Carrer de Montcada
.jpg) | |
| Tipus | carrer  |
|---|---|
| Epònim | Montcada |
| Situació | |
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) |
| Districte(s) | Ciutat Vella |
| Barri(s) | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera |
| Inici | Placeta d'en Marcús |
| Fi | Placeta de Montcada |
Interseccions
| |
 Traçat de la via | |
| Bé d'interès cultural | |
| Data | 26 desembre 1947 |
| Identificador | RI-53-0000015 |
| Bé cultural d'interès nacional | |
| Tipus | conjunt històric |
| Codi BCIN | 45-CH |
| Codi BIC | RI-53-0000015 |
| Id. IPAC | 49 |
| Id. Barcelona | 1230 |
El carrer de Montcada va ser obert a mitjan segle XII per la família Montcada per tal de comunicar els barris barcelonins de la Bòria i Vilanova del Mar, que posteriorment s'unirien en el barri de la Ribera. Actualment aquest carrer constitueix el nucli d'arquitectura civil medieval més important de la ciutat.[1]
Història
Anteriorment hi havia un camí, probablement conegut amb el nom de des Cadafalch[2] que sortia del Portal Major de la ciutat i passava pel Vallès en direcció a Roma, on als voltants vivien families de pescadors, així com mariners i altres treballadors relacionats amb el mar. Va ser al segle XII quan Guillem Ramón de Montcada decidí urbanitzar la zona. Fins al moment, una part important de la part baixa del carrer, la més propera al mar, formava part d'una antiga necròpolis sorgida al voltant del temple que hi havia on actualment es troba Santa Maria del Mar.
Els terrenys eren propietat dels Montcada i ben aviat es convertí en la via burgesa per excel·lència de la ciutat medieval. Nombrosos palaus es van bastir entre els segles XIV i XVIII.
Una sèrie de forts terratrèmols el 1428 van esquerdar els murs d'algunes cases del carrer, que van haver de ser restaurades i es va haver d'enderrocar algun dels pisos més alts.
Els anys d'esplendor del carrer van ser durant els segles XV i XVI, esdevenint un carrer de caràcter burgès, on es trobaven nobles, aristòcrates i mercaders adinerats i es feien construir grans casals que posteriorment esdevindrien palaus.
Amb l'obertura del carrer Princesa el 1853, el carrer que començava a la capella romànica de Marcús, del segle XII i finalitzava a la plaça del Born va ser dividit en dos.
Durant el segle XVIII va començar el declivi del caràcter burgès del carrer.[3] Amb la creació del Mercat del Born el 1874, moltes de les cases i petits palaus del carrer van començar a ser utilitzats com a naus d'emmagatzematze.
El Pla Cerdà i la construcció de l'Eixample van provocar que durant la segona meitat del segle XIX, moltes de les famílies adinerades marxessin a viure cap a una zona més alta de la ciutat. L'obertura de la Via Laietana l'any 1907 fou un dels altres grans detonants que va provocar una decadència residencial al barri.[1]
El declivi de la zona era tan accelerat que el 1930 es va crear la Societat d'Amics del carrer de Montcada per tal de preservar-lo.[4] Aquesta societat estava formada, entre d'altres, pel Marquès de Villalonga (llavors propietari del Palau Dalmases), Manuel Rocamora i Vidal, Gustau Gili (vivia al carrer Princesa), el doctor Agustí Duran i Sanpere i A.Florensa.[5]
Amb el naixement d'aquesta societat, el 1947 es va aconseguir declarar el carrer com a conjunt Monumental-Històrico-Artístic per l'Estat espanyol, cosa que va provocar que gradualment l'Ajuntament de Barcelona fos adquirint i restaurant edificis de la zona.[3] La mateixa societat va adquirir-ne alguns edificis, el primer dels quals seria el Palau Aguilar, lloc on el 1963 es va inaugurar el Museu Picasso. Posteriorment amb les ampliacions d'aquest, va anar ocupant altres palaus del carrer.
Edificis
Actualment hi trobem magnífics exemples de l'arquitectura gòtica civil barcelonina com són els palaus Berenquer d'Aguilar (seu del Museu Picasso), Cervelló-Giudice (Galeria Maeght), Dalmases, Marquesos de Lió (Disseny Hub Barcelona, antigament seu del Museu Tèxtil i d'Indumentària), etc., tots curosament restaurats i convertits en seus de galeries i museus.
Museus
Hi ha diversos museus al Carrer de Montcada:
- Museu Picasso
- Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí de Barcelona (tancat)
- Disseny Hub Barcelona (2007-2012)
- Museu del Mamut
- Museu de les Cultures del Món
Intervenció arqueològica
El 2005 es va dur a terme una intervenció arqueològica a la Placeta de Montcada, consistent en el seguiment de l’obertura d’una rasa per documentar la possible presència de restes arqueològiques, va concloure amb resultats negatius. La rasa realitzada tenia 35 m de llarg, amb una amplada aproximada de 80 cm. i una profunditat de 70 cm. El control de les obres no proporcionà cap tipus de resta arqueològica. Les mateixes característiques de la intervenció; l’escassa profunditat a què s’instal·là la canalització, la reduïda amplada de les rases i l’abundant presència de serveis, dificultaren l’obtenció de resultats. Els resultats negatius, però, són vàlids únicament fins a la profunditat màxima que es va assolir durant el desenvolupament de l’obra.[6]
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Fitxa del Carrer de Montcada al web del Museu Picasso
- ↑ Museu Picasso (1984) p.15
- ↑ 3,0 3,1 «Museu Picasso». A: Museus Singulars de Catalunya. Diàfora, 1979. ISBN 978-84-85205-32-5.
- ↑ «Carrer de Montcada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Museu Picasso (1984) p.14
- ↑ «Carta arqueològica de Barcelona». Web (CC-BY-SA) via (OTRS). Servei d'Arqueologia de Barcelona. [Consulta: 22 juliol 2014].
Bibliografia
- Museu Picasso. Catàleg de Pintura i dibuix. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1984. ISBN 84-7609-006-4.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carrer de Montcada |
- Patrimoni arquitectònic del carrer Montcada
- «Carrer de Montcada». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).