Batallaire

Batallaire
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Aves Ordre: Charadriiformes Família: Scolopacidae Gènere: Philomachus (Moehring, 1758) Espècie: P. pugnax
Nom binomial
Philomachus pugnax (Linnaeus, 1758)

Exemplar blanc

Il·lustració de diversos exemplars de batallaires

Exemplar mascle fotografiat prop d'Hamburg (Alemanya).

Batallaire

El batallaire o redonell (Philomachus pugnax) no és l'espècie més freqüent de la família dels escolopàcids però és la més espectacular si hom té en compte el seu complex ritual nupcial i la vistositat del plomatge dels mascles durant aquesta època. És l'única espècie del gènere Philomachus.

Morfologia

• Els mascles són més grossos que les femelles: fan 29-32 cm de llargària total i 54-60 cm d'envergadura alar. Les femelles fan 22-26 cm de longitud i 46-49 cm d'envergadura alar.
• Mascles i femelles presenten un plomatge semblant (de colors somorts) amb dues taques blanques a banda i banda de la cua fosca.
• Bec llarg i recte.
• Cara, bec i potes de color taronja.
• A l'hivern n'hi ha d'exemplars amb les potes taronges, d'altres verdes i d'altres grogues.
• Marcat dimorfisme sexual estacional.
• Els caràcters sexuals secundaris dels mascles desapareixen al final de l'estiu, quan comença l'època del repòs sexual; aleshores adquireixen el plomatge d'eclipsi, que és molt semblant al de les femelles, de tons predominantment bruns

Subespècies

• Philomachus pugnax occidentalis
• Philomachus pugnax pugnax

Reproducció

Nidifica a zones temperades i subàrtiques i, quan arriba el temps de l'aparellament, el mascle ja vesteix una impressionant disfressa: una gran gorgera que pot estarrufar i dos amples plomalls al cap, que canvien de colors segons els mascles, de tal manera que és molt difícil de trobar-ne dos idèntics. D'altra banda, rep el nom de batallaire a causa dels combats incruents que organitzen els mascles amb la finalitat d'impressionar les femelles durant la parada nupcial. Un cop acabats els combats, els mascles resten estirats a terra fins que les femelles es dirigeixen al pretendent que han escollit i el copegen amb suavitat amb el bec. De totes maneres, aquest espectacle no s'observa als Països Catalans perquè ací sols venen a hivernar (i encara en molt poca quantitat) o hi són de pas. La femella fa el niu a terra, hi pon 3-4 ous i té cura dels pollets, els quals abandonen el niu al poc de néixer i són capaços de volar al cap de 25-28 dies.

Alimentació

Menja cucs, insectes, mol·luscs i llavors.

Hàbitat

A la zona de cria evita la tundra exposada al vent i prefereix aiguamolls amb certa cobertura vegetal. En migració té un espectre molt més ample i se'l pot trobar a salines, albuferes, basses de rec, depuradores, salobrars i llacunes, tant costaners com a l'interior. No sols freqüentar les costes.

Distribució geogràfica

Hivernen a l'Àfrica i al sud d'Àsia, i a la primavera es dirigeixen cap a les tundres de l'Europa del Nord i d'Àsia per a criar. En llocs més meridionals crien en zones pantanoses com ara el Delta de l'Ebre, els Aiguamolls de l'Empordà i el Baix Cinca als Països Catalans

Observacions

• Excepte durant l'aparellament, mascles i femelles viuen en bandades separades.
• És molt gregari i els mascles són polígams.

Conservació

El batallaire es troba amenaçat per la caça, la desaparició del seu hàbitat i per certes pràctiques agrícoles.

Enllaços externs

• IUCN (anglès)
• Animal Diversity Web (anglès)
• Avibase (català)
• Vídeos en el seu hàbitat natural (anglès)
• El batallaire a les Illes Britàniques (anglès)
• Taxonomia d'aquesta espècie (anglès)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batallaire