exposició Universal de Barcelona i que va ser enderrocat el 1942.[3]). També a destacar la basílica de Santa Maria de Vilafranca, la Plaça de Toros de Les Arenes de Barcelona, l'Església de Santa Maria de Montalegre a la Casa de Caritat de Barcelona, i les obres de reforma del castell de Can Feu a Sabadell.[4]
Fou autor de l'elegant restaurant, cafeteria i sala de ball La Maison Dorée, inaugurat el 1903 a la plaça de Catalunya, de la casa del Marquès de Brusi, a Sant Gervasi, del Palau de les Heures, a Barcelona, i de la façana de la basílica dels Sants Just i Pastor de Barcelona.[5]

A Vilafranca del Penedès va fer "Cal Figarot" el 1888, on incorpora elements medievalistes en una edificació particular. Destaca la balconada seguida amb cinc portals de falsos arcs ogivals. Aquesta obra tindrà una repercussió urbana que influirà en futures construccions vilafranquines.[6] El 1894 esdevingué acadèmic de Belles Arts de Barcelona. També va ser catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.[7]

Referències

  1. ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 92. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  2. ↑ «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 306 [Consulta: 8 setembre 2013].
  3. ↑ Enderroc del Palau de Belles Arts
  4. ↑ Fitxa del Castell de Can Feu de l'Ajuntament de Sabadell
  5. ↑ El Periodico, 12 de setembre del 2013,L'arquitecte oblidat
  6. ↑ Ruta Modernista a Vilafranca del Penedès. Guia del Patronat de Comerç i Turisme.
  7. ↑ «Llista de Arquitectos residentes en Barcelona» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 17 [Consulta: 8 setembre 2013].

Bibliografia

Urbano Lorente, Judith. La Barcelona eclèctica : l'arquitectura d'August Font i Carreras (1845-1924). Barcelona: Duxelm : Ajuntament de Barcelona, 2014, p. 165. [[Special:BookSources/9788494286810|ISBN 9788494286810]]. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: August Font i Carreras
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=August_Font_i_Carreras&oldid=17502574»