Batalla d'Austerlitz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla d'Austerlitz
Operació: Guerra de la Tercera Coalició
Guerres Napoleòniques
Napoleó a la Batalla d'Austerlitz, per François Gérard
Napoleó a la Batalla d'Austerlitz, per François Gérard
Data 2 de desembre de 1805
Localitat Austerlitz, Imperi Austríac
Resultat Victòria francesa
Situació general de la campanya d'Austerlitz
Bàndols
França Imperi Francès Rússia Imperi rus
Imperi Austríac Imperi Austríac
Comandants en cap
França Napoleó Bonaparte,
Jean Lannes Mariscal)
Rússia Alexandre I de Rússia
Forces
65.000-75.000 73.000-85.000
Baixes
1.305 morts
6.940 ferits
573 presoners[1]
15.000 morts o ferits
12.000 capturats
180 canons perduts[1]

La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès.

El 2 de desembre de 1805 l'exèrcit francès, comandat per Napoleó I de França va derrotar l'exèrcit rus reforçat amb un contingent austríac comandat per Alexandre I de Rússia després de gairebé nou hores de difícils combats. La batalla va tenir lloc prop de Slavkov o Brna, a uns 10 km al sud-est de Brno a Moràvia. La batalla és sovint considerada com una obra mestra de la tàctica.[2]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La victòria francesa a Austerlitz va dur al final de la Tercera Coalició. El 26 de desembre de 1805, l'Imperi Austríac i l'imperi Francès van signar el Tractat de Pressburg, amb el que Àustria va sortir de la guerra, reforçant el Tractat de Campo Formio[3] i el Tractat de Lunéville, cedint territori als aliats alemanys de Napoleó, i va imposar una indemnització de 40 milions de francs als derrotats Habsburgs. A les tropes russes se'ls va permetre tornar a casa.

La victòria francesa a Austerlitz va permetre la creació de la Confederació del Rin, una col·lecció d'estats alemanys que servien de zona d'amortiguació entre França i la resta d'Europa. El 1806, el Sacre Imperi Romanogermànic va deixar d'existir quan l'emperador Francesc II manté el d'Emperador d'Àustria com el seu únic títol oficial. Tot això no va servir per establir una pau duradora en el continent doncs Prússia cada vegada es preocupa més per la influència francesa en l'Europa Central i va desencadenar la Guerra de la Quarta Coalició el 1806

Commemoració[modifica | modifica el codi]

La victòria de Napoleó es va aixecar la Columna d'Austerlitz a la Place Vendôme de Paris.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 David G. Chandler, The Campaigns of Napoleon p. 432 (anglès)
  2. MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Napoleó I Bonaparte». Sàpiens [Barcelona], núm. 60 (octubre 2007), p. 14. ISSN 1695-2014
  3. Esdaile, Charles J. Las guerras de Napoleón: Una historia internacional, 1803-1815 (en castellà). Editorial Critica, 2009, p. 57. ISBN 847423753X. 
  4. Tardieu, Ambroise. La Colonne de la Grande Armée d'Austerlitz, ou de la victoire, monument triumphal erigé en bronze, sur la place Vendôme de Paris (en francès). Tardieu, 1922. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Panoràma del camp d'Austerlitz
Panoràma del camp d'Austerlitz

Coord.: 49° 07′ 40″ N, 16° 45′ 49″ E / 49.12778°N,16.76361°E / 49.12778; 16.76361