Christian Dior

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Logotip

Christian Dior (Granville, França, 21 de gener de 1905 - Montecatini, Itàlia, 24 d'octubre de 1957), va ser un influent dissenyador de moda del segle XX, fundador de la prestigiosa marca d'alta costura Dior. Aquesta marca està sota el control del grup LVMH, tot i que poseeix el 42% dels actius de l'empresa. Altres marcas conegudes com a Kenzo, Givenchy i Louis Vuitton formen part d'aquest grup.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infancia[modifica | modifica el codi]

Christian Dior va néixer el 1905 a Granville fill d'una familia industrial que es dediacava al sector de la bugaderia.

Es diu que durant la seva infancia, una vident va predirli que "les dones serien beneficiosas i que gràcies a elles tindria exit.[1] El 1919, en acabar la primera Guerra Mundial va traslladar-se a París, on va estudiar la carrera de ciències polítiques i música per la gran insistència dels seus pares. Malgrat tot, el 1926 Chirstian Dior va deixar els estudis, ja que no li agradaven.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Els inicis[modifica | modifica el codi]

Un cop instal·lat a París, Christian Dior fa amistat amb coneguts dissenyadors i artistes com Jacques Paul Bonjean amb qui obre una galeria d'art on s'exposen obres de Picasso, Dali o Matisse. Malgrat l'exit aconseguit, la crisi del 1929 va suposar la fi de la galeria. Els problemes economics també van afectar els seus pares. El seu pare, victima de les especulacions economiques, va acabar arruinat i va haver de vendre la casa familiar, que actualment és un museu. Aquest fet va marcar molt la vida de Christian Dior. Amb paraules del mateix Dior "És la casa de la meva infancia… en tinc un bon record, el més tendre i el mes marevellos. Que he de dir? la meva vida, el meu estil, ven tots de la seva situació, de la seva arquitectura".[2]

Durant els anys seguents, a causa de les penuries economiques, Christian Dior viu de la generositat i caritat dels seus amics així com de les vendes dels seus dibuixos. Va ser el seu amic actor Jean Ozenne qui el va motivar a explotar el seu talent. Després d'haver fet el servei militar el 1935, Dior va tornar a París on va començar a vendre croquis de vestits i barrets en cases particulars, com en la de la modista Madame Agnes. També va ser contractat com ilustrador pel conegut diari frances Le Figaro.

Influenciat pels seus amics artistes Christian Dior crea col·leccions destinades al cinema i al teatre, com feia durant la seva infancia. També es dedica a disenyar mobiliari de l'època per cases benestants.[3]

El salt a la fama[modifica | modifica el codi]

El seu exit va ser tan gran que el 1938 va entrar a treballar amb el disenyador Robert Piguet i el 1942 va pasar a ajudar a Lucien Lelong. Per últim el 1946 l'empresari textil Marcel Boussac va oferir-li l'oportunitat d'obrir  la seva propia casa de costura. El 8 d'octubre es crea la firma Dior i el 16 de desembre d'aquest mateix any és inaugurada la primera botiga d'alta costura a un petit palauet situat en el número 30 de la avenue Montaigne de París.[4]

Anys 40[modifica | modifica el codi]

El 12 de febrer del 1947 fa la presentació de la seva primera col·lecció primavera-estiu. En aquesta hi ha dues línies: la Corolle i En Huit, aquestes sacsegen l'univers de la moda.

Fins i tot la periodista Carmel Snow en veure aquesta primera desfilada de Dior va dir " "Això sí que és realment el New Look ". En aquell moment el món acabava de sortir de la II Guerra Mundial i costava treure el gris dels uniformes militars i el pes dels materials gruixuts i rígids. Aquella primera desfilada amb joves models que passaven ràpides, teatrals, amb gest exagerat, embolicades en quilòmetres de teixit, amb els pits alts, amb cintures de vespa, espatlles arrodonits i amb materials molt diferents als del moment, van trencar amb tots els esquemes i va crear una revolució al món de la moda.[5] Per aquest motiu les paraules que va utilizar la periodista, New Look, van ser les que definitivament van acabar donant nom a la col·lecció. Aquest mateix any, el 1947, rep a Dallas un Óscar de la Costura a mà de Neiman Marcus i també va treure el perfum Miss Dior en homenatge a la seva germana Catherine. Christian Dior defineix el perfum com " el complement indispensable de la personalitat femenina, és el toc final d'un vestit".[6]|consulta=Abril 2014|títol=Christian Dior|editor=La Historia de la moda}}</ref>

El 1948 es crea la societat de perfums de la marca, Christian Dior New York. Inc i també s'inaugura el departament de pells. A partir d'aquí la marca de roba inicia un procés de difusió i de concessió de llicències per tal d'obrir més botigues.

Un any després neix el perfum Diorama. De la temporada tardo-hivern 1949-1950 al cap de 8 dies de sortir al marcat ja s'havien vengut més de mil doscents vestits. Aquesta col·lecció va ser anomenada Milieu du siècle (meitat de secle).[7]

Anys 50[modifica | modifica el codi]

És creada la divisió de mitges i guants el 1951, això crea noucents llocs de treball. L'any 1953 va ser bastant mogut. Es va crear la societat de Christian Dior Delman SARL que fabricava sabates a mida disenyades per Roger Viver. També es nomena a Féderic Castet com a encarregat del taller de vestit jaqueta. Per últim a Anglaterra la col·lecció tardo-hivern 1953-1954, linia Vivante, reb el sobrenom de Shock Look, ja que les faldilles havian estat escursades fins a quedar a 40 centímetres del terra. És inaugurada la primera butique a Londres anomenada Christian Dior LTD el 1954. A París la casa de Dior dóna feina a milers de personas, ocupa 5 edificis amb 28 tallers i representa més de la meitat de les exportacions de l'alta costura fransesa.[8] La col·lecció tardo-hivern 1954-1955 és la de linia H. Reb el nom de linea Haricot Vert o Flat. En aquesta segueix la línia ja utilitzada tot i que senyeix mes el vestit marcat la línia de la dona. El 1955 és inaugurada la butique situadaa a la cantonada de la Avenue Montaige amb la Rue Françous de París. Així com el departament de regals-art i el seu primer llançament de pintallavis desde el departament de perfums. Yves Saint Laurent és contactat aquell mateix any per traballar a l'Estudi. Ell és l'únic ajudant que ha tingut Christian Dior. El 1956 neix el perfum Diorissimo. Onze anys després de la creacció de la compañia, aquesta és present en 15 països i asegura llocs de treball a més de 2.000 persones. Desgraciadament aquest mateix any, el 1957 Christian Dior mort d'un atac de cor i és substituït com a director artístic pel seu ajudant Yves Saint Laurent. Alguns diuen que la mort de Dior es va produir perque Déu el va cridar a vestir als angels.

El llegat[modifica | modifica el codi]

Christian Dior va ser una persona molt influent durant la seva vida així com la seva marca. Tal grau de importancia i de grandesa no es podien malbaratar pertant, la firma va seguir de la mà del seu unic ajudant Yves Saint Laurent, gran dissenyador.

El deixeble de Dior llança la seva primera col·lecció la primavera-estiu del 1958 anomenada linia Trapezè. També aquest any nomenan a Marc Bohan com a director artístic a Londres.

Marc Bohan[modifica | modifica el codi]

El 1960 Yves Saint Laurent és substituit per Marc Bohan com a director artístic a París. La seva primera col·leccio d'alta costura va ser el 1961 amb la linia Silm Look primavera-estiu. D'aquesta col·lecció la famosisima actriu Liz Taylor encarrega 12 vestits.

Neix el perfum Diorling el 1963 i tan sols tres anys més tard es llança el primer perfum per home Eau Sauvage. El 1967 surt al marcat la primera col·lecció prêt-â-porter femenina, Miss Dior, creada per Philippe Guibourgé. També aquest any surt la col·lecció Baby Dior.Fèderic Castet el 1968 asumeix la direcció del depertament d'alta pelleteria. El 1969 es llença la primera línia de maquillatge de Christian Dior .Marc Bohan el 1970 dirigeix la nova linia de cavaller. Tan sols un any més tard surt a la venda el perfum Diorella.[9]

Fèderic Castet crea la colección prêt-â-porter pell i surt a la venda la linia de cosmetics Hyolra-Dior al 1973. Sis anys mess tard apareix el perfum Dioressence. Per la seva col·lecció de alta costura primavera-estiu 1983 Marc Bohan obté el preciadissim premi del didal d'or. Aquest mateix any Dominique Morolotti remplaça a Gerard Penneroux a la direcció de la linia de cavaller. L'any 1984 es llença al mercat l'aigua de colonia Eau Sauvage extrême. Es nombrat un nou president-director general de la societat Christian Dior l'any 1985, aquest és Bernard Arnault, president del grup financier Agache. També aquest any es llança el perfum Paison. Un any més tard surt al marcat la línia de cosmetics Capture. Per el quaranté aniversari de la marca es celebra un gran homenatge al 1987 en el Musée des Arts de la Mode. Allà s'organitza una retrospectriva amb el titul: Homenatge a Christian Dior 1947-1957. Al 1988 es concedit a Marc Bohan el seu segon didal d'or per la seva col.lecció d'alta costura de tardo-hivern. També es llança el perfum Fasrhenheit.

Gianfranco Ferré[modifica | modifica el codi]

L'any 1989 Gianfranco Ferré succeeix a Marc Bohan i a Fèderic Castet. La seva primera col.lecció de tardo-hivern Ascot-Cecil Beaton reb un dedial d'or. També aquest any es llança l'aigua de colonia Poison i la línia de cosmetics Icône. Un any més tard es llança el perfum Dune. Al 1992 Patrick Lavoix es nombrat director artístic de Christian Dior cavaller. En el Powerhouse Museum de Sydney al 1994 s'organitza una gran exposició retrospectiva titulada Christian Dior, the magic of Fashion, que pasava revista als deu anys de creacció de Christian Dior. Per celebrar els 50 anys de la casa el Metropolitan de Nova York ho celebra amb una retrospectiva des del 1947. Aquest homenatge es inaugurat el 9 de desembre de 1997. També aquest mateix any John Galliano succeeix a Gianfranco Ferré i presenta la seva primera col.lecció el 20 de gener.[10]


Vida privada[modifica | modifica el codi]

La seva mare mai va estar dacord amb les seves aspiracions artístiques i per això Dior passava molt de temps amb els seus amics (la major part homosexuals). Els seus inicis són dificils. Molts testimonis i diaris intims revelen a Christian Dior com una persona generosa i divertida però que va amagar profundament la seva orientació sexual. La seva parella va ser la cantant algeriana Jacques Benita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Christian Dior Biography». Biography. [Consulta: Abril 2014].
  2. «Christian Dior». Vogue. [Consulta: febrer 2014].
  3. «Christian Dior». Biography. [Consulta: Maig 2014].
  4. «Christian Dior». Biografias y vidas. [Consulta: Febrer 2014].
  5. «Christian Dior». Vogue. [Consulta: Maig 2014].
  6. «Anys 40».
  7. «Christian Dior». Busca Biografias. [Consulta: febrer 2014].
  8. «Christian Dior». Hola. [Consulta: abril 2014].
  9. «Christian Dior, el genio de la moda». El Mundo. [Consulta: abril 2014].
  10. Pochna, Marie-France. Dior. París: Edicones Poligrafía. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christian Dior Modifica l'enllaç a Wikidata