Museu de les Arts Decoratives
| Museu de les Arts Decoratives Disseny Hub Barcelona |
|
 |
|
| Fundat | 1932 |
|---|---|
| Localització | Palau Reial de Pedralbes |
| Àmbit | Arts Decoratives |
| Xarxa | Disseny Hub Barcelona |
| Transport públic | L3 -Estació de Palau Reial |
| Lloc web | Web Oficial del museu |
El Museu de les Arts Decoratives és un museu obert el 1932[1] i situat al parc del Palau Reial de Pedralbes a Barcelona.[2] Consta de dues exposicions permanents, amb 739 peces en total, dedicades d'una banda a l'evolució de les arts de l'objecte -des del Romànic fins al naixement del disseny de producte- i, de l'altra, al disseny industrial a Espanya. A més a més, el museu compta amb un fons important de disseny industrial (més de 1.400 peces) i d'arts decoratives (unes 6.000 peces) que s'agrupa en les col·leccions de disseny de producte, bacines, carruatges, mobles, paper pintat, rellotges, tapissos i vidres.
Juntament amb el Museu Tèxtil i d'Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques forma part del Disseny Hub Barcelona.
Taula de continguts |
Edifici [modifica]
Al Palau de Pedralbes (Diagonal, 686) es troben els DHUB Museus, formats pel Museu de les Arts Decoratives[3] i pel Museu Tèxtil i d'Indumentària, que s'ubiquen en aquest edifici mentre s'acaba de construir la nova seu a la plaça de les Glòries. El Palau té el seu origen a l'antiga masia de Can Feliu, del segle XVII. La finca fou adquirida el 1862 pel comte Eusebi Güell, juntament amb la veïna Can Cuiàs de la Riera. Unides formaren la Finca Güell, de gran extensió (30.000 m²). La reforma de la torre Can Feliu s'encarregà a l'arquitecte Joan Martorell i Montells, que construí un palauet d'aire caribeny, acompanyat d'una capella neogòtica i rodejat de jardins magnífics. Més tard, s'encarregà a Antoni Gaudí la reforma de la casa i la construcció d'un mur de tanca i els pavellons de porteria.
Història [modifica]
El museu va obrir les seves portes el 1932 al Palau de Pedralbes. El seu origen, però, es remunta a l'any 1888, arran de l’Exposició Universal celebrada a Barcelona.[1] En finalitzar aquest esdeveniment, l’ajuntament de la ciutat va pensar a reunir diferents col·leccions de béns culturals i obrir diversos centres museístics.[3] Així, l’any 1902 es va crear el Museu d’Art Decoratiu i Arqueològic a l’antic arsenal de la Ciutadella, format per un conjunt de col·leccions molt heterogènies. L'arquitecte i regidor de Barcelona en aquells moments, Josep Puig i Cadafalch, va dissenyar i planificar el museu a tots els nivells, des del muntatge museofràfic fins a les vitrines que contenien els objectes.[4]
L'any 1932, el Museu d'Art Decoratiu i Arqueològic va patir una reestructuració completa del seu fons i es va desmantellar. Les col·leccions es van traslladar a Montjuïc per a constituir, d'una banda, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i de l'altra, el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Els objectes que no s'incloïen ni en la categoria de les belles arts ni en la del material arqueològic, es van portar al Palau de Pedralbes per decisió de la Junta de Museus, formant-se així l'actual Museu de les Arts Decoratives.[5]
L'any 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola, es va tancar el museu i es va traslladar el seu fons a Olot per garantir-ne la salvaguarda durant el conflicte. Un cop finalitzada la guerra, el Palau de Pedralbes es va convertir en la residència barcelonina del nou cap de l'Estat, Francisco Franco Bahamonde, de manera que el Museu de les Arts Decoratives es va quedar sense seu.[5]
L'any 1949, es va reobrir el museu en un nou emplaçament, el Palau de la Virreina, on es van organitzar els espais expositius de manera similar a com estaven a la seu anterior. Durant aquest període, els fons del museu van créixer considerablement amb la incorporació de diverses col·leccions, com ara el lot de mobiliari provinent de la col·lecció de Maties Muntadas, o el mobiliari obra de Francesc Vidal pertanyent a la col·lecció Bertrand i Mata.[5]
L'any 1985, però, es va decidir un nou ús municipal per a la Virreina i el Museu de les Arts Decoratives va haver de tancar les portes de nou. Les col·leccions van ser traslladades altre cop al Palau de Pedralbes i es van emmagatzemar a les reserves d'aquest edifici durant una dècada.
L'any 1995, el museu va tornar a obrir al públic, tot recuperant els espais expositius del Palau de Pedralbes i incorporant com a novetat una important col·lecció de disseny industrial espanyol.[3]
Actualment, el Museu de les Arts Decoratives comparteix el seu emplaçament a Pedralbes amb el Museu Tèxtil i d'Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques, amb els quals forma part del Disseny Hub Barcelona. Es preveu que aquestes col·leccions es traslladin a una nova seu que s'està construint a la plaça de les Glòries de Barcelona.
Peces destacades [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Josep Capsir; Josep Capsir i Maíz. El Museu de les Arts Decoratives de Barcelona: 1932-2007, 75 anys. Ajuntament de Barcelona, 2008, p.18. ISBN 978-84-9850-101-8 [Consulta: 12 abril 2012].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 28. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 DHUB, Museu de les Arts Decoratives
- ↑ García i Sastre, Andrea. Els Museus d'Art de Barcelona: Antecedents, gènesi i desenvolupament fins l'any 1915. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 418. ISBN 84-7826-876-6.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 A Guide to the Museums of Catalonia. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 2000, p. 62. ISBN 84-393-5437-1.
Bibliografia [modifica]
- Josep Capsir; Josep Capsir i Maíz. El Museu de les Arts Decoratives de Barcelona: 1932-2007, 75 anys. Ajuntament de Barcelona, 2008. ISBN 978-84-9850-101-8 [Consulta: 12 abril 2012].
Enllaços externs [modifica]
|
|||||||||||||||||||
