Batallaire

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Batallaire (peix)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Batallaire
Kampfläufer 2007-06-08 118.jpg
Philomachus pugnax (Marek Szczepanek).jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Scolopacidae
Gènere: Philomachus
(Moehring, 1758)
Espècie: P. pugnax
Nom binomial
Philomachus pugnax
(Linnaeus, 1758)
Exemplar blanc
Il·lustració de diversos exemplars de batallaires
Exemplar mascle fotografiat prop d'Hamburg (Alemanya).
Batallaire

El batallaire o redonell (Philomachus pugnax) no és l'espècie més freqüent de la família dels escolopàcids però és la més espectacular si hom té en compte el seu complex ritual nupcial i la vistositat del plomatge dels mascles durant aquesta època. És l'única espècie del gènere Philomachus.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Els mascles són més grossos que les femelles: fan 29-32 cm de llargària total i 54-60 cm d'envergadura alar. Les femelles fan 22-26 cm de longitud i 46-49 cm d'envergadura alar.
  • Mascles i femelles presenten un plomatge semblant (de colors somorts) amb dues taques blanques a banda i banda de la cua fosca.
  • Bec llarg i recte.
  • Cara, bec i potes de color taronja.
  • A l'hivern n'hi ha d'exemplars amb les potes taronges, d'altres verdes i d'altres grogues.
  • Marcat dimorfisme sexual estacional.
  • Els caràcters sexuals secundaris dels mascles desapareixen al final de l'estiu, quan comença l'època del repòs sexual; aleshores adquireixen el plomatge d'eclipsi, que és molt semblant al de les femelles, de tons predominantment bruns[1]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nidifica a zones temperades i subàrtiques i, quan arriba el temps de l'aparellament, el mascle ja vesteix una impressionant disfressa: una gran gorgera que pot estarrufar i dos amples plomalls al cap, que canvien de colors segons els mascles, de tal manera que és molt difícil de trobar-ne dos idèntics. D'altra banda, rep el nom de batallaire a causa dels combats incruents que organitzen els mascles amb la finalitat d'impressionar les femelles durant la parada nupcial. Un cop acabats els combats, els mascles resten estirats a terra fins que les femelles es dirigeixen al pretendent que han escollit i el copegen amb suavitat amb el bec. De totes maneres, aquest espectacle no s'observa als Països Catalans perquè ací sols vénen a hibernar (i encara en molt poca quantitat) o hi són de pas.[3] La femella fa el niu a terra, hi pon 3-4 ous i té cura dels pollets, els quals abandonen el niu al poc de néixer i són capaços de volar al cap de 25-28 dies.[4]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja cucs, insectes, mol·luscs i llavors.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

A la zona de cria evita la tundra exposada al vent i prefereix aiguamolls amb certa cobertura vegetal. En migració té un espectre molt més ample i se'l pot trobar a salines, albuferes, basses de rec, depuradores, salobrars i llacunes, tant costaners com a l'interior. No sols freqüentar les costes.[5]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Hivernen a l'Àfrica i al sud d'Àsia, i a la primavera es dirigeixen cap a les tundres de l'Europa del Nord i d'Àsia per a criar. En llocs més meridionals crien en zones pantanoses com ara el Delta de l'Ebre, els Aiguamolls de l'Empordà i el Baix Cinca als Països Catalans[6]

Observacions[modifica | modifica el codi]

Conservació[modifica | modifica el codi]

El batallaire es troba amenaçat per la caça, la desaparició del seu hàbitat i per certes pràctiques agrícoles.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Catalana
  2. Avibase (català)
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 53-54. ISBN 84-315-0434-X.
  4. Oiseaux.net (francès)
  5. Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
  6. Servidor d'informació ornitològica de Catalunya (català)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]