Campionat del Món de surf de neu de 2011

Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de surf de neu de 2011
TipusCampionat del Món de surf de neu Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Internacional d'Esquí Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
LocalitzacióBarcelona (Barcelonès) 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 37″ E / 41.3825°N,2.1769°E / 41.3825; 2.1769 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició9  (2011) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc weblamolina2011.cat Modifica el valor a Wikidata

La novena edició del Campionat del Món de surf de neu se celebrà a La Molina i Barcelona entre el 15 i el 23 de gener de 2011.[1]

Totes les competicions es dugueren a terme a La Molina excepte la prova del Big Air, que es va realitzar al Palau Sant Jordi de Barcelona.[2]

Nacions participants[modifica]

Un rècord de 370 participants de 44 nacions hi van competir.[3] Canadà va ser qui va enviar més esportistes, amb 47.[4]

Resultats[modifica]

Esdeveniments masculins[modifica]

Event Or Plata Bronze
Big air[5] Finlàndia Petja Piiroinen 51.7 Canadà Zachary Stone 48.9* Bèlgica Seppe Smits 48.9
Migtub Austràlia Nathan Johnston 26.8 Suïssa Iouri Podladtchikov 26.2 Finlàndia Markus Malin 24.3
Slopestyle Bèlgica Seppe Smits 28.7 Suècia Niklas Mattson 28.1 Finlàndia Ville Paumola 26.2
Snowboard cross Austràlia Alex Pullin Estats Units Seth Wescott Estats Units Nate Holland
Eslàlom gegant paral·lel Àustria Benjamin Karl Eslovènia Rok Marguc Itàlia Roland Fischnaller
Eslàlom paral·lel Àustria Benjamin Karl Suïssa Simon Schoch Eslovènia Rok Marguc

* Guanyà la medalla de plata amb una segona puntuació més elevada.

Esdeveniments femenins[modifica]

Event Or Plata Bronze
Migtub Austràlia Holly Crawford 26.7 Suïssa Ursina Haller 23.4 Xina Jiayu Liu 22.5
Slopestyle Finlàndia Enni Rukajärvi 28.2 República Txeca Sarka Pancochova 25.2 Nova Zelanda Shelly Gotlieb 21.6
Snowboard cross Estats Units Lindsey Jacobellis França Nelly Moenne Loccoz Canadà Dominique Maltais
Eslàlom gegant paral·lel Rússia Alena Zavarzina Àustria Claudia Riegler Àustria Doris Günther
Eslàlom paral·lel Noruega Hilde-Katrine Engeli Països Baixos Nicolien Sauerbreij Àustria Claudia Riegler

Medaller[modifica]

Un total de 17 països van guanyar medalles en aquest Campionat del Món; la República Txeca i Nova Zelanda van aconseguir les seves primeres en un Mundial i Bèlgica va aconseguir la primera medalla d'or de la seva història.

Posició País Or Plata Bronze Total
1 Austràlia Austràlia 3 0 0 3
2 Àustria Àustria 2 1 2 5
3 Finlàndia Finlàndia 2 0 2 4
4 Estats Units Estats Units 1 1 1 3
5 Bèlgica Bèlgica 1 0 1 2
6 Rússia Rússia 1 0 0 1
6 Noruega Noruega 1 0 0 1
8  Suïssa 0 3 0 3
9 Canadà Canadà 0 1 1 2
9 Eslovènia Eslovènia 0 1 1 2
11 França França 0 1 0 1
11 Txèquia Txèquia 0 1 0 1
11 Suècia Suècia 0 1 0 1
11 Països Baixos Països Baixos 0 1 0 1
15 República Popular de la Xina R.P. de la Xina 0 0 1 1
15 Itàlia Itàlia 0 0 1 1
15 Nova Zelanda Nova Zelanda 0 0 1 1
Total 11 11 11 33

Referències[modifica]

  1. «FIS World Championships» (en anglès). Sunset Vine International. Arxivat de l'original el 2011-10-04. [Consulta: 11 gener 2023].
  2. «Una rampa de 31 metres i 200 tones de neu convertirà el Palau Sant Jordi en una estació». diari Ara, 14-01-2011.
  3. «Record participation at 9th FIS Snowboard WCS» (en anglès). FISsnowboard.com, 11-01-2011. [Consulta: 11 gener 2023].
  4. «PGS Men and Women Athletes». LaMolina2011.cat. Arxivat de l'original el 2010-12-17. [Consulta: 11 gener 2023].
  5. «Men's Snowboard World Championships Big Air Results» (en anglès). Federació Internacional d'Esquí. Arxivat de l'original el 2012-10-22. [Consulta: 11 gener 2018].

Enllaços externs[modifica]