Bellaguarda és un municipi situat al sud de la comarca de les Garrigues, a l'inici de la serra de la Llena i al costat de la serra del Montsant, amb una altura de 639 msnm. Això fa que presenti un clima suau a l'estiu i fred a l'hivern. El seu nom actual prové de l'època musulmana quan es va erigir una torre de guaita, situada a l'actual carrer Major. Degut a l'elevada altura de l'indret, es podia albirar fins a la plana de Lleida, la zona del Priorat i de l'Ebre, convertint-se en un lloc estratègic. La tradició oral explica que en aquesta torre hi hauria un "guardia" que tenia una muller molt "bella", i d'aquí el nom de Bellaguardia o Bellaguarda. Actualment encara es conserven les espitlleres de la torre al soterrani d'una vivenda.
El seu topònim ha registrat nombrosos canvis al llarg de la història, fet que ha dut a moltes confusions. En documents del s.XVII apareix amb el nom de la Pobla de Bellaguardia, però durant els segles XVIII, XIX i part del XX el nom el trobem amb el de la Pobla de la Granadella, nom amb què es va anomenar fins al 1983, exceptuant el període de la Guerra Civil, quan es recuperà l'antic nom de Bellaguarda, el qual conserva en l'actualitat.
El nucli històric transcorre entre un llarg desnivell. A la zona més alta, el carrer Major, construït damunt d'un single, les cases descansen sobre una roquera visible des del carrer del Ball i Pou. Al final del carrer trobem l'església dedicada a Sant Antoni Abad, de planta basilical divida en tres naus i un absis octogonal. El seu campanar, suportat per una base quadrada, és de cos octogonal dividit en dos pisos amb obertures voltades. A la façana principal hi trobem un nínxol amb la imatge de Sant Antoni coronat per una petita rossassa amb vitrall, i a la part superior un senzill frontó amb òcul. En els murs laterals, unes petites finestres allindallades sobren a la part superior, juntament amb els pesats contraforts. Pel que fa al seu interior està decorat amb estil Neoclàssic i hi destaquen els robustos pilars sobre podi amb capitell d’ordre compost, que separen les naus, i quatre medallons pintats al fresc ubicats a la volta del transsepte. Del seu majestuós Altar Major d'estil Barroc, no se´n conserva res, ja que va ser destruït durant la Guerra Civil. El carrer Ball i Pou, també conformen el nucli antic del poble, amb cases, algunes d'elles de pedra, on hi podem veure escuts del segle XVIII. Aquest últim deu el seu nom al Pou de la Vila, situat a la Vall dels Horts, perfectament conservat i amb arc ogival, al qual arribarem si seguim aquest carrer. Actualment també destaca la Creu del Calvari, la zona esportiva, les piscines municipals i les noves places situades a les dos entrades principals del poble.
Vista del carrer Ball Bellaguarda
La seva economia és eminentment agrícola i destaca pel conreu d'olivera, fruits secs (ametlla), i en menor mesura cereals i vinya. La producció d'oli és una de les principals activitats. Destaca la Cooperativa del Camp de Bellaguarda. un gran edifici construït a l'any 1921. La qualitat indiscutible del seu oli ha estat premiada en nombroses ocasions en fires comarcals i concursos d'àmbit estatal. Les seves marques són Les Trilles i Olis1921
El seu terme apte per la caça, i amb vistes excepcionals a la serra del Montsant, conserva també diverses construccions de pedra seca, com cabanes de volta. També trobem en el seu terme municipal el Parc Eòlic de les Rotes.
Pel que fa a les comunicacions, el poble està travessat per la carretera C-242 de doble sentit, que uneix Lleida amb Tarragona, situades a 44 i 71 Km respectivament.
Demografia
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
8
8
11
-
222
764
836
797
791
743
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
742
728
631
600
560
514
398
394
383
383
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
366
363
354
358
348
352
344
334
335
307
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
307
301
287
288
-
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Vista del carrer Ball Bellaguarda
