Camaldulesos
De Viquipèdia
| Camaldulesos | |
|---|---|
 |
|
| Congregació Camaldulesa de l'Orde de Sant Benet | |
| Nom oficial llatí | Congregatio Camaldulensis Ordinis S. Benedicti |
| Sigles | O.S.B. Cam. |
| Altres noms | Orde de la Camàldula, Orde de Sant Romuald |
| Hàbit | túnica, escapulari i caputxa blanques; barba llarga |
| Lema | Ego vobis, vos mihi (Jo per a vosaltres, vosaltres per a mi o Jo (Déu) sóc vostre, vosaltres sou meus) |
| Tipus | Monàstic semieremític |
| Objectius principals | Combinar les dimensions comunitària (vida activa) i solitària (vida contemplativa) |
| Fundació | 1012, Camaldoli (Toscana) per Sant Romuald |
| Regla | Regla de Sant Benet (s. VI), aprovat per Alexandre III en 1072 (1113, reconeguts com a branca autònoma dintre dels benedictins) |
| Constitucions | Constitutiones beati Rudolphi (1080) pel prior Rodolfo I de Camaldoli |
| Patrons | Sant Benet de Núrsia, Sant Romuald |
| Branques i reformes | És reforma dels benedictins; femenina (1086), unió de cenobites i eremites (1513-1616); separació en: Monjos Eremites Camaldolesos (congregació benedictina) i Eremites Camaldulesos de Monte Corona (1528) |
| Primera fundació | Eremo dei Camaldoli, 1012 |
| Fundacions destacades | Fonte Buono (1013), Fonte Avellana (980), Pratovecchio, Sant Gregorio al Celio (Roma) |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha |
| Persones destacades | Sant Pere Damià, Guido d'Arezzo, Lorenzo Monaco, Gregori XVI, Ambrosio Traversario, Fra Mauro |
L'orde dels camaldulesos, fundada per sant Romuald el 1012 seguint la seguint la regla de sant Benet (benedictins), a Camaldoli (Toscana), prop de Florència, va ser un orde religiós que es dedicava a la vida purament contemplativa o eremítica. Porten el vestit blanc i la barba plena.
La seva reforma procurava reprendre i integrar la dimensió solitària de vida monàstica. Gairebé fa mil anys, Sant Romuald fundava l'Ermita Sagrada de Camaldoli, a les muntanyes de la Itàlia central, prop de la ciutat d'Arezzo. Hi ha ermites de camaldolesos i monestirs per tot Itàlia. El més antic és el monestir urbà originalment establert per Sant Gregori el Gran al cor de Roma al segle VI.
L'orde camaldulès va ser aprovat l'any 1072 per Alexandre III, quaranta cinc anys després de la mort del seu fundador, quan ja existien 9 agrupaments d'ermitans camaldulesos. El 1113, els camaldulesos van ser reconeguts com a branca autònoma de l'ordre de sant Benet.
 Cel·les de l'Eremo dei Camaldoli, casa mare de l'orde, i un monjo |
 Sant Romuald ermità del Guercino, on es pot veure l'hàbit camaldulès |
 Al·legoria de l'Orde Camaldolès per El Greco, 1599-1600 (Madrid, Instituto Valencia de Don Juan); a sota, Sant Benet i Sant Romuald |
 Escut de l'orde, en un còdex heràldic de Mòdena de 1605, dibuixat per Giacomo Fontana |
Eren oberts tant a la vida solitària dels ermitans com a la vida cenobítica o comuna. Fou un dels primers a integrar a l'orde els germans conversos o llecs, potser prenent com a model el costum de Cuixà. Al segle XV l'acció del superior general, l'humanista Ambrogio Traversari, i dels monjos de San Michele de Murano (Venècia), realitzaren una reforma per reduir les divergències entre eremites i cenobites i l'any 1513 establiren la unió entre les dues branques. El 1616 tornaren, però, a separar-se.
L'orde es divideix actualment en dues congregracions autònomes. La branca cenobítica fou inclosa l'any 1935 en la confederació benedictina amb el nom de Congregació Benedictina dels Monjos Eremites Camaldulesos. Per la seva part, els eremites s'uniren el 1528 al grup fundat pel reformista del renaixement sant Paolo Giustiniani a Montecorona, constituint la Congregació dels Eremites Camaldulesos de Montecorona. Aquest grup viu només en ermites, normalment amb un nombre molt petit de monjos. A diferència de l'altra congregació, no és un membre de la Confederació Benedictina.
L'orde de camaldolesos estenia la seva presència als Estats Units el 1958, al fundar l'ermita del Cor Immaculat a les muntanyes de Santa Lucia a Big Sur, Califòrnia. El 1959 es fundava l'ermita de la Sagrada Familia, a Bloomingdale, Ohio, pertanyent als monjos de Montecorona. Posteriorment, el monestir de l'Encarnació a Berkeley, Califòrnia, i el monestir de la Transfiguració, per a dones, situat a Windsor, Nova York. Hi ha també comunitats de camaldolesos a Polònia, França, l'Índia, el Brasil, Colòmbia i Tanzània.
Hi ha també sis monestirs femenins.
